Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 d’agost de 2014

Bilbo i Barcelona, Barcelona i Bilbo.

Barcelona i Bilbao, dos ciutats del nord d´Espanya, amb reclamacions bastant semblants, però diferents en el fons, amb sentiments i sentit de poble característics, al Cantàbric més seus, més directes, més forjats en guerres i batalles, els del Mediterranis més de la terra, més introvertits, i més caparruts dels seus costums.

De tota manera la història ha anat avançant de la mà en totes dues contrades, i les aspiracions, com deia abans, han sigut semblants des de temps remots.

Ara mateix estem més o menys a la mateixa alçada de la història, quan tot va començar des d´arrels ben diferents.

Per demostrar tot lo dit posaré tan sols un exemples que em sembla són ben curiosos de tot lo dit, i que fan història contemporànea en aquest sentit.

El Sagrat Cor bilbaí, al bell mig de la plaça Moyua, i el Sagrat Cor del Tibidabo, a dalt de l´esglèsia del cim, tenen una història molt semblant, aspiració de fer efectius el anhels cristians de buscar sentit a la mort de Crist, senyalant el seu cor sofrint.

El de Bilbao va ser obra de Lorenzo Coullaut Valera, i el de Barcelona, de Josep Miret, un Sevillà i l´altre de la terra, que van coronar uns pedestals, el de la ciutat contal més esplendorós s´hi cap!, promoguts pels Ajuntaments i Organismes Oficials locals, posats en llocs visibles de l´entramat ciutadà, amb la salvedat que la plaça Moyua no és al cim, un cim dels que rodeja totalment la ciutat.  Que hagués passat si Artxanda hagués sigut escollida com a emplaçament definitiu?.

plaça Moyua

el del Tibidabo abans de ser pujat a dalt de l´esglèsia


Els parcs d´atraccions de ciutat,  Artxanda, el cim del nord de Bilbo, també va tenir un Tibidabo en temps no molt antics. 

A Barcelona el Tibidabo es va construir a començaments de segle passat, idea del Dr. Andreu, i obra dels diners i anhels de conquerir Collserola per la gent burgesa de la ciutat.

El parc d´Artxanda va ser inaugurat el 1974, i va ser pensat per distreure la ciutat de Bilbao, el "popolo" Viscai, durant els primers temps de la democràcia, va durar poc, per estar en un lloc una mica massa apartat, i va plegar el 1990.

El Tibidabo encara perdura, com a símbol de Barcelona, rescabalat moltes vegades del seu tancament, però ara amb salut i èxit gràcies a les seves atraccions.  Tal vegada la comparació més oportuna s´hauria de fer amb Montjuic, que va començar la seva història a la ciutat durant l´època de Franco, que el va inaugurar, i va plegar cap al 1998, o sigui, uns 20 anys més de durada, però que va ser creat per l Ajuntament de Barcelona pel mateix motiu que aquell del nord. Ara el seu record romàn encara a parcs com el de Platja d´Aro, que va comprar alguna de les seves antigues atraccions.

parc Tibidabo

parc Artxanda fa uns 25 anys


De l´Eixample dir que el de Bilbo es pensat i projectat posteriorment al de Barcelona d´Ildefons Cerdà, però amb un projecte previ de Amado de Lázaro que va tenir com a base aquell i les seves idees higienistes.  El de Barcelona va prendre com a punt de partida i anexió, al 1859, el pobles del voltant de les muralles de la ciutat medieval.  El projecte de Bilbo volia tenir present el creixement de la ciutat a l´altra banda de la ria del Nervió, incloent-hi, com el que ja estava pensat en la ciutat contal, l´arribada dels nous mitjans de locomoció i les noves idees d´aire i higiene per qualsevol ciutat moderna.  

L´única diferència entre un i altre es, tal vegada, que el de Bilbo, redactat pels ingenyers Pablo de Alzola i Ernesto Hoffmeyer, i l´arquitecte Severino de Achúcarro, és tal vegada el càlcul de les perspectives visuals de forma més acurada.


eixample Achúcarro


Que dir dels teatres lírics i musicals d´ambdues ciutats, l´Arriaga i el Liceu.


Doncs, que també tenen històries amb semblances i punt d´encontre, el Liceu va ser construit per burgesos el 1847, i l´Arriaga va començar sent el "Teatre de la Villa" el 1834, pagat amb diners capitalistes.  Incendis i diferents remodelacions han anat engrandint i decorant de forma esplendorosa ambdues construccions, que viuen i restaràn, un al mig de la Rambla barcelonina, i l´altre al costat de la ria, a la banda oposada visual i geometricament ocupada pel museu Guggenheim.

Òperes famoses, lloc de tret pel xupinazo inici de festes Aste Nagusia, més privat i comedit el barceloní després de la seva reconstrucció fa uns 15 anys, fan història teatral dominant al centre de les seves respectives seus locals.

Teatre del Liceu a les Rambles

accés Arriaga

pont de l Arenal


Una altra semblança-desemblança és la quantitat i qualitat dels arquitectes que últimament s´han contractat en les respectives ciutats, i l´obra emblemàtica per la qual s´ha fet el contracte.

A Barcelona el projecte pel qual es va contractar Frank Gheri, va ser un edifici de vivendes, "La Nuvia", que no es podrà fer, al voltant de l´estació de l´AVE de la Sagrera, i a Bilbo se´l va contractar per portar a terme el seu edifici més emblemàtic actualment, el Guggenheim.

Santiago Calatrava té obres a ambdues ciutats, i Arata Isozaki, també, en Bilbo, curiosament, ambdues obres estàn una al davant de l´altre, el pont i l´edifici d´oficines del costat de la ria, a mig camí entre el museu i el teatre Arriaga.

Peró els monstres més semblants que tenen construcció moderna amb contracte per arquitectes diferentes són el Palacio Euskalduna, junt amb el Teatre de la Música projectat per Ricard Bofill a la Meridiana, d´inspiracións formals ben diferents.

Palacio Euskalduna, teatre musica Bilbo

la no construida Nuvia a la Sagrera


Per últim que podria dir de les dues grans fites esportives a ambdues ciutats, els estadis de futbol de San Mamés i el Camp Nou, que per semblança, tan sols, les gestes d´ambòs equips i ambdues aficcions, perquè per data de construcció, el de Sant Mamés és més antic (1913) (40.000 espectadors màxim), coincidint 
amb la construcció de l´oblidat camp de les Corts (1922)(45.000 espectadors màxim), i que ara que San Mames ha deixat d´explicar gestes a la seva antiga seu, ha sigut tractat amb més respecte que no aquell de Barcelona, del que ara el vertiginós Camp Nou no té cap semblança morfològica.  Al menys la ciutat esportiva de Lezama guardarà el record del seu emblemàtic arc de tribuna, desmontat en peces per fer el trasllat.

Els equips, dels més laureats de la lliga espanyola, i més antics en primera divisió, si que per rivalitat tenen semblances i desemblances.


El nou San Mamés


Altres punts de desacord i posada en comú per discutir, les conexions entre pobles i barris, com el metro i el tramvia.  Infraestructures que no arriben com l´AVE a ambdues ciutats.  Gratacels i torres emblemàtiques, com les torres del Port Olímpic i la torre Iberdrola.  Festes i reclamació cultural  definitòria tradicional, que no arriben a tenir consideració de veritable diferenciació pels nostres pobles separats de la tradició aliena.  Escola i Universitat. Ria central i rius delimitadors, etc.

Torre Iberdrola al fons.