Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 15 de desembre del 2011

paseo por Vilapicina de un "blogger" i anexo posterior

Al propietario del Blog "lavidaenbarcelona".blogspot.com.

http://lavidaenbarcelona.blogspot.com/2007/06/mi-barrio.html

He leido el post sobre tu paseo del dia 16 de junio de 2007,
por el barrio de Vilapicina, y he quedado en documentarte
algo de historia sobre tu barrio para que tus paseos sean aún
más amenos.

Yo soy vecino de Horta, crecido en la ciudad de L´Hospitalet de
Llobregat, y en estos momentos me encuentro disfrutando de los
descubrimientos que supone averiguar, gracias a muchos de los
maravillosos blogs que se alimentan a través de los pequeños
historiadores que tiene Barcelona, de forma amateur y profesional,
todo lo curioso que es escarbar en la historia de los edificios
y los acontecimientos protagonizados por los antiguos vecinos
de los barrios de BCN.

Te recomiendo que comiences tu busqueda personal, como
persona curiosa que creo eres.

La primera referencia que haces es sobre la mina de la calle
Cartella esquina Pitágores, decirte que ahí baja una conducción
de agua freática potable, que viene desde Horta, nacimiento
justo debajo del Pabellón de la República, donde por cierto estuvo
expuesto el Guernika por primera vez en la historia, y que se
encuentra delante de la escultura "Mistos" de Claes Oldenburg,
y que creo ya visitaste,  este es un pabellón de Expo Universal,
que se desmontó y se trajo de Paris, donde estuvo la sede de aquel
año en el 37, uno de los momentos claves del arte catalán en el
mundo, la época de Picasso, del GATPAC i de Calders.

 http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/JOSEP_RENAU_COMPROMISO_Y_CULTURA_GENERAL/Renau%20y%20el%20pabell%C3%B3n.pdf

La mina se llama de Can Travi, y viene siguiendo un recorrido
visible en superficie por otras torres de agua parecidas, altas,
ya que en su parte superior poseen un depósito de agua para
su distribución por gravedad a a las casas.

La primera se encuentra en la plaza de la Masia de Horta, la
segunda un poco más adelante en la esquina de la calle Rajoler,
la tercera en la calle Horta, que conserva todavia su surtidor
 y la cuarta es la de Cartella.

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/search/label/Horta%20-%20Mina%20de%20Can%20Travi

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/search/label/Horta%20-%20Mines%20-%20torres%20i%20aq%C3%BCeductes%20d%27aigua

Tu segunda referencia es la de la plaza Alvaro Cunqueiro, un
poco más abajo en Cartella, poeta gallego muy querido por su
gente y cuyo solar ocupaba antiguamente la fábrica de almidón
de la familia Oliver en 1833, que se nutria del agua de la mina.

La tercera tiene que ver con la escultura que hay al final de
la calle, llamada "la Flama", y es obra de Ricard Vaccaro, como
cosa curiosa te diré que en la cúspide hay encerrados en una
urna de cristal dos libros de Paul Auster.

La cuarta referencia que queria completar es sobre la plaza
Virrey Amat, virrey del Perú, que tuvo casa, al volver a su
patria, en el palacio de la Virreina, en las Ramblas, y que tenia
dos masias muy importantes en su perímetro, "Can Sitjar", y
"Can Santaló", la primera donde ahora esta el casal de la Caixa,
y  fue casa del marques de Castellbell,

El marqués tenia costumbre de hacer fiestas culturales en su
morada, a la cual llamaban de "Colegi de la Bona Vida". 

Su yerno, se contagio, y dentro de su hipocondriaca vida,
fue un recopilador  de historias que llamó "calaix de sastre",
de ahí la expresión!!, fué el famoso Baró de Maldà, que vivió
en las Ramblas, cerca de su tio el virrey, pero que hizo historia
por todo el territorio, sufragando, por ejemplo, en L´Hospitalet,
una fuente, en la plaza del Repartidor del barrio Centro, la
primera de la ciudad, hasta Santa Coloma de Gramanet.

http://www.panoramio.com/photo/8997630

"Can Santaló" estaba enfrente, donde ahora hay el quiosco de
prensa y la perfumeria.

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/

La penúltima aclaración es sobre el Consell de Districte de
Nou Barris, sito donde antiguamente habia el Manicomio de
la Santa Creu, y que promovió el doctor Pi i Molist el 1885.

El edificio que es sede del distrito es tan solo un anexo que
correspondia con la sala de autopsias, y que poseia una plaza
interior  aportadora de luz y aire fresco, ya que el Hospital fue
pionero en su época y abogaba por un tratamiento al aire libre
para sus internos, la foto del complejo es mucho mayor.


En la actualida todavia esta siendo remodelado y el cuartel
de la Guardia Urbana, se modernizará dentro de poco.


para más info lease este magnifico blog creado por un vecino del
barrio que trabaja además en su archivo.


