Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Petits museus per mostrar grans troballes culturals

Una idea va venir-me al cap el passat cap de setmana dedicat per molts municipis d´arreu Europa a la valorització del seu patrimoni estimat, les dites Jornades de Patrimoni Europeu.

El dia en questió vam acceptar la invitació de l´Ajuntament de Parets del Vallés per visitar la Torre de´n Malla a les aforess de la ciutat i en el camí romà que anava cap a Roma, la famosa Via Augusta, fortificada per defensar el viatge de peregrins dels atacs dels pobles "bàrbars".




foto cortesia del blog "la colla dels dimecres"



A l´arribar en cotxe a l´alçada del paratge a on es troba el monument la impressió va ser espectacular; es tracta d´un magnífic mas fortificat, encimbellat a dalt d´una rasant envoltada de camp de cereal, llaurada i a punt per posar llavor encara per aquestes dates, envoltada de camps en guaret i al mig d´una plana verda inmensa entre els terminis municipals de Parets i Mollet del Vallés.

El mas es impressionant, amb dos torres als cantons sud-est i sud-oest, que la fan senyorial i temuda.  Tota ella de pedra de diferents canteres, refeta i encara dempeus.  Amb la seva capella, els seus rebosts, el pou, la era, la seva porta adovellada, els finestrals gòtics de la torre sud-est.

Vam arribar una mica tard, si voleu trobar-la heu d´anar amb molta atenció, perquè tan sols hi han dos camins que porten allà, un des del costat de Mollet, a la sortida cap a Granollers per la nacional, i un altre des de Parets, una mica amagat des del centre de la població, i la guia, com deia, ja estava portant la visita pel front de la capella, que no podia ensenyar perquè la propietat era privada...., la gent preguntava si es que els amos no deixaven visitar-la per egoisme, sense fer resó d´aquesta paraula, a lo qual la noia  empatitzava tot dient; "els amos són de molt bell antuvi, i la propietat de l´Incasol, no es afí a fer visites guiades, a més els amos són els veritables propietaris del mas i no són partidaris de deixar passar a dintre casa seva".

Vaig veure la contradicció de seguida; un bé patrimonial de primer ordre per la ciutat, que es de propietat privada i que, però, encara es dedica a l´activitat ancestral a la qual es va consagrar.  Això tan sols pot significar dues coses.

-L´anhel per part d´alguns de recuperar-la per Parets i evitar que es perdi o es desmunti pedra a pedra, o que caigui de vella.

-El tancament dels propietaris actuals per mantenir una propietat i un be inmoble pel patrimoni de la familia.

La solució es ben senzilla, i grata per totes les parts, si senyor!!; molt bé, cuidin vostés la masia, però per un suposat futur d´abandonament per manca de recursos, cuidin i no modifiquin l´estructura  del mas.

Mentrestant, s´hauria de posar un petit museu obert els caps de setmana, just al costat del mas, o a l´entrada del camí, per posar un guia que doni suport a les explicacions dels murals gràfics explicatius de la història del mas i faci una petita guia als voltants de l´edifici, interessant als propietaris en tenir aquella gent puntual el voltant, que pugui comprar els seus productes i posi en valor per la ciutat tan meravellós tresor cultural.

Petits museus per patrimonialitzar i posar en valor per la població la història, bastits al costat dels llocs històrics o bens patrimonials, llocs fixos o desmuntables (faristols o tendals de campanya, dona igual), per parlar d´aniversari de fets, per jaciments arqueològics o per reclamar restes amagades al subsol de les nostres ciutats. Tot posat per Ajuntaments o Associacions Patrimonials,

foto cortesia del sr. joan Termes Roig
presa al centre Matas i Ramis de BCN
amb motiu de la celebració del 50 ani
de l´arribada del metro a Horta


Els MUHBA repartits per la ciutat de Barcelona sirian un bon exemple.  El MUHBA del Call del barri Gòtic, a la placeta Manel Ribé, amagat al mig de la ciutat vella, i que rep visites de turistes jueus que estàn de pas per BCN, a més de la gent encuriosida de Barcelona, o també els Centres d´Interpretació de la muntanya de Collserola, amb info puntual de la riquesa de l´entorn natural de la nostra benvolguda muntanya.

També aplicable la idea a la reclamació de les restes del Canal de la Infanta al seu pas pel territori del Baix Llobregat, projecte que encara resta viu a les ments dels associats a Perseu, El Centre d´Estudis Comarcals, o les associacions patrimonials de Molins de Rei, Cornellà, o Sant Feliu. 

L´exemple efectiu està molt clar, tenim encara un pontet rehabilitat al costat del parc de la Remunta, amb la llera marcada per sota del pas del Canal, que ara mateix ningú, que no sàpiga la seva història, sap reconèixer, doncs posem un petit tendal els primers diumenges de mes, per atreure gent i explicar in situ la seva història peculiar.

