Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 16 d’agost de 2015

La Peste Negra a BCN


Imaginem ara el que hagués pogut passar l´any 2014 si amb l´aparició de la malaltia de l´èbola el brot s´hagués estés per tota Europa, una vegada les noticies ens van dir el que ja feia temps estava passant a tota l´Àfrica.  De la qual cosa vam tenir molta por quan l´enfermera madrilenya va arribar de Kenia en aquella ambulància horrible des de l´aeroport..., ¿que hi hagués passat si a l´estiu els cassos d´èbola haguessin anat reproduïnt-se primer al centre de la península, després a la costa, etc?.  Doncs es el que va passar realment el 1348 amb la malaltia de la peste negra.

De primer la gent s´hauria posat a controlar les seves sortides al carrer, els seus viatges, les seves relacions, hauria tingut els serveis d´atenció d´urgència mèdica més pressent en temps de retallades sanitaries, hagués limitat la seva proactivitat, el seu gast, l´econòmia hauria minvat de moviment, la cultura hagués passat a ser una segona prioritat per temps indefinit...., o sigui un caos social i de diners, que a l´Europa del segle XIV va afectar sobretot al camp i a les relacions entre comunitats, reis i plebeis, cristians i jueus dels calls de tota Espanya, enfrontats per la incultura de cercar culpables, cosa que espero en aquest cas modern s´hauria evitat, estant separats ara per components del primer i el tercer món, oblidat fins a l´extrem que he explicat abans.

En temps d´incertessa i guerres, la fam i la malaltia van de la mà.  

http://www.historiadeiberiavieja.com/secciones/edad-media/peste-negra

"La base de la alimentación era el pan y no siempre de buena calidad. A veces se acompañaba con potajes de cebada a medio moler y un poco de tocino y, en ocasiones, incluso podían disfrutar de un plato de lentejas, en aquellos años relegadas a las clases más humildes. La verdura cerraba el círculo alimenticio de los trabajadores, quedando la carne reservada para los nobles, eclesiásticos y ricos comerciantes."

La peste importada des de l´Asia, del port de Caffa, asediada per aquelles èpoques pels turcs que van sofrir primer l´epidèmia a l´Asia, va arribar a Italia, i d´allà a Mallorca i als ports de Barcelona primer (abril) i València després.  L´interior es va contagiar cap al messos de tardor, pujant per l´Aragó, i a la punta més occidental a l´octubre.  Conforme la malaltia s´estenia, amb la seva maleïda parafernalia, primer bubons, després contagi a la sang o als pulmons, les sangries, l´espectoració, el color negre de la pell i els deliris, els habitants de l´Alta Edat Mitjana a Espanya anaven patint una por i inseguretat que no podian paliar sino fós per l´ajut diví, la medecina reconeixia que no podia fer res en contra de la plaga, i tan sols cuidaven dels enterraments. 

http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html

"Los bacteriólogos Kitasato y Yersin, de forma independiente pero casi al unísono, descubrieron que el origen de la peste era la bacteria yersinia pestis, que afectaba a las ratas negras y a otros roedores y se transmitía a través de los parásitos que vivían en esos animales, en especial las pulgas (chenopsylla cheopis), las cuales inoculaban el bacilo a los humanos con su picadura. La peste era, pues, una zoonosis, una enfermedad que pasa de los animales a los seres humanos. El contagio era fácil porque ratas y humanos estaban presentes en graneros, molinos y casas –lugares en donde se almacenaba o se transformaba el grano del que se alimentan estos roedores–, circulaban por los mismos caminos y se trasladaban con los mismos medios, como los barcos."

Queien malalts rics i pobres, gent de mar i de terra, de poble o de ciutat, i imaginem el que van poder pensar aquells servents de Deu; "QUE NO SIGUI JO, NI CAP DE LA MEVA FAMILIA, ELS QUE VEIEM ENTRAR PER LA PORTA AQUESTA PESTILÈNCIA", "M´AMAGARÉ I PREGARÉ AMB PENITÈNCIA QUE TINGUI LA SORT DE NO VEURE LA PESTE DE PROP".

Monestirs i centres eclesiàstics van ser sanadors i llocs d´enterrament

 http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02carm.htm

Una malaltia que va trobar víctimes en els JUEUS, que van haver de migrar a llocs més segurs.  Les ciutats, a on la malaltia es trasmetia de forma més lenta, van sofrir superpoblacions dintre dels recintes tancats, acinats i malaltissos.  La població va decrèixer en Europa més de la meitat del total.  

Un panorama que si que imagino esta passant, encara, a l´Àfrica septentrional, a la part que encara, segur, està tancada rebent una vacuna, que tan sols una nació tenia quan va arribar a la nostra terra.  Un fenòmen històric del que encara no podem dir que estem erradicats, i que pot posar una alarma sense solució, ni aturador, sense consequències previsibles en un futur no molt llunyà, igual que una guerra por produir fam i pavor.

Un dels Calls més ben conservats de Catalunya.

http://www.girona.cat/adminwebs/docs/t/r/triptic_call_2014_cat_web.pdf




dilluns, 3 d’agost de 2015

els meus nominats com a millor blog de l´any....

