Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 30 d’abril del 2015

Sabadell, ciutat de la llana

La ciutat de Sabadell va ser la més gran productora de teixits de llana de començaments de segle passat,juntament amb la de Terrassa, ambdues unides a partir de finals del segle XIX pel ferrocarril que anava a Barcelona, al port, a buscar carbó per les calderes de vapor, i tornaven amb resmes i vagons de teixit de llana de les ovelles catalanes. La llana es CARDAVA per obtenir fibres més o menys pentinades, llargues o curtes, després es FILAVA per confeccionar fusos, i després es TISSAVA per ordir tela.

A Sabadell van arribar a haver-hi més de 40 fàbriques dedicades a aquest procés, avançant per la torrentera del riu Ripoll, cap al centre de la ciutat i el barri de Gràcia, al costat de l´estació principal, a on trobem GERMANS CAMPS, i la fàbrica PUNCERNAU/MARCET.

Fàbriques amb gran valor arquitèctònic, com el VAPOR SAMPERE, amb molta història com el vapor LLONCH, que serà l´estrella d´aquest article, i de no tant antigues com FYTISA.  Després vapors amb reliquies guardades al seu interior, com el BUXEDA VELL, que guarda l´única burra que produia electricitat i que encara es conserva intacta per mostrar al curiós.

Reliquies d´un passat de burgessos rics que van fer crèixer Sabadell com a ciutat industrial fora de muralles, al voltant de la seva rambla, l´antiga carretera de Barcelona, i que van promoure Ateneus, hospitals i hostals per acollir i fer-se important a ulls d´una Catalunya que volia ser lliure.

Aquest article està dedicat a tot això que he intentat resumir en una frase;
"SABADELL LA CIUTAT DE LA LLANA, AVANÇANT CAP AL SEGLE XX"

Plànol industrial de Sabadell, cap allà els començaments del segle XX



Can Marcet, al barri de Gràcia

VAPOR LLONCH del barri de Gràcia (ara centre empleament)


FOTOGRAFIES DEL VAPOR BUXEDA VELL
MITL de Sabadell, que guarda la màquina a vapor Wolf del 1906





 

 

 VAPOR BUXEDA NOU,
                                                                                         a prop de la seva germana


 XEMENEIA VAPOR GRAN

xemeneia Fytisa des de Buxeda Vell

  FYTISA, a dalt a la plaça Joan Oliu


 VAPOR PISSIT, c. Alemanya



FÀBRICA SAMPERE, de l´arq. Eduard Maria Balcells i Boigas
gran valor arquitectònic encara conserva la seva torre rellotge

torre rellotge Sampere


FÀBRICA SALLARES DEU (museu aigua Sabadell)



VAPOR CODINA

 

lateral fàbrica Codina, amb les seves abertures
grans per permetre l´entrada de llum solar
VAPOR GORINA


VAPOR BADIA


FÀBRICA ARTEXTIL




D´aquestes empresses que he anat trobant pel camí allà per la ciutat, cal destacar per exemple, que moltes són creades cap allà el 1843, com és el cas de PISSIT, el 1852, com és el cas de la BUXEDA VELL, i el 1867, com en el cas del VAPOR BADIA.

Dels serveis que necessitaven aquestes empreses cal explicar que el carbó per les burres de vapor arribava del port de Barcelona, provinent de Manxester, i que a partir de 1855 va poguer fer-ho a traves de la via ferrera a la ciutat.  De la llana ja em dit que era catalana, i l´aigua arribava en principi dels pous artesians que havia cap a la zona del barri de Gràcia, per aquesta raó la ciutat té el quarter de bombers, situat històricamente en aquella zona.

Mes endavant les industries van treslladar-se cap a l´est, i l´aigua que van fer servir va ser aigua de la torre que va aixecar l´enginyer industrial, pare de moltes xemeneies distribuides per tota Catalunya, FRANCESC IZARD I BAS, (Buxeda Vell i Sampere).  El sot del riu Ripoll era profund i en principi aquest tècnic Sabadellenc (1872) va instal.lar bombes que feien pujar l´aigua fins a la cota dels carrers del nucli antic, a més va implementar el servei construint aquesta famosa Torre d´Aigues, al costat oest del riu, que donava pressió a les segones i terceres plantes dels edificis nous que s´havien d´aixecar a partir de llavors.

