Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 10 de juny del 2015

Tranvias catalanes (castellà)


Josep Pla y el tren de Reus


Cuando Ildefons Cerdà pensó en una BCN con pueblos fuera muralla, unidos por calles ortogonales con el centro histórico, y una entrada radial desde el resto de ciudades aledañas, Vallés y Baix Llobregat, no sabia que el futuro deparaba una evolución fundamental en las comunicaciones interurbanas que revitalizaria definitivamente la gran urbe.

La màquina de vapor, que proporcionó un medio de locomoción barato para recorrer distancias medias, con aparatos movidos gracias a la energia proporcionada por el carbón i el presión del agua hirviente,  tren i más tarde el tranvia, resulto un implemento vital mas que necesario para proporcionar movimiento de mercancias y vecinos desde todos los pueblos cercanos a capital, que en principio pretendió priorizar como política la Mancomunitat de Prat de la Riba.




tranvias en Cataluña a lo largo del siglo XIX y XX
FUENTE DE INFORMACIÓN.
http://www.ub.edu/geocrit/Simposio/cNavas_Crecimiento.pdf

PROYECTOS CURIOSOS PARA LOS INICIOS DEL TRANVIA Y EL TREN.-

Los proyectos se sucedieron; en cuanto al TRANVIA, para la zona nor-este, se presentaron los proyectos para unir Montgat con Barcelona, luego prolongado hasta Tiana, más hacia el interior, por otro proyecto diferente.  Badalona ya tenia su tranvia propio.  Y en cuanto a la conexión de los pueblos de playa con los de montaña, se generaron proyectos como el tranvia de Argentona a Mataró, importante puerto y ciudad industrial que sirvió para dar acceso estival a los burgueses téxtiles, propiciandoles descanso y mejor aire.

testimonio del tranvia en Mataró


recorrido Mataró-Argentona


Los proyectos se sucedian por iniciativa privada, de burgueses interesados en sacar de la mediocridad sus establecimientos y propiedades, y las máquinas, fabricadas la mayor parte en la cuna de la Revolución Industrial, Inglaterra, con 40CV de potencia media, discurrian por vias de variado ancho que recorrian vias proyectadas en principio como acceso principal a grandes ciudades y pueblos, ya explanadas por inversión pública.

Otro de los grandes proyectos, más al norte, fue el TREN que habia de unir Palamós-Girona, el puerto principal de la Costa Brava, y la industria del corcho de Gerona, junto a las tierras de cultivo del interior. El famoso Tren pinxo fue prolongado desde Flaça a la capital, y más tarde acabó su recorrido en Banyoles, no cumpliéndose el proyecto más ambicioso de llegar hasta Olot.  Aún quedan estaciones que recuerdan su presencia, y una via verde a recorrer a pie.

recorrido del tren del suro
empresa Jose Gimferrer, de saques de Xute,
va ser espera per portar l´estació a Banyoles

Todos estos proyectos fueron ideados y pagados en el último cuarto del siglo XIX, acabando su andadura en los años 50 ó incluso 60´s.  Por lo tanto fueron proyectos longevos en el tiempo, prolongados por el cambio de tracción de carbón a electricidad, y con múltiples re-adaptaciones y usos mercantiles o de transporte de pasajeros.

En la otra dirección, la sur-oeste, el proyecto TREN estrella fue el que pretendia unir Vallirana con Barcelona, esta vez un tren fue el que acabó llegando a Martorell, pasando por todos los pueblos del Baix Llobregat.  Desde la estación de la Magoria, entre Plaza España y Plaza Cerdà, las mercancias de Can Batlló llegaban al puerto, y las de las colonias téxtiles del Llobregat, que venian de dirección contraria, utilizaban el camino de hierro para poder ser intercambiadas con el Nuevo Mundo, es el famoso Carrilet del Llobregat, el último que subsiste en la actualidad.

Proyectos de aquella época són también los de unir con TRANVIA ciudades como Esplugas, Cornellà, Sant Feliu y Molins, irrealizados hasta época reciente.

Otro de los proyectos curiosos de TREN DE VIA ESTRETA que llegó a hacerse realidad más al sur, es el del Carrilet de Reus a Salou, puerto de embarque, que se inauguró en 1875 y acabó en los años 60.  Esta vez era la industria del licor, y el ansia estival de mar dels "Reusencs", lo que vitalizó el proyecto, que todavia guarda testimonio de su uso detrás de la estación de tren de Salou, y en la propia Reus.

estación de Salou


el Carrilet en Reus
màquina Prim en Salou, de 75 CV.


estación Carrilet en Salou, al lado de la de tren

antigua estación con su recuerdo de via estrecha de 75 cms ancho


recorrido del Carrilet entre Reus y Salou


A zones Gironines podem trobar a l´època de finals del XIX tres projectes de linies diferents de tren, una cap a Olot, altra cap a Palamós, ja dita, i l´altre cap a Sant Feliu de Guíxols.

