Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha
fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca
Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el
Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos delS segles XVIII-XX, benestants barcelonins,
metges, advocats i comerciants. Dona
gust veure com, el que van ser cases
adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a
arquitectes com Adolf Florensa, encara
es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per
la urtbanització dels terrenys més propers.
història de la mà d´una de les lluitadores que va voler salvar el seu patrimoni pel Guinardó.
la Carme Martí.....
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer,
com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les
seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les
passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics. En el cas del Mas Pla i Armengol, la història
parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot
arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX,
la tubercul.losi, I la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena
guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb
tot el ser valor intacte.
museu visita.-
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui,
aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va
morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del
1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.
Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien
quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins
l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha
decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte residencial, treient
quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.
I dic que no acaba aqui, perquè encara
resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb
futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de
veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, convençut a base
de permuta de terrenys.
El centre cívic Mas Guinardó, i la seva història del 1714, ja va ser una
realitat el 2011, gran real.litat, però mal feta, ja que reclama arranjaments importants en l´actual.litat en temes
d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb
museu de mobles antic incorporat, horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives,
que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al Torrent de llops, altre
solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic "artístic", camps de futbol
del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri
que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.
projecte;
La passejada comença a dalt de tot del passeig de la Mare de Deu de Montserrat, a on tenia l´entrada l´antiga mansió noucentista, comprada pels metges Ravetllat //Pla i Armengol, a on es conserva la porta de ferro forjat, la tanca i la venus escultòrica rodejada de pilars flamígers, després d´un pati d´arribada de carruatges, que conserva també la seva quadra particular, tenim el cos principal de la casa, amb la seva porta original, i el seu gablet noucentista.
Els camins ens porten, envoltant l´edifici, a la part del darrera, enfonsada en el terreny, un veritable afegit monolític construit, de tres plantes, en uns 100 metres d´amplitud per 10 de fons, que era a on els investigadors treballaven amb el serum tret dels cavalls que creaven els anticossos i que feien servir per les seves metzines. Tenim allà un altre pati enjardinat amb fonts, verenadors, i escultures, més maco que el de dalt.
Caminem per pistes amples, de dos metres d´ample, amb sorra i vorals de fusta, molt ben aplanats i protegits de baranes i esglaons de formigó.
Els jardins que envolten tota la resta d´espaïs, son amples, amb til.lers, plàtans d´indies, garrofers i alzines molt antigues, dos estancs romàntics a la part oest i un turonet enmirallat a la mateixa banda, completenla banda del carrer Cartagena, tot ple de romaní i plantes aromàtiques.
Per la part est, bones vistes de la Marina de Barcelona, i el contacte obert amb el Torrent de Llops, els horts urbans, molt extensos, i el Martinenc.
Noticies,
Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha
fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca
Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el
Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants
barcelonins, metges, advocats i comerciants.
Dona gust veure com, el que van
ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars
a arquitectes com Adolf Florensa, encara
es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per
la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer,
com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les
seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les
passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records
antics. En el cas del Mas Pla i
Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler
comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de
començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el
seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i
guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui,
aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va
morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del
1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.
Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien
quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins
l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada,
s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial,
treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i
conreable. I dic que no acaba aqui,
perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini,
sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes
altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro,
aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una
realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama
arranjaments importants en
l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal
calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb
museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives,
que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre
solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol
del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri
que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.
I
kkakaka
Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha
fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca
Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el
Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants
barcelonins, metges, advocats i comerciants.
Dona gust veure com, el que van
ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars
a arquitectes com Adolf Florensa, encara
es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per
la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer,
com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les
seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les
passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records
antics. En el cas del Mas Pla i
Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler
comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de
començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el
seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i
guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui,
aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va
morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del
1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.
Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien
quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins
l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada,
s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial,
treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i
conreable. I dic que no acaba aqui,
perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini,
sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes
altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro,
aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una
realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama
arranjaments importants en
l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal
calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb
museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives,
que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre
solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol
del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri
que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.
I
