Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de gener del 2012

la Guineueta, un CAP en peligro de desaparecer.

30-1-2012

Escribo esta entrada después de haber  asistido al corte de tráfico
de la Ronda de Dalt, y a la asamblea de este lunes, convocada por
los vecinos indignados del barrio de la Guineueta de Nou Barris,
por el cierre de las urgencias nocturnas de su CAP, hoy unas
400 personas con frio pero con ganas de pelear!!.

Otro caso de deslocalización inopinada de uno de los servicios
básicos, y de los derechos, que tenemos los españoles, y que los
catalanes estamos perdiendo a marchas forzadas en el periodo
de este último año, el de la salud pública.

Desde el dia 18 de enero, dia en que se llevaron del CAP la maquinaria
necesaria para realizar pruebas y diagnósticos, en dirección al CUAP
de la calle Sant Gaudenci, la sanidad pública en el barrio está en
peligro, la gente de la Guineueta tiene todavia en marcha su servicio
de dia, pero no el nocturno, las urgencias se han trasladado a 1
km de distancia, al vecino barrio de Horta.



Ese mismo dia los vecinos comenzaron un encierro en las instalaciones
del centro de asistencia que dura ya 12 dias.  En turnos de 4 personas,
los propios afectados pasan la noche acompañando a los Indignados
que han montado tiendas de campaña y logística alrededor del
edificio.

Estos dias, que en el norte de la ciudad son de frio intenso, los
defensores, muchos son personas mayores armados tan sólo de moral,
pasan el dia recogiendo firmas y reclamaciones de gente que durante
estos dos pasados fines de semana, y las noches intersemanales
correspondientes, hayan tenido problemas por la desaparición del
servicio de urgencias.

Lunes y viernes a las 19.00 horas, llaman a los vecinos de los
bloques del barrio, a golpe de megáfono, para que bajen y apoyen
en las manifestaciones que están, hoy por cuarta vez, reclamando
atención pública por parte de nuestros dirigentes.

Además, al acabar, en la parte trasera del CAP, explican el estado
del movimiento e invitan a practicar, la ya tan popular y sana,
medicina de la Asamblea Indignada Popular, con turnos de palabra
voluntarios.

Hoy se han explicado las acciones de la última semana, en la que
las asociaciones de afectados por los cierres de CUAP-s, y CAP-s
de toda Catalunya, se reunieron para consensuar acciones conjuntas
y se demostraron sinergias de afecto mutuo.

También se ha explicado el éxito que tuvo la manifestación convocada
el pasado sábado dia 28 en Barcelona, que recorrió la Via Laietana
hasta el Parlament, protestando por las "retallades", la pérdida de
derechos, y los copagos injustificados, que nos graban a los de siempre
con las soluciones, según ellos, para el futuro inmediato, y que fueron
conducidos por múltiples asociaciones públicas catalanas destacadas
en todos los campos reivindicativos.

Quiero acordarme, en este momento, de los abuelos del CAP de
Bellvitge, que están en sus 94 dias de lucha por evitar el cierre total
de su centro de asistencia en Rambla Marina, cosa que también la
gente de la Guineueta creen que pueda ocurrir en un futuro próximo
con el suyo, ya que han oido rumores sobre el tema.

También, una profesional del sector, ha explicado el sentimiento
de profunda decepción que guardan en su interior, actualmente, todos
los que han luchado tanto por mejorar la sanidad pública, y lo mal
que se sienten por lo rápido que están perdiendo los frutos de ese trabajo,
animando a los presentes a luchar por un derecho inalienable como es
el de su salud.

El próximo dia 9 de febrero, dia marcado en calendario como el de
reunión del Consell de Barri de la Guineueta, órgano creado para servir
de intermediario entre las asociaciones vecinales (+ los ciudadanos
a títtulo personal),  y la regidoria de distrito en BCN, encabezada por
su representante, la Il.lma Sra. Irma Rognoni i Viader, se intentará,
según se ha anunciado hoy, trasladar todas las preguntas y quejas,
a la mesa de representantes legales políticos.

