Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 6 de juliol del 2023

Stripart 2023



Avui dia 06/07/2023 he visitat, com es costum, la expo col.lectiva de l´STRIPART d´aquesta ediciónúmero XVII, edició molt semblant a les anteriors, amb dia de presentació, expo a  dins del centre civic del GUiNARDÓ, i demostracions in situ de teatrets de dansa i creatius, tant a l´exterior del  recinte, com a dins del seu propi teatret.


La primera part de la tarde l´he dedicada a visitar les obres exposades, que ja van ser explicades pels propis artistes, com sempre s´hi fa, el dia 4, i he trobat obres sorprenents, com sempre....


La primera es la pintura de la ROSER BUSQUETS, meitat graffiti, que fa apol.logia de les vivències a dins del metro durant la pandèmia, té petit format, que passa a gran com a apunt singular, técnica de rotulador de colors sobre paper de grans dimensions.



I l´altre es la "VENUS BULGARIS" de BUGS, una performance en maqueta, que te amagada a dins una projecció suggerent de paràsits i bitxos en moviment, molt creativa.





La resta, com sempre, aprenent de reclamacions juvenils sobre gènere i aprenentatge vital d´aquests temps que ja passen a ser de joves mes que de velles inquietuds d´inicis de democràcia.


RASTROS DE PIEL - PAULA CATALAN

https://www.instagram.com/paulacatalan.photo/?hl=es



LA VIRGEN CON EL NIÑO EN LA GLORIA - RES A DIR



LA CULPA, SIETE GINECÓLOGAS / COMADRONAS, ONCE PASTILLAS Y UNA VACUNA - HINA VAGINA

https://www.instagram.com/p/CuT2hXJqPTv/?hl=es



THIS IS MY BODY - AURI ALÓS



CASA HOSTIL - LAI VELASCO 



LI OBSERVADOR - PEOTR MARTÍ

https://www.instagram.com/peotrmartiart/?hl=es



MARIA CARABIA



ARRELS - MAR GARROBÉ



Més tard teatrets, dos, en la sessió programada d´aquest dijous a resguard de la pluja...


primera representació..


BATALANTA, TEATRE ANSTATUANTE.


Dos noies ruses o ucranianes amb bona dansa i conjuntades, explicant versions de la comfrontació en la convivencia diaria doméstica i en altres lluites menys al detall//ben acompanyades musicalment i dansa acrobatica


segona representació


KATHARINA LOFFLER Y LYDIA SAMUELS.


expressivitat gestual molt accentuada i genial, gran comunicació de cos i ment, i música sensorial adient// gran ballarina concentrada i actriu de futur al cinema.


 


DELICIES D´ESTIU AL CENTRE CIVIC DE LA TEIXONERA



Un gran dia de música irlandesa, reels, polkas, baile duro de clacke y sensual, toda una demostración de lo que unos expertos en música folk i étnica, y un par de bailarinas etereas, una catalana y otra oriunda, pueden hacer con su talento de manos y pies.


La presentación a cargo del CENTRE CÍVIC TEIXONERA, que desde el año 2022, ofrece en julio unas tardes de cocina y tast, acompañando a una exhibición musical nocturna a partir de las 20.30 h de la noche, en su azotea y con vistas a la Vall d´Hebrón y a Collserola.





Todo un éxito, són sus "DELICIES D´ESTIU", toda una idea del mes en el que muchos de los Centres Cívics del norte de la ciudad se dedican a fomentar el arte y la creatividad en sus espacios comunes; lease el "STRIPART" del CENTRE CÍVIC DEL GUINARDÓ, el CAMINART del  CENTRE CÍVIC DEL CARMEL por sus fiestas del Carmen, etc.


Yo invitado por la amiga IRENE, que ya ha disfrutado de más de un acto, impulsada por su originalidad y frescura, he aceptado su ofrecimiento impulsado por el descubrimiento y la buena idea de tratar de aprovechar al máximo este verano 2023.


La tarde del dia 5 empezó para unas 50 personas en la azotea, con la presentación del ciclo ofrecido por los organizadores-dinamizadores del Centre Cívic, y la historia ofrecida alrededor de las empanadillas elaboradas para servir de "cattering" del acto, empanadillas típicas irlandesas creadas para alimentar a los mineros que salian de su trabajo con las manos sucias y rodeados de duendes de las profundidades.


