Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de desembre de 2013

Montjuic, passat rodejat de barraques

Montjuic actualment, en sentit històric, des del cim ens fa una revisió del llegat esportiu en la seva cara amable.

Cada vegada que pugem per sobre del MNAC fem repàs del que vam viure l´any 92.  Aconteixements com les Olimpiades de Barcelona triguen molt en esborrar-se de la ment dels que les van viure, que encara som molts, però també queda algún barraquista entre aquest visitants, que se´n recorda dels anys que va haver de passar per aquella muntanya malvivint al voltant del solar que ara ocupa tan vistosament l´Estadi Olímpic.

En aquest viatge programat farem una visita al que queda d´aquell passat....

Començarem per la part de Miramar i el seu balcó des del qual podem observar..

1.- Estatua Colon, feta per l´Expo Universal del 1888 celebrada al recinte del Parc de la Ciutadella

2.- Aduana, construida entre 1896 y 1902, obra de l´arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, i l´ingenier Pere Garcia i Fària.

3.- Govern Civil.

4.- Antiga estació del Morrot dita de Sant Bertran anava a Vilanova, Valls i Tarragona. Fins el seu final, amb la transformació amb motiu de les Olimpiades del 92, va existir una branca que comunicava l´estació del Morrot amb l´estació de França, donant servei als molls de Bosch i Alzina, i al de la Barceloneta, i a les instal.lacions de la Maquinista Terrestre y Marítima + la línea de Mataró.

5.- Moll de Bosch i Alzina, també dit Moll de la Fusta, antigament estava ple d´edificacions portuaries que amagaven el carregaments de fusta que arribaven al Port.

6.- baluart i Portal de Mar, l´antiga protecció també es perllongava per aquesta banda de mar, i va defendre la ciutat durant el 1714.  A la zona de l´Escola del Mar hi tenia una porta que està sent descoberta i protegida en l´actual.litat.

7.- Hotel W, de l´insigne arquitecte Ricard Bofill.

8.- World Trade

9.- Antic moll de càrrega avui museu d´Història de Catalunya.


Miramar va funcionar, abans de ser hotel, com a centre d´emissions de tv des dels 50´s, lloc on van començar a arribar les famoses emissions de Eurovisió, i lloc de començament de programes emesos en català, com "Aquesta es la seva vida", i programes musicals, com el que va fer famós en Serrat en la seva Joventut.  Va ser el començament d´un medi que va fer molta fortuna gràcies als seus professionals i al seu compromís amb la gent treballadora, que necessitava entreteniment al començament de la democràcia, i que
ara està tornant a perdre el terreny guanyat a base d´esforç i treball per culpa de les retallades en medis audiovisuals.

programa "el Balcó del Mediterrani"

J. L. Barcelona i Conxita Bautista
guanyadora d´Eurovisió el 69


El seu trasllat a Sant Cugat, va marcar la fi d´un temps lligat a la producció audiovisual per passar a ser un lloc d´esbarjo i vistes, com havia sigut als temps de l´Expo Internacional del 29.

Passem de zona i anem a reviure la zona del barraquisme a Montjuic:



Les barraques a Barcelona van ser la resposta a l´allotjament de moltes families treballadores, que trobaren en poguer viure dintre d´una caseta feta de fusta, la seva manera de restar prop del lloc de treball i dormir aixoplugats, sense més problema que intentar no ser desallotjats de la nit al dia per les autoritats que propiciaven l´arrivada d´aquesta gent, vinguda de tots els racons de la península, però que no volien que en el seu interior hi visquessin gent d´afiliacions polítiques indesitjables.

Tenim en el record nuclis de resistència anarquista, com Can Peguera, que el règim falangista i autàrquic considerava un focus de problemes i protestes, pel qual motiu aquest nuclis poblacionals, molt estesos per tota la ciutat, hi havia a tot arreu, a la Diagonal, al barri de Horta, al costat del camp del Barça, al pont del Treball, a Montjuic, a les platges de la ciutat, al Morrot, a la muntanya de Collserola i Sant Pere Màrtir, etc., eren margenats i estimatitzats, no cercant el que realment reclamava el problema, una solució constructiva definitiva. 

bar Can Valero

al fons l´escultura de Josep Llimona
situació:
a dalt ctra Montjuic abans d´arribar a la recta de l´Estadi
una mica més amunt del Poble Espanyol

