Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 12 de novembre del 2017

La plaça de l´Angel

Hi han dies que baixo amb el cotxe fins a la Ronda St. Pere, aparco en bateria al costat dels negocis dels majoristes xinesos i m´endinso pels carrers del barri de Sant Pere camí de la feina al c. Boqueria, a l´altra banda de la Via Laietana.

Faig una ziga.zaga màgica, com tots els camins que porten d´una banda a altra d´aquesta ciutat plena de secrets i contes sorprenents, una ziga.zaga que passa per davant del BAR ANDORRA, un dels que tenen més història, al carrer st. Pere mes Alt, nº 74, tombo després cap a St Pere mitjà pel c. de la Victoria, passant per davant de la capelleta a la paret de la Mare de Deu, després baixo pel c. d´en Mònec a visitar al recepcionista del "Musik Boutique", i més tard faig servir el carrer de la primera CLAVEGUERA de Barcelona, el c. dels Mestres Casals i Martorell, per sortir a l´avinguda del mercat de Sta. Caterina, una vegada passades les parets baixes que van quedar com a barricada-record de la guerra que van sostenir els veïns contra el parking del FORAT DE LA VERGONYA .  Ara ja hi arribo al c. Carders per un carreró molt típic de principis segle XVIII, el d´en Tarrós,  a on trobo el BAR DE LA BONA SORT, el que queda de l´antic hostal on treballà la MARIETA DE L´ULL VIU, i faig camí cap a la plaça de la Palla fent servir el c. Carders, carrer de sortida medieval de la ciutat cap a França, a on encara trobem la capella-hospital de MARCUS.  A la pl. de la Palla es a on va viure el SANTET del cementiri del Poble Nou, nen miracle que endevinava i treballava a les galeries "El Siglo" del c. Pelai.

antic hostal de la Bona Sort


sobre el Santet
http://www.barcelonadiferente.es/2013/04/santet-poblenou.html

sobre la resurrecció de l´Andorra el 2012
http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20120514/y-el-andorra-resucito-1781983

Un molt bon reportatge sobre la luita dels veïns del barri de St. Pere entre 2000 i 2003
https://archive.org/details/Forat

Sobre la història del bar Trole
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/10/la-boite-del-trole.html


El final del camí, com sempre, sirà  la pl. DE L´ANGEL....., de la història de la plaça va aquest post.

També faig sovint una variant d´aquest camí, buscant les vistes de l´Arc de Triomf, passo a fer una ullada a l´escultura misteriosa de la dona amb el mocador que hi va tenir relació amb el nostre president Companys, davallo fins més avall del bar TROLEY, amb història de discoteca consentida dels anys 50´s, tombo pel c. del Rec i passo per davant del nou hotel que tapa les restes trobades fa dos anys del camí d´aigua de Montcada, baixo cap al sud pel c. de les Basses de St. Pere, fins a la pl. St. Agustí Vell, a on de vegades faig una canya de cervesa rodejat de les fotos de boxejadors i del lleó del sr. Gener, posades a la paret del bar MUNDIAL, i camino després pel c. dels Carders, antic gremi medieval, fins la pl. de la Palla.


bar Mundial


Són dos extrems del mateix fil, dos extrems de fil que s´ajunten i porten al mateix lloc casualment, un lloc tant ple de reencontres que fan d´ell un vortex màgic d´aquesta ciutat apassionant.

La plaça de l´Angel.

-L´antic mercadal de les afores de muralla al segle XVII, segon diu l´Enric H. March, el sr. Enarchenblog i Bereshit al post que hi enganxo a continuació.

"La primera menció d’aquest mercat fora del portal és de 989. L’activitat inicial va ser la venda de productes del camp, artesanals, bestiar i fins hi tot esclaus. L’aparició d’obradors, carnisseries i d’un escorxador va acabar donant forma de plaça a l’indret. A principis de segle XIV l’espai del mercat es va quedar petit i la venda es va especialitzar i dispersar per altres llocs propers que avui sobreviuen en la toponímia urbana: les places i els carrers de l’Oli, de la Llana o Semoleres, en part desapareguts per l’obertura de la Via Laietana (1908-1913).

