 |
| vila romana al barri d´Horta |
M´agrada caminar, si!, i gràcies a aquesta aficció he pogut recòrrer llocs allunyats dels nuclis urbans que tenen història antiga. Llocs situats a la muntanya, indrets a on es van engrescar lluites i batalles, i es van cavar trinxeres, ermites de romeria que es celebraven en encreuaments de camí de carro, i també he trepitjat camins empedrats que ja van trepitjar els romans abans de l´Edat de Crist, juntament amb d´altres que portaven a molins medievals que produïen farina per ordre Reial, també passarel.les de riu que portaven de fàbrica tèxtil a fàbrica tèxtil tot amunt el riu Llobregat. De forma curiosa i transcendental vitalment pels meus records he anat fotografiant cada racó per moments com aquest que estic relatant.
Fa uns sis anys em vaig dedicar a recòrrer els trams del Barcelonés i el Maresme del GR-92, I precisament en l´etapa que va del Coll de Bordoi a la Font de la Cera d´Alella, no em vaig adonar que estava caminant des de la Torre del Moro de Llinars del Vallés (riera Giolai barri de la "Bona Sort") I al "Cami antic de Parpers", que els arqueòlegs acondicionaren pel seu estudi com s´explica a l´article adjunt. Els dos punts de passada d´aquell dia són d´època romana; la torre es una de vigilància de 415 m. en el camí de la Via Augusta en el seu trànsit interior cap a Barcino, i el Cami de Parpers formava part del pas de Via secundaria cap a Iluro fundada el 80-70 a. C.(Mataró).
RESTES ILURO
RESTAURACIÓ DEL CAMI DE PARPERS (2010)
 |
| torre del Moro de Linars en el camí del GR-92 Coll de Bordoi |
RESTES LLINARS (PRAETORIO)
"Els romans també van fer estada a Llinars. N'és una mostra l'antiga Via Romana on avui s'alça un carrer del mateix nom, al barri de Bona Sort, que creuava el Vallès i que va permetre l'arribada a la zona dels conreus del cereal, la vinya i l'olivera, causes de l'increment de la producció agrícola i de l'activitat comercial. Per aquesta via hi va passar Annibal amb els seus elefants en el seu frustrat viatge cap a Roma durant la Segona Guerra Púnica. De mica en mica, els pobladors dels turons van començar a baixar a viure a plana, on va sorgir la vil•la anomenada Praetorio (actual Llinars), ubicada en el que avui és el CEIP Damià Mateu i a l'entorn de la masia de Can Rossell. La presència romana a la vila es pot observar encara avui en construccions com la popular Torre del Moro o Torrassa, una torre de vigilància situada al cim de la Serralada Litoral." (https://www.llinarsdelvalles.cat/municipi/llinars-del-valles/historia-local/)
Els romans donaren a la Península Ibèrica un sistema de vies de trànsit empedrades pel pas dels seus exèrcits conqueridors des de nord a sud, des del Coll d´Ares a Cadis, i després un sistema secundari menys dotat, que possessin junts els enclaus interiors estratègics amb la Via Augusta principal, Aiguae Calidade (Caldes de Montbui), Arrago (Sabadell), Egara (seu ibèrica amb restes molt ben conservades), Solsona, la costa mediterrània gràcies a la Via Heraclea, i Vic amb la Via Strata. Vies que van emprar després els Francs de Carlemagne, i els soldats de Napoleó al segle XVIII. Tota aquesta xarxa de vies secundàries no va ser reforçada fins l´època de la Mancomunitat Catalana i la Via Principal es la base de la nostra xarxa moderna de carreteres.
La "Via Strata Francesca" entraba des de la França conquerida en època d´Asterix pel Coll d´Ares, i baixava seguint l´actual ctra C-38 cap a Camprodón i Sant Pau de Seguries, després travessava la Vall de Bianya i anava cap a Olot, paratges emblemàtics de la nostra Catalunya com Castellfollit de la Roca, que ara, gràcies a les comunicacions modernes mira més cap a Girona, en aquell temps, per orografia, va aconsellar virar el camí cap al riu Ter, una mica abans de penedir-se i anar, ara si cap a Girona des de Falgars, després ho veurem millor, peró en aquest moment el camí es dirigeix sense oblidar la plana de Vic (Castell de Montcada al costat de l´Ajuntament, temple típic)
El camí de la Costa, posterior en el temps, va recuperar la fita gràcies a la "Via Heràclea" de Colliure a Palamós, I d´allà cap a Aqua Voconis (Caldes Malabella) i Hostalric i enllaçar amb Granollers, lloc de pas i mercat, i de encreuament de la "Via Strata" amb l´"Augusta" del Vallés.
