Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 4 de maig de 2018

la plana del Penedés, curiositats i propietats personals

La meva relació amb el pais de la plana plantada de ceps de vi i de cava ha sigut sempre amable i plena de sorpreses.

Va començar al voltant de les terres vilafranquines el dia que, en la diada de St. Félix, l´aplec de grups de cultura catalana de la ciutat arriba davant de l´església del seu patró, i llença els espetecs més sorollossos que he sentit mai.

Va continuar a la plaça Major aprenent, en la diada de Sant Félix, de les colles de castellers més famoses de tota Catalunya, la Vella i la Jove de Vilafranca, junt amb les colles convidades de Valls i Terrassa, aixecant els castells més màgics de tota la temporada castellera estival.  Dosos, quarts, anxaneta, aleta.....

Després, i seguint el fil de les meves caminades de 20 kms., vaig descobrir aquell tram de GR-92 que puja de Vilanova i acaba davant del castell de Castellet, als peus del pantà de Foix, un dels més macos i naturals del Pais.

Una terra plana, que puja des de Foix fins a Albinyana, entre arbres fruiters, oliveres, planes i torrents.  Que va ser terra de frontera amb els àrabs, amb castells de lluita entre aragonesos i moros com els de Subirats, Gelida, Olèrdola, tots conservats com a patrimoni d´una terra ara en pau, però altres temps feréstega.  Terra de sortida del Garraf, amb aigua i plena de vida, pas de la Via Augusta romana, que baixava del pont del diable de Martorell per Sant Sadurni, Vilafranca i L´Ordal, amb variants per Olèrdola.

Si els romans la van travessar, els burgesos del vi i el tèxtil s´hi van enriquir, fent iclús les Indies d´ultramar, per tornar d´allà a invertir els diners estalviats.  Ells van portar aiguardent i cotó filat a vendre i van tornar rics per erigir cases tan maques com les que trobem a la Rambla de Vilanova i als espaïs industrials i culturals dels voltants de l´estació, seu d´una Expo Industrial al 1888, o al carrer Hospital del centre de Sant Sadurni, els camins costeruts de Gelida, o la muntanya de dalt, a prop del seu famós castell.

La fil.loxera la va esquilmar, però va reeixir, el cava l´ha feta famosa, i el vi és el seu principal atractiu turístic,

Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.

Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.

Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.

Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre

Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.

Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.

Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà.  Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.

arc romà de l´antiga muralla que rodejava
tot l´antic asentament romà
inici c. Hospital

rectoria (1824)

església de Sant Sadurnï
torre gòtica, i façana noucentista
inscripció "que el cor sani el cos"

reforma de Jordi Garcés


fassina Cal Guineu i Centre Interpretació del Cava
antigament el licor que es feia s´exportava a ultramar
i es venia per part dels que després van tornar
com a indians a fer les seves cases modernistes
i noucentistes.

fassina abans de ser reconstruida

casa dels propietaris de la fassina de Cal Guineu,
el Sr. Lluis Bru, lloc de reunió dels "7 savis"
protagonistes de les festes del setembre
Festes de la Fil.loxera, que van saber fer-s´ho
per comunicar i trobar la solució a la plaga


Cal Formosa, noucentista (1928)
c. Hospital

casa Josep Mestres (1883)
pl. Ajutament

Ajuntament St. Sadurni
Ubald Iranzo i Miquel Niubó (1900)
casa Mota (1893)
c. Raval


casa Lluis Mestres (1912)
c. Raval

torre de muralla d´en Mingo
reconvertida més tard en torre d´aigua
c. Raval

caves Freixenet

part de la riera d´en Lavernó



Cal Calixtus (1885), modernisme
antic eix nord-sud de conexió amb l´estació
zona creixement modernisme
c. Diputació



casa Miró (1850)
c. Diputació
caves del centre del poble.- 


"Lacrima Baccus"

"Recaredo" http://www.recaredo.com/
El 1924 Josep Mata Capellades s’inicia en el món del cava com a desgorjador
 i elaborador professional. A pic i pala, enceta la construcció de les caves
 tot just a sota de casa seva, al centre històric de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).

