Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de març de 2017

robatoris de Perot lo Lladre 2017



deia Perot Rocaguinarda, que atracava i robava els viatgers de bossa plena en nom dels que també en tenien pela per guardar.

Quan baixava a ciutat, venia a amagar-se dels seus captors a la casa del baró de Maldà, que hi vivia a on son ara les galeries comercials de la plaça del Pí, i a on encara podem visitar l´entrada del que era el seu cau de lladre, el passatge que porta el seu nom passat a l´argot popular com a Perot lo lladre.

Perot Rocaguinarda, "lo lladre" a partir d´ara, era admirat, per canalla i gent del poble, i per aquesta raó va arribar a conéixer el Cervantes, que va venir a Barcelona expressament per coneixer-lo, i així es va entrevistar amb ell....

nota del diari "La Torre, Nació Digital", diari de Terrassa (15-12-2015)

"En la segona part del Quijote de la Mancha, en el capítol LX en què es parla «De lo que sucedió a Don Quijote yendo a Barcelona», Cervantes descriu fets reals, mentre que la resta de la seva obra és pura ficció. El Quixot anant de l’Aragó en direcció a Barcelona topà amb la partida de "Roque Guinart". El van fer presoner durant tres dies.

«Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía, y, aunque algunas veces le había oído nombrar, nunca tuvo por verdad sus hechos, ni se pudo persuadir a que semejante humor reinase en corazón de hombre; y holgóse en estremo de haberle encontrado, para tocar de cerca lo que de lejos dél había oído».

Cervantes era coneixedor de la realitat social i històrica d'aquella època i de la popularitat d’en Perot lo Lladre. Aquest va publicar la segona part del Quixot el 1615. Per les descripcions del paisatge i de Barcelona és possible que Miguel de Cervantes fes el camí personalment.

Els estudiosos del pas del Quixot per terres catalanes especulen que la trobada de l'hidalgo amb el bandoler podria haver-se produït al camí ral de Manresa a Barcelona, en plena serralada de Sant Llorenç".

També se l´acusa a ell, al "Capablanca" i al "Serrallonga", d´haver cavat el passadís que des de la torre Figuerola, del poble de Sant Genís al nord de Barcelona, arribava fins el centre de l´antiga ciutat enmurallada.

També va ser inspiració per construïr un gegantó que cada 23 de març, per festes de Sant Josep Oriol, encara surt a atracar els locals del barri gòtic i repartir "duros de xocolata" com a botí, a tota la canalla que vol fer li companyia.

AIXÍ QUE CANTEU I BALLEU PERQUÉ;....

"PASSEJANT PER CIUTAT VELLA
VAIG CONÈIXER UN BANDOLER
QUE PEROT LLADRE ES DEIA
EN PEROT LO BANDOLER...."


video




MONEDES DE 20 RALS QUE LLENÇA EL PEROT PEL GÓTIC!!

 

CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL
homenatjat també aquesta setmana
El Sant que volava i guaria dels mals
anomenat "dr. Pa i Aigua"
i que té passat realment humà i de poble

toma de Sant Josep al terra de la seva capella
a on originalment va ser enterrat el 1702
beatificat el 1806 i canonitzar el 1909

dimarts, 28 de febrer de 2017

1ª sortida de l´aigua amb l´Arxiu de Roquetes Nou Barris

antigues rieres, ara convertides en cloaques tapades
 que abans discorrien a cel obert
plenes d´aigua en època de pluja....
humides,
produïnt avingudes devastadores
temides i separadores de nuclis habitats
 naturals i agrestes
salvatges i vertebradores de ciutat
buscant el mar
buscant sortida
ara el progrés us aparta
però sabeu que abans tenieu el poder
a les vostres perilloses mans.



Avui hem fet repàs del secret amagat que hi té la història de l´aigua que envolta a la serra de Collserola, en la seva part més propera a les rieres de Sant Andreu, Canyelles, torrent d´en Tissó i torrent de Campanyà.





Hem trobat mines d´aigua que agafaven aigues de les filtracions de pluja en el camí que hem fet, i que conduïdes en profunditat mitjançant camins artificials subterranis, construíts a base de peces de ceràmica i molt de treball dels manobres, portaven l´aigua de Collserola fins a pobles d´aquells temps
com Sant Andreu, en la vall de Canyelles, la qual font de Canyelles antiga era aprofitada per donar de veure a la gent de Sant Andreu a prop del seu nucli més antic.




També hem trobat dipòsits d´aigua i basses, com les de Can Masdeu, que pot enmagatzemar fins a 5.400 m3 d´aigua per regar les antigues terres de conreu, a més dels dipòsits de bombament d´aigues del Ter a Roquetes, al costat del castell de Torre Baró, i el que n´hi ha per sobre del c. Llobera.

