la familia Jorba de Manresa

Pere Jorba i Gassó va ser un home nascut a 20 kms de Manresa, Manresà de pura cepa per tant, que va fer-se a si mateix a meitat del segle XIX, i que va instituïr una nissaga de fabricants de tela a la ciutat, amb fàbrica a Calders, colònia des de 1892.

Els principis van ser durs com sempre en un emprenedor, amb la dona, la Teresa Rius, implicada en la venda de la tela que feia el marit en un primer magatzem del carrer Na Bastardes el 1869, abans havia sigut barber a Castellgalí, i d´alla, inquiet ell, va casar i treslladar a la capital de la comarca per fer fortuna en la incipient industria del cotó.

El final del primer periple passa pel local del c. Urgell el 1886 amb el fill gran fent de comercial en fires ambulants, preparant la seva carrera d´empressari al costat del pare.  Dels tretze que va tenir la familia, dels quals només sis arribaren a grans: Joan (1869-1938), Rosa (1871-1910), Pere (1873-1948), Sebastià (1878-1953), Josep (1882-1941) i Encarnació (1884-1903).

Després tenda a la Pl. Major, i més endavant, al cap de més de 20 anys per fi, colònia de cotó de prop de Navarcles.  Una colónia de mes de 200 treballadors que filaven per vendre en magatzems del c. Born, 23 i als grans magatzems de la pl. Sant Domènec del centre de Manresa que van obrir-se després.

La colònia ben preparada, amb capella, botigues i escola, i amb vivendes en blocs de tres plantes, fetes en pedra, unifamiliars i proveïdes de balconades i bona ventilació.

L´expansió comercial de la empressa, en temps que la zona era el cor del batec del fil català, va passar pels magatzems de Barcelona del 1911 al c. del Call, i els famosos magatzems del Portal de l´Angel que van durar fins els 70´s.  També, i a nivell europeu, trobem magatzems de venda a Brussel.les, ciutat a on va tenir tres locals entre 1921 i 1923, aprofitant l´oportunitat de mercat que va deixar el final de la Primera Guerra Mondial.

Les promocions dels MAGATZEMS JORBA eren famoses pel seu lluentor i espectacular originalitat, amb enramades per Corpus, i grans aparadors de vendes de nadal, amb reis mags especials pels nens, i ofertes de tot tipus.

La nisaga acaba amb l´acció del Pere Jorba Vall, fill del Joan Jorba, que no va tenir la visió comercial del pare, però que va saber ampliar l´oferta comercial dels magatzems amb l´incorporació de la venda de mobles.

els anys 80´s la colònia de Calders va tancar per fi, encara que segueix pertanyent a la familia encara que llogada a altres propietaris, tant industrials com particulars.

http://www.memoria.cat/jorba/llocs-i-objectes-relacionats

l´ermita de Sant Ramon a St. Boi

pujada des de la Muntanyeta

En el temps que corren no entenem el que eren temps passats en els que la familia i el treball eren tot per una persona treballadora, que passava tot el dia a la fàbrica o al camp, i que els diumenges anava al camp a fer fontada i esbarjo, amb el berenar i el menjar de tota la familia, o en dies assenyalats a l´ermita del patró o del sant guaridor a celebrar amb els veïns l´aplec i les sardanes.

Una ermita es un edifici aixecat en una plana enlairada cap al cel, un lloc que servia d´aixopluc pel Sant titular i que tenia una sala plena de promeses materials (ex-vots), de veïns que havien vist acomplert el seu desig religiós proclamat davant de la imatge sagrada.  Al davant una plana gran servia pels aplecs i la ballada del dia de celebració en torn la figura del sant, normalment, el dia de la seva onomàstica.

Els dies que s´hi pujava eren dies especials, en que fins i tot la vestimenta es cuidava, igual que fem de nens per Diumenge de Rams.  Aquells moments eren tan especials, que fins i tot els caps de fàbrica, i els burgesos afins a la celebració especial, proveïen de carn i viandes els convits, i fins i tot, aixecaven el cobert de la figura sagrada en promeses fetes a pares i personatges volguts pròpiament.

En el cas de l´ermita de Sant Ramon Nonat, al cim del Montbaig, lloc especial del Baix Llobregat per vistes i atracció d´energies especials i sobrenaturals, tenim que l´ermita es senzilla, amb tres naus, rosetó i espadanya. A l´interior un retaule noucentista tanca la figura del sant Ramon.  

St Ramon Nonat a l´ermita

El seu promotor va ser el senyor Josep Estruch i Comella, que la va aixecar el 1887, propietari de la casa Estruch a l´antiga plaça Catalunya, amb fesonomia d´abans del 1929, i que estava plena de petites barraques de fusta de fira i museus, cinematògrafs i panoràmics.  La casa Estruch es famosa perquè va ser una de les veritables cases de pedra que es va haver de sacrificar per obrir l´amplada de la plaça actual.  A dins de la propietat s´hi va instal.lar el millor museu d´armes que ha vist la ciutat de Barcelona, i que ara podem visitar a les Tulleries de Paris, i que fins i tot podia presumir de tenir l´Espasa de la Ciutat, que presidia les processons per l´exterior de muralla, en la que gremis i espaders volien enorgullir la ciutat a l´edat mitjana.

casa Estruch a la pl. Catalunya i museu a la dreta

El senyor Estruch tenia propietats al Baix, i va aixecar l´ermita en honor dels seus pares, que havien fet fortuna amb el ferrocarril i la banca.  El miracle que va contribuïr a deixar allà dalt es la benedicció de salut per les parturientes, i els nou-nats, que a partir de la consagració, com a mares,  pujaven ciris encesos per buscar un bon alumbrament, i un guariment ràpid de ferides en cosos petits de gent menuda.

La gent que pujava a la plana a celebrar, l´últim diumenge d´agost, encara ho pot fer amb l´excusa de l´Aplec de St. Ramon, i la veritat que es recomanable, en la seva 82ena edició encara dona premi a tothom que fa la dura pujada des de la Muntanyeta a dalt.

a la porta de l´ermita el dia de la pujada