Aprofitant la benentesa de l´opertura de portes a molts edificis, quasi mai visitables de BCN, per la diada del 48h Open House, he dedicat aquest cap de setmana a fer fotografies que tenia aparcades al calaix de les imatges desitjades.
Edificis que tanquen els caps de setmana o que si no és amb visita programada no es poden veure per dins, amb molta història de barri i valor simbòlic a la vida de BCN (la casa d´aigues de la Trinitat Nova, les fàbriques tèxtils de la ciutat reconvertides en edificis culturals, empresarials ó educatius, refugis antiaeris, edificis del poble i edificis i cases privades amb gran valor estètic), juntament amb edificis moderns amb qualitat energètica.
Vaig començar pel museu Palmero, museu de pintura a Sant Genís del Agudells, d´un dels més grans mestres de pintura de retrats a l´estil dels grans mestres castellans del segle d´Or, que resten a Espanya, la saga Palmero, avi, fill i net, encara treballen en aquest estudi, sito en la Torre del segle XV, que va tenir al seu segle visitants il.lustres, com el mateix Serrallonga, i amos importants com un dels ministres del primer govern sortit de la Pepa, al 1800.
Un museu molt proper a casa meva que volia descobrir i admirar des de fa temps.
Diumenge vaig reprendre la visita per BCN amb la companyia d´un grupet d´entusiastes amics de la pàgina uolala.com, 8 persones en total, que vam anar reseguint una ruta pel 22@, planificada per l´amic Nico, amant dels edificis amb consideració d´estalvi energètic, i que no vam poder completar del tot per les llargues cues.
La visita al PRBB i al CMT, va resultar prou interessant, en la segona visita vaig poder veure com quedarà la plaça del HUB de disseny quan s´inauguri properament des del seu terrat, i la recuperació d´una de les naus fabrils de Can Tiana (La fàbrica José Canela e Hijos, antic Can Tiana, es va construir entre 1898 i 1914 i es dedicava a la producció de maquinaria tèxtil i de gèneres de punt. Avui alberga l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, IL·3, després d’una reforma feta el 1996 per Jordi Seguró).
El PRBB mereix menció apart, un hospital de recerca modern, amb tot el glamour de ser capdavanter en la investigació del genoma humà, que alberga diariament una plantilla de 1400 persones, i a on 2/3 dels residents tenen menys de 35 anys, i que ja ha quedat petit.
Per acavar, la joia de les joies, el Pavelló de la República del 37, que he estat cuidant de veure fa anys i que per fi se m´ofereix la possibilitat de poder entrar lliurement, un dels monuments memorial democràtic que tenim a Horta, seu de la biblioteca de la República (fons Figueres, i arxiu a on resten els documents portats des de Cervera i deixats pels republicans en el seu exili) pertanyent al CRAI (Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación).
Un voluntari ben informat a més ha posat fil a l´agulla i ens ha ben explicat la seva història, que us resumiré en imatges al final de l´article, la seva importància a dintre de la història de les Exposicions Universals, la seva significació com a contenidor arquitectònic dissenyat pel GATEPAC, i el seu relevant material
Julio González "La Montserrat"
Font d´Alexander Calder Picasso. "Cabeza de Boisgeloup" Joan Miró "El Pagés Català en Revolució"
"Picasso tuvo la participación más extensa de todos los artistas convocados en el pabellón español de 1937. Además de su incónico Guernica, el artista malagueño participó también a través de la realización de grabados y esculturas. De toda la aportación de Picasso para esta exposición internacional lo único que no fue realizado ex profeso para el acontecimiento fueron las esculturas que cedió para los jardines y para la segunda planta. En su mayoria fueron bustos de mujer realizados a principios de los años 30 durante su estancia en la localidad francesa de Boisgeloup, el mismo lugar donde Julio González le enseñó sus avances con la soldadura del hierro. En estas esculturas que Picasso realiza entre 1931 y 1934 hay una preocupación por el volumen y la expresividad, abandonando las premisas pictóricas que tanto habían pesado en su trabajo escultórico anterior. Las generosas dimensiones de estas obras las situaban como las esculturas de mayor tamaño y peso dentro de la producción de Picasso".