La gent per exemple a les barraques de Montjuic, barris de Can Valero, Tres Pins, Les Banderes, Damunt la Fossa, restaven encerclades per una gran tanca de pedra que separava els carrers plens de barraquistes, al 1957 eren 52.000 persones, del cementiri i del Palau Nacional.  A dintre d´aquest barris els treballadors a moltes de les fàbriques tèxtils, bòbiles i industries de tota Barcelona feien una vida sacrificada i molt pobre, dormien fins a quatre familes en espais de menys de 20 metres quadrats, sense aigua ni llum, la llum la llogaven a cases ben aixecades de la rodalia i l´aigua de fonts de muntanya carretejada a galledes fins a la cuina, sense clavegueram, i esposats a l´aigua de pluja i les torrenteres, feien el que podien per sobreviure a dintre d´una ciutat que els necessitava però no els mantenia adequadament.

Fins els anys 50 no es van propiciar les primeres promocions de pisos subvencionades per l´Estat, i sempre amb l´excusa de gran aconteixements que s´havien de celebrar en recintes propers, com va passar amb el Congrés Eucarístic del 52, amb seu a la Diagonal, i que va permetre el luxe de poder veure aixecar el barri d´Eduard Aunós a la Zona Franca o les vivendes del Congrés.

Aquestes vivendes encara que mal fetes i sense una xarxa de serveis duradora i ben construida, eren una solució millor per a molts ocupants d´aquells barris sense padrí ni futur.


Estadi Olímpic l any 1929

La barriada dels Tres Pins va desaparèixer els anys 60´s per construir en el seu lloc el Parc d´Atraccions de Montjuic, i fins els anys 80´s encara hi restaven barraques per exemple al Carmel, que no van ser erradicades fins l´arribada de les Olimpiades a Barcelona, fins aquells anys no van començar a preparar-se grups associatius a dintre d´aquests nuclis de veins, endegats per grups i voluntaris lligats a moviments i combregacions eclesiàstiques que feien el seu cami misionari a dintre dels suburbis de barraquisme.

D´aquesta vida sense futur tenim un bon exemple a dintre de la "Muntanya Màgica", arreclada per viure l´Expo Universal del 29, però amb els treballadors que van fer crèixer els stands i les construccions tancats al seu interior, sense finestres des de les quals disfrutar de l´espectacle ofert per Barcelona.

zonificació de le barraques de Montjuic
posterior a 1966

vista del Poble Sec des de Montjuic
vegis la muralla i el portal de Sta Madrona 

també farem un repàs de les fites més importants del costat sud-est de la muntanya.....

El parc d´atraccions.

El parc d´atraccions de Montjuic, antigament reducte de diversió i generadorde bons records per molta canalla que passava disfrutant de les seves atracciones els caps de setmana, va ser una idea que va tindre l´alcalde Porcioles per reactivar una muntanya que en aquella època estava totalment degradada a prop de Miramar de cara al mar i Barcelona, aqui ja havia hagut un parc anomenat Maricel al 1929, en aquells anys 50´s ja existia el centre d´emissions per tv.

entrada park


plànol

L´Ajuntament va propiciar un concurs d´idees empresarials que va guanyar, com a únic postor, un inversor sudamerica anomenat José Antonio Borges Villegas, que ja tenia experiència en aquell pais com a propietari d´un parc de diversions, va aconseguir una concessió de 30 anys, que va aprofitar per construir 40 atraccions en els antics camps ocupats per les barraques del barri de Tres Pins, els quals habitants van ser traslladats per l´ocasió.


El juny de l´any 1966 el Generalíssim va inaugurar, amb l´alcalde Porcioles al costat, les instal.lacions al costat oest de la muntanya, i va donar el tret de sortida per un parc que va fer fortuna amb les seves actuacions musicals i la seva disposició al capdamunt del funicular que pujava des del Paral.lel, i que feien servir moltes families els caps de setmana per passar una estona ben agradable, un dia de menjar i berenar per un preu mòdic.


imatges cedides per la cortesia de "Achus"





Jo tinc record d´haver passat un dissabte ben joiós amb els companys de fàbrica, el dia que la SEAT, també propiciada per Porcioles i el franquisme, devia ser l´any 1988, va llogar el parc per homenatjar tots els seus treballadors en jornada de portes obertes.