Luego un duo formado por violín y cuerda masculina, la violinista, por cierto, con un arte virtuoso y animado por un alma gentil y con oficio, pasó a ofrecernos un repertorio de músicas étnicas del pais verde, que nos deleitó con música alegre y otra más lenta y virtuosa, como nos explicaron, agrupados en reels que pueden durar más de siete minutos, encadenados ofreciendo histórias más rápidas, o lentas, según les susurraran los duendes musicales.


A los 15´ aparece en escena una hada colorada, de nombre Bettlem Burcet, que con sus pies negros nos encandila imitando el movimiento que nos enseñaron en Bcn los LORD OF THE DANCE, spectáculos que inundaron los teatros musicales en los años 90.s, y nos tienen desde entonces esperando bises que poco se prodigan después de la primera hornada.


Más tarde una compañera de baile de la propia Irlanda seduce al personal con sus saltos mágicos y su movimento de piernas, y al final, ambas nos despiden con su arte aprendido para concursos y excelencias profesionales, y aspiraciones vocacionales.


Todo un espectáculo, que el profano, o no tanto ya, puede repetir en el "MICHAEL COLLINS" de la plaza Sagrada Familia, pub irlandés de los que tantos hay por el centro, celebradores de dias de San Patrick, y que visitan cientos de turistas en la ciudad, dando oferta junto a los tablaos y las discotecas veraniegas de toda esta Barcelona abierta a las enseñanzas más  mestizadas que en próximo pasado, habiamos podido imaginar.


diumenge, 2 de juliol del 2023

Carmen Amaya a la Vila Olímpica

 El propassat dia 29 de juny vam assistir a la conferéncia oferida per la JUDITH VIVES BELLALTA, sobre la vida i obra filmica protagonitzada per la "bailaora flamenca" CARMEN AMAYA, en el marc de la inauguració de la seva expo fotogràfica al centre cívic CAN GILI NOU de la Vila Olímpica de Bcn, amb material ofert pel museu de les ARTSESCÈNIQUES de l´Institut delTeatre de Montjuic, també en el marc incomparable de la seva Festa Major.





La conferéncia, ben preparada i distesa en contingut i aprofitament generaldel respectable, quasibé tot de gènere femeni, incloent a una de les fillesdel vidu de la protagonista de la disertació, propietària del TABLAO DELCARMEN del Poble Espanyol, lloc a on la Carme va ballar pel rei Ferran VII.


La conferéncia com deia, ha versat en torn de les seves aptituds artístiques,les de la nostra bailaora més famosa, nascuda al SOMORROSTRO i emigradaa les Amériques forçada pel començament de la Guerra Civil.


Dona intensa, de ball profund i sentit, artista de talent reconegut i genuï, va tornar a Espanya els anys 60.s, per rodar amb ROVIRA BELETA el film realista "LOS TARANTOS", ja molt a prop de la seva pròpia mort.


La pel.licula es una mena de remake de l´obra "Romeo i Julieta", que va tenircom a altre artista de cartell l´ANTONIO GADES, ja en el cim de la seva pròpiacarrera de "bailaor", en la qual poden veure´s zones de la ciutat poblades debarraques com el Somorrostro i de Montjuic, i que enriqueixen el record patrimonialde la seva preséncia dins la història de la inmigració espanyola.


Al final de la mateixa obra pòstuma de la Carme, la nostra bailaora va aguantar lojust la seva salut per poder retirar-se a Begur i poder morir mesos després.


divendres, 4 de novembre del 2022

RUTA "ESCENA HISTÒRICA"


Si hagués de pensar en una ruta a través del patrimoni de Barcelona, o qualsevol element ressenyable d´explicar en tot el seu territori, sigui artístic o cultural, penso en uns punts imprescindibles a acomplir amb els participants de la mateixa, a saber.... 

 -Un bon guia, empàtic, entranyable i coneixedor a fons del tema a explicar, tant a nivell històric com, si es pot demanar, personal 

 -Un itinerari lo suficientment engrescador, ple de parades amb interés de coneixement general per conte curiós a ressenyar, i sorprenent per tot l´auditori, pensant que molts d´ells ja venen sabuts per ser investigadors històrics per compte propi. 