estat actual de la primera planta, Biblioteca República
forat d´escala a on Miró va pintar el seu cuadre
"Pagés Català en Revolució"
refotografia amb la fotografia precedent
Miró en plena feina
posters i panels de la segona planta
poster de la segona planta sobre Euskadi
"François kollard; en 1937 con motivo de la Exposición Universal de París realiza un reportaje de la misma y entre otras fotografías hace algunas del Pabellón de la República donde aparece el “Guernica” de Picasso y una parte está dedicada a “Euzkadi”. Donde se puede ver entre otras una fotografía de Gernika arrasada por las bombas de los aviones alemanes y así mismo aparece el poema “ La Victoria de Guernica “ de Paul Éluard. En 1950 también en el cortometraje “ Guernica” del cineasta francés Alain Resnais se recitaban entre otros textos y poemas de Éluard el de la “ La Victoria de Guernica “.
Actualment l´empresa "Ecoembes" s´encarrega de recollir y tractar tota mena d´envasos industrials
i domèstics a nivell nacional. Les empreses envasadores adherides, obligades per normativa a complir
amb el tractament d´aquests per tal de ser eco-sostenibles, paguen a "Ecoembes" un canon, que després els "recicladors" inverteixen en el seu tractament segregat a través de plantes de triatge, després del seu refús una vegada consumit el producte, i retornen aquest producte reconvertit en nova materia prima a les empreses envasadores, per tal de completar el cicle, sent actualment un MONOPOLI del reciclatge, i obtenint així uns beneficis finals.
El procés s´acompleta amb l´ajut de nombroses empreses transportistes indepenents, que ajuden a fer
aquesta recollida fins arribar a les diferentes plantes de triatge, al Barcelonés i comarques més properes
n´hi han tres:
Una situada entre Viladecans i Gavà, gestionada per l´empresa "SEMESA" (grup "TERSA")
Una altra a Montcada, encarregada a l´empresa "Ecoparc del Besós, S.A.",
I una tercera a Molins, gestionada per l´empresa "SUFI S.A.".
deixant de banda els ECOPARCS que fan tractament de matèria orgànica (FORM)
Aquestes plantes fan triatge del material arribat en diversos paquets de matèria inorgànica, en lo referent al PLÀSTIC es fa una tria entre;
-polietilé d´alta densitat (PEAD)
-polietilé de baixa densitat (PEBD)
-polipropilé
-clorur de polivinil (PVC)
-poliestiré expandit (EPS)
-polietilé terefractat (PET)
Els residus continguts en l’iglú groc i els plàstics recollits a les deixalleries se separen manualment els diferents tipus de plàstic. El PET és premsat es tritura, es renta, es fon i s’extrusiona en un macarró que es retalla en forma de grànuls d’igual diàmetre (granalla) per a usar-lo com a matèria primera en la fabricació de productes diferents als del primer ús o en aplicacions de menors exigències (mobiliari urbà, catifes, fibres, jerseis,...) ja que el producte obtingut del reciclatge és de menor qualitat que l’original degut a la degradació que hagi pogut patir durant el seu ús o per la presència de substàncies alienes procedents dels productes que va contenir.
l´EXEMPLE DEL PET
El tereftalat de polietilè (PET) és un plàstic que s’obté a partir de l’àcid tereftàlic i l’etilenglicol per mitjà d’un procés de condensació. Com tots els plàstics, és un hidrocarbur que prové del trencament molecular de les naftes, unes substàncies de baix pes molècula derivades de la destil.lació del petroli. A tots els plàstics se’ls ha d’afegir determinats additius (estabilitzants, plastificants, antioxidants, retardants de flama, colorants, etc.) segons el producte final que es vulgui aconseguir, però mai cap d’ells pot ser nociu, volatilitzar-se o migrar a la superfície del producte envasat durant la seva vida útil.
Tractantse d´un materia que en principi i en final no té una recollida selectiva estudiada per valor afegit a la resta d´envasos en Espanya en aquests moments, essent curiós que empreses com McDonalds, que fan recollida de grans quantitats de PET indepenement en el lloc de consum, facin transport propi de les seves deixalles, i per tant podria fer una tria primera i venda neta.
Seria convenient, per ser més eficients, una recollida selectiva d´aquest producte per garantir l´arribada del 100% de la seva massa a les plantes de triatge?, o seria més eficient fer-ho de manera individualitzada per mitjà d´empreses particulars, que tractessin el compactatge de la massa i la seva transformació en pellet, i una venda directa a empreses de transformació de PET?
