Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 28 de maig del 2018

De la Inauguració del Mercat de Sant Antoni i altres cosetes.


Tant de temps esperant, tant de temps deliverant, com havia d´èsser, de com havia de viure´s, amb veïns, amb diferents alcaldies, i ves aqui que la seva inauguració arriba en temps de Crisi Catalana, tant institucional com pública i social.

I és que quelcom tan important, tant totèmic, tan present i passat, arriba amb una falca de destrucció a sota dels peus.

A l´excavar sotar els fonaments de l´importantíssim mercat, el més gran de BCN, amb més activitat de sempre, de tot tipus, amb una situació més privilegiada en l´extrem oest de la ciutat, a la sortida de muralla cap a Madrid i Saragossa, s´hi van trobar restes de l´antiga muralla del segle XVII, i de la Via Augusta.
posts del twitter de l´Ajuntament.-







Ara una, llenç per fer pintades reclamatòries contra l´Estat, i l´altre per caminar amb peus nus per un futur sense la seguretat de la societat que la va posar en aquell lloc conquerit, en aquell lloc generador de noves riqueses per l´Imperi més gran de tots els temps, el romà.

¿Que hi farem de la lluita de carrer per protegir aquest nou MUHBA barceloní?, just sortirem del macrosupermercat amb el rotulador nou a la mà i farem una gran pintada en favor dels Pressos no encara alliberats, allà a on el general Espartero posava punt de mira pels seus canons reprimidors des de Montjuic.

O posarem una tovallola espanyola, i espanyolista, a sobre del llenç d´empedrat que va trepitjar el rei Jaume I, o el pretor Daciano, quan allò del comtat català era una realitat o una promesa en "ciernes".

El mercat per mi es maco, gran, espaiós, amb bones pensades per guarir els nombrosos tendals de tot tipus de mercaderies, que ja s´havien d´ennoblir amb la seva ubicació d´una vegada per totes, sempre amb el record del carro de llibrer que es conservava el dia 26 a dintre de la nova estructura regenerada en una cantonada oblidada.







Però es això precisament el que m´amoina, quelcom ben fet, que ja es difícil en els temps moderns que corren, amb tantes opinions respectables, i amb tant de treball darrera, ara pot acabar en el no res, anorreat per gent sense escrúpols.

Vindràn unes eleccions desnaturalitzades, un polític que voldrà treure profit, un tonto malfactor que embrutarà el que es de tots, sense respecte, sense consciència, i passarà per sobre, com sempre, d´un passat que no vol opinions, que no vol més que reconeixement i estabilitat...

Que el que diguin els homes el temps ho destrueixi, 
i que el futur que vingui no tingui res a veure amb el que soc, 
si no amb el que he fet, 
per que a la fi, el que fa que el que he fet perduri o no perduri, 
dependrà sempre del que els demes opinin, 
i de lo que el temps resguardi de tot allò important que vaig marcar.

¿És això els que tots volem per la nostra Democràcia, que d´això es tracta?, doncs aprenem a respectar el nostre passat per sobre de tot.

Visca el mercat de Sant Antoni, i tot el que representa per una societat que ara mateix es mou amb el vent que més fort bufa.

festa d´inauguració el 27 de maig de 2018


porxades grans per posar el mercat dominical
amb brisoleil pel sol i la pluja

rumba a la pl. del c. Tamarit

imagineu això ple els diumenges?

superilla del c. Compte Borrell.


divendres, 4 de maig del 2018

la plana del Penedés, curiositats i propietats personals

La meva relació amb el pais de la plana plantada de ceps de vi i de cava ha sigut sempre amable i plena de sorpreses.

Va començar al voltant de les terres vilafranquines el dia que, en la diada de St. Félix, l´aplec de grups de cultura catalana de la ciutat arriba davant de l´església del seu patró, i llença els espetecs més sorollossos que he sentit mai.

Va continuar a la plaça Major aprenent, en la diada de Sant Félix, de les colles de castellers més famoses de tota Catalunya, la Vella i la Jove de Vilafranca, junt amb les colles convidades de Valls i Terrassa, aixecant els castells més màgics de tota la temporada castellera estival.  Dosos, quarts, anxaneta, aleta.....

