Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 27 de novembre del 2014

De com es va gestar el Tibidabo i Vallvidrera.



“A finals del segle XIX Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació del productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme. Des de la participació en la reconstrucció del Liceu fins a l’adquisició de finques, Andreu va acabar essent propietari d’un centenar d’immobles i president de l’Associació de Propietaris de l’Esquerra de l’Eixample.

D’altra banda, la seva activitat com a promotor de les arts propiciava que sovintegessin les vetllades socials i artístiques en el seu domicili.  Casualment va ser arran d’una vetllada musical a casa seva que un convidat va anunciar al Dr.Andreu que la seva família tenia la intenció de vendre una gran finca coneguda amb el nom de Can Gomis o el Frare Blanch. La finca s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo”.

Així s´inicia un apartat del pdf que l´Ajuntament de BCN va dedicar al dr. Andreu en el seu “Itinerari pel Tibidabo”, de Josep Darné, i que podeu consultar al link seguent.


Doncs seguim, el 1900 va començar, com ja hem vist, la seva andadura la S.A. Tibidabo, encarregada i constituida pel Dr. Andreu  que havia de fer realitat la urbanització del cim de la muntanya dita fins aleshores com a Puig de l´Àliga.  El primer que es va fer va ser construir la part baixa del terreny, que havia de pujar, construint i creant màgiques propostes arquitectòniques pagades per particulars vinguts de la classe burguesa, fins al cim de més de 500 metres.  Eren aquestes casetes impressionants a la mateixa avinguda Tibidabo.

Us mostraré algunes fotos perquè veieu com se les gastaven aquells, veritablement rics catalans, que volien viure fora muralla i a prop de l´aire net del nord de Barcelona.

-Casa “La Tamarita”

http://www.sitiosdebarcelona.net/2012/04/fundacion-blanquerna/

-“La Rotonda” (hotel de la nova urbanització)

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2010/10/el-hotel-metropolitan.html


-casa del Sr. Peris Mencheta (estudis de doblatge “La Voz de España”).



-casa Dr. Robert, embaixada Rusia durant la guerra

El arquitecto Enric Sagnier construyó, en 1926, muchos de los palacios y casas majestuosos de la avenida Tibidabo. Fue por encargo de Salvador Andreu i Grau, farmacéutico e inventor de las pastillas que recibirían su nombre.

Fue al inicio de la Guerra Civil cuando la casa del Dr. Andreu se convirtió en la sede del Consulado de la Unión Soviética que, hasta aquel momento, estaba instalada en el Hotel Majestic.

http://www.enricsagnier.com/obras-en-barcelona/casa-el-pinar/



-torre Ignasi Portabella (Enric Sagnier)




http://www.sitiosdebarcelona.net/2011/12/torre-ignaci-portabella/

-casa Roviralta (“El Frare Blanc”) (Rubió i Bellver)


-casa Fornells

Habitatge unifamiliar de 1903, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista.
Popularment coneguda com "la mona de pasqua" aquesta casa va ser una de les primeres de la urbanització del Tibidabo. El treball del projecte en planta es resol de manera senzilla, col-locant espais rectangulars un al cantó del l'altre, sense passadissos. Aquests rectangles quan es treballen en secció aconsegueixen gran riquesa especial tant per l'ús de terrasses com per la pèrdua de superficie en planta que es va produint a mesura que es pugen els pisos. L'edifici es corona amb la torre mirador que comença en els dos quadrats que són els balcons del primer pis.



-casa Evarist Arnús (“El Pinar) (Enric Sagnier), 

http://somdecarreteraimanta.blogspot.com.es/2011/03/avinguda-del-tibidabo-1.html

Una vegada remuntat el pendent, gràcies a artefactes que es van projectar per fer la pujada més planera, el tramvia blau i el funicular, hi trobem, a part de la casa "El Pinar", que veureu a la vostra esquerra si pujeu la carretera a continuació de l´Avinguda Tibidabo, il.luminada de nit per sobre del "Mirablau", i  que va ser morada d´un veritable prohom de Barcelona, inversor i mecenes de l´art a la ciutat, va ajudar a  pagar el Teatre líric Sala Beethoven al carrer Mallorca, 77, i el hotel Ritz, l´Evarist Arnús....,



i la casa Muntades, de Puig i Cadafalch, al número 48, cantonada Dr. Robert, que recorda molt l´aspecte general de la casa d´Avel.lí Trinxet, desapareguda, al carrer Corcega, 268

 


https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/sarri---sant-gervasi-3/casa-muntadas

També es van planificar jardins públics, com el dissenyat per l´arquitecte Rubió i Tudurí a l alçada del futur Cosmocaixa, en la pujada del tramvia,  asil en aquells anys per a nens cecs de l´arquitecte Josep Domènech i Estapà, anomenat “La font del Racó” (font de l´antiga riera del mateix nom que baixava salvatge abans que urbanitsessin l´avinguda).

http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=68ed9ad3f596a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES

Hi trobem dic, zones d´esbarjo per a burgesos que volien tan sols esser-hi temporades curtes,  construides en el que és ara el barri de Vallvidrera, dins l´altre barri de Sarrià, encara que amb ganes d´Independència real.