 -Una passejada en kms accessibles per tothom, normalment la gent que participa es gent amb molt temps d´oci, gent que ja està jubil.lada o amb interés sobrat per seguir la ruta especifica del dia amb interés sobrat. 

 -I sobretot, amb l´objectiu marcat de quedar en el record dels oients, buscant la sorpresa i la somrisa satisfeta final.
N´hi han guies que donen molt de valor a la seva valua personal i el seu passat com a estudiants d´història, turisme i art, i al seu tarannà empàtic. Que busquen agradar tractant a la gent amb confiança més que sobrada i fermesa de paraula. 

 Ja està be, però a mi m´agraden més els que surten del món del teatre i que intenten captar l ´atenció amb gestos i disfresses divertides adients al tema del dia, encara que això si, amb el tema sabut per haver tingut contacte personal o un estudi del manual referit. 

 Explicaré dues anécdotes personals, 

 La primera hi te a veure amb el dia que vaig presentar-me com a guia per ensenyar el Porta Fira hotel, gratacels de la plaça Europa de l´Hospitalet construït a principis dels 2000-s i que consistia en pujar en grups de gent, per mostrar les estances que els propietaris i organitzadors de l´hotel deixaven veure al públic general el dia del 48 hores Open House del 2017. 

 Aquell dia estaven seleccionats, 2 guies per fer els acompanyaments per torn de feina del diumenge, i les dones de "Voluntàries de l´Hospitalet", per controlar les ques que s´havien de formar a l´entrada de l´hotel. 

 Doncs el que va passar es que a primera hora eren tan sols a la porta jo i les dones grans que havien de controlar l´arribada del públic. 

 La primera pujada la vaig fer jo esperant que arribes l´organitzador-a per demanar algun reforç, però a la baixada d´aquelles primeres 20 persones, vaig veure que ja pujava el segòn grup guiat per una d´aquelles voluntarioses dones que savien la mateixa història que jo, perquè les hi havien explicat el dia de la visita feta pels mateixos directors de l´hotel. 

 Una pensada improvisada que va salvar el torn de mati perquè no vam tenir cap trucada o ajuda d´ultima hora, o sigui, actores improvisades amb valor afegit. 

 Unes dones meravelloses que van ser convertides en guies improvisades instruides a última hora i que vam fer possible lo impossible. 

 La segona experiència ha estat fa molt poc, el cap de setmana del 29 d´octubre, dia en que el grup "ESCENA HISTÒRICA" va programar la "RUTA SANTS – LES CORTS". 

 Aquell dia ens van convocar als participants a les 11.00 h a la boca del mercat de Sants que surt al carrer Sant Jordi. Allà ens esperava una doneta que anava cobrant el 8.50 euros o 12, segons toqués, i ens dirigia a pujar al despatx de la primera planta a on concentraven la resta de persones per esperar l´inici i l´intro de la sortida. 

 Jo savia que a la ruta participaven actors disfressats, la motivació dels quals era ensenyar l´activitat històrica i actual d´alguns establiments seleccionats de la vida comercial del barri. 

 Hi havien 3 actors professionals allà esperant, un noi, d´uns 20 anys, vestit amb xalequet i sabates negres, representant un professional de l´època modernista, amb bigoti i maleti de cuir de metge, una dona gran, vestida de burgesa modernista, amb vano de plumes d´au del paradís, tapa-cap d´adivina, i vestit llarg, i altra dona, de mitjana edat, amb un meravellós vestit de llenties cosides una a una per ella mateixa, representant una vedette del Paral.lel. 

 Doncs be, tots aquests actors, de forma divertida, i amb molta gana d´agradar a l´auditori, vam guiar-nos per la història comercial del seu barri, tots ells veins d´Hostafrancs, les Corts o Sants. 

 El seu tarannà representatiu d´obra de teatre, la seva empatia i la seva pròpia història personal van valer per proporcionar-nos una de les millors rutes per la ciutat que he fet mai. 

 Això i la complicitat dels propis propietaris dels comerços que vam visitar, es clar!! 

 El tema es que d´una sortida de visita a comerç de barri per Sants, pujant pel c. Galileu, va sortir tot una concatenació d´imputs genüins i molt originals, sortits de la improvització i voluntat dels nostres actors-guies acompanyants, que va donar molt de valor afegit al que tan sols tenia, fins aquell moment, l´afegitó de l´explicació in situ de com s´ho feien per treballar els propis amos del forn "Baltà", els tallers mecànics "Palau" i la joguineria "Hobby Models", que ja van fer valdre les tres hores gastades.

