50 anys de l´Arxiu Històric del COAC

Aquest any 2019 es cumpleixen 50 anys des que l´Arxiu Històric del Col.legi d´Arquitectes de Barcelona hi té en dipòsit el fons de molts dels dibuixos i plànols originals dels més importants gabinets d´arquitectura de Barcelona des de llavors.

50 anys des que Oriol Bohigas va tenir la genial idea de crear un Arxiu independent del Col.legi, que difongués la cultura de l´arquitectura directament des del lloc a on es reuneixen i dialoguen els arquitectes per posar en comú les seves idees.

Un gremi que va començar amb mestres d´obra que dibuixaven les seves construccions somerament per passar a construir-les directament, i que després va reconvertir-se en lo contrari, projectistes i directors d´obres, que eren contractats pels contructors.

Plànols creats des del 1874, i propietats dels més afamats arquitectes, el director del mateix arxiu ens ho explica el dia 28 d´octubre al vestíbul i espaï Picasso de l´interior de l´edifici creat pel Xavier Busquets el 1962, el COAC ressisteix a la crisi inmobiliaria i segueix amb la seva didàctica educadora, editant llibres, com el que sortirà a la llum properament amb 150 projectes seleccionats per la mostra que surt a la llum pública aquest octubre a dins del COAC, mostra que visitem convidats pels organitzadors de l´Arxiu mateix, i que aniràn comentats per grafistes, arquitectes i pintors en paper couché i amb tapa dura.

Després passem a veure el recull dels 130 dibuixos, dels 150 totals del llibre, meravellosos que poblen el plafons de fusta dels passadissos de la mostra, i que enlluernen tan sols per la ma que els va donar vida

Dels més impactants vistos i visitables, nombraré:

Jose Maria Bosch  Aymerich

El gratacels modern que no va poder ser al Triangle de la pl. Catalunya

https://www.lavanguardia.com/cultura/20150217/54426251196/mor-bosch-aymerich-l-arquitecte-que-va-projectar-primer-gratacel-barcelona.html

John Mead Howells i James Gamble Rogers

el gratacels americà que podia haver estat abans al 1920 al Triangle

https://modernistespuntcom.blogspot.com/2009/11/un-gratacels-la-placa-catalunya.html

Sixte Illescas Mirosa

cinema Walkyria, un dels pocs racionalistes de la ciutat

August Font i Carreres

El neogoticisme institucional al lloc de les muralles que essent impressionant no va reeixir

el Ramon Puig i Gairalt més admirat a l´Hospitalet de Llobregat

Jujol i la seva deria compositiva total a la masia Can Negre

I d´altres peces d´art que per exemple mostren esboços per la reforma de el Corte Ingles a la plaça Catalunya, la reforma i reurbanització del recinte de la pl. Espanya després de l´Expo del 29, una perspectiva de la cúpula de la sala oval del Palau Nacional i un detall del terrat del cinema Coliseum, amb tot de brills i detalls.

projecte per l´avda Maria Cristina post-expo 1929
Jaume Torres i Grau

article sobre la expo a "el Periodico"

visita guiada a Can Barraquer (Sant Baldiri)

Feia temps que tenia al cap fer la visita al fons del museu Can Barraquer de Sant Boi, museu amb fons arquelògic de la ciutat i una mostra, de les poques que hi tenim a prop del baluard del "Portal Nou" de la ciutat de Barcelona, que parla del passat del conseller Rafael de Casanova.  Nascut a Moià i emparentat amb els Bosch de la romana ciutat de Sant Boi, a la vora del riu Llobregat.

Dies abans vaig trucar al museu i en van garantir dues places per la visita guiada del dia 20 (tercer de més) a l´octubre, sense problemes, visita gratuïta i teatralitzada.

Doncs molt bé, cap allà que hi anem!!, vam arribar mitja horeta abans que comencés la visita, cap allà les onze del matí tocades,  la dona i jo, amb solet en dia de plujeta avisada, a la porta de Can Barraquer, just al mig del carrer costerut que puja de l´estació de FGC a l´església de Sant Baldiri (del Pont dit), per darrera del museu romà, amb les seves termes que ara restaràn tancades fins al febrer del 2020.

