Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 d’abril del 2022

CANET DE MAR I EL GÈNERE DE PUNT

 Canet de Mar es una d´aquelles típiques viles marineres de mestres d´aixa al segle XVIII, que va crèixer a cop d´impuls industrial téxtil, génere de punt, als seguents 30 anys.

La vil.la va atreure durant aquells anys molta de la burgesia catalana barcelonina per emprendre empressarialment i amb intenció d´estiuejar en recerca de bon aire i platja.

No era el cas de l´insigne arquitecte Lluis Domènech i Montaner, que hi tenia la seva part de familia per part de dona ja instal.lada a la masia Rocosa del centre de la vil.la.  Ell hi anava amb tota la seva mangnifica prole per passar els estius de feia ja temps, i gaudia de la companyia i carinyo de la major part dels pobladors, allà hi va gaudir el seu fill Pere, les seves cinc filles i l´altre noi de la prole.







La seva dona, per la qual va deixar amb els anys la seva professió, cuidava la mainada mentre ell dissenyava els espaïs i decoració de llocs tan destacats com el Palau de la Música, el café de l´expo del 88, i l´Hospital de Sant Pau.

Al museu dedicat a la seva vida al costat de la riera de Sant Domènec, antiga casa a on va treballar el nostre protagonista, hi han espais corulls d´elements extrets de les seves obres arquitectòniques, que ell dissenyà mentre restava rodejat pels seus numbrosos nets, aquest era un geni familiar, que no podia restar lluny de fills i dona, i que va ser tan prolífic com per ser nombrat com el mestre del modesnisme català.


DETALLS DE L´OBRA DELS ESCULTORS MODERNISTES QUE VAN TREBALLAR PER A LLUIS DOMÈNECH I MONTANER A DINS LA CASA GUARDATS.-


Eusebi Arnau



detall dels rosetons del Palau de la Música



Mentre ell dibuixava, la vil.la anava creixent, i les fàbriques tèxtils anaven instal.lant-se, algunes amb patró barceloní, i altres de la mateixa vil.la que ja filava, com sempre, a les cases particulars de Canet.

EL tren, arribat a meitat del XIX, portava gènere de punt al port de barcelona, mentre el port de Canet, exportava indiana a les amériques, curiósa dada!!

Les quatre fàbriques més destacades de l´època són...., i alguna de les quals van edificar els arquitectes de la familia Domènech 

Totes elles van anar creixent a l´eix creat per la riera Sant Domènec i el Passeig de la misericordia al costat nord.


1.- "CAN JOVER",prop. Jover, Serra & cia, passeig Misericòrdia, arq. Pere Domènech. (conservada), 1910


2- "CAL NOTARI", prop-s. Joan Jover Llauger i Josep Verdura, Josep Dotras i Carles Mora, c. Ravalet, arq. Pere Domènech, 1928


3.- "CAN ROMAGOSA", prop. Jaume Sadó (barceloní del barri sant Pau), ctra general, 1870, marca "la Canatenca"


4.- "FLORIS I BUSQUETS", prop-s Joaquim Reynes i Joaquim Flores, riera St Domènec, 1906,l Pere Domènec, ara sala telers escola




5.- "CARBONELL, SUSSANA & cia", prop. Carbonell Reverter, passeig Misericòrida, arq. Josep Puig i Cadafalch, 1890



ERMITA DE LAMISERICORDIA AL CAPDAMUNT DE L´EIX JOVER,
PATROCINATS PER L´AMO DE CAN CARBONELL.


 



font del passeig de la Misericòrdia de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de CARBONELL, SUSSAGNA




dimarts, 19 d’abril del 2022

Reus i els turistes

Des que Catalunya sencera s´ha convertit en un destí turístic anhelat cada any per milers de turistes de tot arreu, per les seves platges, el seu accés a tot tipus d´oferta nocturna festiva per a joves, i la seva cultura durant tot l´any, tenim a la Comunitat gent que agrada d´anar i tornar cada any al mateix lloc d´estiueig, fins a cinc vegades seguides, i que ja coneix, per tant, de sobres l´oferta turística més propera,

"Cal Munné", participant de la Ruta Modernista, al Passeig de Sant Joan, obra de Pere Caselles

A Barcelona seria per exemple; la Sagrada Famila, la ruta Gaudí, i la ruta modernista general, les platges de la Barceloneta, i l´oci ofertat fins fa poc, per les discoteques del Port Olimpic. 

 Als joves, també fins fa només uns mesos d´abans de la pandèmia, no els importava agafar busos a l´estació del Nord, i canviar, per un cap de setmana, l´oci de Barcelona pel de Lloret de Mar, inici del que vull explicar en aquest post.


