Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de juliol del 2014

Modernisme al Baix Llobregat



Ser arquitecte a finals de segle XX no era cosa de poca importància, tenies feina, pagada pels empresaris tèxtils de l`època, prohoms amb encàrrecs de tot tipus, cases particulars, magatzems, fàbriques i estables, cases per llogar, etc. fins i tot jardins i monuments, com els que ocupen molts racons dels cementiris més bells de les ciutats i pobles catalans.

Ser arquitecte modernista tenia garantida i aparellada fama inmortal, juntament amb el grup d´artesans i contractistes que cadascun d´ells posseia indepenenment de la resta de competidors, cosa que donava el gust particular de cadascú, feia que un pogués sentir-se orgullós de pertanyer al ram ce la construcció.

Els encàrrecs plovien a dojo, a Barcelona, ciutat desitjada, sempre al voltant de l´Eixample que s´anava bastint de teulades, o ja en ciutats d´estiueig a on els promotors volien bastir noves construccions lluny de la pudor de la gran orbs.

Així van anar passant els últims anys del segle, i a començament de segle seguent, la gent va començar a reaccionar contra el que creien eren cases fetes per dragons, massa decorades, i que anaven passant de moda.  Els propietaris més agosarats i visionaris van seguir confiant en aquells grans artistes, que feien meravelles personalitzades a l´estil decoratiu de cadascun d´ells, però el Noucentisme anava agafant, poc a poc, embranzida, i al final aquells grans creatius van haver inclús d´emigrar a l´estranger.  La Guerra va fer la resta de la feina, i un altre moviment va agafar les regnes, el nou racionalisme del GATPAC, que encara avui dia ens fa preguntar; que van aprofitar d´aquell meravellós treball que els seus predecessors van posar en pràctica quan a Catalunya encara eren rics i teniem gust per viure rodejats de comoditats?, qui podia, es clar!!.

Aquest vol ser un repàs d´aquests professionals que han deixat petjada per tot el Baix Llobregat, artesans que van tenir encàrrecs amb conexions curioses amb altres obres fetes al centre de la gran ciutat, amb exemples més meravellosos i ben acabats que aquells, i que van deixar un bon grapat d´edificis, que sobten al passejar per carrers apartats, que donen valor patrimonial a molts racons massa allunyats de la fama de la gran Barcelona.  Jardins com els de Gaudí a la Pobla de Lillet, cases i sanatoris al mig de Collserola, Edificis per Ateneus i Associacions a ciutats i pobles apartats, carregats de merlets, de mosàics, de tribunes, de decoració imaginativa, com Can Negre a Sant Joan Despí, fàbriques amb molt d´espai interior útil i llum a la ciutat industrial de Terrassa, masies amb arcs de somni, com la masia Freixa de Terrassa, colònies textils a Sant Boi i Esparraguera, Esglèsies i criptes, cases particulars de conte, com la "Casa dels Ous", de Jujol a Sant Joan Despí.   Un altre i curiós modernisme que mai hem d´oblidar i posar en valor.

Casa de la Creu, SANT JOAN DESPÍ

  



plànol
  

Can Negre, SANT JOAN DESPÍ
porta capella

 

detall sostre escala
pintura dormitori princ.

 Investigant sobre tot plegat he arribat inclús a saber de casualitats curioses sobre tots aquests edificis.

Per exemple, que l´insigne arquitecte Joan Rubió i Bellver, fill de Reus, va participar en el projecte del sanatori antituberculós de la Floresta a Collserola, un dels més avançats projectes de tractament mèdic al mig de la natura, projectant inclús safaretjos individuals per malalts i empleats, cambres airejades i que a la vegada va poder dissenyar un edifici tan meravellós com Ca l´Espinal, la casa del cap de fàbrica de la Colònia Guell.

Ca l´Espinal a la COLÒNIA GUELL
sanatori a LA FLORESTA

També podem incloure a Modest Feu i Estrada en aquest món de casualitats, i es que va participar en molts projectes al barri de Sants, i després va ser contractat a la veina l´Hospitalet per bastir, al barri de Santa Eulàlia, dos de les principals industries tèxtils de la ciutat, Can Gras i Can Trinxet.


Que dir de Josep Maria Jujol, a més de lo creativa que va ser la seva obra, que tenim multitud d´obres escampades per tot el Baix i Barcelona.  Home que va arraigar molt bé a la ciutat a on vivia la seva familia, Sant Joan Despí, també va fer cases des del barri del Coll, fins al Carmel, i que podem distingir per la seva gran qualitat constructiva, amb arcs i formes arrodonides de cara a l´exterior, que fa patxoca trobar al nostre pas, en carrers quasibé sense circulació.