Sobre el barrio de "Can Peguera", decirte que es un barrio obrero
creado en el 1920 para dar cobijo a los trabajadores, muchos de ellos
andaluces, que vivian anteriormente en barracas en la montaña de
Montjuic, y que vinieron a remodelar y acondicionar la plaza España,
ya que tenia que albergar la Expo Universal del 1929, otra historia
que se muerde la cola, ya salió algo sobre "expos" antes, y que fue un
foco revolucionario después de la guerra, en época franquista, ya que
albergaba un sinfin de militantes anarquistas entre sus vecinos.

En la esquina de Pi i Molist i Urrutia, en la plaza de las mujeres
del dos de mayo, fue muerto acribillado Josep Lluis Faceries, una
placa en el suelo le hace homenaje.

http://eltranvia48.blogspot.com/2010/08/breve-historia-de-nou-barris-ix-de.html


Si quieres aprender más cosas sobre el barrio hay salidas programadas
por la gente del Archivo de Roquetes, sito en la Via Favencia nº 288,
que recorren las calles de Nou Barris una vez cada dos meses, tienen
página de facebook, y te invito a participar.

Espero que  la página te sirva para profundizar en la historia
de este barrio de BCN, que te sirve de residencia en la actualidad,
y por ende de Barcelona entera,

Tuyo afectuosamente.

dilluns, 5 de desembre del 2011

ruta republicana per Sant Andreu de Palomar = "L´HARMONIA"

 (guiada per l'historiador Pau Vinyes).

El passat dia 3 de novembre, el Sr. Pau Vinyes, Sant Andreuenc
de pro i bon coneixedor del seu barri, va acompanyar-nos a fer
un tomb pels seus racons, amb mirada de republicans nostàlgics.

La caminada va ser molt ben organitzada per la gent de L´Ateneu
Republica de Sant Andreu, i al final va haver-hi, després de 3
hores de passejar, un pica-pica que no vaig poder tastar, però que
hi va ser efectivament.

L´Ateneu fa activitats per tothom i semblen molt interessants,
tenen programada una visita a Can Fabra proximament que penso
fer, si no passa res, i perquè els conegueu penjo la seva pàgina.
http://ca-es.facebook.com/pages/Ateneu-Republic%C3%A0/155546491185980

El Pau, meravellós, amb un català ben marcat, i amb prou empenta,
ens va portar per racons més que recomanables de visitar pels voltants
del carrer Gran, a més, voluntariosos testimonis hi van posar punt
d´atenció sobre aspectes prou importants de la seva història.

El president de l´Ateneu Popular, actual centre cívic, i antigament
escola popular, d´abans de la època republicana, ens va posar al dia
de la seva història d´ensenyament amb mestres voluntaris, inclús
organitzats en cooperatives.

Allà en Pau va fer donació d´una foto feta pel seu avi de l´escola
quan s´estava construint.

Un dels nostres companys ens va parlar de antics refugis, ara ja
tapats, al voltant de la plaça de les Palmeres.

I l´entranyable senyor Cases, antic alumne de l´escola Ignasi Iglesies,
ens va obrir "Can Carasses", i ens va pujar al segón pis per poder veure
la llar de foc que va fer Puig i Gairalt, a imitació de la que ja havia
construit pel senyor Quadres a Hostalric.

Gràcies a tots!!.

Aquest es el recorregut que van fer.-

1.- Ateneu Republicà (C/ del Llenguadoc, 48);

2.- l'Escola Bressol Mar, la primera escola infantil pública de
Barcelona (c. Abat Odó - plaça Palmeres);

Inaugurada per Francesc Macià el 1931



3.- l'Ateneu Obrer, construït el 1932-1933 (c. Abat Odó);

4.- la biblioteca infantil del GATCPAC (plaça de les Palmeres);

desmuntable i precursora de la lectura entre els nens, inaugurada
amb l´escola del primer punt de visita.

5.- el refugi antiaeri  a dins "Societat Coral la Lira" (c. Coroleu, 15);

al davant cine Coroleu, cine de l´època republicana.


6.- la casa d´en Josep Dencàs (carrer Gran de Sant Andreu and Abat Odó);



7.- l'edifici del Casinet de l´Avenç, adherit a ERC (plaça del Comerç);

ara desaparegut per culpa dels falangistes, d´on es va fundar el Club
Esportiu Sant Andreu.

8.- l'Ajuntament, a la plaça d'Orfila, on es va proclamar la República;

per part d´en Josep Dencàs, metge de la Clínica Sant Jordi, Regidor
de l´Ajuntament de BCN i militant de ERC.

I al passeig Torras i Bages, zona d´expansió de Sant Andreu en
época republicana...

9.- la Casa Bloc, construïda pel GATCPAC, i...

obra de Josep Lluis Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana,
conjunt de cases socials per obrers, que havien de tenir una vida
privada i col.lectiva.

Economat, biblioteca, piscina, escola no perquè coincideix en dates
amb la construcció de l´escola Ignasi Iglesias.

10.- l´escola Ignasi Iglésias, inaugurada pel President Francesc Macià;




El lloc es una antiga masia del segle XVII,  "Can Carasses", veure
les imatges que hi han a dalt de la façana per comprendre-ho, i
que va ser propietat del poeta i dramaturg Ignasi Iglesias, vei del
barri també,  i que va cedir Valentí Iglesias per ser convertida en
escola Republicana.