PREMIS PARABAIS


Després que la Puig Deulofeu em va fer esment a la seva llista de blogs preferits, cosa que jo li agraeixo, ara faré la meva pròpia, i agrairè a cadascún dels seus gestors la feina i l´ajut que m´han donat com a blogger en la redacció dels meus propis tips.

Gràcies a tots i bona feina d´ara endavant.  Des de Patrimoni Oblidat us respecto i recolço.

Itineraris i excursions

història i investigació
http://provenzana.blogspot.com.es/ (a títol pòstum, descansi en pau)

creativitat

musica

Anexe: Per complir les normes del premi Black Wolf

1- el primer llibre que vaig llegir va ser "El Mecanoscrit" de Manuel de Pedrolo
2- escric per compartir el que sé amb tota la meva audiència que he guanya a peu de carrer principalment
3- la meva musa es la meva Barcelona.

Faig públic aquest reconeixement a les xarxes socials.



dissabte, 1 d’agost de 2015

Patrimoni que podria tornar a ser habitable

La CASA TORRE DE LA CREU, idea-projecte de conversió en hostal per a turistes amb idea de negoci.

 Imaginem que fós un turista estranger, podem imaginar que alemany, que hagués arribat a la ciutat per emprendre un negoci relacionat amb la recerca i posada en valor de patrimoni antic que encara tingués presencia en els carrers de la nostra ben amada ciutat, que d´aquestes restes té diseminades unes quantes per tot arreu, per després, amb la vienentesa de l´Ajuntament, donar nou ús públic, com exemple podriem posar museus, centres cívics, locals d´entitats, etc. Suposem el que ja sabem, que els edificis al centre de la ciutat són cars, que les restes són protegides amb molt de sacrifici i reclamació per veins i protectors amb nom de societats sense ànim de lucre, i que tenir seu en un lloc a prop del centre del xibarri de fons dels medis de comunicació por ser una mica empipador, més que res per la quantitat de paparazzi que s´acumularien al voltant del meu cau d´operacions. 

 Doncs bé, la solució per un promotor com jó d´aquest tipus d´acció, no pot ser més fàcil. Podria anar a petar a alguna de les ciutats del voltant de la gran orbs i comprar una casa protegida, El Baix Llobregat hi té moltes, que voldrien de bon grat tenir un propietari tan bondadós ple de serena atracció cap a les obres cares de rehabilitació i al mecenatge de patrimoni, ja sabem també la diferència de pressupost entre l´Ajuntament de Barcelona i els de la resta de municipis de l´àrea metropolitana, respectant de bon grat les directrius llegals pactades en les rectories en questió de preservació. 

 Podria llavors aspirar a posseir en aquest cas edificis com els que dic a continuació. -edificis industrials de la vora del Ter i Llobregat hereus de la nostra herència tèxtil. 

 -cases modernistes d´estiueig de burgessos tèxtils al centre de quasibé totes les poblacions de muntanya o mar de Catalunya. 

 -masies pairals convertides per burguessos en cases amb jardí. -casinos públics i teatres i cinemes antics.

 -locals d´entitats com cooperatives de treballadors o seus socials de partíts polítics en desús. 

 Doncs bé una bona elecció seria anar a parlar amb el sr. alcalde de Sant Joan Despí, el Sr. Antoni Poveda, perquè em cedís l´us de LA CASA DE LA CREU, de Josep Maria Jujol, feta per hostatjar la seva tieta, no la de l´alcalde, la de l´insigne arquitecte, i poder treballar fins que el centre fós convertit en el MUSEU JOSEP MARIA JUJOL, del qual jo seria també l´artífex, modestament parlant. 

 La casa val l´esforç pel seu gran valor simbòlic i detallat acabat, i es que un dels que va ser buc insignia del modernisme català, deixeble del gran Gaudí, creatiu del mosaic del banc del Parc Guell, reconvertit més endavant en racionalista, va deixar una molt creativa empronta en aquesta casa, feta, no oblidem, per una familiar estimada. 

 La casa está composada de dos zones diferenciades en planta, la part sud, amb grans finestrals per treballar i ampli espai obert, inspirador com veurem en les fotografies, i la part del davant, compartimentada i preparada per albergar serveis anexes. Té també dos pisos més, la part de reunions, arxiu i auditori public, i la zona de golfes, airejada i ben evocadora d´un passat modernista, que li donarà pes específic a l´activitat desenvolupada al seu interior. 

Podriem veure en principi com són façana i entrada






Després lo més atractiu de l´interior, el forat d´escala.



detall lligat de ferro de la barana!!



Ara els acabats de guix a totes les parets.




detall de fusteria de l´òcul, original

 detall de fusteria en una altra finestra i persiana
veneciana no original a contrallum.

I per acabar les golfes originals i el terrar, en un principi el mosaic era fet de peces de vidre estretes del rebuig d´una fàbrica propera


 mirador i balconada de ferro forjat, colors blaus

 i grocs per lluir a ple Sol.  La idea era que la casa

destaqués a tota la contrada per la seva original

teulada  i les seves vistes privilegiades.













Qui es pot resistir a habitar aquesta casa i fer per ella el que molt del nostre patrimoni, voldria, una reedició revitalitzadora........