dimarts, 27 de març de 2018

les fites per marcar memorial patrimonial


Les lluites dels grups de defensa patrimonial en tota Catalunya com les dels Centre d´Estudis Comarcals o municipals (l´Hospitalet, Baix LLobregat), els grup de defensa de patrimoni local (a l´Hospitalet "Perseu", ), els Arxius Històrics locals (Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, "El Pou" a Horta-Guinardó, El Clot-Camp de l´Arpa, Poble Nou, etc.) i els grups arqueològics i de memorial històric, son grups que apleguen esforços per poder salvaguardar alguna resta inclosa en els plans de protecció patrimonial especials, o en algun pla de protecció municipal (PEPPA).  També fan llistes noves amb les noves troballes i intenten incloure-les, amb accions especials i puntuals, dintre de les llistes generals abans citades.

Les dificultats de poder incloure-hi aquestes troballes sempre venen marcades pel tipus d´inserció dels grups de protecció esmentats dintre el teixit institucional i l´afecció i inclusió dintre dels plans urbanístics endegats pels propis municipis.  Memorial democràtic ho tindria molt més fàcil, per exemple, que els grups de reclamació local, com "Perseu", totalment reconegut com a grup de defensa local per altres associacions afins, a tota Catalunya, però ignorades pel propi grup municipal per temes d´interessos partidistes.  

l´única possibilitat a l´hora de rescabalar una resta es fer primer una prospecció arqueològica, més fàcilment admitida com a proba pels plenaris de regidors a l´hora de tramitar lleis i normes, i després senyalitzar-la a dintre d´un pla de protecció especial (PEPPA), i també aconseguir la fita explicativa en el lloc de trobada per mitja del seu reconeixement i salvaguarda definitiva.

fita al terra per senyalitzar just al davant els edificis
modernistes de la ruta Raspall a la Garriga

ruta del textil a Sabadell

panell a la transéquia de Manresa


fites al terra de Barcelona



Es el cas per exemple de tots els bunkers, camps de batalla, i refugis posats en valor pel Memorial Democràtic, o les rutes arqueològiques formades a totes les ciutats i pobles catalans, rutes de patrimoni modernista, medieval, museus puntuals (MUHBA), rutes d´aigua i de romànic, etc.

faristol de BCN per
donar suport a l´estàtua
de la Republica
a la zona del Passeig de Gràcia

A continuació defineixo com es pot valorar objectivament una resta trobada.

"Categoria 1:  BÉNS CULTURALS D’ INTERÈS NACIONAL  (BCIN)

Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català, inclosos en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del DC

Gaudeixen d’aquesta protecció:
- Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la Generalitat segons el procediment que estableix la LPCC (La Llei del patrimoni cultural català 9/1993, de 30 de setembre).

- Castells i fortificacions, Decret de 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2 LPCC.

- Creus de terme, escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, etc. Decret 571/1963, de 14 de març
- Determinats museus, Decret 474/1962, d’1 de març

- Coves, abrics i indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, disposició addicional 1.3 LPCC
La Direcció General del Patrimoni Cultural és l’òrgan encarregat de la tramitació i  seguiment de la seva conservació, investigació i difusió.

Segons l’art. 7 LPCC, els béns immobles d’aquesta categoria es classifiquen en:

a) Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l'activitat humana que configura una unitat singular.

b) Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

“DIRECTRIUS DE CONTINGUT PER ALS CATÀLEG DE BÉNS I PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓ”

c) Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l'ordenació per l'home d'elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.

d) Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que formen part d'una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l'home amb valors històrics o tècnics.

e) Zona d'interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal∙lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.

f) Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d'ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d)i e) tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d'ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.

g) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
La declaració com a BCIN és necessària perquè un bé pugui arribar a formar part del Patrimoni  de la Humanitat.

Categoria 2:  BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL  (BCIL)

Són els béns immobles integrants del patrimoni cultural que, tot i la seva significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, però que cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi. Estan inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del DC.

