Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de març del 2016

el "Sevillano", records





camins diferents:

Al nord el "SHANGAI", que portava els gallecs fins a l´estació del Nord






Al centre el "BOTEJARA", pels extremenys. també a l´estació del Nord

 i al sud el "SEVILLANO" = al "CATALÀ", en versió d´allà






UN CONTE AMB MOLT DE RECORD PER TOTS ELS NOSTRES FAMILIARS QUE JA NO HI SÓN....

-Sr. Eugeni Alfocea
-Sra. Isabel Sánchez
-Sr. Antonio Lietor
-Sra. Ana Maria Torres
-Sr. Miquel Valero
(pares i avis nostres) +


Fa anys recordo, em refereixo a quan tenia uns 12 anys, any 1970 aprox., que una nit d´estiu, entrada la madrugada, els meus pares ens vam despertar el meu germà i a mi ben d´hora, i ens vam fer vestir ràpid i agafar un taxi per anar a l´estació de França.  El cert es que el meu pare encara no havia comprat el nostre r-4 de l´any 75, i havien de sortir pitant cap a Jaen per començar les vacances aquell estiu.

A l´entrar a l´andana amb les maletes, en aquella hora tan primera, la sensació de deja-vú va ser impactant, segurament aclaparat per les imatges tretes de pelicul.les dels anys 30 del cinema negre americà, la flaire a humitat de l´estació, a carbó, la llum esmorteida, la rumor de pases, els remors de ferros dels vagons.

Recordo perfectament dues coses que s´em vam gravar per sempre en la memòria, l´home que regava la part baixa de fusta dels vagons del "Sevillano", i els sillons blaus amb respatger lateral pel cap que ens van servir per fer aquell llarg viatge.

Després de la pitada i la sortida cap a l´aventura d´aquell estiu han passat molts anys, i ara, al http://www.mhic.net/ , la meva dona i jo hem pogut tornar a asseure en aquells sillons, ocupar aquelles cel.les de 4 x 2 metres, tornar a sentir la remor de les rodes, veure el paisatge que passava aquell tren ple de vagons de la sèrie 8000, tornar a tocar als herois que feien les 25 hores que durava aquell viatge en l´època de la inmigració gallega, murciana, andalusa,
 i espanyola en general, o sigui, als temps de Franco. 

Tot gràcies al vagó real del "Sevillano", que es pot visitar just al costat de Sant Adrià, sortint de Barcelona pel carrer Guipuscoa, "en terres de la senyora Maria Consol Moragas, primera marquesa de Moragas, a l’anomenat mas Tondo" a on va ser treslladat l´arc de l´esglèsia dels Carmelites Descalços del C. del Carme de la Rambla.



 Un plaer molt gran per aquells que van viure aquells temps, un plaer inmens dispensat en un lloc molt tranquil, apartat de tot brogit de ciutadania, en mig d´una masia ("Can Serra") , recuperada per ús públic, en un lloc que no es comparable als escenaris que van trepitjar els nostres avis, però que encara vol fer record de totes les fatigues que van passar.

El "Sevillano", el tren de l´esperança i les il.lusions per milers i milers de familiars que deixaven dona i fills al poble d´origen, amb o sense papers de treball, per buscar fortuna a Barcelona, la ciutat de les fàbriques, del tèxtil, de la metal.lúrgia, de la SEAT o de la FECSA, o de la construcció.  Arriscant-se a acabar tancats a dintre de l´estadi de dalt la muntanya, abandonat per donar aquest servei execrable aquells dies terribles, fins que algún familiar portava papers de contrabàn aconseguits a base de soborns o favors, i amb temor amorosit de qui havia patit lo mateix temps abans.

Un futur d´esperança, a viure a casa de lloguer amb pocs mobles i molt fred, i guanyar diners per enviar a casa, a on fills i dona, i pares també, morien de gana, gastant poc a base de recolçament de classe obrera, com fem ara en temps de Crisi inmobiliaria i bancaria, i amb molta empenta sense premi. 

Tot un sacrifici que encara paga premi, per molts que són fills d´aquells HEROIS.




diumenge, 13 de març del 2016

Masia Freixa de Terrassa.