 Per cert, FORN BALTÀ, propietari de la segona llesca d´or al millor forn català, que cuida tot el que fa assegurant el millor producte base i la millor el.laboració al mig del barri de Sants, al c. Sants, al costat del metro de plaça de Sants. Els seus panellets de llardons, són ben saborosos, fets en el propi oli que desprén la pell del garri, fornejant safates conforme passa el dia de tots sants per servir.los ben calentons. 

 TALLERS PALAU, amb la seva experiència restaurant cotxes d´època, hi te al capdamunt del c. Galileu una bona col.lecció de vehicles de fa més d´un segle. 

 i la JOGUINERIA HOBBY, el qual amo construeix màquines de vapor per circuits de parcs infantils.
l´aportació dels nostres amics, va fer que l´aprenentatge del que no sabem quan comprem producte en el comerç de proximitat quedés ben envolcallat. 

 El nostre metge esotèric, la Consol i la Violeta, van acompanyar-nos fent valdre la complicitat, l´esforç d´agradar i de fer-nos viure en altre temps i altres circumstàncies, al voltant d´un entorn que coneixiem de primera ma, i amb l´agrat de compartir les seves experiències. 

 Una meravella final que al final va acabar a la plaça de Can Mantega explicant contes d´antigues fàbriques tèxtils (l´hivernacle), i agitadors de masses falsos. 

 Contes explicats per inercia de les bones sensacions vivides durant tot el camí per part de la Consol.

dimecres, 28 de setembre del 2022

Dones de Sal, Neus Mar CIA

L´espectacle vist al Palau de la Música el passat dia 27 de setembre per la tarda em sembla per sobre de tot un espectacle HONEST, d´una dona i el seu grup encomanats a fer amb la seva Art corresponent pròpia alguna cosa més significativa i intensa que la seva capacitat pogués arribar a lluïr, tot en benefici d´una causa gran i important, ressaltar el poder de la dona al món diari i al de les Arts en general; dança, música i teatre. Emili mostrant una guitarra no tant dedicada a la música lleugera i de carrer, sinó més de cambra i lloc tancat. Sonia lluint el que es veia, que a més de tocar molt bé l´acordió té veu i expressivitat corporal. Neus magéstuosa amb la seva veu plena de timbres i tonalitats que gaudeix a sobre de l´escenari d´havaneres, però, que ara, mostrant expressivitat teatral, ha de treballar amb l´entrebanc que suposa per la concentració vocal, l´haver d´estar atempta a altra figurant al seu voltant movent-se per l´escenari. La Montse, essent l´estranya, demostrant el que val com a professional, fent la seva tasca i convidant la resta a expressar-se amb ella, voltant l´escenari i treient la resta del seu lloc de comoditat, per guanyar sentit teatral durant tota l´obra. i contrabaix i percussió, Pep i Enric, professionals i entregats a la causa, El mòn de la dona a la feina, de sempre, m´ha semblat abnegat i carent de reconeixement aliè. Històricament la Dona ha sigut exclosa de tot premi moral, s´ha sacrificat per la familia, al tèxtil, a la mar, a la casa, a la vida de parella, i no ha tingut un descans merescut a la vida social, sigui de comprensió del seu esforç, o de premi necessari al cor dels que sempre s´ha entestat a cuidar. Tal vegada espectacles com aquests són més de cara a la gal.leria si es pensen com a reconeixement per gent que ja té un espaï al cor de tots els que les vam conèixer, aquesta part de l´esforç ja hi es als cors, encara que amagada, que jo crec es el premi millor, això també passa al món de la feina pels homes que tan sols tenen el premi del seu sal´lari per justificar l´esforç que fan diariament. En canvi, com a excusa per fer un gran espectacle em sembla que ha de ser el principi de tota acció artística, a més justificada de forma històrica com realment es fa durant tota la funció, crec que per això la funció es una funció més que honesta, i a més reforçada per la figuració de cadascun dels participants. Les dones estàn pressents tota l´estona a dalt de l´escenari, la Dona com a instrument meravellós, com a actor especial, amb la seva expressivitat original, genuina, inigualable, que es el que reflecteix el veritable valor de l´homenatge, el que es viu durant la pròpia funció, LES DONES DE SAL DEL PROPI ESPECTACLE. Al final un espectacle complert, amb cites complertes al problema dels REFUGIATS i a la mort del nostre MAR. La selecció de temes més que treballada, adient, els textos i les imatges, històricament suficients i justicadors per la resta de moments mostrats. L´escenografia podria quedar més acabada, situada a dins per exemple del propi MUSEU DE LA PESCA DE PALAMÓS, segur faria més patxoca. No sé si l´espectacle es perllongarà més al temps, però demanaria que quedés sempre com a reforç educacional per portar periodicament a escenaris de record de la feina de mar, de la Dona amb majúscules, de fira temàtica, ja que, realment, es un espectacle de petit format, que enriqueix el món de l´havanera, tancat i entestat en marcar el seu valor propi, però que la dona, fa poc, ha sabut treure del seu lloc de comfort cap a llocs més inhospits, cosa que Neus ha comprés perfectament, suposo que per ser mestra, i que val encabir en altres veus i altres contextes. Un reconeixement propi d´algú que gaudeix molt dels espectacles fets amb el COR, i aquest es un dels millors espectacles que jo he vist i gaudit, un espectacle HONEST, VALENT, SENZILL i a la vegada ple de SIGNIFICATS, tots ells aconseguits, de forma directa o indirecta, que subratllat per la linia artística proposada per la Montse Canals, emociona dalt de l´escenari, tot escoltant la meravellosa veu d´una de les millor VEUS del món de l´havanera catalana.