RESTES GRANOLLERS, REPARTIDES ENTRE EL MNAC I EL MUSEU DE GRANOLLERS
"Les primeres restes romanes de Granollers van localitzar-se l’any 1940 a l’església de Sant Esteve. Situada al bell mig de la ciutat, allà es van trobar runes d’un portal romà entre el campanar i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal. Malauradament, el portal havia quedat sepultat durant la Guerra Civil espanyola.
A part d’aquesta referència, al voltant de Sant Esteve es van localitzar altres vestigis d’aquella etapa, entre els quals tretze peces del retaule, mènsules i una sèrie de capitells que avui s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Malgrat que això ha deixat Sant Esteve sense alguns dels elements més genuïns, els seus finestrals gòtics i la importància que va suposar la descoberta romana han convertit la parròquia en l’altre gran símbol de la ciutat......
També, en el decurs d’unes obres als voltants de Sant Esteve, es van trobar mosaics que indiquen l’existència d’una antiga vil·la romana. Concretament, a l’hort de Ca l’Aiguader (actual passatge de Sant Bartomeu i el carrer de Santa Anna), els paletes van topar amb un enrajolat que, després de restaurar-se l’any 1990, va quedar exposat al Museu de Granollers.
El museu de la ciutat també exhibeix el cap del déu Bacus, localitzat l’octubre de 2005 durant una excavació al solar on hi havia l’antiga fàbrica de gel Solà, en ple carrer de Barcelona. La peça, de mida petita, dataria de la meitat del segle II dC i, segons els experts, servia per decorar la taula d’una residència benestant, atès que el mineral amb què estava fabricat (un marbre Chemotou) provenia d’una pedrera de Tunísia la qual encara s’explota.
A aquesta recerca cal afegir les dades obtingudes de les necròpolis de Can Trullàs, que hauria acollit assentaments dels segles II i III i de les quals es conserven monedes i gerres que, en la seva majoria, contenen grafits amb els noms dels difunts. Una troballa que es complementa amb la documentació extreta d’unes termes pertanyents a l’antiga vil·la de Can Jaume, un complex d’oci que estava format per tres grans piscines construïdes en plaques de marbre i guarnides amb mosaics que representaven tot l’univers d’un fons marí." (https://www.eltemps.cat/article/7421/un-tomb-pel-valles).
Al Ter creuava el pont de Roda de Ter, i feia un tomb inversemblant anant cap al Congost, però abans d´arribar al segòn riu més industriós de Catalunya, el camí feia un tram molt maco, que ara es del.liri dels montanyencs com jo, passava el COLLSACABRA, fent el següent camí des de Sant Feliu de Pallerols; seguint pel pont romànic situat prop del que actualment es coneix com l’hostal de les Gorgues, s’apropa a Sant Martí Sescorts. El camí supera un petit desnivell i segueix fins al pont de les Palanques, on al segle X hi deuria haver una palanca.....esglesieta que avui es confon amb el mas del Simó, s’arriba a la zona de l’actual Bertrana on encara se’n conserva un tros molt característic.
Arribat al poble de l’Esquirol, el camí continua al llarg del carrer Major, atès que les cases d’aquest carrer són més antigues, com ara can Llemosí o el Perai, pont de l’Esquirol (un pont de dos grans arcs que segurament fou construït a finals del segle XIV, tot i que no es descarta la possibilitat que els seus orígens fossin romans), carrer del Pont, El camí seguia per l’empedrat del mateix carrer del Pont i arribava a l’actual Cantonigròs, vorejava els cingles d’Aiats on trobava el coll de Cabra, prop de Comajoan.