Situació



gracies a les fotos que va fer la NURIA


https://www.google.es/maps/place/Terrassa,+Barcelona/@41.5628477,2.0036939,200m/data=!3m1!1e3!4m2!3m1!1s0x12a492e820fabbfd:0xab0d33c5f2c73098!6m1!1e1

L´antiga fàbrica va servir per bastir la nova casa dels industrials tèxtils que no la van acabar de posar en marxa, transformant la nau industrial, que va ser encarregada a l´ arquitecte Lluis Muncunill, i que va definir, de forma molt creativa, un nou espai nou amb voltes d´inspiració industrial, parets encalades recobertes de mosaic i ceràmica per usos més doméstics, i fusta noble que definís uns espais interiors acollidors. (any 1907).

Els industrials Freixa, dedicats a la transformació de l´alpaca de llama, importada de sud-america, van emparentar amb el Alegre-Sagrera.  La casa principal a l´Eixample Dret de Barcelona.



  



Tipologia,  nau d´uns 30 metres de llargada amb una amplada de 10 metres, uns 300 m2,



Orientació, de la seguent manera: la part noble orientada a l´est en una de les parets curtes protegides amb finestral cobert amb celosia, la part de magatzem i menjador a l´oest, i les façanes llargues, postisses, que donen aixopluc a les diferents petites cambres auxiliars unides per un passadís longitudinal, d´uns 2 metres d´amplada i 10 metres de llargada, que uneix la zona de les dones amb el menjador al costat curt oest, just a l´altra banda.

Les visites es rebien a l´entrada descentrada del costat nord, allà trobaven mobles per deixar la roba d´abric, passaven a la sala d´espera, transformada més endavant en despatx per un dels fills de la familia, i després passaven al menjador del costat oest, la zona de servei estava just adosada a aquesta part de la casa, amb la cuina pujada al segòn pis.

El passadís passava just a l´altra banda per davant dels dormitoris, nens al costat nord, i pares al sud, i al final, com a remat la zona de dones i el bany.

També en aquest extrem trobem la torre mirador.








Façanes, les façanes de la masia Freixa van ser pensades com a parets afegides a les de mahó de la construcció fabril original, encalades, amb grans obertures en arc parabòlic i amb una gran sona porticada, d´un metre i mig d´amplada, medint des de façana a peus dels arcs, per protegir de l´isolació sud i oest, en aquesta banda deixant una mica més d´espai, per donar servei a la gran entrada d´aquest costat.  Just en l´entrada principal, costat nord, la porta es cobreix amb un altre portic més ampli que protegeix l´àmpit.





Sostres, lo més destacat de l´obra, tot el complex esta cobert amb volta de maó en diferents seccions, sustentat per pilars i vigues de fusta a l´interior..., total, 3 al costat est i 3 al costat oest, fetes amb maó pla i recobert de  ciment amb formes creatives a l´exterior, totes les teulades estàni cobertes de retalls de vidre com si d´un mosaic es tractés, amb el motiu de reflectir la irradiació solar, creant un contrast entre el gris del ciment i el blanc de l´arrebosat molt estètic.   La zona noble i el dipòsit d´aigua d´un costat, la part del centre amb les dues plantes afegides, el sostre del pòrtic principal, i l´arc que cobreix l´arc paràbolic de l´entrada oest funcionen amb dimensions diferents, amb lòbuls més sobresortints, i encontre de linies d´intersecció més estudiades.



volta de maó pla al Vapor Aymerich


Alçades,  just al centre de l´antiga nau fabril, s´hi van afegir dos plantes per servei de cuina, cambra de jocs, per la nombrosa prole de l´industrial  Josep  Freixa i Argemí,  i dormitori secundari.  A la part est també s´hi va afegir un pis més.


escala mirador


Curiositats. Glorieta paret costat est, que dona un final més acabat i adient a la part amb més llum, terra dur retallat al voltant de l´edificació, minaret decoratiu cantonada nord-est, amb escala de caracol central, jardí de  Rafael Benet i Vancells al voltant amb inspiració sobre la llegenda de Sant Jordi. mosaic de ceràmica als arrambadors exteriors, balconades de ferro a les cantonades del tercer pis central.