El teatre Metropol a Tarragona, la finca San Salvador al Coll, la font de la Plaça Espanya de Barcelona.

finca Sansalvador, EL COLL
Salvador Valeri i Pupurull, té una meravellosa casa feta al mig del Coll, una casa que s´asembla a la seva casa model del centre de la ciutat, la casa Comalat, però no acaba aqui la cosa, va ser contractat al seu temps per aixecar l´Ateneu Popular de Sant Andreu de la Barca, fixeu-vos en la diferència d´estil constructiu i la de kms. entre una i otra.


Casa Sant Jordi, c. Sant Eudald. 

Ateneu, SANT ANDREU DE LA BARCA
fotos tretes del blog "http://recursoscomunidadsantandreudelabarca.blogspot.com.es/2012/12/adopta-un-animal-aquest-espai-web.html", amb exemple també de la Casa Pedemonte, de Modest Feu i Estrada.

Per acabar parlaré de la meva ciutat favorita en questió d´exemples de construcció per industria tèxtil, i del seu gran mestre, Lluís Muncunill, que poc va fer a la ciutat mare, però que a Terrassa va demostrar ser un mestre, vegeu els seguents exemples.




mercat

Arxiu Tobella

Teatre Principal, obra de Domènech i Montaner, també amb
exemples també a Reus i Canet de Mar

Masia Ferixa, amb els seus arcs carpanells com a
motiu decoratiu, en aquest cas casi millor dir que
són parabòlics, no?.




EL MODERNISME AL BAIX


MODEST FEU I ESTRADA (1870-1933)
BCN

bòbila Can Feu
Can Trinxet
fàbria Bagaria
cases Sants

NICOLAU M. RUBIÓ I TUDURI (1891-1981)
MAHÓN

parcs barcelona
Casa Vergés (Sant Feliu)
iglesia Maria Reina (Pedralbes)


MANEL JOAQUIM RASPALL I MAYOL (1877-1937)
LA GARRIGA

Casa Golferichs (Cardedeu)

JOAN RUBIÓ I BELLVER (1871-1952)
REUS


Casa Golferichs (BCN)
Pavelló de safareig i desinfecció El Castell (1903) 
Ca l´Espinal (Colónia Güell)
pont neogòtic Generalitat (BCN)
obra a Soller i Palma
Xalet Serra (Reus)

MELCIOR VINYALS I MUÑOZ (1878-1938)
BCN

Cementiri, Casa Alegre de Sagrera, mercat (Terrassa)
obra a Sant Vicenç dels Horts

JOSEP MARIA JUJOL (1879-1949)
TARRAGONA


Casa de les Creus (Sant Jona Despí)
finca Sant Salvador (el Coll)
Casa Planells (BCN)
Teatre Metropol (Tarragona)

JOSEP PUIG I CADAFALCH (1867-1956)
MATARÓ

Casa Quadres
Casa familiar (Argentona)
Casa de les Tres Punxes (BCN)
casa Amatller (BCN)
jardins Canet, obra també de Domènech i Montaner.

CESAR MARTINELL (1888-1973)
VALLS

Federació obrera (Molins de Rei)
mercat Sant Joan Despí

LLUIS MUNCUNILL (1868-1931)
FALS (Manresa)

Masia Freixa (Terrassa)
Vapor Aymerich (Terrassa)

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER (1850-1923)
BCN

Hospital de Sant Pau 
Palau de la Música
Castell dels Dragons
obra a Reus i Canet de Mar

SALVADOR VALERI I PUPURULL (1873-1954)
BCN

Casa Comalat
Casa Sant Jordi
Ateneu (Sant Andreu de la Barca)

divendres, 11 de juliol del 2014

Història de bars y restaurants de l´Hospitalet


La meva ciutat de neixement, amb molt de record de jovenet, al "Cordoba" anava amb amics a prendre un bon sopar abans d´anar de ballaruca, i a "La Flama" amb la dona els dies de festa major del Centre.

Molts bars de la ciutat van ser fundats a l`època de l´arribada d´inmigrants durant la dictadura, i són de bona cuina casolana, alguns tenen històries de ciutat, i arquitectura amb valor de conservació patrimonial, el millor valor de tots les tapes, i l´ambient que transpiren.

1.-Bar "Cordoba", c. Luarca
El nostre bar preferit, tapes especials, les braves són la seva especialitat, el Paco, el Sevilla, et rebràn amb els braços oberts, i el seu ambient andalus és marca de la casa.