Aquest barri es on viuen els "llebrencs", els habitants del cim de la muntanya, orgullosos de ser lluny del brugit del centre de Barcelona.  Aquest barri és una important cruilla de camins de vell antuvi, amb senyors feudals que protegien els seus subdits de la gent que volia conquerir la muntanya, els últims la tropa marroquina del general Franco, que va passar per aquestes contrades i pel costat de Can Maties, la tenda de queviures que hi ha a la carretera en l´encreuament del camí que puja a la Budellera i ve de la carretera de les Aigues, i el camí que baixa al berenador de Vallvidrera i Vil.la Joana.  A baix, el nucli de l´antiga Vallvidrera, s´hi troba l´origen del poble original, al voltant de l´esglèsia de Santa Maria, i el pantà de construcció anterior, mitjans segle XIX, fet per abastir d´aigua Sarrià.  Lloc a on va voler fer arribar la urbanització la Societat Anònima.

El funicular del Tibidabo mereix un paràgraf apart per explicar com en aquells temps encara no s´havien construir molts enginys d´aquest tipus que pugessin a dalt empinats camins de muntanya, el de Montserrat es de l´any 1929, que puja a la Santa. Cova.  Aquest va ser fet, després que l´enginyer Bonaventura Roig i Queralt, que va estudiar els que es feien als Alps Suissos, el dissenyés cap allà l´any 1900, essent inaugurat el 1901.  Amb un camí de més d´un km. amb un pendent màxim del 25%, ara me´n recordo com el senyor Francesc em va explicar com corrien pel costat del camí del funicular entre bardisses quan eren nens que sortien del Carmel i anaven a fer malifetes per la muntanya, mare meva!!.  El 1923, quan va arribar el temps de l´Expo que es va fer a Montjuic es va modernitzar, encara no s´havia fet el de Montserrat, recordeu!!, i els vagons es van cedir per construir el de Gelida, que va coincidir en any de construcció amb el que es va projectar per pujar al Palau de Montjuic per l´Expo del 29.

El Dr. Andreu també va pensar portar la gent amb el funicular per fer-hi petites estances com ja he dit, va construir un braç de tramvia, aprofitant que pujava a dalt el de l´Arrabassada fins al Casino, i va donar accés mecànic a hotels com l´Hotel Ideal Pavilion i l´Hotel Florida, l´hotel Buenos Aires, l´hotel Baldiró (BALDIRÓ. Can Baldiró. Homònima amb una de les finques a Pedralbes que comprà el comte Güell. L’hotel Baldiró (de principis de segle XX) era a mig camí entre la plaça de Pep Ventura (plaça del funicular) i el que és ara residència particular d’ancians (Edelweiss). Era exactament on són ara les torres (amb petita piscina cadascuna) dels números 11 i 13 dels carrer dels Algarves. L’hotel es va enderrocar cap a 1965. Hom deia que a principis del segle XX s’hi preparaven uns arrossos esplèndids. S’hi feien balls per la festa major, al vial entre la casa i l’actual plaça Pep Ventura. L’hotel tenia, a principis de segle XX, nou finestres a la façana del primer pis, i aigua corrent i lavabo a cada habitació. Estava arrendat aleshores per Pere Monbrú i el seu germà (de Sarrià). Al subsòl hi ha un aflorament de roca verdosa amb epidota i zoïsita.), també van ser construïts aprofitat la bienentesa l Hotel Vallvidrera. Tots eren llocs ben provistos de comoditats, restaurants, calefacció, llum elèctric, bones vistes, aigua abundant i paisatges exuberants d´alzines de Collserola.

tramvia anant cap a Vallvidrera



L´Hotel Ideal Pavilion va ser promogut per un empresari tèxtil, el Dr. don Pablo San Salvador i va funcionar fins el 1929, que va passar a ser orfanat, escola i hotel per families al final.  Podeu veure com era de majestuós, i com és ara, en les fotografies de sota i al video anexe.


Hotel Ideal Pavilion.-
video sobre la seva història

http://vallvidrera-aavv.blogspot.com.es/2012/01/la-historia-de-lideal-pavillon.html




l´Hotel ara

També va haver-hi propietaris agosarats que van voler pujar al segòn pis més airejat a dalt del pendent, així es van bastir veritables joies de arquitectes com Puig i Cadafalch (casa Pastor de Cruylles), de la Sra. Dña. Mercedes de Pastor de Cruylles, i la biblioteca Valentí Almirall, a l´entrada del parking del parc d´atraccions.



video sobre la història de la biblioteca:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/02/05/ledifici-de-lantiga-biblioteca-valenti-almirall-exemple-de-simbologia-macona/

Però la veritable meravella del cim es sens dubte l´esglèsia del Sagrat Cor..., us faré cinc centims del seu orígen apart de la urbanització del voltant, un conte meravellós que converteix aquest lloc en un veritable vortex de corrents positives.

