Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de novembre de 2015

Antigues industries del Cardener, Callús i Sant Joan de Vilatorrada

Totes aquestes van formar colònia mens Borràs i Burés.


CAL CAVALLER




CAN CORTES (CALLÚS)

Francesc Cortés i Morató va ser el propietari rural que volia vendre les terres per fer negoci, i que ja tenia uns edificis primigenis en ús.

Després passa a Antoni Torras que posa en funcionament 7.000 fusos i 80 telers amb 200 treballadors.

Després 1922, agafa propietat la vidua d´Ignasi Torras.

Al 1933 s´arrenden les naus a "Hilatures Ibérica",  que vé del poble de Grauges (Casserres), per sobre de Cal Vidal, i porta treballadors per formar colònia.

Al 1948 té 6.000 fusosi 160 treballadors

Al 1983 té 15.000 fusos i 170 treballadors


presa de fusta en principi cap a la fàbrica

l´edifici que veiem en primer termini podria ser l´antic
molí ??


xemeneia per una turbina de 150 CV.

COLÒNIA ANTIUS (CALLÚS-SURIA)

Fundador Joaquim Torrens i Fuster, pagés de Callús

Cotonera filats

1899 greu incendi

1922 Llogari Torrens i Serra, hereu, casa amb l´Antonia Burés i Borràs, de la familia Burès de Castellbell i el Vilar, 

1932 es lloga la fàbrica a Filatures Callús S.A.

1948 tenia 6.000 fusos i 140 treballadors/-es que provenien de Suria, St. Mateu de Bages, Camps i Fals.

Al 1960 grup tèxtil Manufactures i Industries Tèxtils Agrupades (MITASA)

Tancament al 1993


casa del director, pel camí rural venint de Callús

xemeneia per dues turbines amb un total de 300 CV potència

naus i porteria darrera la porta entrada

capella i naus

canal i entrada fàbrica

pont del canal industrial que vé del Cardener

resclosa al fons del camí de pujada cap a Suria.

vivendes obrers per unes 140-200 persones
en 8 blocs de 2 plantes cadascún


edificis socials, dispensari, escola, teatre, economat, etc.

sona d´arbres per fer ombra a la vora del camí

vista general
camí accés fàbrica, cada matí a dos quarts de 4 els
treballadors/-es passaven per aqui per començar la jornada
escoltant el fort xiulet de vapor, i escalfant dits
amb l´humitat de primera hora en horari d´hivern

jo i els edificis socials al darrera

escales-grades i font

plafó explicatiu de la història in situ

dibuix dels edificis i el seu ús original



Fàbrica GALLIFA (Sant Joan de Vilatorrada)

Fundada el 1845 pel Llorenç Balari i Ferrer

Més endavant agafarà les regnes el Francesc Gallifa associat amb l´Isidre Argemí i Generes

Van arribar a tenir 6.390 fusos, 29 cardadors amb una inversió inicial de 575.000 rals.

Feia tel.la i fil de cotó





canal industrial

Fàbrica BORRÀS (Sant Joan de Vilatorrada)

Propietari Oleguer Borràs

Fill Ignasi Borràs es tresllada a Castellbell i el Vilar

Amb una inversió inicial de 154.000 rals compra 2.000 fusos i dona treball a 311 treballadors/-es

cotonera de fil i tela

cosa curiosa és l´explotació en exclusiva durant tres anys (1928-1931), de l´empresa Jorba de Calders, per haver-se calat foc)

fàbrica Borràs i xemeneia

Fàbrica BURÉS O DEL MIG (Sant Joan de Vilatorrada)

Propietari Francesc Burés i Balet

Fundada entre el 1860

Capital inicial de 178.000 rals amb inici de màquines amb 1.500 fusos, 16 telers i 36 treballadors/-es.

"Quan morí Francesc Burés i Balet van continuar dirigint la fàbrica els seus fills, els germans Esteve i Francesc Burés i Arderiu, però aquest últim morí aviat. El 24 de novembre de 1869 es reformà la societat on Esteve Burés incorporà les seves germanes Ignàsia i Carme.

Esteve Burés es va casar amb Ramona Borràs i Pons, filla d'Oleguer Borràs que havia estat soci del seu pare a Sant Joan de Vilatorrada. Seguint les passes del seu cunyat, Ignasi Borràs i Pons que continuava el negoci del seu pare, es decidí a construir una gran fàbrica a Castellbell i el Vilar el 1874.

El matrimoni d'Esteve Burés i Ramona Borràs va tenir dos fills: Francesc Burés i Borràs i la seva germana Antònia. L'any1875, la societat canvia de denominació i passa a anomenar-se "Germans Burés". Esteve Burés i Arderiu continuà al centre fabril de la colònia Burés fins a la seva mort l'any 1893. Fou enterrat al cementiri de Castellbell al panteó familiar.