Lo més curiós del parc, posterior en construcció al del Tibidabo, parc i casino, el parc "Saturno" a la Ciutadella i "Turó Parc" a la Diagonal, encara que també al 1860 va existir els "Camps Elisis" al Passeig de Gràcia, però coetani a les atraccions "Apolo", era la seva distribució en terrasses i la presència del telefèric del castell sobrevolant les atraccions, entre las quals va destacar la muntanya rusa instal.lada el 1990.  

el 1996 va tancar definitivament el parc, embargat pels seus deubtes, i ara s´ha convertit en un parc que encara conserva alguna de les seves infraestructures originals.


El castell i la seva història des del 1640 durant la Guerra dels Segadors.

Contruit allà pel 1460 durant la Guerra dels Segadors, contra l´imposició de Felip IV, i després fet servir pels exercits que van volguer sotmetre la ciutat, com el general Espartero i el general Prim.

el bombardeig del general Espartero a la Barceloneta


El funicular i el telefèric del castell




http://el3.cat/de-can-tunis-a-montjuic-en-transport-public/

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Loquillo i Troglotites, tota una vida, també a BCN capital



Avui parlaré d´un dels meus cantants preferits, que normalment, com acostuma a succeir, va marcar la meva joventut.

Jo vaig començar a anar de discoteca l´any 84, primer a les del barri, i després al centre de la ciutat Ozono, Sicosis, Apocalipse, Ja amb la meva xicota.

El primer gran amic que vaig tenir, després padrí a la meva boda, tenia tota l´estètica del nostre protagonista, macarra segur de si mateix, agresiu i noble, era tot un prototipus d´aquell "feo-fuerte y formal" que va cantar Loquillo l´any 2001, i la seva personalitat va marcar en molt la meva visió vital.  Sempre recordaré la seva lluita per trobar feina en una època com la d´ara, castigada per l´atur, els 80´s, i també, com no!, enamorar dones, i també la seva llar de familia molt unida arran de la mort del pare.

El Loquillo va començar també la vida de la mateixa manera, en el Clot.  Fill de pare treballador ex-combatent republicà, amb arrels a la mateixa branca revolucionària, i vivint la ciutat en un extrem de Barcelona, inmers en un sentiment de perdedor propi de la gent pobre que no té res a perdre o guanyar.

carrer de joventut del Loquillo al Clot


Els seus primer moments de protagonisme van arribar de la mà del basquet, va ser bon jugador, en equips com l´Alpe de la Gran Via Barcelonina, escola-bressol del Barça, una de les moltes que hi té per tota la ciutat, i el Cotonifici de Badalona, on va coincidir amb l´Epi, gran jugador de l`època dels 80´s al Barça, però no va cuallar, ja que el seu cap i el seu cor estaven per altres fites diferents, el volia muntar un grup de rockanroll, que ja feia furor a la ciutat, i que tenia ja alguns pioners adictes.

Hi havia una tenda de discs al carrer del Carme, 94, el qual propietari ja havia portar a cantar a la ciutat algún grup mític, per exemple los Rolling Stones o The Clash, i que es deia Gay and Company, era el Gay Mercader, i la seva tenda estava plena de novetats referents al món del rock clàssic, allà va anar el Loquillo, a cercar músics per la seva nova banda, i va trobar ni més ni menys que al Carles Segarra, que per aquella època ja feia imitacions de cantant als locals de moda barcelonina.

Abans d´anar-se´n a fer el servei militar, ja apoderava al Carles, havia fet un disc mig amateur amb una discogràfica barcelonina "Cúspide", i havia fundat un grup anomenat "Teddy Loquillo i sus amigos", eren finals del 70´s.

Abans d´anar-se´n ja havia conegut al Sabino Méndez, a la tornada es van trobar els dos grans amics i van començar de nou a fer plans per llançar el nou grup, que s´havia de dir "Loquillo i Trogloditas", en principi ajudats pel Manolo Garcia i el Quimi Portet, en quan a infraestructura i nom propi, la idea de Trogloditas va ser d´ells.



La banda va començar a fer "bolos" per tota Espanya, primer a Tomelloso el 1983, i després ja sense aturador, impulsats per la gran "Moguda" madrilenya, de la que van aconseguir beure, veient sorgir a la vegada grups com Alaska, Gabinete Caligari, etc, de tal manera que fins mitjans dels 80´s, el grup format per Sabino, Ricard Puigomènech (guitarra), Jordi Vila (bateria) i Josep Simón (baix), com començar a enhebrar la mítica de la banda, cançons com "Rockanroll Star", La Mafia del Ball", o "Chanel, Cocaina i Don Perignon".