O la gent de Cornellà, fer lo mateix a la entrada de la fàbrica de cartró, amb roda de moli moguda per l´aigua del Canal, o la gent de Molins al costat de la seva biblioteca nova i flamant la Ferrer i Mora.

Petits museus, barats i fàcils de mantindre, que facin feina i guardin la nostra història puntual al mateix lloc a on es troba., que em dieu??

dijous, 21 de setembre de 2017

Suria, el Palà de Torroella i el Palà Nou


SURIA, FÀBRICA ABADAL/ FAB. NOVA/ CAL BERTRAND

-El primer propietari va ser Joan Reguant i Fornell, quan encara era molí, va tenir la idea de fer fàbrica tèxtil però no va reeixir
-El 1898 ven el molí a Ignasi Abadal que hi té a la seva vegada un litigi amb els propietaris dels horts que hi havia al voltant pel tema del rec i la presa.
-el 1903 s´inaugura la fàbrica a la fi quan se solucionen els litigis.
-el 1907 s´esdevé una riuada i fa visita el rei Alfons XIII.
-1911 mort d´Ignasi Abadal, creació Cia "Fills d´Ignasi Abadal"
-1919 "Fills d´Ignasi Abadal Cots"
-1920 Joan Bertrand propietari nou
-del 1930 al 32 tanca la fàbrica
-1934 "Industrias Perfeccionadas S.A."
-1960 "Furiatex"
-1982 nova riuada quan la fàbrica contava 140 treballadors.

A l´altre extrem tenim la FAB. VELLA/ CA L´ALZINA.

-va ser la primera surienca.
-va ser molí fariner (inicis s. XVIII), molí paperer (mitjans s. XVIII)
-tèxtil (mitjans del s. XIX)
-primer propietari Jaume Alzina.
-el 1842 es lloga la fàbrica a Victor Faura d´Artés per 15 anys.
-el 1850 el net de l´antic propietari pleiteja per recuperar la fàbrica.
-1862 la fàbrica tenia 9 cardes i 240 fusos.

(SENSE FOTOS)


























EL PALA NOU

Configuració colònia El Palà Nou,  prop. Esteve Valls. 1904.

Entrada des de la ctra. C-55 de Manresa a Solsona, km. 20, i desviament a dins del poblat per la BV-3002, que es la ctra pròpia d´unió de les dues colònies en aquesta alçada del riu Cardener.

Només tombar el desviament trobem el pont de pedra antic que serveix per passar a la riba dreta del riu, a on trobem la major part de les construccións.

a baix, només creuar trobem els HORTS, que serien de propietat dels treballadors en temps antics, regats directament pel riu i les filloles regants.

Just al davant, a dalt el terraplé que uneix el pont, a mà esquerra trobem una fase 2 de vivendes, en 5 promocions anexes, de 4 pisos cadascuna, enganxades, amb 8 VIVENDES total, 2 per pis i unitat, crec jo. De molt bon veure, ben conservades, que serien la fase construida en segon lloc en la colònia.  Balcons, finestres d´al.lumini, ben assoleiades i de revoc nou, sostre a dues aigues i xemeneies.

Ja dins el recinte, si tombem a ma esquerra arribem als camps d´ESPORTS, el camp de futbol de terra batuda i la canxa coberta poliesportiva, modernes instal.lacions amb vestidors i tanques ajardinades.

Del recinte més històric podem dir que esta format en franjes paral,leles d´oest a est, configurant una trama entre el camp de futbol i el riu.

Primer trobem la primera fase de vivendes, la més antiga, just al costat de l´ESGLÈSIA neo-gòtica, fet que denoten els sostres de les gal.leries exteriors, que antigament servien per fer vida nocturna i dominical, al voltant de la bugada i el menjar compartit, sostres de revoltons de maó i vigues de formigó, emblanquinades i terres de rajola cuita vermella.  Aquesta promoció està composada de més de 7 unitats, amb més quantitat de vivendes que la fase descrita abans.

L´església es notable, amb torre, rellotge, dignes finestrals i accessos, i dues arcades a nord i sud, enganxades a construccions de planta baixa i pis, que configuren ara el soplug de l´escola d´infants.

Just al davant trobem un impressionant JARDÍ, ben poblat d´alberes i cesped, amb bancs i escales per tot el voltant, joia dels antics usuaris, que feien esbarjo i berenars al seu voltant, a reser del canal i de l´esglèsia els dies de descans.

Passada la segona franja, separada de la resta per l´entrada del CANAL industrial, trobem la casa dels MOTORS a la dreta de la marxa, a on tenim el rastrell de neteja de fullaraca abans de l´arribada del caudal d´aigua a l´interior de la turbina.  Construcció de maó i sostre de teules a quatre aigues.