La línia de Sant Feliu de Guíxols, també pensada interessadament per donar doble servei de moviment de mercaderies trobades al port de mar, suro i altres productes que tenien fàbrica transformadora a peu de via, i tranport de viatgers, des de pobladors fins a turistes, va ser estesa en un territori més aviat plà, amb poquets promontoris, i amb 13 estacions intermitjes i quasi 30 kms de llargada.

linia i parades
DIBUIXOS TRETS DE LA REVISTA "ARJAU" (núm 79, desembre 2017)

Va ser pagada i vitalitzada administrativament per gent de Sant Feliu, iniciativa de Joan Cases i Enric Heriz, i valorada monetàriament en petites accions fàcilment comprades per tot tipus d´usuari, que valorà el projecte i que va donar vida al territori durant 100 anys.

El suro pujava a Girona, al costat del parc de la Devesa, a on acabava trajecte just al costat del tren de Palamós, i d´allà baixava fent aturades als seguents aturadors; Girona, La Creueta, Quart (poble terrissaire), Lambilles, Llebrers, Cassà de la Selva, Esclet, Llagostera, Bell-llloch (a on trobaven una famosa font picant i un restaurant famós), Santa Cristina d´Aro, Castell d´Aro, Sant Pol-Sagaró, Sant Feliu de Guíxols.

Va haver-hi un projecte d´unió d´aquest tren amb el que pujava a Olot des de Girona, però al final els dos transports van haver de tancer el 1969.

Al final a tots tres transports els autobusos i camions els hi van prendre la llicéncia a començaments segle seguent, però la seva impronta quedà per sempre en noms de carrers i aturadors conservats, com el de Bell-Lloch, i el de Cassà de la Selva.


aturador Cassa de la Selva

escorxador i tren a Sant Feliu ("Arjau")

estació Sant Feliu ("Arjau")
Altre projecte curiós de TREN, va ser el que va voler baixar el carbó d´Ogassa, de Sant Joan de les Abadesses, empressa "El Veterano", per la linia de Vic i Ripoll, i que va trigar 40 anys en fer-se realitat, des d´un primer intent de fer arribar el mineral a Roses primer, com a port d´exportació, i a Barcelona més tard, amb capital del financer Manel Girona, per donar servei a les tèxtils del sud del Ripollés.  Tot el projecte va ser inaugurat el 1880 pel ministre de foment Fermin Lasala,

Granollers va ser estació de partença del projecte, i l´última baixada de carbó va ser l´any 1967, quedant absorvida per RENFE, i el tram de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll substituït per una via verda.

ruta verde del ferro i el carbó (12 kms.)
https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/ruta-del-ferro-i-del-carbo/

compra de l´estació de Toralles per donar alberg als usuaris de la ruta verde (noticia 2017)
https://santjoandelesabadesses.cat/index.php/comunicacio-i-premsa-2/2273-sant-joan-de-les-abadesses-adquireix-l-estacio-de-toralles

estació Toralles


Todo un testimonio del pasado industrial de Cataluña, de su vitalidad industrial y de su ingenio para superar obstáculos.  Si unimos a estos casos, los TRANVIAS sigulares que recorrieron Collserola, para llegar al Casino de la Rabassada y a la nueva urbanización de Vallvidrera, en el mismo norte de la ciudad, proyectos cargados de obstáculos que se salvaron gracias a la inversión de dinero y esfuerzos, o de los funiculares que salvaban las pendientes de Gelida, y los CREMALLERAS de Montserrat y Nuria, veremos que nuestra invención no tenia límites en épocas no tan pretéritas.

tranvia en la Arrabassada


curva de Vista Rica

dimarts, 2 de juny del 2015

L´"Hotel Petit Palace" i el seu pati renaixentista

Un parc públic dintre de l´Hotel Petit Palace del carrer Boqueria de BCN.-




 L´hotel ocupa el número 10 del carer Boqueria, però just al costat, al número 12, trobem l´antiga "Pensio Dalí" (1974), abans "Hotel Restaurant Europa" (1950), abans "La Sucursal de l´Univers" (1860). Tots dos hotels estan intimament lligats gràcies al jardi de la casa del número 10, en la mida en que el seu jardí interior sempre va ser un motiu d´atracció per la clientela que visitava el local del costat, que va reformar Puig i Cadafalch el 1898, i tot gracies a una finestra oberta amb vistes a aquest.

 L´hotel Petit Palace, ocupa la casa Ignasi Puig, casa de burgesos que disfrutaven d´un pati renaixentista ùnic en l´interior de l´antic barri jueu, abigarrat i mancat d´espais oberts als patis interiors. Aquest pati va ser un motiu molt preciat i la familia Puig el va obrir als seus hostes veins. Amb el temps l´estudi d´arquitectura Garcés-De Seta-Bonet, van fer l´arranjament per l´apertura del Petit, i van fer un estudi històric del perquè el jardi era un lloc protegit des del 1999, i van trobar aquesta bonica història darrera dels marcs de finestra que havien de desmuntar per fer l´obra moderna, com ja he explicat esculpits per ordre de Puig i Cadafalch. Ara resten dempeus al peu del jardí que us recomano visiteu perquè resten oberts tots els dies fins les 19.00 hores.

nº 12 c. Boqueria, 

pati nº 10 hotel "Petit Palace"