Aprestadora i Can Pareto

"L´Aprestadora Espanyola" va començar a blanquejar tel.la de cotó amb pols de midó i a fer aprest, com es deia aquesta feina del ram de l´aigua, relacionada amb el teixit i la preparació de la tela per vendre i confeccionar,  al barri de Santa Eulàlia de l´Hospitalet  l´any 1853.

Abans de la nova fàbrica, ja hi havia al prat dels Maons, nom referenciat per aquesta zona de la Marina de 

L´Hospitalet, plena de cultius desecats i fets fertils per l´arribada de l´aigua del Canal de la Infanta, i que va escollir també el 1910 el Carrilet per passar-hi vies, una altra fàbrica del propietari Josep Poch, també fàbrica de blanqueig.

"L´Aprestadora" venia d´altra zona de Barcelona, la del carrer de la Riereta, dintre del recinte de la tercera muralla de Barcelona, en el Casc Antic, poc abans que caiguessin els murs que l´envoltaven, i va ser la primera fàbrica constituida a la ciutat que va tenir l´honor de fer servir la primera màquina de vapor de tot l´Hospitalet.

naus a la dreta i vies al centre.

imatges cedides pel blog del Sr. Juan Manuel Gallardo Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana.

vista xemeneia desde l´altra banda de la Gran Via

També durant la seva història va litigar amb el tema de la matrícula industrial per no pagar impostos a la ciutat de L´Hospitalet.

Absorvida per la veina "Can Pareto", el qual amo, Antoni Pareto, veient perillar la vida de la seva fàbrica, la va adquirir, va tenir activitat fins l´any 1868 com a tal "Aprestadora".

O sigui dues fàbriques veines van conviure des de 1854, fins el 1860, any que la compra Antoni Pareto, i la fa treballar seguint la següent sèrie cronològica productiva.

-al 1858 la fàbrica donava feina a 29 homes, 2 dones, 11 nens i 3 nenes.

-1859 treballen 19 blanquejadors, 26 cilindradors, 1 aprestador, 2 tintorers, 1 fogainer, 2 tendistes, 1                 bataner, 16 peons i 1 manyà.

-1862 treballen de 84 a 90 treballadors.

-1868 treballen 37 homes, 3 dones i 9 nens, per aquestes dates es nota la crisi de la guerra Carlista.

-1900 la fàbrica canvia de nom i passa a ser d´Antoni Pareto i Carreras.

-1920 La desgràcia va prendre casa a la fàbrica dels aprestadors, i en l´època del pistolerisme, els burgesos poderosos van enviar matar l´amo de Can Pareto, el Sr. Antoni, un altre, Pareto i Maristany de cognom, que va deixar vidua, a nom de la qual passà la fàbrica aquell mateix any.

-1924 canvia un altre vegada el nom per "Auxiliar Tèxtil Algodonera"

Durant la guerra la fàbrica es bombardejada el juny del 1938, i es col.lectivitzada, per acavar essent dividida en petites empreses, una d´elles "ATASA", que va aumentar produccions malgrat la crisi del tèxtil per allà els anys 70´s, però va acavar tancant el  1981.

Una altra va ser una industria tèxtil real, arribades al barri el 1874, que es deia "Mena Rocaver",  i filava cotó, després dita "Martí Rodés".  La història d´aquesta fàbrica passa per una explosió de caldera l´any 1884, després d´haver ser denunciada per la seva explotació de treballadors al mateix any, al final tancà producció l´any 1890.

De la història de l´Aprestadora ja no queda cap testimoni, engolida per les noves construccions de
l´Hospitalet Digital i els blocs de vivendes, just en la cruilla de l´avinguda Carrilet i la pujada del carrer Buenos Aires, lloc que solcava un petit pont que servia per salvar les vies del Carrilet i les aigues de les rieres de pluja, que feien de frontera amb les cases de l´altra banda de Santa Eulàlia.