PARA + INFO....
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/10171/1/MEMORIA_Parte1.pdf


També importants pel barri i de la època, per una altra visita.

Can Fabra; fàbrica de filatura,
fundada per Ferran Puig i Gibert.
Can Portabella; fàbrica llanera.
Els Catalanistes, (Ramon Batlle, 2),
precursora de la cultura en Sant Andreu durant 150 anys.
Farmacia Franquesa (Gran de Sant Andreu, 256),
 amb els seus dos records de bala!!.
bar Versalles, amb el seu refugi antiaeri propi,
als baixos de la casa Can Vidal obra de Joan Torras i Guardiola, 1907,
(plaça del Comerç).

plaça porticada del mercat, de Josep Mas i Vila,
reformador de la façana de l´Ajuntament de BCN.




                

dimarts, 29 de novembre del 2011

ruta modernista Terrassa

INICI DE LA RUTA AL PONT DE LA MUTUA, A LA "CASA BAUMAN".
tres horetes de marxa tranquil.la.


A mi el que més m´agraden són la TORRE DE L´AIGUA, de Melcior Vinyals, pel seu tractament de decoració simple, que són les creus amb vuit puntes utilitzades per aquest motiu??, poden repressentar cadascun dels territoris catalans??, i el seu significat dintre de la façana de la "Clínica del Remei", actual seu de la Creu Roja, penseu la importància que tenien les mines d´aigua per les ciutats pre-modernes, que no tenien aigua corrent a les cases, i havien de recòrrer a les donacions per fer obres de nous pous fetes per rics burgessos, i les corrents freàtiques, per tenir aigua de boca.

L´alçada de la XEMENEIA ALMIRALL, inclosa en aquesta ruta, per la meva part, per la seva proximitat al "Parc de Desinfecció", una altra meravella i d´ús ben significatiu.

I com no!!, els VAPORS de Terrassa per la meva afinitat a la forma de vida industrial de començaments segle passat, i finals del XIX.

També m´agradaria ressenyar el valor artístic del "Teatre Principal", amb remembrances paleses de l´obra de Domenec i Montaner, i el bon estat de conservació de la major part dels edificis modernistes disseminats a la ciutat, a més felicito a l´Ajuntament per la seva preocupació en tenir aquests ben rotulats per tots els visitants.








MOLT INTERESSAT!! 

http://terrassacat.blogspot.com/2009/06/casa-concepcio-montset-y-casa-baltasar.html


1. CASA BAUMAN
arqu. Josep Maria Coll i Bacardi, 1913

2. TORRE DEL AGUA
Melcior Vinyals,

3. CASA CONCEPCIÓ MONSET
Lluís Muncunill, 1907

4. CASA BALTASAR GORINA
Lluis Muncunill, 1902

5. GRAN CASINO
Lluís Muncunill, 1929
L´industrial Benet Badrinas va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella l´any 1920 en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal de construir el Gran Casino.
L´edifici consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l´aire lliure.
De l´interior en destaca el vestíbul sostingut per columnes i il•luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis.
L´edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics, les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Viver. 
Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d´esbarjo de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle XX.
L´edifici s´ha rehabilitat per a usos comercials, de serveis, espectacles i restauració.


6. MAGATZEM FRANCESC ROIG
Lluís Muncunill, 1905

7. MAGATZEM EMILI MATALONGA
Lluís Muncunill, 1911

8. MAGATZEM PASQUAL SALA

Joan Trays, 1893
(Institut Industrial)
Constitueix el millor exemple de la nova tipologia de magatzems construïts dins l'estil històric que es convertí en el símbol la industrialització local.
Edifici monumental de quatre façanes, voltat per un jardí.
De l'interior destaca el saló central coronat amb una cúpula de vidre.
Promogut per l'industrial Pasqual Sala i Sallés per instal.lar el seu magatzem de gènere de llana de la raó social Sala Hermanos.
Posteriorment, l'edifici és comprat per la casa Freixa i Sans per a destinar-lo també a magatzem.
Actualment, és la seu de l'Institut Industrial, així com la seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT).

 
9. TEATRE PRINCIPAL







Enric Catà i Francesc Guàrdia, 1911 


Projectat per dos arquitectes barcelonins.

Edifici monumental amb façana de composició clàssica que segueix els corrents estilístics eclèctics de l'època però amb repertori formal modernista, sobretot en la decoració interior dels vestíbuls.
L'any 1941 es van retirar elements decoratius, relleus i escultures de la façana a causa del deteriorament de la pedra.
D'aquesta original decoració escultòrica es conserven els bustos de l'actor Joan Prat i Ubach i del compositor Emili Daura i Oller.
Entre els anys 1968-1970, l'edifici, rebatejat com a Cinema Principal, va ser reformat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.
La darrera reforma fou l'any 1991, per convertir l'edifici en dues sales de cinema, una d'elles a la platea i l'altra a la primera planta.