La lucha sigue!, y el próximo viernes tendrá lugar otro episodio de
protesta masiva en el barrio, creo que todos debemos apoyar, por
nuestro futuro y el de nuestros descendientes, este tipo de actos, que
són el camino correcto para evitar una recesión social imperdonable.


http://horizontefbt.blogspot.com/2012/01/vecinos-de-la-guineueta-cortan-la-ronda.html

https://www.facebook.com/#!/capguineueta

27-2-2012

Avui he anat a la manifestació, volta pel barri, des de Passeig
de Valldaura, passant per la Via Júlia, tall de Ronda i tornada
al CAP, o sigui, manifestació de gairebé dues hores i amb bastant
gent.

Sorpresa al final, hem pogut visitar el nou centre cívic okupat
del CAP, i els veïns s´han enorgullit de per fí tenir un espaï
propi pel barri per fer actes, jugar a les cartes i fer assemblees
de barri a cobert, la veritat que es notava a la cara dels veïns,
que ja porten un mes i mig de protestes, l´alegria que suposa
un repte aconseguit, i se´ls veu motivats per tirar endavant.

Segueixen recollint signatures i fulls de queixes i reclamacions
de malalts mal atessos al CUAP de Carmelitanes, i el dilluns
que bé aniràn a visitar el CUAP del carrer Sant Gaudenci per
deixar palés el seu malestar.

També, per inaugurar els actes al nou Centre Cívic, s´ha projectat
el documental que TV2 va dedicar a "Marinaleda" el poble Sevillà
que ha col.lectivitzat el camp per la seva gent, de tal manera que
el treball es reparteix per igual, i els beneficis s´eixuguen entre
el habitants, en forma d´especie o de paga cada dues setmanes,
una lliçó ben maca, els hipotecats ho són construint les seves cases,
i entrant en un sorteig públic una vegada acavada l´obra que han
pagat, l´alcalde atén les queixes dels veins en assamblea popular
al poliesportiu del poble, i les escoles preparen joves per treballar
de bon grat el camp, un exemple del que hauria de ser el nostre
futur social.

diumenge, 8 de gener del 2012

REC COMTAL I CANAL DE LA INFANTA, encara existiu??

decembre 2011


Dos canals de rec y dos histories diferents, però semblants a la vegada, un a cada extrem de Barcelona, podria ser el títol d´aquesta pel.lícula.


El primer va ser el de "Mir", que va ser el que el va perllongar des de les restes romanes que hi posseia, al segle X, comença a Montcada i acava al centre de Barcelona, al costat oest del parc de la Ciutadella, entre muralles, baixant pel carrer Regomir, 12 kilómetres, aquesta era aigua de mina, procedent del riu Besòs.


L´altre anomenat de "la Infanta Carlota", filla de Carles III, agafava aigues del Llobregat i anava fins al port des de Molins de Rei, en una llargada de 17 kilometres, aquest canal va ser començat el 1188, però va ser acavat al segle  XIX, pagat pels propietaris de les terres que havia de regar.


Les obres que s´hi van endegar per provehir d´aigua les ciutats en època medieval i pre-moderna, van ser faraòniques pel temps que corrien, aqueductes, inclús en el cas del Rec, pendents d´un 1 per mil pel cas del de la Infanta, els homes que les van aixecar les van pensar perquè perduressin i així en part és encara, aquesta és una comparació entre dos d´ells, dos de ben propers a Barcelona.









fotos gentilessa del blog "tot Barcelona", de Miquel Cartisano (Rec al seu pas per Sant Andreu)






foto del fons de la plataforma de facebook, "Protegim el Canal de la Infanta"



foto del blog "l´Abans de l´Hospitalet", del Sr. Lluís V. Bagan.


