Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 18 d’agost del 2016

tèxtils al Raval c. Riereta.


ANTIGA FÀBRICA-NAU TEXTIL

Filatura Lloberas, Casa Ateneu del Raval al c. Reina Amalia


Quadra del Sr. Tarruella Magí, que ocupava els números 18-20 i 22
any 1832








 


pati interior de càrrega i col.locació de caldera de vapor
C. Riereta,35 
Casa-fàbrica Nicola Tous i Soler, gran empressari tèxtil any 1833
abans Bonaventura Gassó
Després estampats de Joan Artós, Salvador Roig, Rafael Saladrigas






c. Sant Pau, 116
Gaspart Roldós, Miquel Clavé i Gil Bonaventura Fabra
any 1836


 



 
part oest, quadra de vapors conservada




dimecres, 10 d’agost del 2016

Can Bros de Martorell.


De l´antiga colònia industrial dedicada al tèxtil, primer al cotó i després al fil de cotó, que va endegar la seva història com a tal cap al 1852, queden, encara que malament conservades, les 3 naus de tres alçades, l´esglèsia, dos carrers de cases per a treballadors (unes 100 en total), el carrer Elies i el carrer Josep Buxeres, fetes a meitat segle XIX, la casa de l´amo, senyorial i amb una capella peculiar a on hi són enterrats algú dels seus senyors, el que queda de la casa pairal amb una reticula de pilars acabats en arc sense teulada, segurament de la bodega de vi.   El record dels molins bataners i paperers i el canal soterrat i a l´aire lliure amb la pressa uns 500 metres riu amunt.  La cooperativa de consum, el teatre i el café.

No es gran cosa, però hi prestan testimoni, riu avall, del que va ser una de les grans colònies plagades de telers del Baix.


esglèsia






economats i escola


torre de l ´amo de dos pissos amb gal.leria al pis superior
i sostre a quatre aigues



campanar capella

porta capella familia Elias

ninxol i furnicula superior








arc escarces de volta catalana perfecte


c. Elies, un dels amos de la colònia

font


arcs i pilars dela casa pairal

carretera d´acces al poligon Solvay, i pas per sota
de la A-2 (en remodelació),

HISTÒRIA.-

La plana del costat nord-est de l´antic poble de Martorell a la vora del riu Llobregat, vila romana i de pas d´homes i mercaderies, camí d´Igualada i Manresa, al costat de la Via Augusta, l´altrament dit en època moderna, barri de  Can Bros, té una història curiosa que hem de saber al voltant de la producció industrial i agrícola.

Primer va ser un lloc privilegiat fèrtil per conrear aprofitant l´aigua del riu, a més d´un petit salt que un meandre amagava, un ric mercader barceloní va aprofitar per construir tot una sèrie de molins fariners, paperers, farga de metall i de batans per esfeltrar el teixit de llana, gran idea aquella de fer confecció de draps (industria tèxtil primerenca abans de l´arribada del cotó asiàtic), que amb el temps va resultar ser la millor partida per explotar i rendibilitzar aquella aigua beneida.

Tota aquesta primera embranzida industrial va acabar produint la implantació al territori de tres nissagues que van fer negoci des de tres poblacions industrial ben famoses, Gelida, Igualada i Mataró.

La nissaga, i tal vegada la més arrelada a la zona, va ser la del prohom MIQUEL ELIAS, home del Bruc, de Gelida i fadristeny de Sant Pau de la Guàrdia, que va deixar el seu ofici cuidant terres de conreu, per invertir en la industria de moli paperer i roda de molí moguda per l´aigua del Llobregat. Aquest home va construir cases d´obrers i una residència noble a on va ser enterrat, vivint a Barcelona (C. de la Mercé), preferint per orgull les terres que li havien fet ric però sense descendència.

La seva herència va ser al final venuda a la segona nissaga de prohoms Igualadins, RAMON CASTELLS i PIE.  Allà pels voltants del 1852 el Sr. Ramon va ser l´home escollit per tirar endavant el que era per aquells llavors un petit clos de filatura de cotó.



La idea llavors va ser dividir el canal industrial principal en dos petits salts per col.locar  dos turbines, amb  l´arribada dels últims propietaris mataronins va acabar sent tipus Francis (260 CV totals), passant força motriu a dues plantes fabrils (3 plantes), dotades de pilars de fosa, i embarrats amb politges de transmissió vertical, les naus de la part de dalt més antigues amb jàsseres de fusta, que van hostatjar un total, pels volts del 1862, època de màxim esplendor de la colònia dels CATARINEU per descendència posterior,  de 6.000 pues de cotó, en aquells moments encara eren selfactines, i 24 cardes, amb un total de ma d´obra de 425 treballadors.   El 1892 eren 10.320 pues, 600 més de llana i 108 telers.

L`època pintava bé pels empresaris tèxtils Cambrosencs, aprofitaven per filar i teixir i baixar producte manufacturat fent servir el tren dels Catalans que tenien a menys d´un km. de distància.  Tenien una bona provisió de mà d´obra adiestrada a la comarca, lluny de refregues sindicals, i procedents d´Abrera, Olesa, Martorell, Ullastrell i Terrassa.

La major part d´aquests treballadors vivien a la pròpia colònia en un clos apart que va acollir en aquella part del riu, rodejada per les terres de conreu del encara propietari Miquel Elias, i la seva nissaga, café, teatre, (seu de la Coral Claveriana “L´Aurora Cambrosenca”), naus fabrils amb campanes en lloc de sirenes i pont de comunicació entre les naus de dalt i la de baix (orientada transversalment), caldera de vapor tardia per cada una i casa de l´amo i escola própia. 

Cap al 1897 es va construir l´esglèsia que es port veure des de la A-2, just al bell mig de les cases dels obrers i la casa de l´amo i escola, en la façana oest del clos industrial.

La tercera nissaga vinguda per la bonança i atreta per la hipoteca impagada pels vells propietaris Catarineu, va ser la dels prohoms ANTONI FONTDEVILA i MANEL TORRES, establerts a la vila de Mataró des del 1890.  Van decidir de portar la producció de filatura al Llobregat, que era riu amb més força de CV per moure primer selfactines i després continues  (1920), i deixar la seva imponent nau d´allà, al costat  del tren de la línia de França, per tissar i tenyir.

Van estar-se a Martorell fins el 1967, any de començament de la crisi tèxtil a tota Catalunya.





XEMENEIA HEXAGONAL (20 m. alçada)

tallers auxiliars que encara treballen com a tallers de soldadura






nau i pont



Iglesia y moli batans


vista general