Al final de l´any 87, Sabino està massa enganxat a les drogues i deixa la banda, després de tenir desavenences amb Loquillo, i aquest ha de replantejar-se la marxa de la banda, també mermada per la perdua d´oida de Ricard Puigdomènech.

Sabino y Loquillo


Troba un altre compositor, el Carles Sopenya, i comença a veure que pot fer cançons amb més contingut creatiu, però sense perde ritme i força compositiva, així comença la nova etapa de "Loquillo i Trogloditas", que els antics membres no entenen massa bé, incorporen un altre guitarra el 93, durant l´època vasca del Loco, i aquest també contribueix al canvi de direcció del grup, ja no es tracta tant de tocar rockandroll, sino de fer-ho amb cert contingut poètic. 

Per fi mor Pepe Risi, i Josep Simón, l´únic component que queda de tota la vida, després de 25 anys de grup, deixa la banda, i això suposa la fi dels Trogloditas, que encara que no ho sembli també noten el pas del temps, enrera queden discos com "la Mafia del Ball" (1985), "Morir en Primavera" (1988), "Mentre respirem" (1993) totes de la discogràfica Hispavox, "Cuero Espanyol" (2000) amb Emi-Odeon.

Avda. de la Luz, a la que va dedicar una cançó
es troba a sota de la plaça Catalunya



divendres, 11 d’octubre de 2013

patrimoni entre l´H i Cornellà (dia 9 -11- 13)

TROBADA
hora: 9.00 hores
lloc:  RENFE estació l´Hospitalet Centre
rambla Just Oliveras



VISITA GUIADA  A L´H
Amb el motiu de fer conèixer l´obra de l´insigne arquitecte modernista de la ciutat Puig i Gairalt
-cases barates Rambla
-casa Sant Feliu








 La història curiosa del baró de Maldà
-font del Repartidor i Can Xerricó

La història del maquis més famós
-antic Ateneu i història Quico Sabater

i llocs de patrimoni i reclamació patrimonial
-parc Can Buxeres i barri de "la Fonteta"
-pont Canal de la Infanta i quarter Remunta




.....ja a Cornellà....
-casa dels comtes de Bell-lloc i parc de Can Mercader
-fàbrica tèxtil Can Rosés (petita ressenya de la història fabril a la ciutat)

I per fí,.... a les

HORA: 11.00 hores
VISITA GUIADA PELS TESTIMONIS PATRIMONIALS DE CORNELLÀ....

FINALITZACIÓ a les...
HORA: 13.00 hores



divendres, 27 de setembre de 2013

EL FUTUR DE LES RUTES GUIADES DE PATRIMONI

RUTES DE PATRIMONI HISTÒRIC UNA NECESSITAT PER PROTEGIR EL NOSTRE PASSAT

Ja fa un temps que a tota Barcelona i pobles i ciutats de Catalunya, ha sorgit una tradició, que imposa una inversió en gent i recursos, per posar en relleu el variat i poderós tresor del nostre passat, mostrat pels mil exemples valuosos que tenim en questió de patrimoni.

Un edifici, un pont, una font, un vei que tingui una edat superior als 70 anys és un tresor per nosaltres, segurament les històries que ens podria explicar aquesta fita encara viva del nostre passat seria un gran aprenentatge per nosaltres.

Hi ha molta gent interessada en propugnar una cerca exhaustiva d´aquest passat, dedicades recollir fotografies per internet en blanc i negre, historiadors amb blog personal, escriptors de moda i afeccionats en general, en dediquen hores del seu temps, inclús defensant amb la seva presència la conservació i publicitat d´aquestes restes retrobades per tota Catalunya.