I ja en la tercera franja trobem les NAUS, quatre en total enganxades en parelles d´est a oest, dos mirant cap al nord i dos cap al sud.   Als costats nord i sud, entre el riu i la faixa del canal, hi han naus auxiliars de construcció accidental.

Caminant cap al riu en sentit est, trobem una altra passera que passa just al davant de la ctra i que ens porta al CASINO, amb el seu bar-restaurant, i la sona d´aparadors al carrer, just al costat dret de la ctra d´unió entre les Palàs nova i vella.  Es destacable la porta de fusta, i el gablet superior.

Una mica enrera a la dreta, tornant cap al pont d´entrada de la colònia, en sentit sud.  Trobem la tercera i més nova promoció de vivendes, al costat de la ctra, separada de la resta de promocions.pel riu i amb una quantitat notable de gent habitant.



--canal i rastrell

 

sona sport


 

  
placa homenatge en honer de Marcos Hidalgo Serrato,
futbolista jove que va jugar a l´equip




vivendes fase 1


vivendes fase 2


 




vivendes fase 3



església neogotica





parcs i jardins



actual empresa treballant


naus industrials










casino 






PALÀ DE TORROELLA o PALÀ VELL


Descripcio colònia Palà Vell, Valls de Torroella, 1876.  "Colònia de les Flors"

Una maca colònia, molt ben planificada al nord de la del Palà Nou, en una sona més elevada que aquella i amb més bones vistes i aire.

La entrada des de la colònia nova es des de la part dedicada a les vivendes.

Les VIVENDES son 10 promocions a la dreta de la ctra en una sona elevada, servides por un carrer enlairat a uns dos metres per sobre de l´asfalt.  Cada promoció te unes 4 vivendes per planta, i un total de tres alçades.  La part baixa dedicada a comerços i serveis (botiga de queviures, perruqueria, sabateria i carnisseria), Total 160 vivendes.  Tenen bon veure, amb finestres i balconades i sostre a dues aigues de teula.  El passadís unia les diferents unitats familiars des de l´exterior.

A l´altra banda de la ctra, just al davant, tenim unes construccions també per habitatge més petites, dues promocions a banda i banda, de pisos mes nous, una casa més maca al centre amb una placeta al davant i un magatzem de servei, en l´extrem sud hi trobem un parc de nens ben cuidat.

La curiositat es el pont elevat que porta directament a la segona planta de les que es van bastir més al nord, un pont d´obra amb arcs de canó arrebosat, construcció alleugerada i amb barana de ferro.

Pes aquesta part trobem la rampa de baixada cap al riu i l´entrada per la part de la sona de motors i magatzem a la FÀBRICA DE RIU.  Es la sona més a l´oest de la colònia, més propera al canal industrial, i més baixa.

La construcció es de tipus manxesterià, amb grans finestrals amb acabat adovellat, marc de pedra i sostre a dues aigues. L´alçada de les naus, tres pisos totals i la llargada total sorprenen per la importància que denoten a l´hora d´imaginar la producció que s´havia de desenvolupar al seu interior.

Aqui trobem, al final del camí de baixada, l´antic MOLÍ de farina i sal, col.locat al centre del centre productiu primitiu, la central eléctrica i la porta de sortida cap al camí que unia antigamente els dos CANALS industrial de les dues Palàs.

Tornant a la ctra d´entrada, i tombant al nord cap a Cardona, hi veiem el MAS PALÀ antic, gran casa noble amb torres altes de sostre apuntat amb teulada a 4 vessants i fetes a l´est de la plata, amb jardí i ESGLÉSIA neo-gòtica del Roser aparellada, col.legi de noies de treballadors, i al davant, a l´altre banda de la ctra, una rampa d´accés a la 2 fase de VIVENDES, apartades de la resta de construccions per motius dominicals, que inclou l´antic convent, de les monges educadores, i la casa del mestre, just al costat de l´escola dels nens, apartada.

Un camp de FUTBOL completa l´extrem nord de la colònia.

El CONVENT es una construcció ben antiga, la més antiga del complex segons la meva apreciació, amb tres plantes arrebosades, segurament de pedra en els murs tapats, i una entrada ben curiosa en el costat nord, amb l´escala vista darrera i les finestres petites i adovellades, una gal.leria coberta i una lenyera completen la planta baixa al costat est.

També em de referir-nos a l´antic TEATRE afeccionat, al mig del carrer nord, al costat de l´escola i el convent.  Un teatre magnífic per una colònia industrial, amb gan capacitat, recte però lluminós, i amb una façana de tipus modernista molt maca.  Fet en una sola planta, té una capacitat per unes 200 persones.




vivendes fase 2






magatzem



escola 


pont vivendes fase 2


fàbrica



motors





forn






església i mas Palà








riu Cardener i resclosa






teatre


casa mestre


camp esports



casa capellà


monestir