Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 22 de febrer del 2021

EL NORD DE BARCELONA COM A REFUGI D´IDEOLOGIES I DESTERRATS DES DE FA MOLT DE TEMPS

 Després de les passades eleccions a les quals s´ha introduït l´ultradreta en la pugna pel control de la politica catalana, mentre decidim per tirar endavant un independentisme idealista, lluïtant contra una politic centralista espanyola representada en aquesta ocasió pel PSC, veig que l´ideologia impera, com sempre, sobre les voluntats col.lectives.


Una persona sempre pot més que la massa, i si domina aquesta amb les seves propostes, sempre te las de guanyar.


Això, treslladat a temps històrics, ens remet als temps en que el dr. Pi i Molist volgué fer realitat el seu projecte d´hospital mental per a Nou Barris, o Can Tarrida es va convertir de mas camperol en refugi de nens orfes de la Casa de la Caritat al Raval, dins el barri d´Horta, o la Sra. Àngels Capmany va voler portar a termini un projecte faraònic a sobre de la muntanya del Carmel,també per portar nens malalts amb tuberculosi.  Tots projectes voluntat d´un individu que va poder afegir socis al mateix temps.


Aquests projectes, expresats a base de poder econòmic, ens demostra que les sinérgies que porten a bon termini, són les que acaparen més inversions i més personal amb poder al seu voltant, com ja he repetit.


Comento algun d´aquests projectes.


En època de transició la sra. Ana de Gironella, va posar voluntat de dona de marit franquista, en fer possible una llar per nens orfes que vivien en el centre del Raval barceloní, de la Casa de la Misericòrdia, de les monjes carmelites.


" Arturo Mundet, marido de Anna Gironella y empresario en el mundo del corcho en los EUA y México, se enteró de esto, ofreció una donación de cuarenta millones de pesetas para el estudio y la construcción de unas nuevas instalaciones en la Vall d’Hebron, lo que actualmente conocemos como Campus Mundet. Así pues, con una aportación por parte de la Diputació Provincial de Barcelona y con la donación de los señores Mundet, se pudo llevar a cabo la construcción de las Llars Anna Gironella de Mundet, un espacio donde residían niños, huérfanos y ancianos enfermos o con ciertas necesidades" (http://elcampusmundet.blogspot.com/2016/05/historia-2.html).


L´actual.litat es que el Campus Mundet, es un vast territori al nord de la ciutat de Barcelona, ple de pavellons d´ensenyança la major part d´ells, que inclou aulari, església, residència d´ancians, menjadors, sales auxiliars, camps d´esports, patis i passadissos soterranis, d´una extensió de 14,50 hectàreas, i que ara són lloc d´ensenyament per estudiants universitaris, i que en altres temps, van ser llar de molts nens orfes i malalts de la capital catalana.


Un projecte d´un matrimoni ben vist i provist de diners, que va prepònderar sobre un territori per pujar amunt una voluntat única i particular, això si!!, en pro de la comunitat, en aquesta ocasió.


Altra voluntat individual va ser la de sra Angels Capmany, senyora poderosa que va voler implicar l´església en un projecte també al nord de la ciutat, aquesta vegada a la muntanya del Carmel, i aixecar un edifici-sanatori mastodòntic, encomanat a la Verge de Fàtima, que volia acollir i sanar amb l´aire net d´aquell indret a nens malalts tuberculosos.  



El projecte no va reeixir, precisament per la seva complicitat degut a la seva situació, però va combregar voluntats alienes en principi suficients per posar uns bons ciments durant l´època de transició, la resta de diners s´havien de recaptar de donants particulars, però mai van ser suficients.


També altra projecte únic imposat a la massa, per gent que, de forma ben-intencionada, va voler ser tirat endavant per "be dels conciutadans".


El Mental de Nou Barris, voluntat del Dr. Pi i Molist, va ser aixecat amb els diners de la seva dona, i va ser també faraònic a nivell arquitectònic, va portar molt de temps fer-ho realitat, però al final va marcar el futur d´un territori, el de Nou Barris, que encara es deubtor del seu territori ocupat.