Continuava per Pruit, on tornem a trobar referències a la strada també al segle X. De Pruit seguia cap a Falgars on prenia dues direccions (ARA BÉ LA REPENSADA DE GIRAR EL CAMÍ CAP A GIRONA), una baixava cap a Sant Feliu de Pallerols sortint del mas Torrent i l’altra baixava a la vall d’en Bas passant pel pont romànic que ara és al costat de l’hostal del Grau. Aquest, doncs, és un camí de llarg recorregut que enllaça Osona amb Girona.
Tavertet queda totalment al marge d’aquesta via, i en canvi hi havia un poblat ibèric al pla del Castell on encara s’hi pot veure part de la muralla. Un altre dels poblats ibèrics de la zona és el de l’Esquerda i ambdós estan situats a la zona del Ter. En aquest cas, en ser una zona muntanyosa, el camí ibèric aprofitaria les valls dels rius després de baixar el cingle de Tavertet, segurament pel baixant, o portal de les Gotes com encara es conserva. Pujaria cap a l’Avenc i per Rajols baixaria a Sant Joan de Fàbregues. (TEXTE EXTRET DE LA REVISTA "CINGLES"
Després de Vic, el camí anava pel Congost definitivament, cap a Collsuspina, i així era que baixava per l´estret entre els Cingles de Bertí i el Tagamament del Montseny, passava Permanyer, Alboquer, Santa Eulàlia de Riuprimer (miliari), Tona (miliari), Collsuspina, lloc d´encreuament, a on sortia un trencall que baixava cap al sud-oest, cap a Aigua Calidade, passant per Castellterçol i Sant Miquel del Fai, que després enllaçava amb el camí de Egara a Granollers, i un altre cap a Moià i Manresa
De Collsuspina el camí del Congost passava per Hostalets de Balenyà, el tram arqueològic estudiat a l´entrada de Centelles (Pla de les Forques), Aiguafreda (moli de les Canes), Santa Eulàlia de Ronçana (miliari de Can Vendrell), i sortia del pas per La Garriga, arribant a Granollers, barri de Palou.
RESTES PARETS DEL VALLÉS
https://plazaspublicasbcn.blogspot.com/2017/10/petits-museus-per-mostrar-grans.html
RESTES PARETS DEL VALLÉS
https://plazaspublicasbcn.blogspot.com/2017/10/petits-museus-per-mostrar-grans.html
RESTES DEL PLA DE LES FORQUES
La "Via Augusta" va ser construïda per aprofitar la falca montanyosa del nord de la Serra de Marina, entre la Tordera i la Riera de Polinyà, protegida del vent marí, i amb castell de protecció a Montmeló. Passem una mica ràpid per les restes romanes conservades en aquest tram paral.lel al mar.
RESTES MONTORNÉS
"Una altra població que es troba en el recorregut de la via Augusta és la ciutat de Montornès del Vallès, on es van trobar restes arqueològiques. Hi trobem llocs i trets del pas romà com per exemple el Terminus Augustalis que tenia la funció de senyalar la via pública a l’època romana. Està datada de l'any I aC i es pot trobar a la Galeria Municipal de Can Xerracan. A part d'aquests llocs d’interès també es poden trobar vestigis de vil·les romanes pels voltants del tram de via a Montornès del Vallès." (http://turismevalles.blogspot.com/2018/02/el-pas-de-la-via-augusta-pel-valles.html)
miliari de Montornés al museu i la reproducció a la glorieta de l´anvinguda de la Llibertat
RESTES "CAN TACÓ"
"En direcció sud cap a Tàrraco, i seguint el traçat que a l’edat mitjana s’anomenava Estrata Francisca (carretera dels Francs) i, posteriorment, camí ral, la Via Augusta ens porta a Montmeló. Allà, just a la confluència dels rius
Congost i Mogent, ens enfilem fins a un dels indrets més rellevants del procés de romanització a Catalunya. Es tracta del jaciment batejat com a Mons Observans, gràcies al qual hem conegut l’abast territorial i urbanístic que va tenir l’imperi romà en aquestes contrades.
