Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 3 d’octubre de 2014

el Molí Paperer de Capellades

A l´Hospitalet de vell antuvi existeix un edifici molt curiós, enganxat al costat de la Tecla Sala, que no té en principi res a veure amb la història de l´antiga fàbrica tèxtil, ara seu de la Biblioteca Central de la ciutat.
 
Es un antic molí de garbeix, que produia tint per les fàbriques d´indianes de mitjans segle XIX, i que el més important es que tenia roda..., de molí, mogut per les aigues del Canal de la Infanta.
 
A Capellades, tenen sort...., si, molta sort, perquè el que per a nosaltres a l´Hospitalet no es més que un edifici abandonat a la seva sort, encara que serveixi de seu per molt honorables Entitats i Associacions Hospitalenques, entre elles el Centre d´Estudis, allà encara serveix pel que servia més de 200 anys enrera; per produir paper fet amb draps vells, aprofitant les aigues de la seva bassa d´aigua freàtica al mig del poble, ara ja ciutat, que canalitzada, servia per fer moure roda de molí i produïr força motriu.
 
 
 
 
És el famós moli paperer adscrit a la xarxa MNACTEC de Catalunya,  que fa una glosa del procés fabril d´aquest tipus d´industries a tot lo llarg de la plana de l´Anoia, plena de molins de diferents usos a tot lo llarg de la Sèquia Major.
 
 
 
 
 
"El grup de molins més nombrós ha estat el beneficiari de l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, que feia moure el motor hidràulic de la roda de calaixos per la Sèquia Major o rec del Corronaire, per aquest ordre: molí del Fages, Cal Fortugós, molí del Pla o de Cal Titllo o farga d’en Marra, Molí Nou o de la Torre, Cal Mata, Cal Sapara, Ca l’Anton, Molí Xic d’En Pasqual, Cal Ferreres, Cal Gats o Cal Marranxet, Cal Frederic o Cal Roda. Un altre grup de molins, situat vora de l’Anoia i en el lloc del pas de l’Aigua, era el que comprenia el Molí Vell, el Molí Nou o Cal Manel, el Molí Gran, el Molí de la Costa i Cal Violant."
extret de la pàgina http://www.enciclopedia.cat/
 
Si aneu amb el passaport "tecnotiquet", que podeu aconseguir en qualsevol dels museus de la xarxa, us faràn un 50% de descompte.
 
Aquestes són algunes fotografies del seu interior, visitable en una horeta, si aneu sense visita guiada, que també us pot oferir el servei de guies especialitzats.
 
Te varies seccions; una primera expo, amb maquetes i motius, per explicar com es feia el paper, un segòn ambit, a la planta baixa, per poder veure "in situ", com era el lloc i com es treballava, i un tercer àmbit, a la segona planta, amb l´explicació de com es fa la còpia de documents des de vell antuvi, des del procés de copia del segles de l´edat mitjana als monestirs, fins als processos de serigrafia, xilografia i copia per mitja de planxes tractades amb gratadors i àcids.
 
Visiteu el Moli Paperer de Capellades, val la pena!!
 

escorrentia d´aigua del canal de la roda

quatre plantes i el sota amb la roda

porta principal

façana lateral
 
PROCÉS DE OBTENCIÓ DEL PAPER DE DRAP.- (fotografies pròpies)

espolsador
 
 
aladriga amb marca d´aigua al centre
marca d´aigua al fons del tamís de filferro



3.- apedaçament en petites partícules amb el martell (mogut per la força produida pel molí.
4.- aladrigues (=tamis) amb filferro i marca d´aigua per escolar pasta líquida a sobre, i fer full de paper de diverses mides, depenent del tamany de l´ aladrigue emprada.
5.- assecat posant fulles a sobre separadors de llana.

espit
6.- primer prensat
7.- s´estenen les fulles amb l´espit per acabar el procés d´assecat
8.- encolat de les fulles

 
9.- segón prensat
10.- setinat amb cop de tronc en punxa (mogut pe la roda del molí)
1.- col.locació paper en resmes de 500 fulles i marcació de logotipus de l´ empresa.

cubell amb cola animal

 
premsa de fulls manual
 
 
setinador i eix mogut per la roda del molí
 

 
 

 

 

Fassina de L´Espluga de Francolí

De fa només dos anys, a l´Espluga de Francolí, només a 100 kms de Barcelona, a prop de Montblanc, en el Tarragonés, s´ha obert un altre museu adscrit a la xarxa Mnactec, Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
 
Es tracta d´un museu dedicat a l´antiga fabricació de licor que es va popularitzar a Catalunya allà pel 1870, i que aprofitava la pell, la raspa i la polpa de la uva, la dita d´una altra manera "brisa", abans que arribés la filoxera a les nostres terres, inclòs després, per fer licor de 60º.
 