Formen part d’aquesta categoria:

- Béns radicats a Catalunya que estaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics vigents en el moment de l’entrada en vigor de la LPCC, si aquest planejament que els protegeix encara és vigent, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional. Continuen sent BCIL els béns inclosos en precatàlegs anteriors a la LPCC que van ser inscrits al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

- Béns declarats com a BCIL pel procediment regulat per la LPCC, a través de declaracions individuals  (art. 17 LPCC) pels ajuntaments (quan els municipis tinguin més de 5.000 habitants) o pels consells comarcals ( quan els municipis tinguin menys de 5.000 habitants).

- Béns inclosos en Catàlegs incorporats en plans urbanístics aprovats a partir de l’entrada en vigor de la LPCC que han estat comunicats al Departament de Cultura.

Els instruments de protecció i de control recauen principalment en els municipis."

Exemples adicionals puntuals de FITES MARCADORES que podrien posar en valor.  Totes elles actuals i enclavades encara en el territori:

1.- Faristols amb codi Qr de patrimoni posat en valor a tot el barri de Nou Barris de BCN (projecte recolçat per la regidoria del barri i els grups històrics locals). El projecte es un èxit per la seva perllongada presència sense gaire manteniment, més de 5 anys ja, i el seu sentit de situació dels edificis que enmarquen, fan que els veïns prenguin consciència de la importància històrica que tenen.



"El passat dissabte dia 13 de juliol de 2013 davant del centre cívic Can Basté es va fer la presentació oficial del Relligant Nou Barris, una iniciativa creada per Projectart, el Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté i l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que combina cultura i tecnologia.  Els faristols tenen un  codi QR, el qual, capturat per mitjà d'un telèfon mòbil tipus Smartphone o similar de pantalla tàctil, permet veure vídeos i imatges antigues de cada lloc d'interès i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. 

Els 21 elements que incorporen faristols amb codi QR són: l'estàtua de la República, l'Ateneu Popular de 9 Barris, Torre Llobeta, Can Basté, parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, Ca n'Artés, Can Valent, l'aqüeducte del parc Central de Nou Barris, la Casa de l'Aigua, el cementiri de Sant Andreu, l'Hospital Mental de la Santa Creu, l'església del Mental, el castell de Torre Baró, el passatge de l'Esperança, el barri de Can Peguera, la creu de la Trinitat Nova, el refugi antiaeri de Can Peguera, el Rec Comtal i l'aqüeducte de Ciutat Meridiana. Possiblement, en una segona fase, el projecte s'ampliarà a d'altres elements representatius de Nou Barris."

2.- També podria fixar com a èxit els panots que resegueixen el camí del Canal de la Infanta al territori de la ciutat de Cornellà, fita aconseguida pel CeC del Baix Llobregat.  El seu camí, ara ja no present fisicament, queda palés amb aquesta, sembla mentida, insignificant fita de marcació territorial.

El Canal era un solc ample, que s´havia de salvar mitjançant ponts, i que partia territori, entre samontà i marina, dividit per un camí d´aigua que corria d´est a oest, des del riu Llobregat fins a Montjuic i la seva desembocadura al mar.  Ara el propòsit es seguir el camí pels municipis veïns, post-inclusió en el PEPPA corresponent?



3.- També en el cas de la ciutat de Sant Boi, és un exemple la senyalització dels edificis patrimonials del centre històric medieval, vuitcentista i romà.




 centre parroquial de Sant Baldiri i els seu cartell explicatiu


plànol patrimoni Sant Boi




4.- Per tant, un primer pas, abans inclús del reconeixement dintre d´un pla de protecció municipal, seria senyalitzar una resta amb una fita adient per posar en coneixement dels habitants i permetre la seva difussió aprobadora.  Tot això arribaria gràcies a la reclamació d´aquests grups de protecció que tan bona feina fan amb la seva publicitat i la seva lluita diària

En el cas del pont del Canal al darrera de la Remunta, rescabalat pel grup de protecció "Protegim el Canal de la Infanta", una fita amb suport baix i lletra d´explicació històrica proporcionada pels mateixos historiadors hospitalencs, faria que els nous veïns de l´edifici de vivenda protegida construit al costat, coneguessin i respectessin la seva valua i prenguesin consciència per posar en la llista del nou PEPPA 2018. 