Doncs bé!, la gent comença a diversificar les sortides per la contrada més propera, i s´agafa a l´oferta de llocs cada vegada més llunyans al seu hotel de residència, empesos per l´aborriment de repetir llocs ja coneguts.


l´altre dia vaig escoltar a Catalunya Radio, de boca d´un tertulià convidat, ofertor de la zona de la Garrotxa crec, que els turistes de Roses i Lloret ja s´han apropat a conèixer llocs visitables de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, com la seva esglèsia romànica, o els museus de la xarxa Mnactec que van donar feina i ofici a finals del XIX o principis del XX, als catalans o inmigrants que serraven fusta, feien de miners, o treballaven al tèxtil català.
Però ara vull aturar-me i escriure d´un cas específic, el de l´oferta que hi ofereix la ciutat de Reus, amb el seu modernisme i la seva bona situació al sud de Tarragonés, al triangle format per l´oferta de passat romà de Tarragona, l´oci de Port Aventura, a prop de l´aeroport de Reus, i les platges de Cambrils i Salou.


A finals segle XIX i començaments de segle XX, la burgesia catalana de la zona aprofitava el cotó, com a mitja Catalunya feia, per filar i fer tela.  La ciutat creixia industrialment i les cases es bastien de forma cara i formosa.


Joaquim Navàs i Pepa Blasco, a finals del XIX, lliuren un xec en blanc a l’arquitecte Lluis Domènec i Montaner, perquè disposi del pressupost que necessita per bastir una casa modernista a la cantonada sud-oest de la plaça Mercadal, d´origen medieval i amb tot el prestigi antic de posicionament i preferència.


O sigui, tenim la mateixa història que a l´Eixample va bastir el Sr. Morera per construir la seva casa al Passeig de Gràcia, però en aquest cas visitable per tothom, i en el cas de Bcn no es possible Lluis Domenech i Montaner va coincidir en aquella època el bastiment de la casa Navàs amb l´institut Pere i Mata de Reus, i l´hospital de Sant Pau a Barcelona, cosa també molt curiosa.

La casa Navàs es una casa senyorial, que no hi te grans dimensions generals, 15 x 20 ms , però que si demostra una gran talla i importància per la seva alçada per planta i la seva façana a la plaça Mercadal.  

La façana es de pedra sorrenca, amb els trets caracterìstics de posseïr un conjunt de pilars modernistes, que recorden molt els emprats per Domenech i Montaner a les seves obres teatrals en accéssos, gruixuts, que sustenten amb solvència tot el voladís de la primera planta, i que fan volar literalment la tribuna-mirador amb apertures trilobulades, en forma de carruatge carregat de relleu, sobre el carrer que enmiralla la plaça.  

A la cantonada sud-oest, un altra tribuna sense tapar, en cantonada, treballada meravellosament amb relleus i medallons gòtics, que enmarquen en la part superior les quatre obertures amb persiana, dues per banda.  Amb ampit de planta semicircular 

El pilar que puja a rematar el petit estret de la segona planta també esta decorat amb relleu de forma molt adient, en la fajana

superior.  Ens falta el mirador estret i volador que rematava originalment aquesta part, i que devia proveïr al total de façana una més que coqueta asimetria, alleugerida del pes ensorrador, pels vidres alts que la decoraven a mitja alçada.

La façana del costat est, resta rematada pel gablet més original del conjunt, reconstruït no fa gaires anys, té tres alçades amb relleu, enmarcant la gal.leria de la planta inferior,

Una vegada dintre, destaca la gran escala principal que ocupa l´espaï intermig dels tres que divideixen la planta longitudinalment, i fan simétrica la distribució, a dalt explicarem perquè es va dibuixar d´aquesta manera, mentrestant, dir que els mosàics de ceràmica són magnífics, amb tons verds i blaus, recrea un jardi, i a la part de sobre el retaule decorat, una gal.leria plena de relleus i garlandes de pedra.  

Una entrada digna dels senyors que la van pagar, amb escala decorada i pasamans en relleu i marbre. 

La part inferior de planta de l´edifici hi te el seu accés propi pel costat del c. Monterols, l´entrada de tenda de venda de tel.les al públic general, per tant apartada de l´us privat, i amb servei des de l´interior per elevadors i escales particulars tancades a l´exterior, es ven vidriada i ample a l´interior, servida per prestatgeries de terra a sostre, de fusta ben treballada i amb andamis per poder accedir als materials emmagatzemats a mitja alçada, el taulell es de mides sobresalients.

Ja a dalt arribem a un distribuïdor decorat amb vitralls emplomats i gran alçada, celobert vidriat i faroles de llum decorades i decoratives, fetes en pedra i ampits de ceràmica de la Pujol i Baucis.

Des d´aqui la distribució es cap al costat nord d´us privat; dormitori dels senyors, amb ebanisteria treballada per Gaspar Homar, amb capçalers de llits treballats de forma esquisida i armari amb portes de marqueteria de igual factura, i cap al sud de servei; cuína i safareig, despatx i sala d´espera per visita médica, de quan el lloc després va ser comprat per un metge.

El pas al dormitori hi te una sala privada de recepció amb làmpara decorada en metall, i finestrals al c. Monterols. Totes els sobreportes són de marqueteria amb figures humanes treballades pel gran ebenista Homar.



El quart de bany es molt modern per l´època de construcció amb mangueres, aixetes de bronze, i escalfador elèctric.