Antics aqueductes, com el del Tres Ulls, famós e imponent en altres temps al perfil dels barris de Roquetes i Trinitat, i que servia les conduccions de l´estació d´aigua de la Trinitat Vella.  Aquest volia portar aigua a la part nord de la ciutat a començaments segle XX, era una aqueducte de pedra i totxo amb un pendent pronunciat, que elevava l´aigua fins una alçada de 125 metres, per aprofitar la força de la gravetat en el servei de fer arribar aigua fins a una distància de 3 kms. a Vallcarca.  Tot servit amb la bona aigua de Montcada bombada amb les màquines de vapor de l´estació que hi havia al costat de la Meridiana, i que encara es conserva, i estàn obertes i museitzades pel públic.




El pont del Tres Ull es a sota terra guardat, intacte, com un fòsil, esperant que un futur el rescavali per a gaudi de l´espectador amant del patrimoni i del nostre passat conservat.  Un pont imponent, de més de 5 metres d´alçada, que va ser colgat per una feixa argil.losa inmensa i que l´amaga en le camí que baixa del restaurant "el Cordero", fins a la Trinitat.

També vam poder gaudir de les fonts antigues a cel obert que amaga la serra, com la vella de Canyelles, en el fons de la seva riera, a broc baix i tancament de pedra enllucida.



Les rieres, com diria el meu amic Juanjo, mestre arquitecte a Colombia, van configurar carrers a la ciutat, i en aquest cas, el parc Central en correspondència amb la riera de Sant Andreu, i el de la Guineueta amb la de Canyelles, són un exemple, així com el c. Rio de Janeiro.

Els nostres guies en aquesta ocassió han tornat a ser la gent de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris, que tenen algunes idees per posar en valor la presència d´aquestes troballes, i confeccionar un entorn digne pel seu gaudi general;  com per exemple, aprofitar la talaia del dipòsit del c. Llobera, per fer un parell de camins que arribin des del jardí de plantes aromàtiques del c. Turó de Roquetes, i del castell, i posar a l´abast el seu mirador privilegiat.




O obrir el pont dels Tres Ulls com a part del museu de l´aigua, que fa poc que ja podem visitar com a compOnent dels Museus d´Història de Barcelona.

Per una propera sortida, queden els aqueductes del Vallés i els vestigis del Rec Comtal a la base de la muntanya i a peu de barri de Ciutat Meridiana i Vallbona.

dimecres, 1 de febrer de 2017

Edificis modernistes de la Caixa de Sabadell

visita del dia 2antiga seu del Banc del 1915.-

EDIFICI DE L´OBRA SOCIAL I ANTIGA BIBLIOTECA I SEU DE LA C. DE SABADELL (1915)


FAÇANA ORIGINAL AMB ESCULTURES 
primer pis; Josep Llimona (La Virtut i El Treball)
planta baixa; Eusebi Arnau (filadora, ferrer, moliner)
gàrgoles falses al terrat
gàrgoles veritables al balcó






detall de la porta d´accés a l´interior



LATERAL DRET (antiga biblioteca)


treball de forja magnífic, i llibre a la cantonada

PATI TURULL A L´INTERIOR, planta baixa

escultura del Sr. Pere Turull i Sallent
industrial promotor de l´edifici

detall




PRIMER PIS, saló d´actes






frescos que recorden l´obra social i el seu us real


detal de les tesel.les del terra

base del pilar de pedra a l´interir del saló de actes



EDIFICI DE L´ESCOLA D´ARTS I OFICIS
que es va fer després i durant la construcció de la seu de la Caixa per poder ensenyar els futurs professionals i encarregats de les empreses llaneres de Sabadell en el treball del tèxtil, i que va projectar Jeroni Martorell.

a dalt el que va ser observatori astronòmic de Catalunya


tan sols el detall de la farola amb la mostra dels
diferents oficis que s´ensenyaven a l´arrencada
de l´escala principal

dilluns, 23 de gener de 2017

Visita a Can Marfà, gènere de punt

A Mataró, mentre s´hi desenvolupaven les industries a vapor dedicades al tèxtil, el sr. Miquel Biada, indiano de Cuba i amb calerons per invertir al neixement del ferrocarril a Espanya, tirava endavant el projecte del tren de Mataró a Barcelona, allà arribava per portar materia primera i carbó, a més de passatgers, des de l´esació de França, unida al port per un altre tren, el del Morrot.  El tren reseguia la costa, passava per davant de l´explanada de barraques del Pequin, de les industries del barri de Sant Martí, de la fàbrica de gas de Premià del pobles pescadors, i arribava fins a Can Gordils, el primver vapor d´Espanya. 

estació del tren 1889



El tren de Mataró i l´estació de Termini, passa a ser propietat de...., (referencia a Wikipedia; "Esta estación fue popularmente la Estación de Francia/Estació de França, pues durante el siglo XIX el pequeño ferrocarril de Mataró, fusionado con la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona que había construido la línea a Granollers, creció hasta la frontera francesa de Port-Bou, permitiendo el viaje al país galo tanto por la costa como por el interior. La denominación popular prendió tanto en el habla de la gente que desde el año de 1992 Renfe ha cambiado los carteles oficiales de “Término” por los de “Barcelona-Estació de França”"). i tingué força importància al desenvolupament de tota la franja de confecció de cotó de Mataró fins a Vilassar i Premià.  A Mataró s´hi feien mitges de cotó, roba interior i banyadors a partir dels anys 20´s.