Tots dos anaven plens de l´aigua benvolguda, i cara de trobar, pels regants de les hortes de la plana de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, a més dels de l´interior de les muralles, i per l´altre banda dels de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, la Marina de l´Hospitalet i el peu de la muntanya de Montjuic. Els cabals del Rec Comtal feien, a més, servei de boca, per, en principi, la gent de la font de Canaletes, i més endavant, conduida per mitja de mines soterrades i canalons, i comptada per mitjà de plomes de cabal, per cases nobles i convents, del centre del Raval, diferència afegida a les ressenyades a dalt.

Encara, però que els seus usos eren de rec, els dos Canals, cosins-germans, si haguessin de donar-los parentesc, també feien girar rodes de molins, a través dels seus salts, al molins de campetx i les serradores de marbre i molins paperers, en el cas del de l´oest del delta, i als molins fariners i drapers al cas del de l´est, o sigui, que el seu ús intensiu feia que aquestes dues construccions, en el fons, servissin i tinguessin la mateixa 
vital importància pels que volien controlar la seva càrrega, per això sempre hi ha hagut Associacions de Regants i Societats de Propietaris, en el cas del Rec Comtal, constituida, després de moltes lluites el 1842, per controlar-les.

La història del seu tracte i respecte com a obres hidràuliques les deixarem per un altre capítol, o article, però el que si esmentaré es que sempre ha sigut aberrant. Al principi, mentre va ser útil el seu servei, van espectar-se els seus traçats a cel obert, però, sobretot degut a l´expansió urbana de les ciutats que atravessava, va començar a tapar-se amb pedra i formigó, i en el cas del de la Infanta, el del Baix Llobregat, a convertir-se en claveguera.

Malgrat tot, ambdues conduccions segueixen tenint un sentit bucòlic, i tenint el seu racó, a on es mostren, actualment, com devien ser ja fa més de 800 anys.

En el cas del Canal de la Infanta, savem que hi ha masies, com la de "Cal Capellà", a la Marina, molt a prop de l´hospital de Bellvitge, que segueixen regant la seva horta amb aigua del Canal, i propietaris de petits horts urbans, també ho fan, cada dijous de setmana, amb conduccions precaries, que segueixen en part l´antic traçat de les filloles secundaries del canal principal conduit.



També es conserva la seva casa de comportes a Molins, que recollia, a més, aigues d´un altre rec que baixava del Papiol, i que donava força de molí a un parell de fàbriques d´oli.



En el cas del Rec Comtal, hi ha un petit parc, amb la casa de comportes del senyor "Mir" encara conservada, a la ciutat de Montcada, dintre del seu "Parc de les Aigues" i des d´allà circula, lentament, entre bedolls i pau, a cel obert encara, fins a la entrada de la Meridiana per Vallbona.



En l´actual.litat cada vegada que es fa un forat al terra, a la zona est de Molins, centre de Sant Feliu i Sant Joan Despí, barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, a l´Hospitalet, i parc de Can Mercader a Cornellà, a més del barri de la Bordeta i de la Zona Franca de Barcelona, es fàcil que algú expliqui la història de´haver-hi trobat restes del que va ser una conducció d´aigua, doncs bé, senyors!, aquest conducte va treure als catalans de la pobressa, a la Marina va propiciar que terres de conreu que donaven una collita a l´any, donessin tres o quatre, arran la seva arribada.

En el cas del Rec Comtal passa el mateix, fa poc, al juny del 2009, quan es feien unes obres al costat de la "torre Agbar", es va foradar una tapa de canal, que es suposa es va tornar a omplir.

