Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 8 de març de 2015

la Pujol i Bausis (Rajoleta) a Esplugues, dintre de la xarxa MNACTEC


Fàbrica Pujol i Bausis "LA RAJOLETA" (Esplugues)

visites teatralitzades 

TAMBÉ VISITABLE EL MUSEU CAN TINTORER
es poden fer visites de museu i la Rajoleta
amb una hora i mitja per veure el conjunt.
4 € preu combinat
El museu de Can Tintorer guarda el llegat del SALVADOR MIQUEL, veï de la Barceloneta que durant tota la seva vida, i després de descobrir les meravelles que amagaven les cases dels seus veïns, en questió de rajola decorativa, deixades a la vista pels bombardejos de l´aviació italiana a la Guerra Civil, va voler recopilar per salvaguardar per la història catalana i l´aprenentatge de les generacions venideres.

Anava comprant a paletes i gent que pagava amb sopars i regals, tota una sèrie de coleccions esmaltades i pintades que encara, avui dia, ens monstren, des de l´època renaixentista, com van anar cambiant colors, gustos i seriès d´èxit a les decoracions de masos i cases.  Des dels primers colors blaus, fins a la policromia i les series geomètiques d`èxit que van estar encara de moda a les nostres llars dels anys 70´s..




(visita teatralitzada el dia 8 de març del 2015), (tornada a visitar dia 17 de març del 2017).

Bòbila previa del 1864 "bòbila Canut"
propietaris Marius Jourdan Bourell i Joan Terrada Cornet.

La Pujol i Bausis comença a continuació de "la Canut" cap al 1874, i va desenvolupar diferents etapes segons fossin els seus propietaris, anava passant de pares a fills la direcció:
del 1874 al 1891 (Jaume  Pujol i Baucis)  i del 1891 al 1941 (Pau Pujol).

Eren propietaris de Can Casanoves a dintre del recinte del convent de Montsió i invertien en cultura en l´Avenç de Cornellà, tenier la tenda comercial al c. Tallers, 9 de BCN.

primer forn del tipus soterrat
baix es posava la llenya, de pi o alzina,
 i a dalt les peces pastades, teules, maons. etx.

La Pujol tenia 3 forns en forma d´ampolla, dels sis que hi havien de ser construits, tots tres de tipus formiguer, amb boques de foc tot el voltant, i un cos central de cocció, un es dedicava al gres, un altre a la peça esmaltada, i un altre a les peces àrabs, tots tres van ser fets al 1919 aproximadament.

En l´actual.litat es conserven a l´aire lliure, però en començament es trobaven dintre d´una nau tancada que tenia forjat coindident a una alçada de 4 metres, a on tenia una boca secundaria el forn per posar peces que necessitesin més calor per coure.



màqueta fàbrica
a l´esquerra les xemeneies dels dos forns conservats, el de gres i el de porcellana
(a dintre de les antigues naus espaïs d´enmollatge ja desapareguts)
 a la dreta la nau que ara mateix amaga el forn àrab.
al pati del costat baix de la nau gran, basses de pastar
i tancats de tint.


Els treballadors que pastaven i posaven les peces al forn eren homes, els nens treien les cendres del forat inferior quan acabava el proces de cocció,  netejaven les xemeneies dels forns i de la caldera de vapor que hi havia per la màquina de moldre argil.la,  i posaven les peces per pre-cuinar a la part baixa del forn.

Procés de pintat de la rajola.-

Les dones pintaven en torns de més de 10 hores, i cobraven 30 centims dia, Magdalena Serra, amb molt de gust i aprofitant que es el dia de la dona treballadora, ens acompanya en la visita teatralitzada que ens ha organitzat el museu Can Tinture d´Esplugues.  La Magdalena es trepadora de la fàbrica.

taula de trepa de la Magdalena preparada per treballar amb
pintura i pautes de paper
 màquina per estampar porcellana

Trepar = anar pintant la rajola cuita fent servir trepes de paper amb retalls, per deixar impronta de color a la superficie seguint dibuixos superposables, en diferents trepes successives, que feien la imatge final.

Estargir = Amb un punxó es fa una serie de puncions a sobre de la rajola y així es configura un dibuix previ, com si fós un tatuatge, després amb pols de carbó es marquen les linies amb color, i després es pinten, el resultat es diferent.

Les taules de les pintadores, dones, estaven posades juntes per poder treballar en sèrie passant la peca i posant a sobre trepes diferents i treballant a colors també diferents.

Joan B. Alós i Peris (1881-1950) va ser director artístic de la fàbrica i va pensar dissenys creatius per les rajoles cuites de la Pujol.

La Pujol i Bausis va especialitzar-se en rajoles hidràuliques de gres i amb acabat esmaltat, també pintat per les cases modernistes de principis de segle a tota la comarca i Barcelona, amb clients com el Palau de la Música, la casa Amatller, el Palau Guell, composant arrambadors de paret, terres, objectes decoratius fets a "la frita".

Procés d´ompliment del forn.-

forn àrab.-
1.- Es posen les rajoles al pis de sobre del forn en calaixos d´argil.la cuita, en cercles de fora cap a dins dins del forn, i es tanca la porta del pis baix amb rajoles i terra segellant.  (4 dies de temps es necessitava per omplir el forn, els nens eren els únics capaços de passar l´accés)  (s´inclou la posada de les rajoles que s´havien de pre-cuinar, a la part de sota, darrera del foc).

(Les peces esmaltades i acabades amb esmalt "de ferro", s´havien de coure tres vegades, una pre-cuinada i dues amb l´esmalt, la última s´havia de deixar que el fum envoltés les peces, per donar l´acabat)

2.- El foc s´havia de controlar 3 dies i s´anava obrint i tancant els forats de sortida de fums superior segons s´anés escampant el foc a l´interior i es fés el coïment individual de les rajoles.

3.- Per refredar el forn, treure les peces, i buidar el cendrer es trigava 5 dies.

4.- Es tornava a omplir, les peces imperfectes es venien de segona, tercera mà o es trencaven i es tornaven a pastar.




sortida del forn superior

forn àrab

Exemples.-




Final de la fàbrica.

La Pujol i Bausis es va treslladar a Cornellà a prop del c. Miranda, en el barri del Pedró, en que estava instal.lada cap el 1946, la situació seria molt a prop de la seu de CCOO, a prop de les vies del Tram.

+ info
http://www.xtec.cat/monografics/socials/descobrim/modernis/dossier/09.htm