Mons Observans es troba dalt d’en Roina o Can Tacó, el més petit dels tres turons que conformen les Tres Creus del Raiguer. Situat 120 metres sobre el nivell del mar, tot fa pensar que funcionava com a fortalesa militar des d’on les tropes albiraven els moviments que es produïen per la Via Augusta, així com els primers assentaments que, sobretot a la segona meitat del segle II aC, van començar a poblar la zona.
Construït després de les guerres celtibèriques i abans de la fundació de Beatulo (Badalona), Mons Observans tenia tots els atributs d’una gran obra urbanística. Ocupava 2.500 metres quadrats i al seu interior hi havia una part residencial, dependències de servei, zones d’oci i dues cisternes de grans proporcions que canalitzaven un abundant cabal d’aigua.
Decorat amb elements de luxe (pintures parietals i estocades d’estil pompeià), hi pernoctaven autoritats de l’imperi que, durant la seva estada, analitzaven la manera com els romans ocupaven el sòl enmig d’una plana verda que, a causa de la proliferació de polígons industrials, ha perdut el seu valor biològic. (Mons Observans es va descobrir l’any 2003." (https://www.eltemps.cat/article/7421/un-tomb-pel-valles)
 |
| restes del fortí de "Can Tacó" |
RESTES MARTORELLES, fora del vial
"En el decurs d’aquesta excursió i a mig camí entre Montornès i Mollet del Vallès, apareix el municipi de Martorelles, un altre dels indrets amb reminiscències romanes. El cementiri, en opinió dels estudiosos, hauria allotjat centenars de famílies romanes que vivien del comerç i l’agricultura." (https://www.eltemps.cat/article/7421/un-tomb-pel-valles)
De Vies secundàries que s´endinsaven per aquesta banda cap a l´interior de Catalunya tenim;
-el CAMI DE GRANOLLERS A MATARÓ, coincident amb el tram del "Cami Antic de Parpers"
-el CAMÍ DE EL MASNOU CAP A BAETULO I BARCINO
-el CAMÍ DE GRANOLLERS A MARTORELL passant per Aiguae Calidade I Martorell
-el CAMI DE LLISSÀ A MARTORELL passant per rubí i Arrago (Sabadell)
-el CAMÍ DE AIGUAE CALIDADE A MANRESA
-el CAMI DE RUBI A MONISTROL
-el CAMÍ DE EGARA A BARCELONA
Altra zona que també m´agrada de caminar i descobrir es la zona del darrera de Rubí, Bellaterra i Terrassa, les muntanyes de Vacarisses, el Paller de Tot l´Any, el GR-6 en trànsit cap a Montserrat, Rellinars i poblacions que quedaven a prop dels camins romans que transitaven la zona en el seu rodar cap al pas del Llobregat per Castellbisbal i el Pont del Diable de Martorell.
El primer cami venia de Sabadell i baixava cap a Sant Cugat, després passava per Ca N´Ametller, al costat de l´Hospital General de Catalunya, i arribava a Castellbisbal.
El segòn camí sortia de Arrago pel costat de St Quirze i després de Can Barata passava per Rubí i baixava a Castellbisbal.
Des de Arrago hi havia altre camí que pujava per Terrassa (Egara), en direcció a Monistrol, pel Paller de Tot l´Any i Rellinars.
CAMI DEL PENEDÉS
LLIBRE SOBRE LA VIA AUGUSTA PEL PENEDÉS, TAMBÉ A LA VENDA DEL CASIMIR PLA
RUTA DE CAMINADA PEL PENEDÉS SEGUINT LA VIA AUGUSTA
http://www.viaaugustapenedes.cat/es/augusta-penedes
 |
| llibre molt recomanable sobre el camí per fer a peu de Casimir Pla, Joan Ventura i Miquel Vives |
A Rodonyà el camí arribava de la seguent forma; A la zona del Penedés, les restes de camí que encara perduren i la toponimia fan pensar, amb força certesa, que hi havia dos iitineraris que sortien de Vilafranca i coincideixen a l´Hostal Nou,
1-passat Sant Jaume Domenys (a on tenim l´aqueducte romà), un ramal transcorre pel peu de la muntanya,
2- l´altre puja des del Camí Ral de Tarragona, a l´altura de La Ràpita, fins que passat Sant Jaume dels Domenys tots dos es fonen amb l´altre a l´Hostal Nou.