el PONT DEL CANAL rescabalat el 2015
fet servir com a magatzem de material de construcció
                                    


diumenge, 25 de març de 2018

LA FOTOGRAFIA DE LA ROSA FRANCO

  

FOTOS DE L´EVENT A LA PÀGINA DE FACE DE LA ROSA
https://www.facebook.com/rosa.francomendoza.3


Treballadora de correus, estudiant vocacional , avia, i dona valenta, aquesta es la Rosa Franco, una amiga exemple de dona lliure i emprenedora en aquests temps moderns de reclamació i posada al dia de moltes lleis i normes anticuades, de repensar i reconstruir un nou mon, al servei de gent que vol fer coses i fer-les d´altra manera més productiva, individual, i no tant pensada per omplir butxaques i egos arropats per la gran massa.

La seva gran aficció a la fotografia la va fer posar-se al dia com a professional d´aquest petit espaï de creació artistica, periodista curiosa i sociologa no la va fer arronsar en el seu procés formatiu.   

Acabat el grau universitari de fotografia el 2013, va ser animada a trucar les portes de l´empresa per la qual treballava de feia molt de temps, demanar permissos, i accedir per les portes tancades d´espaïs històrics de la seu de l´edifici de Correus de la Via Laietana, edifici històric del primer terç del segle passat.  Tot això va propiciar un treball de master ben curiós, que la nostra fotografa també va ser invitada de completar a d´ altres passis fotogràfics per altres seus de tot l´Estat; Sevilla, Madrid, Mallorca, Valencia....

D´aqui surt la que es ara la nova expo a la sala Montserrat Roig del Centre Cívic Pati Llimona del barri gòtic, o casc antic, com es vulgui dir, fins al 17 d´abril del 2018.  L´expo titulada "Espais en el seu temps"; una expo dividida en dues seccions agraïdes, la primera de fotografies antigues amb nom propi, com el del mateix Branguli, que fan repàs del passat en blanc i negre de la seu, i altra, la de la pròpia de la Rosa, de fotografies arquitectòniques, mudes, testimonials, que amb un gran treball de color i enfocament, donen peu actual al que va ser un lloc ple de feina ara aturada, sense pressa, sense nervis, i amb tota la calma d´un gest maniqueista, imatges donades a tot els pensament posteriors, reflexions necessaries d´un observador sorprés per la imaginació del que va ser un passat laboral.

Aquesta expo, ja portada al Centre d´exposicions Casal Pere Quart (La Rambla 69, Sabadell),  en aquella ocassió amb presencia d´imatges també de la seu barcelonina , el maig de l´any passat, es tot un exemple de treball propi abnegat, sense recompensa material, però si amb el reconeixement de professors i amics de la nostra fotografa, que el passat dia 22 de març, va poder rebre un premi de companyia, en primer lloc dels organitzadors del Centre Cívic, dedicat a promocionar aquest mon artístic a la ciutat, i en segòn lloc, de tots els que sabem del seu esforç i carinyo.

Gràcies Rosa, per fer, com a catalana i com diu el programa de tv3, COSES meravelloses.

ESPAIS DE CORREUS RETRATATS


fotos de instagram





dissabte, 17 de març de 2018

Festes de Sant Josep Oriol i barri Gòtic



Barri Gòtic, barri antic, 
barri vell de tradició i de gent
lloc de niuada d´història de Barcelona
del Pi
de Sant Roc
de Sant Josep Oriol
de Call i de jueus
d´esglèsia i convent
de muralla i de cavallers
de bergants i pidolaires
de fonts i processó
Corpus et reviu
el turisme et fa nou
si Portaferrissa et tanca
el Liceu t´obre la fama
si Sant Jaume et corona
la Via Laietana et condemna la esperança
Barri Gòtic de Barcelona
avui, per Sant Josep Oriol,
un relat al Pi
fa capítol nou 
de remembrança d´auca 
capítol final d´hivern
per una ciutat oberta a l´esperança


Aquesta seria la cançó d´un barri que si volem descobrir trobarem històries noves a cada passa que donarem pel seu interior.