Sabieu que Joan Bosco va venir al lloc per inaugurar una ermita que es va dedicar al Sagrat Cor, i que va ser sufragada per una Sra. dita Dorotea de Chopitea, també component de l´staff que proveia la Societat Tibidabo?.  L´ermita encara es conserva adosada a la façana sud de la construcció actual, es petita i feta en pedra, però si us apropeu us farà una estranya sensació, ja que moltes persones amb peregrinat de tot arreu per poder veure la seva imatge des de començaments segle passat.

Però el fundador de l´ordre Salesiana va fer tan sols el primer pas cap al que havia de ser el temple magestuós protector de la ciutat de Barcelona.  Parlem de l´any 1886 que va començar tota la història, Ja al 1888, durant l´Expo que va ser escenari el recinte de la Ciutadella, ja desprovista del seu significat ominós bèl.lic, la reïna Maria Cristina, de visita a Barcelona, va fer-hi també una visita al Tibidabo, per la qual ocasió es va construir un templet de fusta cerimoniós a dalt del cim, i al voltant de l´ermita.  Aquest temple va durar un temps, fins que al 1902 es va posar la primera pedra del que es ara el temple del Sagrat Cor, que va trigar 18 anys en acabar-se, obra de Enric Sagnier, l´imatge va ser col.locada a l´època actual, any 1950, obra de´n Josep Miret, substituint la derruida de Frederic Marès, escultor de l´època pre-republicana, el 1935 durant la guerra.

Tot un símbol de la muntanya, Ti-bi-da-bo, "se´t donarà!", pau i llum i prosperitat des del cim del temple, un senyor del Corcobado que moltes altres ciutats tenen com a proveidor de bens.


primera ermita

templet fet per la Regent

foto cortesia de la Merche Tubau

De les construccions del voltant del temple, que també va promoure el Dr. Andreu anexes a la veritable meravella de  la part urbanitzada a principis de segle, i que és el parc d´Atraccions fet per divertir la burgesia industrial barcelonina, gaudit més tard pel "popolo".  Primer va ser tan sols un café-restaurant, i després el parc actual, amb la seva joia més original, el seu museu d´autòmates (1901), amb la seva "Monyos automàtica", el Magatzem de les bruixes (1915), el seu avió, que recorda aquells vols primers cap a Madrid (19228), i que va ser construit en un taller de Sarrià, en color groc al principi i la seva Talaia (1921).



Llegiu també aquest blog, amb explicació de l´evolució de les atraccions al voltant del parc.

http://sortidesambgracia.com/2013/07/28/el-tibidabo/

També i  just al costat del temple, en la plaça d´accés al parc d´atraccions, tenim un restaurant-hotel, que va dur el nom de "Can Coll", actualment es el restaurant "La Masia", i que encara podem fer servir per menajar al costat de la història.  Si no.., pugeu i disfruteu de les atraccions amb la polsera que us dona dret a pujar tantes vegades com vulgueu, o si no teniu temps tot el dia, feu el "Cami del Cel" i per 2 euros podreu pujar individualment a cadascuna de les que trobareu, fent un picnic a la seva sona de taules a l´aire lliure, tot un gust pels sentits i els ulls que amb tanta història han fet els seus visitants.

Podeu veure fotos de com era l´hotel Coll aneu a visitar el blog de la Maria Trinidad.

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2014/05/hotel-coll-tibidabo-1901-barcelona17-05.html


en aquesta fotografia del 1950, aprox. encara es veu com
s´esta bastint el temple

foto de principis de segle a on hom viu la inauguració

estampa de la plaça d´accés, i el seu primer café,
l´ermita antiga es veu al darrera

postal de l´interior del café

i per acavar vista del parc al començament amb
la torre d´aigues de Dos Rius a la dreta.









2 comentaris:

  1. Tens alguna dada del Colegio Montserrat, situado junto a la estación del píe del funicular de Vallvidrera, en el mismo edificio que ocupaba el Colegio Internacional Protestante ?. Saps qui en va ser l'autor ?. Saps quan i perque marxaven els seus promotors i propietaris ?. Gràcies. coneixercatalunya@gmail.com

    ResponElimina
  2. esta des del 1926, es regit per les MISSIONERES FILLES DE LA SAGRADA FAMILIA DE NATZARET i la Congregació compta, el 2008, amb els següents col·legis:
    Montserrat a Barcelona,
    Natzaret a Esplugues de Llobregat,
    Mare de Dèu dels Angeles al barri de La Sagrera,
    Sant Andreu a Badalona,
    Nazaret-San Blas i
    Nazaret Oporto a Madrid,
    Nazaret Los Realejos-Tenerife,
    Santo Domingo a Gúímar-Tenerife
    Sagrada familia-La Palma a Canaries,
    a més d'altres a Sud-amèrica, on n'hi ha 26 cases, d'elles 16 a Veneçuela.

    ResponElimina

pots deixar el teu comentari si vols!!