divendres, 1 de juliol del 2022

Festes SANT PERE Bcn





El barri de RIBERA de Barcelona, que envolta a la basilicqa de Santa Maria del Mar, va ser fundat fora muralla el segle XIII, com a barri va subsistir fins el 2014, soportant invasions musulmanes, camins de viatgers i hostatgers, fum de fàbriques tèxtils i carregaments de peix i mar. Aquell any el seu futur va ser unit al de SANT PERE, una mica més cap al nord, al mateix costat nord.est de la Via Laietana del començament de segle XX, crescut al voltant del monestir de Sant Pere de les Puel.les, monestir benedictí, treslladat a Sarrià a finals del segle XX. També va entrar en el tracte el barri de SANTA CATERINA, del costat del cenobi dominic, ara mercat de Santa Isabel o del mateix nom del monestir més ric de Barcelona a mitjans segle XIII, a mig camí pujant pel carrer de Santa Marta, desaparegut amb el "barri perdut" per construír la via més injusta de la ciutat.
El barri de Santa Caterina, per exemple, celebrava la seva pròpia festa major, fins aquell any, als voltants de la festivitat de Santa Caterina de Siena, el 25 de novembre, per tant eren festes d´hivern, festes que feien missa a la seva patrona fora de dates més d´un any.

 
 



PROGRAMA 2014






 Tots tres barris a la vegada, a partir d´ara dit CASC ANTIC, en contraposició al barri GÒTIC, que s´enorgulleix de celebrar les festes més antigues de la ciutat pels volts dels mitjants d´agost, en honor del sant patró Sant Roc, i del desaparegut barri dels 20.000 habitants perduts de la ciutat pobre d´aquella primera Via Laietana burgesa, fa festa ara el 29 de juny, donant preminència al Sant de les claus del Cel, el de l´última revetlla de l´any, el titular de les Puel.les, cenobi fundat pels Reis Catalans Sunyer i Riquilda de Tolosa, no de nom igual als dels gegants titular de l´actual església, fundadors al segle segle X de la nostra era. 

 Les festes actuals fan el seu acte més solemne el dia 29, com no podria ser de cap altra manera!!, sortint de missa per la tarda, i fent ballar els gegants titulars, PERE II, CONSTANÇA de Sicilia, i els gegantons ALFONS I ISABEL, també reis, ella amb les claus de St Pere a les mans, a les portes de l´antiga església i al peu de la font de Pere Falqués. 
 
 L´acte solemne, però sense tenir el sentit de pertanyer al Seguici Popular de la ciutat, com passa amb els de Santa Maria, també reis ells, SALOMÓ I la reina de SABA, fa un sentit homenatge perticular a la tradició de Cultura Popular de la ciutat més gran de Catalunya, i al seu passat històric. 