El passeig més conegut modernament seria el que va de Portal de l´Angel, per la plaça Cucurulla, fins a Portaferrissa, a on un sant al mosaic del final del carrer Portaferrissa ens recorda a Sant Josep Oriol, muntat al seu núbol Kingdom.




la meva xurreria preferia, al
c. Banys Nous, que cada
dia del Perot reparteix
"duros" de xocolata




Però n´hi han molts altres camins a recòrrer, el que va pel c. Boqueria a visitar la plaça Manel Ribé i reviure el passat jueu de Barcelona.

La pujada pel carrer Banys Nous fins a la Catedral, passant pel darrera del convent i l´esglèsia de Sant Felip Neri i el "Caelum", que guarda al soterrani les restes dels banys de quan tota la zona era de domini hebrèic, la seva xurreria i els comerços decorats amb el bon gust d´altres temps.

El cami del Bisbe entre la Generalitat i el pati de Santa Eulàlia i els tarongers.

El camí dels Comtes, entre el Palau del Virrei, el Marés i la plaça del Rei, passat de comtat català i subsól romà.

Els camins del Barri Perdut, d´abans de l´obertura de la Via Laietana, barri antic de gremis i hostalers.

I el camí del Portal de l´Angel, camí de convents, de Montsió i cafés modernistes.

Ara la història amagada de les gal.leries Maldà, casa del nostre estimat baró Rafael Amat, els comerços oblidats i històrics com "el Monje" o "l´Ingeni", les xocolateries del c. Petritxol, o les esglèsies com la de Sant Francesc, o del Pi, són les úniques restes que ens permeten tenir una pista del que va ser el barri allà cap el segle XVII o XVIII.  Però no tan sols, una efeméride recordada a la basilica cada 17 de març, en forma de retaule, ens recorda de com aqui, en altres temps, la gent de barcelona va voler el seu Sant estimat, el Sant Josep Oriol dels miracles de salut i de vida espartana, "el doctor pa i aigua".

un cinema que també pateix els estralls de la Crisi


les gal.leries Maldà, amb moltes de les seves
tendes tancades avui dia


Aquest dia primer una cercavila amb la mulassa i l´herald de Roma per una banda, pujant pel carrer de la Palla, i la Coronel.la i el clergue del Pi pujant pel carrer del Pi, i ajuntant-se a la plaça Cucurulla, representen l´arribada de l´anunci de la santificació de Sant Josep Oriol, que tant va costar en testimonis i temps a la ciutat humil d´aconseguir.




Després, i ja a dintre de la basílica, un retaule de quasi bé dues hores de durada, ben conduït, impressionant amb els seus cants gregorians i tocs d´orgue, a més de la professionalitat dels seus actors, a les fosques i darrera de vels traslúcids, en un temple fred però recomfortant, fa reviure en carn, ossos i pell, tota la vida i miracles del que segur es, per la ciutat de Barcelona, el seu Sant més il.lustre i amat, el sant del menjar frugal, i la humanitat manifesta, que va guarir i va estimar la que va ser la seva ciutat natal, i el seu barri central.


foto gentilesa del twitter dels Gegants del Pi


La setmana seguent, la comfraria dels geganters del Pi també sortirà a celebrar el que es, per contrast, el personatge més pinxo i famós, el bandoler Perot, que no per ser el Gòtic un barri de clergues, ha de deixar de ser el més canalla i popular, el més sagnant i arrabaler, el de prostitutes i cantants, o el de pinxos i lladregots. Un cap de setmana beat, i l´altre arrabaler, per demostrar que la ciutat té històries per tots els seus habitants i gustos, unes festes de Sant Josep que, popular i tradicionalment, se m´ha fet un lloc al cor per saber transmetre, any rera any, amb exactitut i amor, unes tradicions que no hauriem de perdre mai aqui, en Barcelona, la ciutat més antiga del món.