 
10. CASA JACINT BOSCH (centre cívic i casa Minyons de Terrassa)


Josep Ros i Ros, 1911



Reforma dues cases de la seva propietat al carrer del Teatre i hi fa construir aquest habitatge unifamiliar, que consta de planta baixa i dos pisos.
L'element més destacat és la tribuna del primer pis, amb columnes i garlandes, que fa de suport del balcó del pis superior, aquest amb la barana de pedra.
 
11. ARXIU TOBELLA



Lluís Muncunill, 1899



ARC OJIVAL I GABLET A DALT!!!

12. MAGATZEM TORRAS


Melcior Vinyals, 1914
















Va aconseguir construir el magatzem industrial més representatiu de la seva producció.
És l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
Al magatzem hi destaca la balconada que recorre tota la façana dividint la planta baixa, utilitzada per a magatzem, del primer pis, dissenyat com a habitatge del propietari.
Aquest local és conegut popularment amb el nom de “Cal Sastre d’Olesa”.
 
13. VAPOR VENTALLÓ

Lluís Muncunill, 1910
Aquesta nau industrial, de dues plantes, és la més antiga de Terrassa, on s’utilitzà l’estructura metàl•lica de pilars de fosa i bigues d’acer com a sistema constructiu.

 
14. VAPOR MARCET I POAL
Josep Maria Coll, 1914

15. VAPOR IZARD I XEMENEIA
Lluí Muncunill, 1921

16. CASA JOAN BARATA
Lluís Muncunill, 1905

17. MAGATZEM CORTÉS I PRAT

Ramón Cortés i Prat
Magatzem Cortès i Prat Aquest magatzem de draps construït per Ramon Cortés i Prat conté una gran riquesa ornamental a la seva façana seguint l’estil eclèctic de final del segle XIX.
Des del 1900 es coneix com a Magatzem Cortés i Colomer. L’edifici ha tingut utilitzacions diverses: els baixos van ser ocupats pel cafè Condal, que funcionà des del 1906 fins al 1925.
L’any 1906 s’hi va instal•lar per iniciativa del pintor Joaquim Vancells una sala d’espectacles modernistes anomenada Ars Lucis, i l’any 1911 es posà en marxa el cinema Egara al primer pis.
Actualment l’edifici està destinat a usos comercials.

 
18. AJUNTAMENT






Lluis Muncunill i Josep Maria Coll i Bacardí, 1913

19. CASA JOAQUIM FREIXA
Lluis Muncunill i Parellada, 1894

20. MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA






Antoni Pasqual Carretero i Melcior Vinyals, 1903-1906


21. CONFITERIA VIDUA CARNÉ (farmàcia Albinyana)
Joaquim Vancells i Vieta, 1908

22. VAPOR AYMERICH (MNACTEC)
Lluís Muncunill, 1907-1908

23. MASIA FREIXA
Lluís Muncunill, 1905-1910
L´ industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí encarregà la construcció de la seva residència familiar a Muncunill. La Masia Freixa se superposa a una estructura fabril anterior.
La residència es trobava envoltada d´un extens jardí, en una zona d eixample de la ciutat.
Actualment aquest entorn es coneix com el Parc de Sant Jordi, que conserva alguns dels elements originals.
L´edifici està revestit per una estructura d´arcs i voltes d´inspiració gaudiniana.
Destaca la façana estucada de color blanc i la galeria porticada, amb un arrambador de ceràmica vidriada de color blanc.
Al sostre, trencadís de vidre al morter de calç dónen llum a l´edifici.
Durant molts anys va ser la seu del Conservatori de Música.
Actualment acull el servei municipal de Promoció Turística i altres dependències municipals, a més d’un espai per a exposicions temporals i activitats.

 
24. XEMENEIA BÒBILA ALMIRALL
Mariano Massana i Rides, 1910

25. PARC DE DESIFECCIÓ
Coll i Bacardí, 1913

26. SOCIETAT GENERAL D´ELECTRICITAT





Lluis Muncunill, 1908

Al 1910 ja totes les fàbriques de Terrassa funcionaven amb electricitat i a Lluís Muncunils se li va encarregar construïr la nau a on s´havia de fer funcionar la BURRA de vapor per generar-la per ús públic.
El projecte va aprofitar la nau d´una antiga fàbrica tèxtil, el vapor Busquets,  que havia sigut comprada per l´Ajuntament per aquest fí, i que havia fet moure les seves màquines amb aigua de canal i roda de molí, com es feia a finals de segle.
Arc Carpanell i totxo per fora i voltes de maó per formar la primera planta de màquines de control.


27. CASA ALEGRE DE SAGRERA
Melcior Vinyals, 1911

Decoració interior digna d´admirar-se!!

Obert el jardí ornamental particular de la part posterior per visitar diariament,
i l´interior de la casa els dies de Fira Modernista ++
Adreça i horarisC.de la Font vella, 29-31 - 08221 Terrassa
Telèfon 93 731 66 46
De dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 20h
Diumenges d'11 a 14h
Dilluns i festius tancat.