El que veiem per tant és un interès creixent per saber del nostre passat, i com a exemples vius d´aquesta recerca tenim el que ha intentat preservar per exemple el Centre d´Estudis del Baix Llobregat i la plataforma Protegim el Canal de la Infanta al voltant dels últims vestigis del canal amb més de 200 anys d´antiguitat que solcava la plana del Baix Llobregat, també la reclamació dels ciutadans que volen salvar de l´enderrocament del Portal de Mar a la ciutat comtal, la Torre Baró a Roquetes, el pì d´en Xandri a Sant Cugat, la casa del doctor Andreu a la Rotonda, o el canal del Rec Comtal a Vallbona.



pont del Canal de la Infanta darrera
del quarter de la Remunta
Antigament per sota de l´ull del pont hi passava un canal de rec que partia el Baix Llobregat per la meitat, la part de l´esquerra de la comarca, i que va fer conreables els camps que abans eren pantans.   El canal agafava aigua del riu Llobregat i la deixava a peus de Montjuic, a Can Tunis, desde 1817 fins a l´entrada de la dictadura a Espanya, en que es va convertir en claveguera.




la Plataforma "Protegim el Canal de la Infanta"
amb l´ajut d´altres Entitats del Baix, vam aconseguir
el 2012 que l´Ajuntament respectés la seva
conservació, davant del projecte de construcció
que volien endegar al seu voltant.


Així veiem uns exemples d´aquesta nova tendència de "posada en valor" del nostre Patrimoni, amb majúscules d´ara endavant, totes aquestes mostres impulsades per diferents i curiosos organismes de diferent entitat a la nostra societat, Entitats privades i amb ànim de lucre, Entitats de protecció propiament dita, sense ànim de lucre, Centres d´Estudis de ciutat, amb el fons aportats pels propis socis compromisaris, Tallers d´Història, amb els seus historiadors titulars i socis de poca quota líquida anual, també Arxius Històrics, i per alta part museus històrics i etnogràfics, amb protecció de la Diputació, etc.

1.- Ja de fa temps es fan unes visites guiades a la colònia Guell, impolsades pel consorci de la Colonia Güell, que es va constituir el 1993, amb personalitat jurídica pròpia, integrada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l´Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l´Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Les visites al museu de la colònia, amb les famoses maquetes de corda i perdigons de l´arquitecte Gaudí fetes per la cripta de la Sagrada Familia, la cripta de la colònia de l´insigne arquitecte, més el propi recinte de la zona industrial que va impulsar Eusebi Güell a començaments de segle passat, per poder traslladar la producció des de la fàbrica del "Vapor Vell" a Sants, són acurades i tenen el seu sumum amb la diada Modernista a la colònia pel mes d´octubre, que impulsa una altra associació que té per finalitat protegir el llegat històric i patrimonial de la mateixa colònia, en aquests moments en perill de deteriorament (l’Associació La Colònia Modernista va ser fundada a Santa Coloma de Cervelló (El Baix Llobregat) l’any 2001, amb l’objectiu de promoure el llegat històric, cultural i artístic de la Colònia Güell).


2.- L´Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, ja de fa temps, any 1987, promou unes visites a peu pel barri, que tracten de posar en relleu la importància del patrimoni dels tretze barris del nord de Barcelona, aquests recorreguts, essent una mica arraconats i oblidats en la memòria dels barcelonins en general.  Motiu contra el qual els integrants d´aquest Arxiu, situat al centre del Passeig de Valldaura, lluiten amb les poques armes de les que disposen, l´atenció dels seus veïns, i el poder que els hi aporta la col.lecció local de records i fotografies antigues del barri, que ofereixen els conciutadans.

Aquestes rutes, que es sufraguen amb la venda "in situ" d´una revista dita "Petit Arxiu", que repassa la ruta feta aquell mateix dia, amb fotografies i explicacions adicionals a las ofertes en directe, no poden ser més interessants i amables, ja que per dos euros portes a sobre el record escrit, per poder tenir a casa guardada, de la mateixa.

Edificis com la torre Baró, el xalet Sibate, la casa de les Aigues, el Mental del carrer Pi i Molist, Ca 
n´Ensenya, Can Carreres, són posats en valor i ressaltats en la memòria dels veins de Nou Barris, sempre actius en les lluites contra la pèrdua de Patrimoni.



ruta pel proper dia 29 de setembre,
jornades de Patrimoni Europees
pel barri, Vallbona, Trinitat, i Roquetes


3.- Altra entitat dedicada a la protecció de patrimoni a l´Hospitalet es el Centre d´Estudis de la ciutat, que està passant moments difícils amb la crisi, tan sols sufragat per la quota dels seus socis, amb dret a exemplars de publicacions pròpies, activitats al seu local del molí de la Tecla Sala, i consulta del seu gran arxiu de llibres d´historia local que hi tenen, cosa que també es oferta al públic en general, amb horari convingut.


