l´efemeride, el pas a l´Ebre el juliol del 1938 i l´última resistència heròica contra
l´avanç fascista de les tropes republicanes.
El motiu, la vida a las trinxeres durant la resta de l´any resisistint un contraatac
amb avanç irresistible i tot el que la gent que volia recuperar el poder polític establert
democraticament al pais van haver de passar i sofrir.
La pròpia motivació, posar-me en la pel d´aquells heroïs que sense altre motiu que el
descric, van prestar el servei llibertari de donar la seva vida, al final de tot, en la
retirada, sense remeï per no tenir premi principal i individual.
Aquest es el meu repte a l´escriure aquest article....
Les tropes republicanes, impulsades per la necessitat de retardar el pas de l´Ebre a les
tropes feixistes, i invadir Catalunya com a últim bastió i tancar el pas de la frontera
i l´arribada d´ajut des de l´estranger, van haver de fer un últim esforç heròic de fer
retirar l´exèrcit cap a l´Aragó des de la zona de terol i València.
Van creuar l´Ebre a la zona de Mora, Mequinença i Benifallet, i van aturar l´avanç de les
tropes mores de Lister a la zona de Gandesa.
Van cavar trinxeres i fortificar amb filferro i casamates els pasos alts de port a Pàndols i
la Fatarella, i van haver de resistir sense poder avançar més durant la resta de l´any,
guanyant temps esperant reforços i armament.
Pot ser la fe anarquista i llibertària els va atiar per resistir, sota les bombes dels avions
Fiat italians i els Heinkel alemanys, i l´artilleria més nombrosa fascista, i els atacs
impetuosos dels seus enemics, però sense esperança van poder aguantar amb escasetat de
recusos, passant gana i tenit poca provisió de municions, aqui estriva la seva heroicitat.
Els camps d´aviació instal.lats als terrenys del Penedés, van ser amics durant aquells dies,
amb visites comptades durante els bombardejos sistemàtics de tots aquells mesos.
L´arribada de tropes de reforç també va faltar, però els voluntaris estrangers, i la seva moral
heredats de la Primera Guerra Mondial, van ser suficients per tapar la manca d´efectius.
N´hi han testimonis de soldats iinstal.lats a la Fatarella, a les trinxeres la serra de
Pàndols, i als pobles de Mora i Faió, que ens expliquen que després d´estar en perill en
cos a terra durant hores pels bombardejos sistemàtics, havien d´aixecar-se per repel.lir la
rabia dels soldats moros en atac impetuós a les posicions elevades de les muntanyes que
ocupaven.
Dies durs que van haver de suportar els homes que van ser reclutats havent nascut el 1920,
l´anomenada lleva del biberó, nens-homes, l´última lleva possible de la República per
lluÏtar desesperadament sense instrucció militar prèvia, ni coneixement del que era una
lluïta cos a cos, contra legionaris experts en el servei.
A Sabadell es muntaven el "mosquits" rusos que sortien del Penedés per volar i atacar la
legió Condor alemanya, experta en bombardejos sistemàtics com el de Guernica, i que els
preparaven i instruïen pel que havia de venir a Europa. Eren minoria i malgrat van fer
el que van poder.
Un últim atac, de Seròs cap a Fraga va voler fer retardar la presa de posicions en el traspàs
dels cims de la part de la Ribera d´Ebre i el Segrià. Del pas de les tropes per Aitona, aquel
noviembre del 38, són testimoni les fotos que va fer el gran fotògraf de guerra, Robert Capa, i
que mostren que l´intent va ser inútil.
FOTOS DELS PLAFONS QUE PODEU TROBAR A LA SERRA BRISA D´AITONA,
val la pena visitar in situ, posant-se en la pell de Capa, esperançat en que l´avanç de les tropes
republicanes poguessin aconseguir el seu objectiu mínim i poder retardar la presa de posicions
de les tropes franquistes, Cappa que havia tornat a Espanya per fer els últims reportatges, ja havia
segurament perdut l´esperança de veure un contraatac victoriós, però ell seguí fent fotos
professionalment fins i tot camí de la frontera seguint la retirada.
L´ultim record van ser les tombes, trepitjades pels tancs, dels últims heroïs que van quedar
defensant les trinxeres, sabent que estaven comdemnats perquè havien de donar temps
als seus companys que havien de creuar altre vegada l´Ebre en retirada, per seguir
lluïtant per defensar Catalunya fins al gener de l´any seguent.
Testimonis rescabalats els últims anys, en les serres del Penedés, de la linia fortificada
L-1, en les mateixes casamates de Pàndols i la Fatarella, en la Serra Seca del Solsonés, i en
la frontera francesa. Tombes anònimes que parlen de l´horror de la Guerra española
que va voler defensar la primera democràcia popular aconseguida per vot universal.
;