De Sant Jaume Domenys el camí baixava cap a El Vendrell, a on tenim unes restes molt ben conservades, un tros de camí de quasi 1.400 metres, que ens pot servir d´exemple, com passà abans al texte, al "Cami Antic de Parpers", de com eren fetes les vies romanes. Es un tram empedrat, amb base sòlida per escòrrer inferiorment aigues i no desmuntar el teselatge de les pedres planes, i murs de contenció de talusos terrers, que tenien una amplada de entre 2.9 i 8,3 metres. Aquest camí es visitable i el podrem trobar sortint de El Vendrell pel sud-oest, pel C. Cami Real. Hem de saber que la pl. Vella de la ciutat i el seu Ajuntament estaven situats just al centre de la Vila Romana.
També a La Bisbal es conserva un miliari de la Via Augusta. al seu pas per El Vendrell, guardat a un encreuament de camins (http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1359)
Després el camí continuava cap a l´Alt Camp. i pujava a Valls per Vilarda i Alió i que segueix per Masmolets fins al Coll de Lilla, i a Santes Creus pel pas de Serra de Miramar i el Coll de la Cabra.
MAPA CAMINS SOLSONA
MAPA CAMINS BERGA
importants que sortien de Berga eren:
1- El cami ral de Berga a Solsona que, passant per Avia, I'Espunyola i Sl. Feliu de L1uelles, arribava al castell de Naves i a I'església de Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona.
2- El camí ral de Berga a Gósol, passant per Peguera cap al coll de Ferrús i I'església de Monner, cap a I'Espa.
3- El cami ral de Berga a Sant L1orenç de Morunys, per Castellar del Riu i I'Aiguadora.
4- El camí ral de Berga a Vic, passant pel monestir de Valldaura cap a la riera de Merles, Prats de L1uçanes i Vico
5- El camí ral de. Berga a Baga i la Pobla de Lillet, passant pel Pont de Raventi i pont d'Alfar.
6- El cami de Berga a Ripoll, passant per Vilada, Borreda, les Les Llosses i Sant Quirze de Besora.
7- El cami ral de Berga a Manresa, seguint la vall del Llobregal.
TRAM DE CAMI DE LA VALL DE CORB
Altre via servia per unir Barcino amb Ilerda (Lleida), aquesta ruta passava per Vallfogona de Riu Corb (balneari), Guimerà, a on trobem restes a la partida de "Els Palaus" (vila romana), la "Font de la Cirera·, i el castell, Ciutadilla (rellotge de sol), Nales (tombes) i Belianés, a Juneda es creuava amb el camí que pujava de Montblanc cap a Isona (Aeso), Totes les restes són semblants a les de Guimerà, viles rurals que conreaven les terres al costat de la Via secundària.
TRAM DE CAMI DE LA VALL DE CORB
Altre via servia per unir Barcino amb Ilerda (Lleida), aquesta ruta passava per Vallfogona de Riu Corb (balneari), Guimerà, a on trobem restes a la partida de "Els Palaus" (vila romana), la "Font de la Cirera·, i el castell, Ciutadilla (rellotge de sol), Nales (tombes) i Belianés, a Juneda es creuava amb el camí que pujava de Montblanc cap a Isona (Aeso), Totes les restes són semblants a les de Guimerà, viles rurals que conreaven les terres al costat de la Via secundària.
CAMINS D´ISONA
FIXEU-VOS EN LA DERIVACIÓ CAP A LLEIDA (Artesa de Segre)
CAMINS DE LLEIDA CAP A AGER I ISONA
a Isona sortien dos camins un per Artesa i altre per Tremp
TRAM DE CAMI DE LA COSTA (a desenvolupar)
De la Via Heraclea per la Costa Brava res a veure amb el camí de Ronda, el camí feia des de Caldes de Malavella cap a Girona i Palamós, i després Verges (desviament cap a l´Estartit), Pelacalç, Saldet, La Bomba i Riumorts, Fortià, a on el camí es dividia cap a Roses i el pas dels Pirineos, o Figuers i Banyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!