Després, i seguint el fil de les meves caminades de 20 kms., vaig descobrir aquell tram de GR-92 que puja de Vilanova i acaba davant del castell de Castellet, als peus del pantà de Foix, un dels més macos i naturals del Pais.

Una terra plana, que puja des de Foix fins a Albinyana, entre arbres fruiters, oliveres, planes i torrents.  Que va ser terra de frontera amb els àrabs, amb castells de lluita entre aragonesos i moros com els de Subirats, Gelida, Olèrdola, tots conservats com a patrimoni d´una terra ara en pau, però altres temps feréstega.  Terra de sortida del Garraf, amb aigua i plena de vida, pas de la Via Augusta romana, que baixava del pont del diable de Martorell per Sant Sadurni, Vilafranca i L´Ordal, amb variants per Olèrdola.

Si els romans la van travessar, els burgesos del vi i el tèxtil s´hi van enriquir, fent iclús les Indies d´ultramar, per tornar d´allà a invertir els diners estalviats.  Ells van portar aiguardent i cotó filat a vendre i van tornar rics per erigir cases tan maques com les que trobem a la Rambla de Vilanova i als espaïs industrials i culturals dels voltants de l´estació, seu d´una Expo Industrial al 1888, o al carrer Hospital del centre de Sant Sadurni, els camins costeruts de Gelida, o la muntanya de dalt, a prop del seu famós castell.

La fil.loxera la va esquilmar, però va reeixir, el cava l´ha feta famosa, i el vi és el seu principal atractiu turístic,

Si voleu caminar i travessar-la, feu servir el GR-5, des de Sitges fins a Collbató, la cara nord de Montserrat, passant per Olesa de Bonesvalls, el Ordal i Gelida, a més de la plana de la Beguda.

Si voleu veure museus, aneu al "Vinseum" de la plaça Jaume I de Vilafranca, al davant de l´església de Sant Felix.

Si voleu veure castells, a la diada d´agost de Vilafranca.

Si voleu tastar cava a Sant Sadurni, el dia del "Cavatast" a primers d´octubre

Per Festes Majors les de Vilanova a finals de juliol, Sitges a mitjans agost, Vilafranca a finals d´agost, la Fil.loxera a Sant Sadurní a principis de setembre, una per cada data no coincident.

Per gastronomia el xató de Vilanova a l´hivern, i els calçots a Valls al gener.

Un segell especial amb denominació d´origen, que en aquest cas te un recorregut per St Sadurni lligat al seu passat romà.  Aquest es el patrimoni que hi trobem al seu pas.

arc romà de l´antiga muralla que rodejava
tot l´antic asentament romà
inici c. Hospital

rectoria (1824)

església de Sant Sadurnï
torre gòtica, i façana noucentista
inscripció "que el cor sani el cos"

reforma de Jordi Garcés


fassina Cal Guineu i Centre Interpretació del Cava
antigament el licor que es feia s´exportava a ultramar
i es venia per part dels que després van tornar
com a indians a fer les seves cases modernistes
i noucentistes.

fassina abans de ser reconstruida

casa dels propietaris de la fassina de Cal Guineu,
el Sr. Lluis Bru, lloc de reunió dels "7 savis"
protagonistes de les festes del setembre
Festes de la Fil.loxera, que van saber fer-s´ho
per comunicar i trobar la solució a la plaga


Cal Formosa, noucentista (1928)
c. Hospital

casa Josep Mestres (1883)
pl. Ajutament

Ajuntament St. Sadurni
Ubald Iranzo i Miquel Niubó (1900)
casa Mota (1893)
c. Raval


casa Lluis Mestres (1912)
c. Raval

torre de muralla d´en Mingo
reconvertida més tard en torre d´aigua
c. Raval

caves Freixenet

part de la riera d´en Lavernó



Cal Calixtus (1885), modernisme
antic eix nord-sud de conexió amb l´estació
zona creixement modernisme
c. Diputació



casa Miró (1850)
c. Diputació
caves del centre del poble.- 


"Lacrima Baccus"

"Recaredo" http://www.recaredo.com/
El 1924 Josep Mata Capellades s’inicia en el món del cava com a desgorjador
 i elaborador professional. A pic i pala, enceta la construcció de les caves
 tot just a sota de casa seva, al centre històric de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).