integrants de la ruta per l´Hospitalet al davant de la seu del
CelH a l´edifici Molí de la Tecla Sala, actual biblioteca
central de la ciutat



Aquesta Entitat, implicada en molts fronts de lluita cultural i patrimonial, sempre ha ofert la seva ajuda a tot tipus d´organismes, amb interès de lluita contra la pèrdua de valor del passat.  Un dels seus components, el Manel Domínguez, ha participat confeccionant rutes per tots el barris de la mateixa, rutes sobre el passat obrer de la tercera ciutat més gran de Catalunya, el seu associacionisme, la seva història i el seu caràcter lluitador.  Les rutes que proposen són coordinades pel museu de la ciutat, que aporta els guies per desenvolupar les mateixes, però essent oberts a tot tipus d´aportacions internes i externes.

4.- El Taller d´Història de Gràcia, que coordina les visites guiades als refugis antiaeris del barri, i l´associació "el Pou", veritable Arxiu Històric d´Horta Guinardó, amb el seu fons d´erudits sobre el passat del barri, també programen rutes i visites; rutes en torn a la història de l´aigua que baixa de Collserola, Patrimoni de cases de principi de segle, etc.  Per mòdic preu podem gaudir tots els veïns, entre els quals m´incloc, d´una ruta erudita que a més significa caminada i exercisi, molt interessants per descobrir per exemple, pous i rieres, cases amb història particular excepcional, perquè.., coneguem realment les històries pròpies que cada racó de la ciutat ha conreat a lo llarg de tota la seva vida?, masies antigues ja sense camp i amb reutilització moderna, casernes, cotxeres, història de transport, fontades, guerres, parcs i jardins, etc. Tota una vida posada al servei del curiós en tamany i format de caminada cultural.





visita del Taller d´Història al refugi de la plaça del diamant


5.- Per acabar parlaré de les rutes professionals que fan diferents empreses de la ciutat, pensades per turistes principalment, i que també són útils per conèixer el nostre Patrimoni, per exemple empreses com el MUHBA, que encara que museu, té una orientació de lucre, encarat a la conservació del patrimoni que alberguen, principalment, i el MNACTEC, que, per mi, de forma molt més interessant, fa un repàs a la rica història industrial de finals del XIX, que poseim com a comunitat enriquida gràcies al tèxtil.

Aquestes empreses són un focus d´atracció molt important per gents arribades d´arreu, i la seva oferta és acurada i versàtil, ja que saben aprofitar dates especials per posar a l´abast dels visitants visites teatralitzades molt però que molt sucoses, i que et fan aprendre replantejant les estratègies modernes de vida que posseïm, perquè, com a treballadors que són, ¿ens hem imaginat el que era la vida, fa no tant, dels que vivien con nosaltres?, treballant 10 hores diàries i patint el cansanci que van patir els nostres besavis, doncs tan sols hem de veure´l in situ gràcies a aquestes visites teatralitzades representades en molts casos per actors amateurs.

Visites i rutes que cada dia tenen més acceptació i més valor, com les que es fan per dintre la Sagrada Familia, als recintes fabrils dels rius catalans, com la colònia Vidal de Puig Reig, i a la casa de l´Aigua de Montcada, que són un exemple a seguir, replantejant tan sols si el preu es l´adequat a la oferta i la demanda.



6.- I per fi la meva pròpia experiència, que passa per una oferta lliure que va començar al meu barri de residència habitual, cercant oferir una ruta guiada pels llocs de patrimoni d´Horta Guinardó, i que ha acabat sent un reguitxell de rutes temàtiques, cada vegada més precises del que ha sigut la vida cultural a la ciutat de Barcelona, i cada vegada amb més acceptació dels meus fans habituals, que han començat a interactuar amb el guia de cada excursió-caminada històrica, amb molt interés cadascun d´ells de compartir amistat i records del que va ser una història de quasi 100 anys com mínim, i dels quals em sento molt orgullós de tenir com a seguidors i amics.



foto feta davant la creu de l´esglèsia de Sant Pau
al centre de la ciutat el dia 18 de maig del 2013



Totes aquestes entitats, encara posant cada dia una mica més alt el llistó de les seves activitats, són un exemple de vida cultural que hem de mantenir, la cultura com ja s´ha dit més d´una vegada no té preu, i podria ser una sortida real a la crisi, i una nova oportunitat per més d´un bon barceloní amb formació cultural a l´alçada de les circumstàncies.  