Y FINAL AL PARC DE VALLPARADÍS PER FER LA RUTA ANTIGA DE TERRASSA.
AIXÒ HO DEIXARÉ PER UNA PROPERA VEGADA.................

dissabte, 19 de novembre del 2011

Portal de la passió, Sagrada Familia, actual.litat




Aquest portal ho va deixar plasmat en plànols
i memòries Gaudí abans de morir,
havia de ser una crida al dramatisme que
suposa la mort i sufriment de Jesús, i va  deixar
explicitat que les figures i el costellam de la
mateixa, havien de reflectir aquesta sensació a
l´espectador venider.

JOSEP Mª SUBIRACHS, l´artista d´aquesta façana ho va
entendre molt bé i d´aquí bé la diferència de forma i
expressió que té aquest costat del temple.

6 columnes, en forma d´ossos, delimiten tres portics
com els de la Façana del Naixement, dedicats a les
tres virtuts teologals, i als seus voltants tota
la iconografia que ha desplegat el nostre artista.

ARTISTES I ICONOGRAFIA FAÇANA PASSIÓ.-

JOSEP Mª SUBIRACHS
1986-actualitat

-portes de bronze amb fragments
de l´Evangeli segons Sant Mateu
(porta esquerra) i segons Sant
Joan (porta dreta) (1)
-Jesús amb la creu, camí del calvari (2)
-Verònica (3)
-Longinus (4)
-Soldats jugant als daus vestidures (5)
-Jesús crucificat i calvari (6)
-vel del temple esquiçat (7)
-la Mare de Déu, Mª Magdalena,
Mª Cleofàs i Joan plorant (8)
-flagelació de Jesús (9)
-enterrament (10)
-judici (11)
-Sant sopar (12)
-les negacions de Sant Pere (13)
-la traició de Judes (14)
-grup en la porta de Getsemani (15)
-el gall de Sant pere (16)
-Ascensió (17)

SANTS FUNDADORS als remats de la façana. 

ANDRES GALLEGO DE MONTIEL
Sta Teresa

MONTSERRAT GARCIA RIUS
Sta. Clara
Sant Francesc d´Assis

DOMÈNEC FITA
Sant Pere Nolasc
Sant Antoni Mª Claret

 FRANCESC CARULLA
Santa Joaquima Vedruna
Sant Josep Oriol
Sant Josep Manyanet

JOAN PUIGDOLLERS
Sant Joan Bosco













divendres, 4 de novembre del 2011

Fachada del Nacimiento Gaudí 1894-1930


Des de 1893 fins a 1926 va treballar Gaudí
a la Sagrada Familia de Barcelona, el seu
anhel era fer una Catedral de tothom que
exalcés, a major Gloria, la imatge de Jesús


PÒRTIC DE LA CARITAT

Inclueix la "Porta de Jesús", i està rematat pel "Arbre de la Vida",
obra de Domènech Sugranés, director d´obra de 1926 al 36,
del qual havia de menjar l´home en l´època bíblica d´Adam i
Eva, i no fer-ho de l´arbre del pecat, és per tant l´arbre
de l´ànima humana a on es plasma el recorregut de fe
 que tots fem, allunyant-nos de la vida material
per trobar el nostre esperit.



Els coloms remunten el vol sobre el conjunt escultòric
"El Zodíac", que es una representació dels astres,
en la mateixa disposició del dia que va néixer Jesús.




En el punt a on comencen els campanars, les inscripcions
"Jesus", "Maria" i "Joseph" deixen pas a uns angels
que rodegen les lletres "JHS", l´anagrama de Jesus.
El pelicà de la part alta, restaurat per Etzuro Sotoo,
 fa de frontissa amb l´arbre de la imatge superior,
símbol de l´Esperit Sant en tots nosaltres.

Les torres 4 en aquesta façana, i quatre en la
de la Passió, estan dedicats als apòstols:
façana Naixement: Bernabé, Simó, Judes i Maties,
98 metres d´alçada les laterals i 107 les centrals,
façana Passió: Jaume, Bartomeu, Tomàs i Felip,
107 metres les laterals i 112 les centrals,
i representen les quatre barres de la Senyera.
dintre han de portar 80 campanes cadascuna,
i com a colofó de totes elles la creu, la mitra,
el bàcul i l´anell que repressenten el atributs bisbals.



A la part de dalt l´"Estrella de Betlem" i a la part central
Jesús i Maria amb el nen, sient adorats pels Reis Màgics i
els pastors, a esquerra i dreta respectivament de l´accés.
Per damunt d´ells estàn els àngels músics i els nuncis
amb les seves trompetes.
Totes les escultures que va proposar Gaudí i van
esculpir els seus col.laboradors, veure llista al final,
 es realitzaven seguint una técnica molt curiosa,
primer es feien uns volums delimitats
per filferros i després es fotografiaven
des de diferents angles utilitzant
miralls,






PASTORS ADORANT


PÒRTIC DE L´ESPERANÇA
mostra els esponsals de la Verge i Sant Josep, i San Joaquim
i Santa Anna, tot això són misteris que porten a l´Esperança
en la resurecció.







