Després de les passades eleccions a les quals s´ha introduït l´ultradreta en la pugna pel control de la politica catalana, mentre decidim per tirar endavant un independentisme idealista, lluïtant contra una politic centralista espanyola representada en aquesta ocasió pel PSC, veig que l´ideologia impera, com sempre, sobre les voluntats col.lectives.
Una persona sempre pot més que la massa, i si domina aquesta amb les seves propostes, sempre te las de guanyar.
Això, treslladat a temps històrics, ens remet als temps en que el dr. Pi i Molist volgué fer realitat el seu projecte d´hospital mental per a Nou Barris, o Can Tarrida es va convertir de mas camperol en refugi de nens orfes de la Casa de la Caritat al Raval, dins el barri d´Horta, o la Sra. Àngels Capmany va voler portar a termini un projecte faraònic a sobre de la muntanya del Carmel,també per portar nens malalts amb tuberculosi. Tots projectes voluntat d´un individu que va poder afegir socis al mateix temps.
Aquests projectes, expresats a base de poder econòmic, ens demostra que les sinérgies que porten a bon termini, són les que acaparen més inversions i més personal amb poder al seu voltant, com ja he repetit.
Comento algun d´aquests projectes.
En època de transició la sra. Ana de Gironella, va posar voluntat de dona de marit franquista, en fer possible una llar per nens orfes que vivien en el centre del Raval barceloní, de la Casa de la Misericòrdia, de les monjes carmelites.
" Arturo Mundet, marido de Anna Gironella y empresario en el mundo del corcho en los EUA y México, se enteró de esto, ofreció una donación de cuarenta millones de pesetas para el estudio y la construcción de unas nuevas instalaciones en la Vall d’Hebron, lo que actualmente conocemos como Campus Mundet. Así pues, con una aportación por parte de la Diputació Provincial de Barcelona y con la donación de los señores Mundet, se pudo llevar a cabo la construcción de las Llars Anna Gironella de Mundet, un espacio donde residían niños, huérfanos y ancianos enfermos o con ciertas necesidades" (http://elcampusmundet.blogspot.com/2016/05/historia-2.html).
L´actual.litat es que el Campus Mundet, es un vast territori al nord de la ciutat de Barcelona, ple de pavellons d´ensenyança la major part d´ells, que inclou aulari, església, residència d´ancians, menjadors, sales auxiliars, camps d´esports, patis i passadissos soterranis, d´una extensió de 14,50 hectàreas, i que ara són lloc d´ensenyament per estudiants universitaris, i que en altres temps, van ser llar de molts nens orfes i malalts de la capital catalana.
Un projecte d´un matrimoni ben vist i provist de diners, que va prepònderar sobre un territori per pujar amunt una voluntat única i particular, això si!!, en pro de la comunitat, en aquesta ocasió.
Altra voluntat individual va ser la de sra Angels Capmany, senyora poderosa que va voler implicar l´església en un projecte també al nord de la ciutat, aquesta vegada a la muntanya del Carmel, i aixecar un edifici-sanatori mastodòntic, encomanat a la Verge de Fàtima, que volia acollir i sanar amb l´aire net d´aquell indret a nens malalts tuberculosos.
El projecte no va reeixir, precisament per la seva complicitat degut a la seva situació, però va combregar voluntats alienes en principi suficients per posar uns bons ciments durant l´època de transició, la resta de diners s´havien de recaptar de donants particulars, però mai van ser suficients.
També altra projecte únic imposat a la massa, per gent que, de forma ben-intencionada, va voler ser tirat endavant per "be dels conciutadans".
El Mental de Nou Barris, voluntat del Dr. Pi i Molist, va ser aixecat amb els diners de la seva dona, i va ser també faraònic a nivell arquitectònic, va portar molt de temps fer-ho realitat, però al final va marcar el futur d´un territori, el de Nou Barris, que encara es deubtor del seu territori ocupat.
Tot el projecte del Mental de Nou Barris es un anexe del diferents espaïs que han crescut a l´interior de la ciutat de Barcelona, endegats gràcies a les herències dels malalts gaurits i cuidats, també durant tant de temps, per l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Un projecte d´hospital per una ciutat gran, que ha crescut, sense consultar als seus habitants, ocupant terrenys heretats, i que molts d´ells encara queden sense ús i sense futur, en pro d´una voluntat que arrossega voluntats.
