La ciutat de Barcelona es emprenedora i antiga, hi te moltes històries de
superació i lluita que encara estàn per reconèixer històricament, història
local, història feta per pro-homes de totes les edats que van apostar per un
lloc i una situació profitosa de negoci en els temps que corrien per aquells
llavors.
I no hi ha història més profitosa, ni homes més virtuosos, que els que van
saber aprofitar l´ocasió que va proveïr la importació d´una nova forma
d´estampar la tela de cotó que teixien per aquells llavors als pobles de tota
Catalunya, idea primerenca dels asiàtics i que van inventar les
indianes.
Eren anys després dels sucessos del 1714, el que va crear una recessió i una
nova embranzida per sortir de la crisi que ens van portar el Borbons, una
crisi que va ser resolta de forma industrial aprofitant una nova forma
de negoci i uns nous calers aconseguits de forma artesanal en primer lloc.
Es van crear i refer edificis sencers com a quadres de teixit, empreses
portades per pro-homes que aprenien les tècniques d´estampació en altres llocs
propers i després montaven el seu propi negoci.
Teixien peces de cotó pròpies, o importaven de Cardona, de Manresa, del
Ripollés, i amb les tècniques de tampó impregnaven de color metres i metres
quadrats de tela blanca llesta per assecar als prats d´indianes de les afores
de la ciutat, per tota la part de aiguamolls dels Prat Vermell, que va rebre
el nom precisament per aquella raó i per aquells llavors.
Erasme de Gònima va ser un d´aquest emprenedors, aprenent dels Magarola del
carrer Tallers, que va muntar el seu propi negoci al carrer Riera Alta i al
carrer del Carme, un negoci molt gran i servil pels seus treballadors, que va
fer d´ell un home ric, tan avar i pagat de si mateix que va morir victima de
la seva pròpia ambició, en l´explosió d´una de les seves calderes de vapor.
nota; Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 10 de juny de 1791-19 de
març de 1862). Industrial de teixits i hisendat barceloní. Alcalde de
Barcelona (1846). Nét de l'industrial Erasme de Gònima i Pasarell. Casat el
1813 amb Josefa de Gironella i Ayguals, i en segones núpcies amb Pepita
Vendrell. [...]. Va presidir la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de
Teixits i Filats de Cotó (1822). Fou un dels prohoms i grans contribuents de
la Barcelona de mitjans del segle XIX. Va ser alcalde de Barcelona (Gener 1846
- Agost 1846) i diputat provincial moderat (1852-1854 i 1856-1858) per
Barcelona. Fou membre de la junta de govern de la Caja de Ahorros y Monte de
Piedad de Barcelona, un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant
Isidre (1851) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1822),
així com director del Teatre Principal a Barcelona. (Arxiu Històric Bcn)
Els Gònima, els Magarola del c. Tallers, els Juncadella del c. Riereta, i els
Segimon del c. de l´Om. Tots fent tel.la de indiana, embarcant liquor de
fassina en vaixells de vela, i portant mercaderia a Sud-amèrica per tornar amb
cotó americà per filar i vendre després tela de cotó més barata i decorativa
que la de llana, de treball més antic i costós.
Tenim una història a l´Hospitalet que parla d´un antic alcalde que tenia una
fàbrica de marbre al centre de la ciutat. Per mantenir subministrada
la seva fàbrica es feia portar les pedres de cantera des del port de
Barcelona en carros portats per tirs de 12 cavalls, que pujaven per les
grans avingudes de la ciutat fins a la Farga. La història del Sr.
Molins podria ser semblant a la protagonitzada pel Sr Erasme, canviant les
pedres de marbre per bales de cotó, i canviant l´avinguda Josep Molins de la
ciutat de l´Hospitalet per la Rambla de Barcelona. Imagino doncs com
s´ho podien fer amb tot el material els grans filadors en carrers tan
estrets com el de la Riereta, el Passatge Martorell, o el c. del Carme.
La ciutat tancada per les muralles del Raval, tancada en època de Pere el
Cerimoniós, va esdevenir el millor lloc per establir les noves casa-fàbrica
per la seva espaïositat, plena d´horts i convents des que va ser poblada com a
primers establiments, era un lloc ideal per posar xemeneies i concentrar el
nombre de treballadors que els establiments necessitaven.
Al voltant del c. Tallers i al final del c. Sant Pau van crèixer establiments
molt importants per la seva qualitat i quantitat de producció, que van viure
de finals del segle XVIII, a finals de l´època en que va ser exclaustrada la
ciutat enmurallada per l´expansió que va propiciar Ildefons Cerdà, d´allà les
industries es van espandir arreu, a Sant Martí, a d´altres pobles del Maresme,
als rius catalans que van començar a treballar amb xemeneia i carbó, etc.
continuant la producció fins ben entrat el segle XX.