VIATGE A BETLEM



SOLDAT ROMÀ EL DIA DE LA MATANÇA
DELS NOU NATS


PÒRTIC DE LA FE

A la part de dalt la "Santisima Trinitat": Pare, Fill i Esperit Sant
i a sota...............



Verge Maria sota la invocació de la Inmaculada Concepció


Les fruites que rematen els campanars nous són obra de l´escultor
japonés Etzuro Sotoo.






ESCULTORS ICONOGRAFIA FAÇANA.-

LLORENÇ MATAMALA
1856-1927
angels trompetistes (1)
fugida a Egipte (2)      
matança innocents (3)
Sant Josep i Jesús (4)
Sta. Anna i Sant Joaquim (5)
Jesús fuster (6)
Sant Joan Baptista (7)
Jesús al temple (8)

JOAN MATAMALA
1893-1977
 exponsalls de la Verge i Sant Josep (9)
Sant Josep a la barca de l´Esglesia(10)
la Coronació (11)
la presentació de Jesús al temple (12)

RICARD OPISSO
1880-1966
 dibuixos model escultures

JOAN BUSQUETS
1903-1968
Anunciació de la verge (13)

JOAQUIM ROS I BOFARULL
1906-1991
Adoració Reis (14)
 Adoració pastors (15)

SANTS FUNDADORS als remats de la façana.

NURIA TORTRAS
Sant Jeroni
Sant Vicenç de Paü

MANUEL CUSACHS
Sant Ignasi de Loiola
Sant Josep de Calassanç
JOAN SUGRANYES
Sant Felip Neri
FRANCES CASULLA
Santa Joana de Lestonda























diumenge, 30 d’octubre del 2011

Bòbiles de l´Hospitalet



30-10-2011
Jo vaig néixer al costat d´una bòbila, hi ha molta gent que podria dir el mateix, però a mi m´ha marcat una mica la meva vida, molts dels meus millors i pitjors moments han passat al costat d´una d´aquestes fàbriques ceràmiques, o el lloc que vàren ocupar en un passat no molt llunyà.

Sempre he volgut saber més d´elles, de saber de la seva obra i vida pròpia, la dels seus treballadors, els seus amos, la seva història de negoci, com elles han sabut de la meva.

Des de fa uns quants messos he pogut seguir una pista per trobar una llista detallada de les que hi havia a L´H a començaments de segle XIX, des de 1830 fins a ben entrat el segle XX, ja que la història de la ciutat ha anat a cavall de l´empenta de la seva força econòmica, i els arxius històrics no han pogut no mostrar la seva emprenta a dins el territori.

Les industries tèxtils primer, i després les bòbiles ceràmiques i forns de metall i vidre, junt amb d´altres industries més diseminades, van fer despertar demogràficament la ciutat, convertint-la, amb 300.000 habitants, en la segona més gran de Catalunya, aquesta població va anar a mitjans del segle passat a treballar al polígon de la Zona Franca, més detalladament al sector metal.lúrgic, per acavar de completar el seu creixement.

La pista me l´ha donat l´Arxiu Històric del carrer Cobalt i el Centre d´Estudis de L´H, que amb els seus fons bibliogràfics m´han fet prendre unes dades valioses de cita d´aquestes  al voltant de tractats de recollida de dades particulars, confeccionades a partir d´històries de gent involucrada amb els seus barris i amb la ciutat, i plànols detallats per èpoques.

El resultat es aquesta llista amb prop de 60 fàbriques establertes a l´H, que volien aprofitar la demanda de totxos i peces ceràmiques cuites a altes temperatures, inclús amb tractament d´esmalt i color, per la construcció de la gran BCN, la seva proximitat a aquesta i la confecció del seu terra geològic, amb terra sedimentari, sobretot a la part del "Samontà", i aigua abundant, ja que L´H es terra de rieres que venen de la muntanya de Collserola, van propiciar la seva implantació, a més de la mà d´obra barata.

Les bòbiles es composaven d´un molí, amb una màquina de mescla de terres amb aigua i una d´estirament, un pati de primer assecat, de totxos conformats amb motlles,  i uns forns, que ocupaven gran part del solar de la fàbrica, primer de llenya, i després de gas i gasoil, conforme passaren els anys.

Ara veure-ho de que parlo, la llista esta ordenada per barris i té nota de la seva situació i any de inauguració, tot, per suposat, està en procés de rectificació, però serveix d´aproximació.