2.-Bar-restaurante, "La Flama", rambla. de la Marina, 150
Lloc favorit per les seves tapes, el seu ambient i els seus horaris d´obertura, molt d´hora els caps de setmana.

La seva terrassa exterior es meravellosa a l´estiu i el seu saló de bodes i restaurant molt recomanable les nits del dissabte per fer ballaruca i sopar.



3.-Cafe "La Catedral", c. Santa Eulàlia, 181
Ara "Kfe Olé", edifici modernista del centre de la ciutat reconvertit en lloc de culte i al que els Rebeldes, grup de rock local, van dedicar una cançó.



4.-Bar "Serra", c. Santa Eulàlia, 100
Bar famós al barri de Santa Eulàlia, ple de caricatures i amb la història amagada de com Corbacho va conèixer al Juan Cruz, ambdós bons Hospitalencs.

Paràgraf tret del blog "bloghospitalet"
http://bloghospitalet.blogspot.com.es/2009/09/bar-burguer-serra.html

"Una de las características más destacadas del Bar Serra es su decoración.caricaturas de Jordi Macabich en el Bar Serra de l'Hospi, foto BlogHospitalet Las paredes están llenas de caricaturas del dibujante Jordi Macabich i Potau (Premio Ciutat de l’Hospitalet de las Artes y la Cultura en el año 2009). Son brillantes caricaturas de personajes ilustres de la ciudad, compañeros de profesión y clientes habituales del bar.
Estar en las paredes del Bar Serra es todo un honor y sólo por disfrutar descubriendo las caricaturas y comparándolas con el modelo ya vale la pena visitar este bar."



5.-Bar "Las 4 Puertas", c. Ingeniero Moncunill cantonada Miraflores
Bar senzill i una mica just d´espai, el millor lloc per prendre una flauta de birra a l´estiu i un most de migdia.



6.-Cafe "El Trifásico", Rambla Just Oliveras, a dalt de tot.
Un café amb molt d´estil per prendre un bon, doncs això, trifàsic.



7.-Restaurante "Bocato di Cardinale", c. Barcelona al davant de "la Farga"
Bona carta i molt d´èxit



8.-Bar "Lennon´s", av. Fabregada, 93
bar de copes amb molta solera, lloc de trobada per les nits de sàbanes amb xinxetes els divendres dels 80´s, també té disco al sota.



9.-Champañeria "la Xampa", c. Rambla Just Oliveras, per sobre c. Barcelona
Bar antic dedicat des de l´inici a comercialitzar cava i espumós.



10.-Restaurante "La Marina"
Un restaurant amagat que té el record del Canal de la Infanta, i una decoració de casa pairal i camp de conreu del Llobregat.

plànol situació restaurant
amagat darrera la Gran Via i a l´entrada de la Zona Franca


paràgraf tret de la pàgina "lhospitaletdellobregat.wordpress" del meu bon company Luis Vagan
http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/02/06/construccio-del-segon-tram-de-la-ronda-litoral-inici-dels-anys-80/

Ahir vaig anar a dinar al restaurant La Marina de l’Hospitalet que es troba a una masia situada entre la ronda Litoral i la Zona Franca, abans envoltada de camps i ara de vehicles de segona ma i fàbriques. La masia es diu Cal Capellà i els seus menjadors es troben plens d’antics útils agrícoles, vells objectes comuns a altres èpoques, imatges de la Marina i de la família que porta el restaurant,…

Quan ja sortiem de dinar vaig preguntar si podia fer una fotografia a una de les imatges que tenen penjades (la que veieu aquí) i no van tenir cap objecció, tot el contrari, van comentar-me que aquesta imatge la va portar un obrer que va participar a la construcció del cinturó,

dijous, 3 de juliol del 2014

bares y restaurantes de BCN, historias curiosas



Bares, todos tenemos histórias relacionadas con alguno de ellos, en las que los protagonistas somos nosotros mismos o las situaciones vividas en ellos, cómicas o divertidas, asombrosas o que han marcado incluso nuestras vidas, y las de los demás.

Hay bares y bodegas en toda Barcelona, con tanta história que podria escribirse un libro sobre lo pasado en cada una de ellas, pero lo curioso es lo anecdótico de cada una de las situaciones que se podrían destacar como estrella en el apartado del recuerdo principal de las mismas.

Esta es una relación de las que están más cercanas a mis recuerdos vividos a lo largo de este paso vital, camino de otro mundo astral.

Són 25 de ellos distribuidos por toda la ciudad, y cada uno de ellos elegido por un motivo especial explicado al lado de su nombre y situación.