El Mercadal es va especialitzar en la venda de cereals, moment en què va passar a anomenar-se plaça del Blat,......

La plaça es va engrandir el 1351 enderrocant cases i envans i s’hi va construir una font (situada a la façana del Gremi de Mercers, al costat dret de la Baixada de la Llet, desapareguda quan es va obrir el carrer de Jaume I). Aquesta és la que es considera la primera reforma urbana de Barcelona (2),.....

Segons Amades, a finals del segle XVIII encara s’hi feia mercat i detalla amb precisió que hi havia setze parades d’hortolans i revenedors de fruita al voltant del monument de l’Àngel, que aleshores presidia la plaça, i vuit entre els carrers del Mill i de la Bòria, sis taules de llet en aquest mateix carrer i tres floristes a la paret de la presó."
-Sabieu que a la plaça de l´Angel hi va haver una figura al mig, que recordava el pas pel lloc del cos de la nostra patrona, la SANTA EULÀLIA que havia de dormir a la Catedral aquella nit, i que per no fer-ho inmaculada, per mancar-li una falange del dit del peu, va quedar clavada al terra amb el seu taüt fins que el clergue malfactor va confessar el seu pecat i va retornar la reliquia.  L´antiga escultura de principis del XVII, ara la trobem a dalt l´edifici "Calicó", a la mateixa plaça, en una fornícula, amb la creu clavada al front alliberant el centre pel tràfic de tartanes i galeres de de començaments del XIX  .

-Aqui teniem un portal de la muralla romana i després medieval, per on va entrar el rei Almansor, conqueridor de Barcelona, que estava conectat amb la presó, i per on sortien els presos camí del seu cami d´expiació a llom de la mula, lligats per ser apedregats i fuetejats,  que continuava pel c. Boira, el que s´en deia "ANAR BOIRA AVALL".  Allà mateix tenim una altra història maca que parla de l´empresonament d´una dida que havia sigut acusada de robar uns coberts de plata, i que quan feia la boira avall, va ser exculpada per l´aparició de la cuca que els havia robat entrant per la finestra de la casa.


antic portal medieval de la pl. de l´Àngel


-Tenim la història del BARRI PERDUT, el barri de Sant Roc, que va desaparèixer a començaments de segle passat a cop de talonari, i que va deixar sense casa a moltíssima gent humil que vivia del comerç, i de la feina al voltant dels gremis de la ciutat, també de carreters i hostals de viatge, i amb la història més antiga de la ciutat, moltes de les cases que s´hi van enderrocar eren gòtiques, i alguna amb pati renaixentista.  La història d´aquest barri orgullós, que encara presumeix, cada diada 14 d´agost, diada de Sant Roc, de tenir les festes patronals més antigues de Barcelona, celebrades ja 428 edicions quasi ininterrompudament.   Del nostre Sant benefactor, no propi barceloní, Sant Roc, dir  que hi te la seva capella al costat de la porta romana de la catedral, i que va arribar a Barcelona, des de França, per guarir-nos de la pesta, quedant malalt ell a les portes de la ciutat, tan sols el va cuidar un goset que li portava a la boca un panet per menjar cada dia.  Aquest barri tenia carrers tan típics com el de Filateres, Tapineria, de les Tres Voltes, de la Corribia, hi havia l´esglèsia de Santa Marta, al qual enterrament d´una reina van anar altres tres ja desposeïedes, i va viure el JOSEP MARIA DE SEGARRA, al c. Mercaders, notable escriptor i passejador de l´Ateneu Barcelonés al c. Santa Anna,


hostals de viatge

església de Santa Marta


Sant Roc


Tot va ser canviat per deixar lloc a la nostra, des de llavors, condemnada Via Laietana, sempre rodejada de problemes de trànsic i corredises.