Can Marfà, de Cayetano Marfà, la fàbrica d´antoni Regàs, Colomer fills i la d´Antoni Gassol (primera a fer mitges de cotó a Espanya), van ser exemple a Mataró.

RELACIÓ DE ESQUELES PUBLICITARIES DE LES DIFERENTS CASES MATANONINES.-

Antoni Regàs

publicitat fàbrica Premià


Hnos Colomer

Antonio Gassol
Aqui faré homenatge a la NURIA i la seva mare que va gtreballar honorablement fent mitges a Can Gassol
abans de casar-se, la fàbrica estava a prop del camí de la Geganta

mitges a Can Gassol, al "camí de la Geganta"


http://historiatransportcat.blogspot.com.es/2014/11/la-fabrica-de-lempresa-manufacturas.html

circular de mitjons, anomenada "COMET" i feta a Mataró

S´hi feien servir màquines de xerric i circulars per fer mitges i tela de punt, diferenciada de la tela plana per la forma de teixir i deixar que el fil vagi fent una trama a través de tota la peça, el que produeix que aquesta tingui propietats d´el.lasticitat i adaptació al cos.  Al principi amb costures per tota la part trasera de dalt a baix fins al taló, com tenien aquelles mitges de pin-up que van tornar bojos els homes als anys 40´s, i més endavant, gràcies als telers circulars sense..

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tricot


teler circular de punt

circular amb costura lateral a posteriori de punt

circulars en cadena

teler de xerric català

detall A de la part superior

detall B de la "pinta"

detall C del lateral de la màq. de xerric

detall D de la pinta de xerric


Can Marfà va obrir com a museu de record del passat industrial de la gran Mataró, Museu del Gènere de Punt.
Una de les dues naus que es conserven del seu passat tèxtil es va reconvertir fa dos anys per poder hostatjar el museu que la ciutat requeria i que havia de ser seu del fons de maquinària que el sr. Jaume Vilaseca, i els seus socis, havien recollit a lo llarg dels anys dels diferents vapors antics que anaven desapareixent allà pels volts dels anys 70´s.  La quantitat de maquinaria, unes 100 de fons actual, ampliable i renovable, amb exposicions temporals incloses, la forma de mostrar el conjunt, amb intro de producte mare, el cotó i com es fila, audiovisual final d´empresses mataronines i record històric, i apunt del que pot ser el futur del teixit intel.ligent, fan que sigui aquesta una visita ordenada i entenible, amb sorpreses paticulars en el descobriment del tèxtil a tot lo llarg del recorregut.

Com diu el mateix Ajuntament ....

"La Fundació Jaume Vilaseca, entitat sense afany de lucre fundada per l’industrial mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit, fa temps que treballa per la recuperació del patrimoni tèxtil relacionat amb la indústria del gènere de punt, alhora que es recupera una part molt important de la memòria històrica de la Mataró.

L’Ajuntament de Mataró, per la seva banda, amb la voluntat de donar a conèixer i no perdre aquest valor i posicionar-lo com un nou element de projecció cultural i turística de la ciutat, té previst, des de fa anys, incorporar com a nou eix temàtic del discurs museístic del Museu de Mataró el patrimoni tèxtil mataroní i, en concret, sobre el gènere de punt, entès com l’activitat industrial més important i determinant de la història de la ciutat.

Davant la convergència de les dues voluntats, la Fundació Jaume Vilaseca va decidir fer, el 1996, una donació gratuïta de tot el seu fons a la ciutat....."

màquina per fer barrets de punt

màquina de gènere de seda

màquina antiga manual de carda.


Durant la visita feta per 6 amics el passat dia 21 de gener, el guia ens va fer un repàs sucint, però molt útil per comprendre que va ser el gènere de punt a la ciutat, i com es treballava per fer que un nucli coster, amb antecedents de telers particulars i teixidores treballadores, acabés sent el pressent dels "banyadors intel.ligents" a Espanya.

Aquestes visites, gratuites i voluntarioses, que practica el museu són un reclam cap a la promoció històrica i turística d´una ciutat que mereix una consideració per part d´aquells que vulguin conèixer una mica més del nostre passat industrial català.  Em crida moltíssim l´atenció que les visites es facin, sigui quin sigui el quorum, en aquesta ocasió unes 20 persones malgrat el fred de finals de gener i el temporal, una vegada al mes, la nostra més gran felicitació per una meravellosa inciativa com aquesta.

GRÀCIES A LA GENT DE CAN MARFÀ!!.

http://culturamataro.cat/ca/museu-i-exposicions/museu-de-mataro/can-marfa/programacio

començament de la visita al costat de la maqueta de Can Marfà

intro sobre el fil de cotò, origen de tot el procés de la
filatura del gènere de punt a Mataró

roba produïda als anys 20 i precedent dels actuals banyadors intel.ligents.