SANTA EULALIA
1.-
1/ "JAUME FIGUERAS", 2/ "JOSEP BOADA", 3/ "LLUIS MARQUES",
4/ "BONAVENTURA MUNNÉ"

1863

C. SANTA EULALIA, 25

2.-
"SOLER I ARTAL"
(teules i maons)

C. SANTA EULALIA, 186

3.-
"LLUIS ABADAL OLIVERAS" ó "CUSSÓ"

C. SANTA EULALIA,183 ó 218









4.-
"PERE COMA"
(mosaic hidràulic)

C. PI I MARGALL, 76-90

5.-
"CAN CUCURNY"
(material refractari)
(PAU CUCURNY I DELAHAYE-pare // 1893-MARIUS CUCURNY I GUIU-fill //
LEANDRE I LLUIS CUCURNY I SANMARTÍ-nets)
 1840-1971
-1859 introdueixen un forn continu per a la cocció
-1859 domicili social al carrer Bsea de BCN
-1873 domicili social al carrer Cotoners, 6
-1878 2 forns
-1883 3 forns a vapor
-1889 fàbrica amb 125 obrers i producció de 14.000 tn anuals de maons
-1897 producció de 2.500 tn anuals
-1900 1 màquina a vapor de 50 CV fabricada a "El Nuevo Vulcano"
-1905 20.000 tn anuals
-1916 12.000 tn anuals
-1922 5 forns mecànics
-1925 (aprox.) s´inaugura fàbrica a Montmeló (50.000 m2)
compra de "Productos refractarios, S.A." a Burela (Lugo)
sucursals a Madrid, Cartagena, Màlaga, Sevilla i Saragossa.
-1937 domicili social provisional a Sevilla durant la guerra
-1944 es constitueix "Cucurny S.A." amb fàbrica a Montmeló


C. PI I MARGALL, 57
c. SANTA EULÀLIA, 5-7




COLLBLANC-LA TORRASSA


6.-
"BATISTA MASCARELL"
(mosaic hidràulic)

C. MAS, 16

7.-
"GERMANS ALBERT RODRIGO"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

C. COLLBLANC

8.-
1/"LUIS  ABADAL I OLIVERAS"  
(tinaja)
1904-...........
arq. MODEST FEU

TORRE MARINA, ó TORRE MELINA, a l´entrada de la Diagonal.

9.-
"FERRER I VALLS" 1/ JOAQUIM VALLS I GRAS, 2/ RAMON FERRRER I COLOMER 
1888-............

C. FERRAN I CLUA AMB RAFAEL DE CAMPALANS

10.-
"JOAQUIM MASSAGUÉ I BLASCO"
(mosaic hidràulic)

C. RAFAEL DE CAMPALANS

11.-
"TEULERIA PIÑOL I CIA"
1901-...........

C. ROSICH









12.-
"MIQUEL JULIÀ I BLAS BARELLAS"
1891-............

C. VAQUER AMB PUJÓS



13.-
"PRATS I CASANOVAS"
1893-............

TRAVESSERA COLLBLANC

14.-
"JOSEP FARNÉS"
1891-........

TRAVESSERA DE COLLBLANC

15.-
"JOSEP FARNÉS"
1892-..........

TRAVESSERA DE COLLBLANC

16-
"VALENTÍ TRULLA"
1896-.............

TRAVESSERA DE COLLBLANC

17.-
"FÉLIX DOMENECH I BRACONS"
1897-............

TRAVESSERA a 51 m. CTRA COLLBLANC



18 .-
"LLOPIS ESPIRIDON"  
(rajola)

C. COLLBLANC, 48

19.-
"JOAN ROCA I COMAS"  
(tinaja)

C. COLLBLANC, 2

20.-
"ENRIC TERMENS"
(mosaic hidràulic)

C. COLLBLANC, 57

21.-
"RAMON BELLES VIVES"  ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)

C. PROGRESO, 90

22.-
MARTÍNEZ SANTANDER  ventura-gazulla?
(mosaic hidràulic)

C. PROGRESO, 5



LA FLORIDA
 



23.-
"LA REDEMPTORA" EXEMPLE COL.LECTIVITZACIÓ = JOSEP ABADAL JANSANA?
(teules i maons)
(80 treballadors)
1899-1939


C. PEDRAFORCA

posada en vaga el 1911 va rebre el suport dels bobilaires anarquistes Hospitalencs encapçalats pel Domingo Canela.









24.-
"DELS VALENCIANS"   
.............-1968

PLAÇA LLIBERTAT

25.-
"MARTÍ CREHUET LLOBERA"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

TORRENT GORNAL

26.-
"FERRÉ I CIA"  
(maons)

TORRENT GORNAL

27-
"MARTÍ I CIA" 
(maons)

TORRENT GORNAL

28.-    
"JOAN SUBIRATS"

TORRENT GORNAL

29.-    
"FRANCESC GRANELL"  
(maons)
(forn formiguer)

TORRENT GORNAL

30.-
"JOSEP ABADAL I JANSANA"  = LA REDEMPTORA?
(teules i maons)
1885-.......

TORRENT GORNAL

31.-
"BALTASAR BONET"  
(maons)
(sistema Hoffmann)

TORRENT GORNAL

32-
"CARBONELL PERRAMON"  
(maons)

TORRENT GORNAL

33.-
"JOSEP MITATS UMBERT"  
(maons)

TORRENT GORNAL

34.-
1/ "BALANYÀ" , 2/ "MONET I BOSCH"  
(maons)

PARC DE LOS PAJARITOS



35.-
"MONET I BOSCH i FILLS"  
(maons)

PARC DE LOS PAJARITOS

36.-
"INDUSTRIA CERÀMICA  PER LA CONST."



