Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de gener del 2020

colónia industrial Bures i Bon Matí d´Angles

COLÒNIA BON MATÍ (SANT JULIA DEL LLOR)

Els colons primigenis de la colònia Bon Mati del municipi de Sant Julia del Llor, que van arribar a la contrada cap allà els anys 80´s de la centura XIX, per treballar a les fàbriques tèxtils dels srs. Casacoberta i Estrany, i més endavant a la paperera Torras, si la del paper moneda de l´època!!, eren arribats a una terra humida pel pas del riu TER, una terra rica en conreu i feina, una terra guanyada pels industrials gràcies a la força motriu proporcionada pels salts de riu i la materia prima propera, fusta i cotò arribats d´ultramar gràcies al tren d´olot.

Aquestes eren unes fàbriques de feina feixuga, desagraïda pel tracte de l´amo de les cotoneres, la fàbrica Torras, menys poblada, era més generosa, tan sols va fer una vaga d´un dia en la seva història.

Les naus de les cotoneres i la de paper, unes al costat de les altres, colze amb colze, amb unes vivendes al costat per hostatjar els treballadors, llogades per la familia Bon Matí, que va ser la propietaria des del començament de les instal.lacions i dels terrenys, encara es conserven a la zona, unes naus poderoses, gastades per la humitat i el pas del temps, però encara en actiu algunes d´elles, són l´orgull dels habitants de l´ajuntament de Sant Julia de Llor i Bonmatí, and sub-seu de l´Ajuntament independent, que encara viuen amb orgull als pisos rehabilitats, fa uns dies desallotjats i portats cap al poliesportiu municipal, per culpa de les inundacions del 19 i 20 de gener del 2020.

presa amb crescuda riu per desvasament Susqueda



CAPELLA PURISSIMA CONCEPCIÓ







inscripcions a les escales d´accés a la torre de l´amo


VISTES DES DE LA TORRE DE L´AMO DE BON MATÍ



torre de l´amo


moli de plom de la pl. del motor



detalls paperera, nau i xemeneia




detalls sobre aquestes linies d´una de les naus

casa director

detall font

economat


detall entrada escala habitatges




habitatges


Les edificacions existents pels treballadors serien vàl.lides per altres colónies encara amb residents oficials, aquestes rehabilitades amb fusta, reboc nou i pintura i instal.lacions modernes. Si imaginem el seu camí diari cap a la feina, amb els paisatges que envolten la zona, cap a Girona o Anglés, o inclús cap a Vic, podem pensar que el camí sirà llarg però agraït.

Encara la colònia conserva el salt d´aigua, la casa de l´amo, la paperera amb la seva xemeneia, les naus de les cotoneres, l´Ajuntament-antiga casa del director d´una de les fàbriques, i la fàbrica de la mina de plom, al costat de la casa de l´amo i la capella de la Divina Concepció.

El pont i l´estació antiga, ara adosada a la via verda de Olot a Girona, són altres records del pas d´una activitat inusual per la zona.

EL BURÉS.- (ANGLÉS)

fàbrica a la ctra Olot

canal ind. de camí cap a Burés

presa El Pasteral
20 m d´alçada, 150 de llargada i turbina de 1.600 CV
una de les més importants de l´època a Catalunya


La colònia Burés a Anglés ha donat, des de començaments del segle XX, una territorialitat primordial al terme municipal, Vil.la comtal medieval en principi, i després com a ciutat moderna per l´arribada de treballadors tèxtils.

La implantació com a cotonera principal del Ter a la zona de la Pastera, i amb tradició productiva vinguda de Manresa i el Llobregat, a la zona de Castellbell i el Vilar, que ha sabut atreure diners i amb ells ha fet inversions útils a Anglés, ha fet que Anglés pugui pressumir de ser el primer Ajuntament d´Espanya que va tenir enllumenat públic gràcies a la inversió en producció d´electricitat de la Burés inicial.

La Burés ara segueix treballant, encara conservant, canal industrial, habitatges, casa de l´ama per rehabilitar amb urgència i la segona cosa de la que pot pressumir, tenir el primer vapor original conservat en el seu lloc d´implantació primerenc de tota Catalunya, dintre de poc visitable gràcies a la cura i organització del MNACTEC.

Una llarga lluïta veïnal i d´associacions de protecció patrimonial va poder rescavalar la màquina després de la venda per concurs de creditors de l´antiga Burès que va entrar en fallida.  Ara, restaurada i posada en funcionament, els propis veïns d´Anglés i de la comarca tenen part de la culpa de la seva neteja principal, està preparada per ser una de les joies visitables del passat industrial tèxtil català.




Vil.la Eulàlia

habitatges costat oest

habitatges

habitatges i ctra.
De la via de tren estreta (FEVE) que va fer el camí des d´Olot fins a Girona, amb cronologia de principi segle fins el 1969,  i que tants records porta a la gent d´Anglés i Bon Matí, pels aturadors corresponents. Tren de vapor, que baixava carbó fins al mar i pujava materia primerenca, dir que ara es una VIA VERDE i que aquest són dos posts interessants per llegir sobre el tema.

sobre la mateixa via verde, mapes, història, descripció

sobre l´aturador de Bon Matí, un post molt interessant amb personatges i vida


l´aturador de Bon Matí a l´actual.litat i abans quan feia d´estació
i de fonda, amb garatge i via morta, el pont de la colónia, encara
dempeus queda tapat pels arbres en la foto de dalt






dissabte, 18 de gener del 2020

parc Pla Armengol





Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos delS segles XVIII-XX, benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.

història de la mà d´una de les lluitadores que va voler salvar el seu patrimoni pel Guinardó.
la Carme Martí.....

Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, I la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.

museu visita.-

La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte residencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, convençut a base de permuta de terrenys.

El centre cívic Mas Guinardó, i la seva història del 1714, ja va ser una realitat el 2011, gran real.litat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.

Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat, horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al Torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic "artístic", camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.

projecte;

La passejada comença a dalt de tot del passeig de la Mare de Deu de Montserrat, a on tenia l´entrada l´antiga mansió noucentista, comprada pels metges Ravetllat //Pla i Armengol, a on es conserva la porta de ferro forjat, la tanca i la venus escultòrica rodejada de pilars flamígers, després d´un pati d´arribada de carruatges, que conserva també la seva quadra particular, tenim el cos principal de la casa, amb la seva porta original, i el seu gablet noucentista.







  



Els camins ens porten, envoltant l´edifici, a la part del darrera, enfonsada en el terreny, un veritable afegit monolític construit, de tres plantes, en uns 100 metres d´amplitud per 10 de fons, que era a on els investigadors treballaven amb el serum tret dels cavalls que creaven els anticossos i que feien servir per les seves metzines.  Tenim allà un altre pati enjardinat amb fonts, verenadors, i escultures, més maco que el de dalt.





Caminem per pistes amples, de dos metres d´ample, amb sorra i vorals de fusta, molt ben aplanats i protegits de baranes i esglaons de formigó.

Els jardins que envolten tota la resta d´espaïs, son amples, amb til.lers, plàtans d´indies, garrofers i alzines molt antigues, dos estancs romàntics a la part oest i un turonet enmirallat a la mateixa banda, completenla banda del carrer Cartagena, tot ple de romaní i plantes aromàtiques.



Per la part est, bones vistes de la Marina de Barcelona, i el contacte obert amb el Torrent de Llops, els horts urbans, molt extensos, i el Martinenc.


Noticies,




























































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































  

Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.



I











































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































 kkakaka

  

Avui dia 17 de gener del 2020 hem fet visita del que s´ha fet al voltant de la finca Pla Armengol al barri del Baix Guinardó, una finca Noucentista, molt ben conservada, que es patrimoni del barri, juntament amb el Mas Guinardó i Can Garcini, totes tres cases de burgesos benestants barcelonins, metges, advocats i comerciants.  Dona gust veure com,  el que van ser cases adinerades, de burgesos que van encarregar construir les seves llars a arquitectes com  Adolf Florensa, encara es poden admirar rodejades dels seus jardins originals, una mica retallats per la urtbanització dels terrenys més propers.
Una joia molt agradable de disfrutar que permet recòrrer, com ho feien aquelles gents de principi de segle, amb els seus carruatges, les seves terres, les seves idees deiroses de prosperitat en avanços mèdics, i les passejades per jardins romàntics en tardes de rememoració de records antics.  En el cas del Mas Pla i Armengol, la història parla d´un metge de l´Hospital de Sant Pau, que va voler comercialitzar a tot arreu uns medicaments paliatius de la gran malaltia de començaments segle XX, la tubercul.losi, la seva filla, que va rescabalar el seu patrimoni en plena guerra i transició, i que tenia deria per comprar i guardar mobles antics amb tot el ser valor intacte.
La lluita veïnal i històrica-patrimonial, no acaba aqui, aquesta endegada des del 2011, quan l´ultima propietaria la Sra. Nuria Pla va morir, havent deixat a l´Ajuntament la seva casa com a herència ja des del 1989, per gaudi decidit pel mateix consistori.  Al final i tras nombrossos litigis amb els familiars que volien quedar-se sobretot la quantitat de patrimoni museístic que es conserva a dins l´antic estudi mèdic, i que ara per ara ja es visitable en visita concertada, s´ha decidit, des del 2016 fer un parc i conservar recinte resindencial, treient quadres i construccions sense valor, que treien espaï enjardinable i conreable.   I dic que no acaba aqui, perquè encara resta la lluita, més antiga encara, de restaurar Can Garcini, sembla que amb futur de residènica geriàtrica, això si, després de moltes altres lluites de veïns que la van salvar de la picota del Sr. Nuñez i Navarro, aconvençut a base de permuta de terrenys.
El Mas Guinardó, i la seva història del 1714 ja va ser una realitat el 2011, gran realitat, però mal feta, ja que reclama arranjaments  importants en l´actual.litat en temes d´instal.lacions i ampliacions per espaïs mal calculats.
Total, unes 3.600 hectàries de terreny ben aprofitat, amb museu de mobles antic incorporat,
Horts urbans llogats al veïnat, jardins i fonts decoratives, que donen valor a la nostra ciutat, tot enganxat al torrent de llops, altre solar municipal que incorpora a la zona, centre cívic artístic, camps de futbol del Martinenc i piscina esportiva municipal estiuenca, tot un luxe per un barri que poc pot pressumir d´espaï, però si de patrimoni viu.



I