Interiors, destaquen els treballs en fusta noble de caoba per les tapa-obertures internes i palo-santo pel mobiliari que encara es conserva al rebedor.  La part més lluida podria dir-se que són els acabats de frontisses de ferro, amb forma de papallona per mobles i portes.  Les finestres de la part est tenen porticons de tancament en guillotina, moguts per corriola vertical i politja, que tenen tres posicions d´obertura amb frontissa de seguretat transversal que pot anar anclant-se segons es puja.  Els ponts tèrmics interiors es trenquen amb celosia exterior, fulles de vidre mitges d´una cara amb marc obrible, o porta de fusta en el cas d´abertures fins al terra, i porticons de fusta que no tanquen com es habitual en forma de fulles dobles de llibre, sino que es mouen per guia lateral, i  s´uneixen en el centre fent servir una junta de barril, molt ben estudiat per l´època, encara no es coneixia la goma i la càmara d´aire en els finestrals moderns.

Decoració molt sobria, mosaic hexagonal pel terra en el passadís, sostres de guix (treballat en l´entrada), fusta i vidre, color verd en façana, que l´ama de casa arreglava amb poms de flors portats del jardí romàntic exterior.

A Barcelona es conserva el sofà girat de la zona de dones, amb la tauleta de vidre.


finestres despatx i politges als extrems per accionar
en modo "guillotina"


despatx


arrambadors al rebedor
mobles especialitzats en guarda de
-paraigues
-abrics
-capells

passadís

bany extrem est

porta escala mirador




El detall del moble central del passadís amb una porta amagada que dona a una petita cambra està molt aconseguit, i els radiadors i cambres sanitaries són molt modernes per l`època, destacant l´ESCALFAPLATS comprat en l´expo del 1929 a BCN.



-El serraller Pau Bros executa part dels treballs en ferro dissenyats per l'ebanista Pere Sabater a qui també Muncunill confía alguns dels mobles de l'nterior de la Masia.

-El guixaire Jeroni Aldabó és l'autor dels treballs en guix que decoren el sostre de les sales nobles.

-Del fuster Pere Grau Mach és l'acurada fusteria interior que podem veure en portes i finestres de vores arrodonides.

-Destaca a també, el mosaic de paviment hidráulic a l'interior i a l'exterior, l'arrimador blanc de cerámica segons disseny de Lluís Muncunill i realitzat per la firma Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.

Modificacions posteriors, acabant sent, ara en altre ubicació, Escola de Música Municipal, ara es l´oficina d´info turística de Terrassa, amb rutes guiades per la història de la masia tots els dies a les 12, gratuïta. i l´oficina de la síndica de greuges terrassenca.

dimarts, 8 de març del 2016

escorxador municipal de Badalona i torre d´aigua

Construit el 1924 i inaugurat pel rei Alfons XIII EL 1927, i obert el 1928.

Podem trobar-lo just al costat oest del parc d´oci de Badalona i de la Penya, el "Magic Badalona", al carrer Arquitecte Fradera, amb entrada per aquesta banda al parc de l´Escorxador modern, amb sona per gossos, bancs i ombra, i sona de joc per nens-es.

Construit en terrenys del marqués de Sant Mori, que tenien la seva casa de "Ca l´Anglasell" (ja desapareguda), a la part alta del barri de la Salut, abans que es construís als anys 40´s amb torres d´autoconstrucció, 

Els terrenys els va comprar el Sr. Anselm de Riu el 1920 per vendre en parcel.les, de les que va reservar un pedaç de 18.000 m2 quadrats aprox. perque l´Ajuntament hi fés el seu escorxador.







La construcció va perdurar fins l´any 1983-5, que l´arquitecte noucentista Josep Fradera Botey i l´enginyer Enric Casas, arquitecte municipal de Badalona per aquells llavors, va dotar de suficient sentit modern a l´equipament municipal perque així fos, amb pavellons separats per gènere de carn (vaques, ovelles i  pocs), carrils de ferro intercanviables al sostre, i una torre d´aigua pròpia que va fer el servei de proveiment que necessitava una construcció que estava a les afores del terme municipal.