Ara la seu d´Aigues de Sabadell es troba a dintre de la fàbrica SALLARES DEU, al c. Industria, del qual parlarem més tard, i hi tenen exposada una bonica història del que va ser aquest lloc a l´època dels vapors Sabadellencs.



Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.


 Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala 

(font website: "Poblesdecatalunya.cat")




Mentre tot això passava el que ara és el MITL (Museu de la Industria Tèxtil Llanera de Sabadell), el VAPOR BUXEDA VELL, ja havia passat a tenir il.luminació artificial elèctrica (1876), produïda per la seva burra adaptada.  Més endavant la fàbrica va passar a mans de la MERCANTIL SABADELLENSE, que va instal.lar al costat la màquina Wolf de 300 CV, i que el nostre enginyer estrella FRANCESC IZARD, va adaptar, inclosa xemeneia, per la seva poçada en funcionament.  L´energia elèctrica va revolucionar pel seu preu la producció de les llaneres, i moltes d´elles properes van inclús alquilar l´energia que produia a la Mercantil.

Ara mateix el MITL es un espai visitable des del 2001, per visita concertada amb el Museu d´Història, que té un recorregut museogràfic dedicat a mostrar la història a la que esta dedicada esta entrada de post (obrers i burgesos, vapor i energia, proveïment d´aigua, tipologia industrial, la Wolf i el vapor Buxeda Vell).

Per acabar el post farem un repàs del que va ser la vida al voltant d´aquests vapors a tot lo llarg de la moderna Sabadell de començaments del segle XX, i ho farem començant geograficament pel costat oest, el barri de GRÀCIA, a on trobem la colònia que es va construir al voltant de la fàbrica GARRIGA GERMANS (confluència carreteres de Molins i Barcelona), ben conservada amb les cases d´obrers al costat dividides en planta habitable i quadra.  

La vida dels obrers en aquell barri que va començar a aixecar-se cap allà el 1900, al voltant de la implantació del VAPOR LLONCH, EL SEYDOUX i la MARCET-PUNCERNAU, era primitiva per nosaltres, o no tant, amb llocs de trobada pública dominical, propers a la ideologia anarquista (bar "La Bombilla" c. Girona, actualment restaurant Montserrat), banys públics compartits fora de cada casa (banys "Cal Ral" pl. Gegants de Gràcia, encara conservats), aigua que sortia dels pous artesans que hi havia a la zona i que també omplien el safareitjos públics (c. Reina Elionor).  També hem de tenir en compte que aquesta gent eren inmigrants de la zona Valenciana i Murciana, i els seus costums els feien molt propers entre ells, compartint activitats culturals i esportives als Ateneus i cafés socials, parròquies (c. Montserrat, 149) i competicions culturals, com caramelles i balls festius.

A l´altra banda sabadellenca el ric patrimoni que queda al voltant del carrer Industria, molt d´ell aixecat pel genial arquitecte JULI BALLETVELL, completaràn una visita atenta, cercant la trobada amb el que era l´entrada de visitants, el ferrocarril del 1855.  Com a dada curiosa dic que un costat de vorera es va deixar per passar la gent obrera del poble, més estreta, i l´altra es va aixamplar per  donar riquessa de benviguda a la que havia de ser la gran ciutat acollidora de Sabadell, història de burgesos, incorporant hostals de benvinguda i plantant arbres que donessin ombra.

Atenciá al valor modernista d´edificis com......
(per arribar al c. Industria només s´ha de pujar fins a l´esglèsia de la plaça dr. Robert, al costat de l´Ajuntament, i caminar cap a l´altra banda de la Rambla, darrera de la masia-casa Duran del Pedregar)

-col.legi de la Sagrada Familia, núm. 9 (Gabriel Borrell)
-despatx Lluch, núm. 10 (Juli Balletvell)
-despatx Sampere, núm. 16  (Santiago Casullas)
-habitatge, núm 22. (Francesc de Paula Nebot)
-cases d´en Comadran, núm 25-29 (Santiago Casulleres)
-palauet Tamburini, núm. 28 (Santiago Casulleres)
-casa Ponsa, núm 32-34 (Gabriel Borrell)
-fàbrica Sallarés Deu, Museu Aigues, núm. 37 
-hotel Suís, núm. 57 (Juli Balletvell)


despatx Lluch


links interés
http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/p/arquitectura_cat.asp
http://www.cassa.es/area-educativa/museu-de-laigua-cassa/
http://museus.sabadell.cat/index.php/museu-historia