El Joan, cuidador amable i sorneguer, em va rebre podria dir que amb honors, ja que vaig ser el primer d´arribar només obrir, i pel que vaig poder sentir es sentia orgullós de treballar allà, 

El museu, molt maco, modern i vestit, encara que tan sols conservi la façana de l´edifici original a on va viure després de ser ferit a Barcelona el Rafael de Casanova, propietat de la familia de la seva dona, la Maria Bosch, i quedat en heredat, té primer de tot una gran recepció i dues plantes d´alçada, la primera dedicada al patrimoni trobat en l´excavació arqueològica de la casa abans de ser transformada, i el segòn a la història del Rafael de Casanova i el restabliment democràtic de l´autonomia catalana moderna, sempre lligat amb el primer tema per seguiment històric.  

Portes de vidre automàtiques per passar de sala en sala, parets encalades i escales amples, vitrines a les fosques i audiovisuals ben treballats, no us perdeu el de la primera planta sobre les restes arqueològiques, fan passar una horeta de divertiment curiosit i aprenentatge cultural res aborrit.

A l´antiga casa pairal de la familia Bosch, els besavis de la nostra meravellosa guia a dos quarts , servien d´intro per narrar una història situada històricament cap allà la Guerra del Francés, l´època de la Maria LLuisa Casanova i Compte, una dona eixerida alegre i orgullosa del seu passat, que em va recordar molt la forma i ús de la Silvia Abril a la tele, i que durant quasibé una hora i mitja, ens va ensenyar tot el que envolta Can Barraquer i la part més antiga de la ciutat de Sant Boi.

La Maria Lluïsa arriba i saluda complaent, busca complicitat, i la troba en una cara coneguda del seu pare, un amic dit Segismundo, un dels nostres visitants companys, que només fa que assentir la casualitat una mica sorprés, 

Comença la ruta i passem per CAN CABALER i CAN DIBÍ, a on restava posat l´angel de la vitrina exterior del museu en el seu arc d´entrada, dit l´arc de l´Ángel per aquest motiu, i tombem pel passatge Vaïlet, en record de l´Agustina d´Aragó de la ciutat, històricament estic parlant, que d´això es tracta, arribant a portes de CAN TORRENS, maca masia companya al carrer de l´Hospital, comprada pels Bosch fa uns anyets per ampliar el seu territori i propietats, allà la Maria, amb la història del vi i els ceps, troba altre pinxo treslladat del present al passat, amb més complaença que el Segimón, i no es altre que el veï de Sant Cugat que li fa relat de com per aquells temps es prensava el vi amb els peus a les cubes de raïm de la seva casa quan era més petitet.

LA MARIA LLUISA EXPLICANT LA
HISTÒRIA DEL NOTARI FORNAGUERA,
amic dels francesos i que va propiciar
una represalia contra els vailets de Sant Boi

ECORRIDOR VI

PORTA ACCÉS CAN TORRENS

A la sortida, després d´explicar la història de la represalia francesa per la mort del notari sr- Fornaguera a dins CAN TORRENS, amb el seu cub-sarcòfag, pugem a veure el MERCADAL i l´església de SANT BALDIRI, del 1700, amb el  lloc d´enterrament del besavi deixat al lloc dels Martí,  que la seva besneta respecta, malgrat el temps, igual que si fos un sant.  Tomba descoberta el 1912, i honorada des de llavors.

EL final de la ruta, a dins del museu, ens fa acomiadar de la nostra simpàtica guia, que torna amb la seva familia dintre del seu peculiar passat sense visita, encara, de l´afamat BARÓ DE MALDÀ, uns plats de ceràmica per servir xocolata a dins una vitrina del museu ens acomiaden també.

Nosaltres passegem, a la vegada que la resta de companys per les sales, i trobem la història d´altres peces que ens parlen de passat romà, de sèquies de claveguera, de sitges de cereal, de camps i riu, tot molt més a prop que ara, i d´un passat Santboianenc que ara no podem reconèixer, però que va ser escenari de guerres i de treballs al costat de vinyes i aigua del Baix Llobregat.  Ciutat en principi íbera, amb el seu jaciment de ferro a les faldilles de l´església romànica, i després neoclàssica, a dalt del promontori que servia per defensar el reducte, pres després pels romans,  defensat contra els àrabs en època medieval, amb les casetes dividides pels dos cantons del promontori servit pel pas de barca i el pont de fusta del Llobregat. Ara expandit a l´altra banda de la Rambla Modolell, ara Rafael Casanovas, des que van trobar les seves restes.