Hi han paissos com Japó, p. ex., que donen unes estadístiques més acurades en quant a la seva recollida
segregada, en aquest país (dades del 2009), es van recollir quasibé un 78% de les ampolles de PET posades al mercat, i a Europa un 50%, mentre que als EEUU tan sols es va fer un reciclatge del 30%, aprox.
PREUS PET
Segons la revista "plastico.com":
pellet de PET es paga a 15.20 centaus/libra (= aprox. a 11 centims els 1/2 k.)
per conversió amb l´objecte real fabricat en PET seria;
aprox. 9 ampolles de fanta de 2 litres = 11 centims d´Euro.
aprox. 17.857 ampolles = 1 tonelada = 220 Euros
A la planta de Montcada es poden recollir 27. 500 tones/any en envasos.
FINS AQUÍ UNA PRIMERA APROXIMACIÓ AL SISTEMA SIG, PERÒ..., ES MILLORABLE?
L´estiu de 2011 el govern va redactar una nova llei de Residus i Sols Contaminats, donant pas a l´aplicació d´un nou sistema de recollida selectiva (SDDR) sempre que, "La ley sólo contempla su puesta en marcha si se demuestra antes que el sistema vigente es mejorable y el SDDR supera el dictamen de una comisión que evalúe su viabilidad técnica, económica y ambiental".
Aquest sistema ha demostrat en d´altres paissos com Alemanya que es capaç de recollir quasibé el 100% dels envasos que generen els distribuidors, per això no s´entén com la pressió de les empreses distribuidores i detallistes ("FIAB", "ACES", "ANGED", "ASEDAS" i Asociació Espanyola de Comerç), juntament amb els recicladors actuals ("Ecoembes" i "Ecovidrio"), puguin tombar en primera instància un sistema, sempre aplicat lo dit a la major de fracció de residus generats (envasos), que té visos de ser molt més útil, si no és per interesos particulars.
Segons la nota de premsa redactada pels opositors a l´implantació del SDDR, a Espanya estem complint els standars de recollida d´envasos (59%), però això no arriba a la quantitat total aconseguida en alguns paissos europeus.
http://locis.es/web/?menu=6&item=359
EXPERIÈNCIES PARAL.LELES.
"RETORNA"
-l´Empresa "Retorna" vol introduïr una nova manera de fer reciclatge en Espanya, que consistiria en incentivar el retorn dels envasos pels propis usuaris de forma indepenent al seu lloc d´origen, i així poder fer una tria més neta d´aquests, podent fer-se així una rentada simple i no una transformació del producte complerta, el problema es fer el canvi de mentalitat a la recollida en cubells indepenents al carrer, ja molt introduida en la cultura social del reciclatge sostenible.
FRACCIÓ MÍNIMA
-Aquesta experiència es coetània a la posada en marxa d´un tipus de recollida i tria semblant a la que funciona avui dia a les ciutats i pobles, però amb característiques diferents, que es vol posar en marxa aviat, anomenada "FRACCIÓ MÍNIMA", o sigui; fer una recollida d´aquells envasos que realment es poden aplegar actualment el 100% del seu pes total, com és el cas del paper i el vidre, i fer que els usuaris llencin al contenidor de fracció inorgànica la resta d´envasos que no tenen una recollida tan eficient, com seria el cas del nostre plàstic, llavors les plantes de triatge farien una tria més neta abaratant el cost totat del procés.
Aixó comportaria l´aparició de quatre contenidors en lloc dels 5 actuals;
-contenidor verd
-contenidor groc (aquest desapareixeria)
-contenidor blau
-contenidor inorgànica
-contenidor orgànica
SISTEMA PORTA A PORTA (PAD)
La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus -previament separats en origen- al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció susceptible de ser recollida.
S´eliminen així els contenidors, l´usuari malvaratador té nom i se´l pot seguir, el control de qualitat es directe.
UN CAS PARTICULAR
-PAMPLONA, Aquesta ciutat te uns punts de reollica indepenent que premien els usuaris amb punts; 90 punts = entrada cinema.
Al seguent post estudiarem la situació proposada a Alemanya amb el SDDR.