Tot el projecte del Mental de Nou Barris es un anexe del diferents espaïs que han crescut a l´interior de la ciutat de Barcelona, endegats gràcies a les herències dels malalts gaurits i cuidats, també durant tant de temps, per l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.  Un projecte d´hospital per una ciutat gran, que ha crescut, sense consultar als seus habitants, ocupant terrenys heretats, i que molts d´ells encara queden sense ús i sense futur, en pro d´una voluntat que arrossega voluntats.




diumenge, 21 de febrer del 2021

MOLINS DE CARMEI I TÈXTILS DE CAPELLADES

 
MOLI MAJOR (CARME) (4)

Va ser edificat per Francesc Claramunt 

l'any 1735, 

amb posterioritat s'hi van afegir altres construccions.[2] 

Es diu que l'últim propietari va ser el senyor Romaní, de la Pobla. 
A Carme, l'existència de molins està documentada des del segle XI; 

En arribar al segle XX s'han transformat en dues fàbriques papereres mecanitzades.[1]

Va ser tancat l'any 1980, quan era propietat de la família Munné.

El Molí Major, era del meu tiet i tenia un menjador senyorial amb una gran taula molt llarga, on ara hi cabrien dos pisos de 30 m2, a l'entrada àmplia i espaiosa hi havia lloses de pedra immenses desgastades i molt polides pel pas del molt temps .


Cal Serra, Cal Cundo, el Molí Nou i el Molí vell, aquest era d'uns amics dels meus pares i regularment hi anavem, van ser dels primers a tenir piscina al poble i desde Carme pujavem amb bicicleta traginant la meva germana petita al darrere, passavem per la carretera i ningú patia pels cotxes ni per possibles accidents. durant molts anys no hi havia depuradora, això volia dir que l'aigua es mantenia neta pel mateix motiu que el safareig, l'aigua entrava i sortia ininterrumpudament, i conseqüenment també era gelada. Tenien un roser que feia unes roses petites i molt tupides -ho he buscat i ja no se'n troben- era antic i donava ombra a una font que hi havia al mateix pati de la casa, allà berenavem, soposo que pa amb xocolata, no ho recordo, en canvi si recordo els préssecs bonissims de vinya i aquella aigua fresca sense gust a res qu t'omplia la boca, et calmava la set, i et donava aquella sensació de satisfacció i sacietat.

 

la caseta del molí i sortida de rec 


l´aqueducte d´arribada d´aigua a l´interior del molí paperer


llegenda al començament del cami
que porta des de Carme
per la riera 
fins al Moli Major en 1 horeta

Moli Major, ben conservat.
 
MOLI DE CARME (3)










façana principal carrer



 
zona de càrrega posterior i baixada
del petit rec que entrava per
aquesta banda a l´interior 
de l´edifici.



façana a la riera i sortida
del rec a la riera 
just a sota de la barra
vertical robejada


façana a la riera


mecanisme
  

^FÀBRICA DE MOCADORS "GUASCH" (CAPELLADES)




Guasch Hermanos

Va se constituida a Reus el 1857, allà va quedar una fàbrica i van treslladar producció de fil cotoner a Capellades

Eren els germans Guasch Pujol, l´Isaac i el Francesc, el Francesc va portar les oficines de Bcn i l´Isaac la fàbrica de Capellades, que també tenia filials, o va tenir treballadors a St Quintí, Vallbona, Vilanova d´Espoia.

El 1871 canvia la Cia i passa a ser de l´Isaac, el Maties, el Josep i el Joan, fills del germà primer Isaac, de cognoms Guasch i Orts.

Al 1879 construeixen la fàbrica del c. Sant Ramon a l´entrade de la ciutat, i la converteixen en la "central catalana del mocador", va treballar fins el 1881, començant amb 45 telers.

El 1883 el fill Maties marxa a St Martí de Provençals a Bcn?? i posa en marxa el primer teler mecànic de l´empresa.

El 1896, amb l´Isaac mort es constitueix l´empresa Maties-Josep i Joan, que tenien, després del declivi del 1880 al tèxtil uns 50 telers manuals, el 1879 havien arrivat a tenir uns 100 telers distribuits.

El 1898 instal.len la primera màquina de vapor i el primer teler mecànic a Capellades

El 1900 arriba la segona màquina de vapor i 100 telers mecànics

El 1912 integra la producció de fil propi i el 1913 passa a tenir subministrament elèctric.


 

 

molins de la riera de l´Anoia i Carme

 


apart dels molins 3- molí de Carme i 4- moli Major

tenim els 1 i 2- moli Rigat i moli Boixera

el primer comprat per RÒMUL GABARRÓ el 1923,

que feia paper blanc

i va donar aigua de boca a Igualada i Vilanova del Camí

i el segòn

que va fer paper d´estrassa i blanc fins al finals s. XIX

i que després va passar a ser asserradora i moli fariner