Si la moda és transforma en oportunitat, oferint de forma privada rutes i guies,  si som com hem d´èsser catalans veritables, sabrem oferir part de la nostra experiència als demés de forma acurada i raonable, fent comprendre a la resta de comunitats veïnes i estrangeres, 
d´on venim i a on anem.

diumenge, 23 de juny de 2013

Arxiu històric de Roquetes Nou Barris

Que dir d´aquests amics que fan feina pel seu barri a Nou Barris...., doncs que són con una havanera, dolça i complaent amb els seus veins, i que gràcies a això tenen un fons privat de fotografies privades, de familia, dels 13 barris del nord de la ciutat, que fan enveja a molts arxius de la ciutat.

Són gent amable, pròxima, amb gran cultura històrica, i que sempre reben als visitants amb els braços oberts, el Jesús, l´Arni, la Marta, el Ricard, la Neus, el Josep Lluís, l´Antonio, la Loli, etc. gent que ha passat i que dirigeixen aquest espai de trobada, i de publicació de tot tipus de documents relatius als seus descubriments; articles donats pels socis, llibres de tota mena, exposicions, que converteixen en cicles de mostra de tot tipus d´art, des de cinema de barri, pintura i per suposat descoberta de patrimoni.


el vestíbul d´entrada preparat per una expo

Aquesta activitat es pot trobar a lo llarg del tot calendari en el barri, ja que a més surten al carrer i fan rutes de reconeixement del patrimoni oblidat de Nou Barris, i sortides per Collserola, per la qual muntanya del nord de Nou Barris, passsejen com a experts, invitant als veins, i a tothom qui vulgui, publicant per l´ocasió una petita edició dels seus famosos "petits arxius", que expliquen ruta i patrimoni visitat en la ruta, i que venen el mateix dia a peu de carrer per un mòdic preu.


          

L´Arni es el que posa l´organització, ja dins de l´Entitat des de començaments dels 80, es un bona peça, però sempre amb el somrís als llavis, el Jesús porta les rutes de descoberta per la muntanya, i que a mi m´està ensenyant molts camins oblidats que no coneixia de Collserola, i el Ricard, el Josep Lluis i el Roberto són els investigadors que treballen per tot el barri.  l´Arxiu, vull dir, menció apart, que té sort de tenir un component com el Ricard Fernández Valentí, veritable erudit de la història del transport a BCN, llegiu el seu blog "el Tramvia 48", a on també fa repàs de moltes més històries interessants. 


Ricard en una de les rutes de descoverta pel barri


Precisament i dient, en favor d´ells, que no tenen vergonya en pregonar el seu arrelament al barri, fa poc han inaugurat una expo sobre els seus 25 anys de sortides per Collserola, amb el Miquel Tormos, promotor i guia de les primeres sortides que van fer com a grup indepenent, i el president del Consorci de Collserola, el senyor Martí, que encara es pot visitar a la seu de l´Arxiu els dies d´obertura del Centre, que són sempre els dimarts i dijous de 18.00 hores a 20.00 hores, a on els podreu trobar per cualsevol consulta.



el sr. Martí, el Miquel i l´Arni a la taula el dia de la presentació de l´expo




També fer menció al Roberto LaHuerta, aragonés, que ha escrit dos llibres sobre els cinemes de barri, primer tan sols de Nou Barris, i després una ampliació dels d´Horta-Sant Andreu, que són d´autoedició i que estàn publicitats i difosos per l´Arxiu directament, que a més estàn tenint una aceptació molt valorable!!.  I del Josep Maria Babí, que ha fet, per la seva part, una novel.la sobre una xicota, la Marta, que viu la seva vida a dintre de l´ambient passat del barri, i que fa una presentació el proper dia 27 de juny a la llibreria "La Font de Mimir", del C. Cartellà, al costat del Caprabo de l´encreuament amb l´Avinguda Borbó, li desitgem també la màxima de les sorts en les seves vendes.


Ricard, Fernando LaHuerta, i el germà de Ricard (expert en cinema)
a Can Fabra fent la presentació el dia 8 de juny 


Josep Maria Babí i el Pau Vinyes (historiador de Sant Andreu)




Vosaltres els coneixereu el proper dia 29 amb l´edició de la nocturna d´aquest any