1.-el "Quimet" y la historia del Lloro d´Horta, abierto desde el 1927 (pl. Eivissa, 10)

extraido del magnífico blog de história de Barcelona "memòriadelsbarris", de la Carme Martí

"En el bar Quimet hi havia un lloro molt popular al que deixaven en llibertat i que tenia molt males pusses amb tothom que duia sotana, als qui digia paraules molt poc agradables de sentir. També va aprendre a reproduir el so del xiulet que feia marxar al tramvia i més d'un cop el conductor va seguir els que semblava que era l'ordre de sortida i que només proveia d'en Juanito, que així s'anomenava el lloro.

El lloro Juanito era tota una icona del local on hi va estar durant molts anys fins que algú que no li tenia massa afecte, sembla que li va cremar la llengua amb una cigarreta, el pobret estava tant  fotut i els seus amos el van dur al Parc de Barcelona a li fi que se'n fecin càrrec i allà degué morir, no sabem quan.

Avui dia el local recorda en Juanito per amb un lloro de cartró pintat  que penja en mig del local."





https://www.facebook.com/groups/57859031392/?ref=ts&fref=ts

2.-"La Pubilla del Taulat", obert com a bodega des del 1886 (C. Amistat, 12)

extraido de la própia website del bar http://www.lapubilladeltaulat.com/

Abierto como bodega de vinos en el 1886, fue comprado el 1969 por un empresario que conocia el sector por haber trabajado en él durante muchos años, lo convirtíó en un bar-marisqueria y lo popularizó por sus magníficas almejas en conserva, dejando en su decoración algún motivo de la antigua licoreria como recordatorio de lo que ha sido y será este lugar del antiguo Poble Nou.

3.-La licorera, y la história del lloro del 36 (c. Taulat, 91)

extraido del blog "elultimoviajeaicaria" http://elultimoviajeaicaria.blogspot.com.es/2011/02/photobucket.html

"Delante de su parada final del Poblenou había una tienda, que aún existe, La Licorera, dedicada a la venta de licores y vinos. A sus propietarios les regalaron allá por el año 1957 un loro gris, traído de Guinea, que sacaban a la calle para que el animal disfrutase de la luz natural. Como sea que también era el origen del trayecto se tenía que cambiar el trolley , esperar a que subieran los pasajeros y a que el jefe estación diera el aviso de salida mediante un silbato. Pero como es sabido, los loros tienen una habilidad especial en repetir determinados sonidos y sobre todo los silbidos, por lo que el ave no se le ocurría otra cosa que cuando veía toda la parafernalia del vehículo, imitar a la perfección el sonido del silbato, lo que acabó provocando que en repetidas ocasiones el conductor arrancara antes de hora y que los responsables del tranvía obligasen a sus propietarios a no sacar al animal fuera de la tienda.

El loro, muy querido por su dueña Teresa Ferreres, murió en el 1992, pero embalsamado aún tiene su lugar detrás del mostrador de La Licorera."

Y sobre la historia del tranvia número 36.

http://www.transportebcn.es/BUS/linea/36.html

4.-"Bodega Massana", la taberna más antigua de Horta (c. Horta, 1)

5.-"Bodega Bou", en la esquina entre l´Hospitalet y Sants, con más de 40 años de antiguedad. (Ctra Sants, 17)

6.-"Café de l´Òpera", primero fué Hostal de camino al lado de la segunda muralla de la ciudad (Rambla, 74)

Primero hostal para carruajes, en el 1780, luego fué chocolateria, ya las murallas de las Ramblas derruidas, hacia mitad del siglo XIX, más tarde café-restaurante de la aristocracia barcelonesa, conocido como "la Mallorquina", y al final, el 1929, fue convertido en lo que es hoy, un café con decoración modernista.




7.-"El Drapaire", primer bar de la ruta de los vinos de la Rambla, (c. Sitges, 11)

8.-"El Agüelo", bar de la ruta de los vinos, uno de los últimos que todavia guarda el sabor de aquellos años, (c. Avignon, 37)

La ruta de los vinos comenzaba en la calle Sitges, al lado "esquerre" de la Rambla, y después de cruzar la misma a la altura de la calle Ferrán, bajaba hasta mar por la calle Avignon, de tal manera de tras inmumerables chatos de vino, el final de la ruta acababa como una habanera, "arran de mar".

9.-"Andorra", en el barrio Gótico, con más de 50 años de história y sabor familiar, (c. St. Pere més Alt, 74)

nota extraida de los articulos publicados por "el Periódico", dia 14 de mayo de 2012.

 Y EL ANDORRA RESUCITÓ.

