Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 29 de febrer de 2016

Tèxtil a Molins de Rei

1. CAN SAMARANCH

principis S. XIX.
PROP. Francesc Samaranch
Director. Enric Madorell i Claramunt
(iniciador del museu de Molins)
PROD. colxes i tapiceries.
ara restaurant de la familia tèxtil
C. Francesc Samarch, darrera del museu antic d´Història de Molins



Llençadora decorativa a l´entrada del ara restaurant per bodes.



casa segona

nau auxiliar


casa del director?

accés del carrer Francesc Samaranch


placa en record de l´inici i inciador del Museu, 1953.2003
2. CAN BALANÇÓ, CAN COLL

PROD. cintes, tovalloles i colxes
C. Canal de la Infanta amb C. la Raseta





3. CAN MALVEHY

Ara, encara activa com a lloc de trobades artístiques des del 2011 
http://www.viumolinsderei.com/2011/07/29/can-mal-obre-una-nova-temporada-despectacles-artistics/
C. Anselm Clavé, 44

accés fàbrica





4 CAN IBORRA

principis S. XIX
desapareguda
PROP. Salvi Iborra
C. Jacint Verdaguer amb Passeig del Terraplé





5. TORRE BALARÍ

PROD. forros i peces per l´aviació republicana, durant la guerra,
C. Torre Balarí.


6. FERRER I MORA



Passeig del Terraplé

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=298

para + info sobre el patrimoni de Molins
http://vestigiosdenuestrahistoria.blogspot.com.es/2014/02/fabrica-can-balanzo.html

dilluns, 22 de febrer de 2016

Tèxtil a Manresa

FÀBRICA DEL SALT O DE L´ARANYA

foto presa des de l´alt de la Seu, a la part de llevant, en el sot, entre el turó de la catedral i el monestir de la Cova de Sant Ignasi, en el torrent de Sant Ignasi, la trobem al capdavall


FÀB. BALCELLS

sedera


CAN MIRALDA, ELS PANYOS, PORTABELLA


ELS COMDALS

Fàbrica inaugurada el 1804, de la societat muntada entre MARIA SAGRISTÀ I JOAN BAPTISTA VILASECA, que van comprar uns molins paperers de la ribera del Cardener, en una sona de salts d´aigua que abastien molins paperers i de porvora.  A la primera fàbrica la va substituir una nova el 1861, any que la Cia va ser comprada per la Cia VIDAL, VALLÉS I SOLÀ, que van incorporar un altre salt al conjunt fabril dedicat a la transformació del cotó.  Més endavant el 1917, els Srs. RAMON I PERE BACH ESCOFET, que venien de la zona del Ter, de Ripoll, van comprar els drets d´explotació i van invertir en noves ampliacions, ales del costat sud, i cos central de la nau, comercialitzant la marca "GALGO", més endavant reconvertida a la firma "VILLA".  La fabrica, que va ser de les més conflictives juntament amb les de la part de Sallent, va acabar els seus passos els anys 70-s, ara es una foneria de metall que treballa reparant i construint maquinària tèxtil.

La instal.lació consta de la fàbrica d´uns 500 metres de llargada, signada en la façana pels RAMON BACH I HERMANOS, tenia la seva pròpia estació de ferrocarril dels Catalans, cases de director i cuidadors del canal industrial.  La colònia, a l´altra banda de la C-55, encara resta dempeus.  L´any 1876 donava feina a uns 160 treballadors, i el 1880 tenia una potència de 6.600 fusos. 

colònia a l´altra banda de la ctra c-55, part davantera edificis

part trasera de les cases




edifici auxiliar de la fàbrica

porteria i estació

fàbrica



pont entrada

ELS PORVORERS

FUNDACIÓ.- 1871
PROD. cotó
El nom prové d´un antic molí reial de porvora.
FINAL 1993
el 2013 va sofrir un robatori de pilars que la va esfondrar.



façana sud de la fàbrica

façana nord



mur de paredat.



sistema de construcció de sostres i forjats.

Primer asentament de pilar de 18 mm de diàmetre sobre calaix de formigó, després jàssera de ferro i revoltons per cobrir una llum de 6 metres entre fileres de pilastres.  Reompliment d´irregularitats interiors a base de terra i coberta de ceràmica.  A la part de dalt, el seguent pilar encaixa en el de baix, i evita moviments laterals provocats per les vibracions dels embarrats de transmissió mecànica.


detalls pilars, peus jàsseres i encaixos embarrats

detall del reompliment dels forjats

revoltons vistos

 terra ceràmic


tambor d´embarrat amb encaixos de rodatge extrems.

finestes de tres plantes, amb molta llum

pilars d´obra més potents i peus per recolçar jàsseres 

accés principal al pati d´obres

cos central amb escales ocultes


antiga colònia tèxtil

salt d´aigua

casa del director?
vigues caigudes

detall


torre anexa a la façana sud


FÀB. NOVA, BERTRAND I SERRA, DEL REMEI

cotonera
1894 inauguració per Alfons XII
ampliació 1925 per EUSEBI BERTRAND I SERRA
PROPIETARIS. MANUEL BERTRAND I SALSES I FLORA SERRA.
construida en el torrent de St. Ignasi de Manresa
POTENCIA PROD. 8.000 fusos i 1400 telers
POTENCIA CALD 600 CV, 8 caldere.  Treballà amb força elèctrica des del començament
3000 treballadors el 1950, fàbrica més important de Manresa en la època franquista.





Avda. Bertrand i Serra.

LA BLANCA??




PERRAMON I BADIA

INICIS 1926
PROPIETARIS. fruit de la unió entre la familia PERRAMÓN (cintes) i la familia BADIA (sombrerers) establerts en BCN.


Ctra. Vic, 99