Les curiositats del recinte són el rellotge de la torre, les naus industrials amb gablet decorat amb ceràmica, antigues naus que des de l´any 2011 (març) són el nou parc i nou casinet del barri, després de la inversión aprovada per l´arquitecte municipal Josep Maria Massot.

http://www.badaweb.com/noticies/noticia.php?id=23651






dijous, 3 de març del 2016

ruta per la història del millor club del món, BARÇA


http://www.uolala.com/actividad/historia-del-barca-camps-historics-i-museu-28558

els punts 4,5,6 estarien als voltant de la cruilla de l´Avinguda Josep Tarradelles i Diagonal,
el punt 3 seria el c. Consell de Cent and Pau Claris
el punt 10 es el Turó Park,
el punt 7 es la Travessera de les Corts

punt 1 es l´Hospital de St. Pau
el punt 2 es la cruilla de Pº de Maragall i c. Acacies

punt 9 Rambles amb pl Catalunya
punt 8 c. Carme


HISTORIA DEL F. C. BARCELONA i els seus diferents escenaris a la ciutat...
8.-
lloc de fundació del F.C. Barcelona.
Gimnàs Solé.
c. Montjuic del Carme, 5 (cantonada c. del Carme).
placa record.
1899


9.-
Lloc celebracions
Font de Canaletes.
Rambles
abans els diaris de la ciutat publicaven els titulars conforme anaven sorgint durant el dia en la façana de l´editorial, el diari "La Rambla" ho feia al quiosc que tenia davant, lloc a on després es va construir la famosa font.

3.-
Seu social
C. Mendez Vigo, 8.
després de les seus d´abans de la Guerra Civil, als carrers Diputació i Consell de Cent, Josep Cubells i Bargalló va buscar una nova seu al centre de la ciutat, a on els socis anaven a comprar les entrades anticipades i a fer els abonaments de temporada.   Lloc a on es va fixar a Kubala.
Va ser seu del 1941 al 1975, ja no existeix!!.

Seu camps

10.-
1899-1900
Velòdrom Bonanova, Turó Park.

1.-
1900-1901
Hospital de Sant Pau

2.-
1901-1905
Ctra. Horta
http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2011/06/masia-de-can-sabadell-tercer-camp-del.html

4.-
1905-1909
C. Muntaner



6.-
1909-1922
C. Industria, ("La Escopidora")
primer camp en propietat
del costum que veiem a la foto estampat de estar asseguts al final de la tàpia de tancament ve el nom de CULÉS.
https://es.wikipedia.org/wiki/Camp_del_Carrer_Ind%C3%BAstria



7.-
1922-1957
primer camp de cespet
C. Travessera de les Corts, ("Les Corts")
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/10/camp-de-les-corts-fc-barcelona-1922.html








1957-actual.litat
Camp Nou
Obra del president, burgés tèxtil, Miró-Sans i Casacuberta.


Nota equips històrics al meu entendre de bon culé.

-BARÇA DE LES 5 COPES (lliga 51-52// copa// copa llatina (=copa d´Europa actual jugant la final amb el Niza)// copa Eva Duarte (entre campió de lliga i copa, no va fer falta jugarla)// trofeu Martini&Rossi// +equip més golejador lliga

Al punt número 5 dels mapes tenim el museu Melcior Colet, a on podem veure la copa que es va guanyar



Porter, Ramallets (51-53, 55-57)// Defensa dret, Biosca (51-54, 56)// Defensa central, Seguer (51-56)//
Defensa esquerre, Flotats (53-54)// Mig dret, Segarra (51-56)// Mig esquerre, Bosch (53-57)//
Extrem dret, Basora (51-54, 57)// Interior dret, Kubala (52-57)// Davanter centre, César (51-54)//
Interior esquerre, Moreno (53-55)// Extrem esquerre, Manchon (52-56)// Entrenador: Daucik (51-54) //

-Barça de Cruiff (1974)

Sadurní, Asensi, Mora, Rifé, Miqueli, J. Carlos, Reixach, De la Cruz, Cruiff, Sotil i Marcial.

-Barça de la final de Berna.
Jugada amb el Benfica, el 1961 en el Wandorf Stadium, resultat final 3-2



Ramalllets, Suarez, Vergés, Kubala, Czibor, Kocsis, Evaristo, Gracia, Garay Foncho, Gensana (el barça de los Húngaros).

-Barça de la final de copa del 1942.
La recuperació de l´equip després de la guerra i just abans de baixar a segona,
resultat final 4-3



Martín, Miró, Escolà, Benito, Balmanya, Zabala, Sospedra, Bravo, Raich, Rosalén Llàcer