https://www.youtube.com/watch?v=xujlRjM2SJM

-Al subsol passa la xarxa de túnels més antiga de la ciutat, la xarxa de metro inaugurada el 1924 des de Lesseps, i que aprofità l´excavació endegada a l´urbanitzar el carrer a partir del 1911.  Com a dada per acabar el punt, dir que encara es conserva  una mica més avall l´estació de CORREUS, una de les últimes fantasmes de la xarxa barcelonina.

foto propietat de la Rosa Franco Mendoza (al peu del trípode)


A la zona alta d´aquesta part de la xarxa de transport, l´estació de Passeig de Gràcia de la linia groga, com a dada curiosa, encara es pot veure a dins del tunel una paret, en el sentit d´arribada a l´estació des de Urquinaona, que segons he llegit guarda a la part de sota una altra via de la linia verda.  En el seus inicis aquest tram funcionava en by-pass, amb dos vies per sentit (sentit Aragó-Catalunya i sentit Aragó-Urquinaona), s´hi donava pas alternatiu per baixar per la Rambla i després per la Via Laietana el seguent tren.  Una vegada desdoblat el tram en dos linies diferents, les linies 3 i 4 actuals, encara es va aprofitar el calaix fet per compartir dos trams de vies en sentit vertical i aprofitar millor el tunel antic.

-Dels edificis dir que antigament, inaugurat el 1925 i perdut el 1929, just al davant de la plaça, hi va existir la casa "BANÚS I MORATÓ", una casa comercial amb productes vinguts d´Amèrica i d´importació, dificils de trobar a la resta de la ciutat.  Especialitzats en drogues i perfumeria, que era el millor lloc a començaments de segle, per anar a comprar regals.

"Banús i Morató"


-També va tenir construida, com a segona seu, el GREMI DE CALDERERS de la ciutat, després
d´haver estat al c. Beat Simó, darrera l´esglèsia de Sant Jaume al c. Ferran.  El gremi de calderers tenia un símbol característic propi a la façana, que era una decoració propia en forma d´arc sostentat a sobre de la finestra del primer pis, una mena d´arc de Sant Martí en relleu, que guardava a sota un parell de figures i un escut.  També les finestres centrals del primer i segón pis, amb vistes des de la plaça de l´Angel, estaven enmarcades per columnes en relleu i "arquitrabes" avançats.  Ara aquesta decoració resta impostada en un edifici restaurat de la pl. de Sant Felip Neri.  Als anys 50´s també va estar col.locada a la façana d´un edifici d´ús municipal a la part alta del carrer Gran de Gràcia.  O sigui un dels edificis més treslladats de la ciutat, juntament amb la font d´en Ceres, ara posada al mig de l´Avinguda de l´Estadi a Montjuic.


el Gremi de Calderers en la cantonada,
a la façana de la esquerra.




 detall de la façana i les finestres del 1er i 2on pis









Tenim història de l´edifici del Bracafé, construït per l´insigne Enric Sagnier, al 1918, la CASA TOMAS RECOLONS I LLADÓ (propietaris tèxtils cotoners a Ribes, Granollers)




Altra edifici desaparegut va ser el de la PAPERERA ESPANYOLA, construida el 1918, fins l´època de la República, que va servir de seu a la paperera més important d´aquells anys amb seu principal a Bilbao, i fàbrica al Prat.

aquest edifici estava rematat amb un templet molt
maco just a la cantonada que ensenya la foto,
visible en la foto de més a dalt.


Tenim també a prop .......

-La casa a on va morir el nostre Sant més famós, ST. JOSEP ORIOL, el c. Dagueria.

-La casa PADELLÀS, casa gòtica treslladada pedra a pedra des del darrera de la casa Cambó, al costat del mercat de Santa Caterina, per poder encabir el Museu d´Història de la Ciutat, acabat en època de Franco i impulsat per la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb l´Institut d´Estudis Catalans, en el seu projecte de salvaguardar la cultura i la història catalana.  

-La plaça a on van viure els nostres reis catalans, la pl. del Rei, amb el seu PALAU REIAL i el Saló del Tinell, les restes romanes al sobsol, i la capella de Santa Àgata.