Exemples d´èxit.-
Històries de rics prohoms de les Indianes a Barcelona podrien ser les lligades
a la nissaga Sert, al barri de Sant Pere, orígen també de moltes fàbriques
d´indianes a l´altra banda de Barcelona. Aquesta nissaga va prosperar a
Taradell, al Ter baix, a la fàbrica "el Tint", amb uns jardins que són
orgull de la seva ciutat del Montseny, i que ara mateix donen peu a engegar
recursos de reutilització i recuperació de patrimoni
"la Bonaplata", també lligada a la història de "la Barcelonesa" com a soci
patrimonial, que va fer diners primer al final del c. Tallers, fins que va ser
cremada amb la revolta del 1835.
Bernardí Martorell i Cortada, va aixecar un altre establiment al que ara es el
Passatge Bernardí, just al final del c. Hospital, que servia d´accés a la casa
fàbrica i a les vivendes dels obrers, d´aqui ve la definició de casa fàbrica
També podem fer un esment al llegat actual de tot aquesta feina i tot aquest
patrimoni.
exemples de patrimoni conservat al centre de la ciutat.-
1. casa-fàbrica Lloberas.- (texte de la visita propiciada pel certàmen 48h
Open House )
Edifici que manté la tipologia característica d’una casa-fàbrica: situat en
una parcel·la de gran amplada i profunditat, manté el cos de la casa al
front del carrer i la quadra i el pati de màquines a la part posterior. La
façana, de composició molt austera, es caracteritza per una porta central
amb arc de mig punt única a tot el carrer de la Reina Amàlia. Actualment,
l’Associació Cultural Ateneu del Raval, un espai comunitari que busca
l’intercanvi cultural per potenciar la cohesió del teixit social del barri,
ocupa la planta baixa i la part de les quadres de la fàbrica.
2. casa Magarola.- casa fabrica del c. Tallers, 22 (texte del blog "pobles
de Catalunya")
Gran casal senyorial construït l'any 1779 pels germans Fèlix i Francesc
Magarola.
La part posterior va ser utilitzada com a fàbrica de teixits de cotó
estampats, coneguts com a indianes, però va durar pocs anys. A la fi del
segle XIX hi havia una fàbrica de paper (Esteve Bachs) que durant bona part
del segle XX va compartir l'edifici amb l'Ateneu Obrer de Barcelona.
L'edifici és d'estil neoclàssic i es caracteritza per les seves grans
obertures i unes pilastres d'ordre gegant amb capitells corintis que donen
solemnitat al cos central de la façana.
3. Una antiga fàbrica, passatge Sert.- (diari "el Nacional")
L'edifici actual data del 1867 i es va alçar sobre l'antiga fàbrica de
mantes de Bonaventura Solà i Sert. El van construir els germans Sert, de
l'empresa Sert Hermanos y Solá, S.A., que també tenia fàbriques de teixits a
Gràcia, Mataró, Castellterçol i Taradell. La nova fàbrica anava destinada a
allotjar un gran nombre de telers mecànics, una maquinària que en aquell
moment era en plena expansió. L'empresa presumia de tractar bé els
treballadors, però en la seva fàbrica hi tenia un paper destacat el treball
infantil, i el més abundant era el treball femení, pagat a la meitat de
salari que el masculí.
4. Passtage Bernardí Martorell.- (texte proposta concurs "Racons")
Bernardí Martorell va ser un d’entre els molts industrials de l’època que va
aprofitar aquesta zona sense edificar per a comprar terrenys i construir la
seva fàbrica.
Segons Federico Bravo Morata a Los nombres de las calles de Barcelona, no li
va ser fàcil realitzar la seva obra. El poble no veia amb bons ulls la
desaparició dels seus fèrtils trossos d’hort i es resistia a que la
indústria avancés sobre l’agricultura en una zona que estava
irreversiblement destinada a ser ciutat i no camp. Però quan la fàbrica
començà a absorbir mà d’obra amb jornals superiors als que es venien
cobrant als horts, Bernardí Martorell va començar a ser entés, admirat i
estimat.
Un altre cronista de l’època, Joan Amades, afirma que Bernardí Martorell era
un patró molt dur i cruel
amb els obrers. Mai volia escoltar les reivindicacions ni cap mena de
reclamació laboral. Durant una de les rebel·lions del segle passat explica
que se li va presentar un grup de treballadors armats. Arrel d’aquest succés
va tancar la fàbrica i hi construí la casa que està situada a l’entrada del
passatge.
5.- manufactures Serra i Balet, fetes per l´arq. Josep Graner, l´ultima ben conservada del sector del Gòtic amb la seva obra modernista, sembla mentida, del que encara hi resta, quan tot el centre de Sant Pere va ser expropiat del passat cotonaire i textil de Bcn.
Jaume Balet i Viñas també va associar-se amb Jacinto Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca a la fàbrica de Sants del c. Canalejas- Sugranyes (centre esportiu Mediterrani) , el 1923 va passar la societat a mans de Serra i Balet, fabricants de panes de cotó
6.- també tenim, just al costat del passatge Sert, conservat per iniciativa privada en acord amb l´Ajuntament de Bcn, el Passatge de les Manufactures dels quals us convido a veure les seguents fotos, molt ben ambientat i de grata visita
