El "Vesper de la Gloriosa"

 

Contexte

La República ha de guanyar la Guerra Civil per poder mantener l´estat Democràtic obtingut a les urnes de l´abril del 31, i davant, al front de guerra, els revoltats fascistes, ben armats i ben entrenats als quarters del Marroc, més nombrossos, en segons quins encontres, que les tropes populars que volen defensar-se de l´atac dels golpistes.

Els fascistes recolçats per paissos poderossos preparats en armament i intencions per guanyar o perdre una Segona Guerra Mondial que començara el 1939, i els populars defensors legals, recolçats pels soviètics comunistes, que han començat la revolució obrera també fa poc temps.

La mancança d´armes per part de l´exércit popular es palesa, no tenien canons, ni tancs, ni fusells, tan sols al mar els destructors i creuers lleugers eren més nombrossos,

Però l´aire, que tal vegada, era menys important en superioritat, va fer la millor feina, metrallant i impedint bombardejos de l´aviació italiana i alemanya als fronts de batalla, i a les ciutats proferint por i desmembrança d´esperança.

 

“Vesper de la Gloriosa”

El “Vesper de la Gloriosa” va fer tot el que va poder per fer retrocedir i donar temps als intents heròics dels soldats anarquistas per recobrar Espanya pel control de la República, només fa poc temps constituida amb tots els esforços que van caldre.

Despres de l´aeròdrom de Sarinyena, muntat l´agost del 36, i després que el front de l´Aragò passes al costat de l´Ebre cap a començaments del 38, es van muntar 4 aeròdroms a la zona del Penedès, protegida i a mig camí del retrocés de tropes i del riu Ebre.

Pacs, Sabanell, Els Monjos i Santa Oliva, van ser els pobles escollits, plantats d´uva i amb llauradors disposats a deixar les seves feines per explanar terres i ajudar la lluita de la República, que era la seva, hostatjant els pilots joves i assenyats que voluntariament van voler volar en els nous aparells importats de Russia, els famossos Polikarpov I-15 (Xatos), i els I-16 (Mosques)

 

Vida i miracles dels aeròdroms del Penedés.

Els avions petits i poc evolucionats dels que van lluitar durant la Primera Gran Guerra, eren ràpids, però també efectius contra una aviació més evolucionada però menys entregada a la causa, els pilots alemanys i italians de la Legió Condor i Legió italiana.

 

Sortien en estols per torns dels aeròdroms i anaven a lluitar a l´Ebre, feien la seva feina de recolçament a l´avanç de les forces de terra i lluitaven contra els messerchmitz alemanys, o evitaven bombardejos quan detectaven l´arribada dels Heinkel des de Mallorca.

Herois que tenien les seves històries pròpies, i que van crear una camaradería a tota prova, de tal manera que en esquadrilles de 10 a 15 avions, podien morir per tal de defensar el company amb una metralladora al darrera.

Mecànics, utillers, artillers, bombes i refugis antiaeris i posts de comandaments poblaben els aeròdroms, I donaven vida de primera hora del matí, amb les primeres sortides de les esquadrilles, fins a la nit, esperant per reparar els aparells a l´arribada de les “Ales vermelles”.

Final

Al gener del 39, quan les linies de defensa van passar a l´Ordal, per la retirada de l´exercit Republicà cap al nord, el aerodroms van ser ocupats, i la vida dels mateixos va passar a l´història de la lluita aeria española……