La part de servei doméstic, hi te espaï propi amb congelador eléctric americà, illa de cuina i rentadors dividits per servei d´us; neteja de vegetals, peix, vaixella, de tipus higienista demanat per l´ama de la casa, i elevador per donar servei a la planta baixa dedicada a tenda de tel.les.

Després a la sortida d´aquest costat sud, el despatx del metge i la sala d´espera.

Des d´aqui puja l´escala de servei de cargol a la tercera planta mirador amb vitralls, i sortida al pati, amb les parets decorades en totxo i mosaic paisatjistic, amb la temàtica de la toma de Bizanci i una batalla d´almogàvers.

Tornem a mirar el distribuïdor central de primera planta per una balconada llarga interior que enmiralla l´espaï des de la tribuna de la gal.leri-mirador.

Tots els terres treballats amb mosàics amb enmarcadors de portes i abertures, de diferents colors combinats i les llums al pilars estrets, de tipus bombeta elèctrica i ben enlairades.

O sigui, que en casa modernista visitable, la ciutat de Reus guanya a la de Barcelona,

casa Raspall a la Garriga, altre visita recomanable, i altre ciutat modernista.

L´oferta imaginareu que es aprofitada abastament pels turistes a aquestes alçades, amb la ruta modernista inclosa, jo crec que la tercera o quarta més maca de tota Catalunya, comparable amb la de Terrassa, Barcelona, Gelida i Argentona/la Garriga, i ofertada per la ciutat de Reus de forma més que encertada, amb els edificis marcats amb plaques, i uns guies meravellosos que indiquen la seva història in situ. 

 La casa Navàs, ademàs inclou una referència a la reconstrucció feta del gablet de la façana, pagat per la familia encara propietària i l´Ajuntament, a la tenda de tel.les que hi te encara ben conservada, espero que aviat visitable, un tast de vermut "Mirò", amb seu a Reus, inclós a la sortida, i una guia que explica amb pels i senyals tota la història en diferents idiomes i impassos.

 
Jo vaig fer la visita el dia 18 de abril, en plena Setmana Santa, i les cues per entrar eren llargues, amb reserva de feia temps, i sense possibilitat de poder reservar per les setmanes venideres. Vam entrar gent del pais i de fora a la vegada, i vam poder gaudir de la vista de l´escalera principal i els seus mosaics i vitralls, de les sales privades, incloent el dormitori i els capçals de llit de Gaspar Homar, lavabos, cuina i despatx, pati amb mosaic de temàtica gloriosa a les parets, i gal.leria reformada posteriorment al pis tercer. 

 Una casa com la Navàs, que hi te aquest sabor a modernisme pur, amb la història inclosa dels seus propietaris tan peculiar, i la vista dels espaïs meravellosos que hi guarda, el.laborats pels artesans que servien de forma magistrals aquests espaïs, tan sols es comparable amb alguna casa com la Batlló, l´Ametller, la Sagrada Familia, també comparable amb la seva reconstrucció actual, recordo encara queda per refer el mirador destruït per la bomba republicana, que en el cas de la Sagrada Familia, arribarà quan hagin de reconstruir l´accés principal. 

 O sigui un cas molt poc conegut per la gent del nord de Catalunya, que també s´hauria d´aprofitat com ho fan els turistes tarragonins. 

 O SIGUI, siguem pràctics i fem un pla de ruta per visitar la zona sud del Tarragonés a l´estiu, venint jo d´Irlanda, per exemple, i passant els dies necessaris per poder gaudir de l´oferta turística general, sent una persona jove i interessada en conèixer l´indret i poder gaudir de l´oferta d´oci que pugui trobar localment. 

 En principi tinc l´aeroport de Reus al costat, i hauria de discriminar entre buscar un hotel a la platja o a la muntanya, i d´allà diversificarme. 

 Podria escollir dormir a prop de la platja, per fer un banyet a la sortida o a la tornada de cada dia d´aventura, i aquest lloc podria ser per exemple SALOU. 

 Un dia s´hauria de fer el camí del modernisme de REUS, sens dubte, fer la visita a la casa Navàs, la ruta modernista del centre, i poder prendre un vermut a la plaça Mercadal, per la tarda cami a Montblanc per gaudir de la ciutat medieval i de la seva llegenda de Sant Jordi. 

 Un altre dia per apropar.me a Miravet i conèixer la història del Front de l´Ebre durant l´Guerra republicana, visitar refugis antiaeris a Benissanet i Flix, trinxeres a les Devees i Berrus, camps d´aterratje d´avions, i bunkers, esperant la guia oferta i obrint els ulls a una realitat colpidora que no vaig vivir al meu pais. 

 Un altre dia per fer Kitesurf a Cambrils o caminar per algun sender entre Prades i Cornudella del Montsant, seguint el Gr 171, Un altre dia per Port Aventura. I un altre per fer Tarragona i el seu passat romà. O sigui, tinc feina per cinc dies com a mínim, si no vull anar a la patria de Pau Casals, pujar fins a la fassina de l Espluga, o veure castells a Valls, tot una aventura d´estiu, veritat??