Però encara es senten les veus dels treballadors de "Can Fabra", la més coneguda com la fàbrica de filatura "Fabra i Coats", en Sant Andreu i de "Can Portabella", també de Sant Andreu, fàbrica llanera, piolant meravelles del seu Canal, dels comptes de Barcelona adjudicant predis d´ús i administrant reclamacions per l´aigua, dels regants de la Marina recollint collita rera collita, dels veins del centre de les ciutats del Baix festejant al voltant de la seva "platja" particular, dels treballadors que feien el seu torn al costat del Canal encarregats de la seva manutenció, i dels indignats que, en el cas de L´Hospitalet, volem com a plataforma 
pel salvament del tros de Canal de la Infanta que passa darrera del quarter de la Remunta de Sant Josep, conservar un petit testimoni viu d´aquest petit bocí de la nostra història comuna.

dos companys a la visita teatralitzada del dia 23 de març
el Sr. Rovira i Trias i el seu carboner


SEGONA PART DE COM CARLES III VA PROVEIR NOVA AIGUA PER BCN.(entrada 2013)

El passat dia 24 de març, convidats pel MUHBA, Casa de les Aigues, i els co-organitzadors de les Jornades de l´Aigua, el Grup d´Estudis de la Vall d´Horta i la Muntanya Pelada (el POU), en el seu cap de setmana privat de celebracions, els membres de la Plataforma Protegim el Canal de la Infanta, vam assistir a una ruta molt ben portada, amb dos amfitrions de luxe, el mateix senyor Rovira i Tries i el carboner de la sala de bombes a vapor,  per l´última part de la història de l´arribada d´aigua de boca a la ciutat comtal des del Rec Comtal.

El 1878, l´Ajuntament de la ciutat va voler incrementar el cabal d´aigua que arribava a la ciutat, des de les famoses mines de Montcada pel Rec Comtal, i va contractar al famós arquitecte Antoni Rovira i Trias, perquè construís una nova casa de l´aigua al peu del Besòs, els quals aquífers estaven preparats encara, després de més de 1000 anys, per aportar 23.000 m3 d´aigua diària a la ciutat.

Es vant construir tres pous de captació, i es van dotar de bombes de succió mogudes per màquines de vapor fabricades pels germans Alexander, a la fàbrica veina de la Maquinista Terrestre, al carrer Ginebra de la Barceloneta.

Antoni Rovira i Trias va donar cós a l´edifici modernista i a les instal.lacions per cobejar la maquinària, i va revestir d´un maco mosaic l´interior, que va cobrir amb les estructures de ferro dels seus mercats a BCN.

Tot un progrés per una ciutat que per llavors vivia de l´aigua que arribava per diferents punts al centre habitable, que cada vegada necessitava més quantitat per cobrir usos de boca i sanitaris, s´imposaven els sistemes d´arrossegament de bruticia per mitja d´aigua potable als pisos alts de l´Eixample, a més de les noves fàbriques de l´envoltant de la ciutat.

-aigua de l´aqueducte de Dos Rius, a Matarò, amb seu al Parc de les Aigues de la Muntanya Pelada (a les seves instal.lacions corresponen el dipòsit del Carmel i l´aqueducte petit del camí Font ´en Quintana, al costat del Parc Central de Nou Barris).

-aigua de l´aqueducte del Baix Vallés, provinent de rieres de Ripoll i de Caldes, (aqueductes de Torre Baró i Ciutat Meridiana).

-aigua del Llobregat

-aigua de les mines de Collserola.

-aigua del Rec Comtal, de l´aquifer de Montcada, amb un cabal de 23.000 m3 diaris.

les dues instal.lacions anteriors pertanyien a la Societat d´Aigues de Barcelona, una adquirida el 1867 i l´altre el 1881


reixagó mina romana




sortida del Rec de la Casa de les Aigues

Casa de les Aigues de Montcada

sala de pous i sostre de fusta amb suport metàl.lic
(= antics mercats modernistes BCN) 

abans de la visita teatralitzada

davant del pou central

màquina de vapor Alexander vertical

calderes a l´habitació de l´esquerra trobem la de
màquinaria en un nivell superior

vista del pou central



recorregut pel Rec i Vallbona



casa aigues Trinitat Nova



info adicional.

http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?uuid=b5b64ee5-8bb4-4469-b1de-630402e43629&groupId=5000

http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,335907851_1585469943_1_1768641867,00.html?accio=detall&home=

Miguel Angel Valero López
(membre de la plataforma "Protegim el Canal de la Infanta")