El museu, modern i ben ambientat, com podeu veure a les fotos, construït aprofitant les antigues instal.lacions d´una fassina de la vila que va haver de tancar a mitjans segle passat, és divertit de visitar.  En una horeta et posa sobre la pista de com, qui, quan, a on, i per què, s´hi va fer un negoci ben actiu al voltant de l´únic remei que evitava podrir-se l´aigua en els viatges a ultramar, i com s´hi va fer un bescanvi onerós de tot el que arribava de cotó de les ameriques, els baixells venien carregats de cotó i lli, i tornaven carregats de rom i licor.
 

saló de projeccions a la primera planta

 
A la primera planta, la visita comença amb un documental que explica el començament de tot plegat, vaixells i vinyes de Catalunya van fer bon maridatge i les fassines es van estendre per tota la costa catalana.
 
Després es pot veure com es munta i es desmunta un alambic de coure, amb el seu serpentí i la seva caldera, a on es posava la brisa barrejada amb vapor que anava evaporant l´alcohol a 78º de temperatura.  Després el serpentí, refredat amb aigua, condensava el vapor per tornar-lo a l´estat líquic, obtenint-se un producte a 60º que s´havia de tornar a destilar succesivament per rectificar els graus.
 
A d´altres fàbriques es feia aquest últim rectificat, i a les licoreries es mesclava amb aromes per convertir el producte en ratafia, rom, armagnac, vodka, anis, etc.
 
De la brisa s´aprofitava tot, una vegada estret el vi, es clar!!, la pasta seca era combustible per la caldera, la cuita també era menjar pels porcs, i la crosta que deixava a les basses de podriment servia a les industries farmaceutiques, a les apotequeries de l`època, per fer productes efervescents.
 
Una vegada a la planta de baix, el museu passa a la sona restaurada, el que va quedar de l´antiga fassina, a on es poden contemplar des de´ls embarrats i màquina de vapor que feien funcionar prenses i màquines, fins la caldera i el dipòsit de refredament, entrada a calderes i sona de pesatge.
 
entrada original al pati posterior amb vinyes als costats
 
L´amable guia, al final del recorregut, premia la concentració del visitant amb una demostració de destilat, i una prova de licor ben agraida.
 
PROCÉS D´OBTENCIÓ DEL LICOR
 

posada de vi, millor brisa en la majoria dels
cassos, a dins de la caldera amb foc
 
tapament de la caldera

ajust de la tapa

foc i caldera treballant junts amb la "brisa" a dintre
bullint a 78º

colocació del tub d´unió amb el serpentí i
segellat de juntes amb pasta de farina
 
segellat
 
serpentí de refredament amb aigua freda,
la col.locació de la fàbrica al costa del
riu era molt important per tenir abastiment
d´aigua corrent
 
condensació del licor a 60º
A partir d´ara trobarem la maquinaria original que podrem veure a la planta baixa de la Fassina de l´Espluga de Francolí, que treballava per altres refineries del poble que rebaixaven els graus de l´alcohol, i que després exportaven per mar a tot el món.
 
rodes dentades engranades amb el tambor i la corretja de transmissió
   
petita màquina de vapor que donava moviment al
tambor i als embarrats per mitja del mateix
vapor que es produia a la caldera i servia per
fer bullir la "brisa" a dintre la caldera
 
corretja de transmissió del moviment de la
màquina de vapor a tota la fàbrica

caldera amb la brisa i embarrats

vagoneta de càrrega de palets de brisa seca per
servir de combustible a la caldera, a mà esquerra

porxo d´obtenció de restes aprofitables de brisa
bullida i càrrega en sacs per transportar
 
 
 

 
xemeneia