AV. CATALUNYA

37.-
"ERNEST MAJORAL"
1923-..........

BOMBERS













PUBILLA CASES

38.-
PL. BÒBILA













CENTRE

39.-
"JOAN ROMEU ESCOFET" (RAMON  ESCOFET)
manyà - 3 forns
 rajoleta - 2 forns
teules i maons - 4 forns
(200 treballadors)
1878-1905

PRAT DE LA RIBA, 55

40.-
"CAN BARELLA" 1/ANTONI ANTONÉS, 2/ JOSEP ANTONÉS,
3/ JAUME BARELLA I PARÉS
(rajola i cairò)  
1857-1936

CTRA. PROVINCIAL, 41
PRAT DE LA RIBA, 55

41.-
"COSMETODA"  
(tinajas)
(rajola)
(maons)
(nau de Puig i Gairalt)
(inicia la seva carrera amb Joan Romeu)
1883-.........

C. PRAT DE LA RIBA, 60








42.-
"OLIVERAS"   (fills Josep, Antoni i Lluis)
(teules)

(maons)
1868-1971

C. MUNTANYA, 13

43.-
"CAN GOYTA I VINYALS"    (familia de Josep Llopis, cunyats)
(rajoleta o cairó)
(maons)
1924-1970


+"CEBACSA"  (camp de futbol)
+ "IMPACOSA"

PARC DE LES PLANES









parc de les planes 1974


44.-
1/ "COSTA I CIA" , 2/"RAMON ROSALES I CIA"    
1862-1878

C. DEL CENTRE, 7

45.-
"CAN LLOPIS"

(dos forns)
(teules)
(rajoles)
1883-...........

C. PRAT DE LA RIBA, 10









46.-
"CÀNDID PEDROL"  
(mosaic hidràulic)

C. AGRICULTURA, 40



47.-
F. ARSO M.
(mosaic hidràulic)

C. AGRICULTURA

48.-
"CAN BATLLORI"   
(tinajas)  
(rajoleta) (va ser l´introductor del cairó a L´H)
(3 forns)
1874-2001

C. PRAT DE LA RIBA, 80
CTRA. PROVINCIAL, 61









49.-
"BOU LEANDRO, M"  
(mosaic hidràulic)

C. PRAT DE LA RIBA, 114

50.-
BATISTA ARRUFÍ
(mosaic hidràulic)

PRAT DE LA RIBA


51.-
"ANTONI CASAS AGUILAR"
(mosaic hidràulic)

C. SANT JOAN, 32

52.-
"JOSEP COLL PETIT"
(maons)
(sistema Hoffmann)

C. MUNTANYA

53.-
"CORRATGE I BAZQUEZ, L"  
(maons)

TORRENT CASPIO (cementiri)

54.-
"PERE FELIU TRILLAS"
(mosaic hidràulic)

C. RODÉS

55.-
"SERRA"

LÍMIT CORNELLA




SANT FELIU & CAN VIDALET

56.-
"TORNS"

TORRENT "CAN NYAT"

57.-
"E. PRATS I TRIAS"


58.-
"ROVIRA GERMAN"

MATERIALES DE LA CONSTRUCCIÓN
(50 treballadors)

CAMI DEL CANYET

59.-
"INDUSTRIAL LADRILLERA"

C. MIQUEL PEIRÒ I VICTOR

CAN SERRA

60.-
"MARC SALVAT I CIVIT"
(maons)


Vidalet?

61.-
"ARTURO ROQUE RABAT"
(maons)


Vidalet?

62.-
"J. ROVIRA"

63.-
"TELMO FERNANDEZ JANOT
(maons)

C. DEL MOLÍ


SERRADORES MARBRE

TOMAS GIMÉNEZ
C. Muntanya

GERMANS FRANC
C. Centre

MARBRES RODON
C. Sta Eulàlia, 11


FÀBRIQUES SENSE SITUAR ENCARA

-CAL QUIM SASTRE

"-ROCA CALCERENY"

-"IMPACOSA"

-"BONET I CIA"

-"JACINT FIGUERES"

-"RIBAS I ROMEU"

-"LA CUBANA"

-"ROCA"

-"MANUEL BARRACHINA"
(mosaic hidràulic)

C. BACH DE RODA, 9


-"MIQUEL CASTELLS BALADA"
(mosaic hidràulic)

C. ROMANINS, 67

-"M. MALIEU A."
(mosaic Hidràulic)

C. ALIANÇA

Les bòbiles de l´H van ser objectiu militar a la Guerra Civil, ja que van esdevenir dipòsits d´armes; van haver de viatjar amb l´especulació de BCN de la mà, als anys de pre i post-guerra; van ser exemple de col.lectivització obrera als anys 30, com va passar amb la "Redemptora"; la "Lleialtat", la "Técnica", i la "Productora", van fer créixer totes aquestes families empressarials, molt famoses a la ciutat, com els "Cosmetoda"; i, sobretot, van canviar el paisatge urbà amb senyals, encara avui dia visibles, que he anat resseguint durant anys, i us convido a fer a vosaltres.