 Més endavant, la carcavila del cap de setmana també convida als demés gegants dels Casc Antic, els gegants de Santa Maria, ja anomenats, el PERET (faroler) i la MARIETA (de l´ull viu), + prosaics en el seu sentit popular. i els gegantons, CATERINA (una de les gegantones més modernes en el seu devenir), i el TONET CIVALLER. Un goig pels ulls i la CULTURA POPULAR Barcelonina, que juntament amb el SEGUICI DEL PROTOCOL DE L´ÀLIGA de les festes de Santa Eulàlia, el de SANT ROC i el seu estandard, el seguici de les Laies, i els dels Rocs del Pi, per Sant Josep Oriol, i els ATRACAMENTS DEL PEROT, i la cercavila popular de CORPUS, tot barceloní hauria de visitar al menys una vegada a la vida.





imatges cedides pel portal CULTURA POPULAR DE BARCELONA, cercavila de l´any 2022

 
Com apunt final, diré que el TONI MUJAL, veí de CARDONA, va millorar les figures antigues, i construir gegantons per ser ballats per canalla als temps de la unificació, i que no fer referència a la seva gran feina i bon treball com ha d´êsser amb aquest video.









dimarts, 17 de maig del 2022

les centrals eléctriques del Freser i la seva aplicació útil a Barcelona.

 La història de la electricitat a Catalunya comença seguint l´exemple americà a finals dels segle XIX.

La primera fábrica en ser il.luminada va ser la BATLLÓ DE SANTS, i la Rambla i els magatzems EL SIGLO van ser després, juntament amb la MAQUINISTA TERRESTRE I MARÍTIMA, tot en part per l´empreneduria d il.luminats, mai millor dit, com els Srs. Dalmau i Xifrà, amb fábrica productora al que ara es el CAPITOL, tot aconseguit gracias a  una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial.

La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill, i va servir els emprenedors per donar llum a tot lo dit anteriormente i a més,  a la fábrica JUNCOSA del Passeig de Gràcia, ja que les fabriques van se el lloc adient per fer les primeres vendes i  proves.

 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/kilowatts-daigua-el-negoci-del-segle/video/6101591/

Al primer Quart del segle XX, ja la SOCIETAT ESPANYOLA HIDRÀULICA DEL FRESER havia construit les centrals de salt hidràulic amb aigues del NURIA I EL RIU FRESER de RIBES SUP e INF., i havia fet que el corrent altern es presentés com a futur del transport de llum a distàncies llunyanes, instal.lacions que va completar en salts inferiors fins a Ribes, l emprenedor ESTEVE RECOLONS (DAIÓ, QUERALBS I RIBES (CARBUR I TÈXTIL). 

 

El 1917 després de crear a Ribes la colonia RECOLONS, el sr Esteve va vendre part de la seva producción eléctrica a la empresa de RIEGOS Y FUERZA DEL EBRO, filial de EEC I BARCELONA TRACTION LIGHT AND POWER, i gràcies a aportacions com aquella, el corrent altern va arribar des de Bcn a tot el occident català.


Va ser una gran ideia aprofitar la força donada per la caiguda forçada en pendent de l´aigua dels rius Freser i Nuria, des de l´alçada máxima de Queralbs, fins a 500 metres més avall, a Nuria.

Les estacions productores d´electricitat i les turbines instal.lades van poder ser posades en marxa en número de 6 (Daió (Freser inf.), La Farga, Moli Vell, Rialb, i Filats, a la fàbria Recolons, i Carbur, al costat, amb altre amo, l´empresa Echer Wyss i Cia),

 El sistema de producció hidro-elèctrica i mecànica es senzill, la força d´empenta de l´aigua, forçada en baixada i amb una pressió inmensa, fa girar les pales d´una turbina Francis, com la que podem contemplar en fabriques com la SANGLAS de Manlleu, seu del MIT, i de la SEDÓ d´ Esparraguera, amb una velocitat inmesa, que traspassa el seu gir a una magneto -dinamo productora de fins a 1.250 KW.

 Aquest sistema va ser explotat per donar llum als balnearis de la baixada de Ribes a Vic i a les fabriques situades pel camí, a més de les ciutats.



central "EL CARBUR" adosada a la fàbrica Recolons,


 tub d´aigua de 1 de diàmetre en pendent