El 1895 es creà la raó social "Burés i Salvadó", formada pel fill d'Esteve, en Francesc Burés i Borràs i els seus oncles, amb oficina al carrer Fontanella.

La societat "Burés i Salvadó" construí una nova fàbrica de filats i teixits de cotó a la conca del Ter, prop d'Anglès (la Selva). A la llarga, aquella indústria, coneguda com a Indústries Burés

En 1905 se disolvió la sociedad familiar que tenía con sus tías y Francesc Burés se quedó como único titular hasta su muerte, en 1907. La nueva empresa se denominó Viuda e Hijos de Francisco Burés, que se disolvió en 1920, y su hijo, Francisco Burés y Regordosa, tomó el relevo"
wikipedia

1922 Jaume Major, converteix en una fàbrica llanera i fa una entesa a la ciutat de Castellbel i el Vilar, per muntar amb l´empressari Bofill i Coromines un gran empori llaner.

"En 1940 se constituyó como sociedad anónima con el nombre de Industrias Burés SA, hasta que en 1971 un aguacero destruyó una de las fábricas. 

La fábrica Burés, que fabricaba entre otros las conocidas sábanas «El Burrito Blanco», cerró sus puertas definitivamente en 1991, después de estar vinculada al grupo KIO a través de Javier de la Rosa

El último representante familiar en la sociedad fue José María Juncadella y Burés, sobrino de Francisco Burés y Regordosa y casado con la escritora Mercedes Salisachs y Roviralta".
wikipedia


canal que passa pel mig de Burès i després surt a la part
baixa de Gallifa, passant per sota del carrer que les separa.


Colònia Burès

divendres, 20 de novembre de 2015

Antigues industries del Llobregat, (Pont de Vilumara i Sant Vicenç de Castellet)





fàbrica Sant Benet

COMPANYIA FABRIL DE CARBONS ELÈCTRICS (PONT DE VILUMARA)

-1898 es compra i es construeix la fàbrica dedicada a "la producció d´electrodes de carbó dedicats a l´enllumenat elèctric públic de ciutats con Nova York, Berlin, Boston o Sidney, a més de l´Expo de 1929 a BCN.
-primerA indústria química del país dedicada a aquest tipus de producció  
-propietat del Climent Asols i Bover.

-1992 s´abandona la producció i es représ al 1980 llogant naus per altres usos.

-Te una protecció nivell A-8 i 8 xemeneies ben conservades, de difents alçades i formes.



porta edifici porteria


casa amo rehabilitada

tres xemeneies de més de 75 metres

balança a l´entrada per pesar carbó

caseta balança de costat

torre refrigeració



nau i 3 de les vuit xemeneies totals

viga amb corriola,
que significa CF de CE????

passadís entre naus amb casa amo al fons

original vidrera modernista, amplia il.luminació per la sala

detall vidrera i sostre de ferro de la nau



lateral de les naus amb grans finestrals en arc escarser vidrats

sala de calderes

passadís entre naus i embarrat


es llegeix "almacen central"


porteria, façana lateral




FÀBRICA PONT VELL ó FÀBRICA VERMELLA´ó CAN VIVES  (SANT FRUITÓS DEL BAGES)

-primer molí fariner del 1817
-1825-28 es compra i es construeix la fàbrica tèxtil
-primer llanera i després cotonera.
-propietat dels germans Herp de Manresa.

-1851 es fan obres d´ampliació i es lloguen les dependències.
-1862 té una capacitat de 124 tel.lers mecànics.

-1950 s´abandona la producció i es représ al 1980 llogant naus per altres usos.



ermita de Sta Llucia de 1852, en el frontó un relleu
amb els baptisme de Crist

naus industrials reconvertides

pati central i xemeneia al fons, capella en el costat dret


naus originals amb nou estuc

canal industrial pel costat del pont de Navarcles,
caseta de comportes al davant

restaurant a l´entrada "Braseria Marc", antiga casa de l´amo?

lateral amagat cara al riu Llobregat

accés i nom fàbrica, al fons la Capella



MONESTIR DE SANT BENET I FÀBRICA DE LA FAMILIA RAMON CASAS 
(SANT FRUITÓS DEL BAGES)

-1856 JOSEP VIDAL I SELLARÉS fa unió amb ISIDRE PUIG, i construeix una tèxtil comprant el salt d´aigua i els terrenys a l´anterior propietari, que els hi havia comprat abans als monjos.
-1907 ELISA CARBÓ I FERRER compra.
-encarrega l´habilitació del monestir com a vivenda d´estiueig per la familia Casas a Puig i Cadafalch.



monestir ara seu de la fundació Alicia
http://monstbenet.com/ca

antiga casa per invitats?


naus industrials

central elèctrica

canal industrial

noves instal.lacions del nou ús

naus industrials d´altra color i xemeneia 

sortida canal cap al riu
 paret que separa el canal del riu en el desguàs

l´altra costat més proper a la fàbrica

castany al pati posterior i magatzems