"Su defunción, en el 2004, no solo sentó como un jarro de fría a sus incondicionales clientes, sino que mereció sentidas y sabrosas necrológicas en la prensa local. Se iba más de un siglo de historia, de la gastronomía de Ciutat Vella y de la memoria colectiva de generaciones. Para empezar, de la propia Roser Rovira Paniello, cuyo padre había cogido las riendas del negocio en 1952, cuando ella solo tenía 18. Y en los 70 años, y sin un relevo claro, el alma máter del local decidió colgar el delantal.
Lo que pasó después era casi predecible. Se convirtió en restaurante italiano, perdió su carta y hasta su encanto. «Se lo cargaron», se lamenta Manel, hijo pequeño de Roser y espíritu resucitador del Andorra desde hace muy pocos meses. El local asumió otra etapa gris y luego se cerró, condenado al olvido. Finalmente, cuando iba a convertirse en otro anodino bar más de barrio arrendado por una familia china, algo se movió en el interior de los vástagos de Roser.
En el 2004 tenían otros intereses y retos vitales. Pero de pronto, ahora todos los pasos parecían reconducir hacia esa gran placenta familiar del número 74 de Sant Pere més Alt, en cuyos pisos superiores residen la matriarca y otros parientes. Manel se asoció con sus amigas Sandra y Montse, fichó a su hermano Micky como chef (que ya alegraba los pucheros en la anterior etapa) y levantó de nuevo la persiana......"
10."La Orotava", fundado el 1929, nido de artistas de la época y sus obras, (c. Consell de Cent, 335)

Como visitantes ilustres de este, el único restaurante que a estas alturas vitales ya no está a disposición del publico general, Manuel Vazquez Montalban, Miró y Chillida, y en sus paredes obras que ahora han sido subastadas para conseguir fondos para una escuela de niños con disminución, como las de Narciso Malatesta, o Modest Cuixart.  Joan Luna, su propietario, seguro que todavia añora aquellos años de continuo "bregar entre cares il.lustres"

11.-"El Velódromo", bar de reunión desde la época en que el estilo decorativo era el "Art Decó", más conocido en BCN como Modernismo, (c. Muntaner, 213).



texto extraido del website http://www.gestionrestaurantes.com/llegir_article.php?article=404

".....Pero para comprender la relevancia del Bar Velódromo en el panorama barcelonés es imprescindible conocer su historia. El fundador de Bar Velódromo fue Manuel Pastor Boné, hijo de un matrimonio procedente de Rubielos de Mora (Teruel), que se trasladó a Barcelona a principios del siglo pasado en busca de mejores perspectivas económicas. Manuel Pastor y Pilar Boné compraron un local en el chaflán entre Muntaner y Londres donde abrieron un bar llamado Casa Manolo. Manuel Pastor hijo no quiso hacerse cargo de Casa Manolo y compró un solar justo al lado del negocio que habían fundado sus padres (Muntaner con el Passatge Pellicer). Poco después, el joven contrató a un arquitecto con la idea de edificar un espacio funcional. Su afición por el ciclismo y la cercanía del “Parque de los Sports”, un velódromo que había existido hacia 1909, proyectado por el arquitecto Raspall y que no duró demasiado tiempo, dieron nombre al Bar Velódromo.

El local, que abrió el año 1933, fue decorado con colores cálidos y madera, una mezcla que aunaba el estilo clásico y el art- decó. Estaba distribuido de manera que el entresuelo le otorgaba encanto y evitaba que se descubriera todo en un solo vistazo. El acceso a la planta superior era una escalera de caoba situada en el centro del local. Según los que vivieron la experiencia, el Bar Velódromo tenía un punto de misterio y era agradable, hospitalario y cómodo..."

12.-tortilleria "Flash-Flash", de más de 40 años de antiguedad, con decoración Pop Art, (c. Granada del Penedés, 25)

13.-"La Fira", guarda algunas de las atracciones que poblaban la antigua sala-parque de atracciones "Apolo" del Paralelo, (c. Provença, 171)

extraido del blog "bdebarna" http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=50&historia=519

" Que tiempos...abriendo sus rojas puertas de madera y entrando, tu mente empezaba a alucinar. El impresionante Autogruta, cuya atracción se veía desde la calle era una obra de arte. Una gran boca demoníaca modelada y pintada por sin duda algún artesano, tragaba y escupía a la vez carromatos de feria decorados también de la misma manera, a la que gente subidos en ellos partían a un viaje increíble. Después de pagar el ticket, que las últimas veces que llegué a subir estaba por las 35 o 50 pesetas, te subías al carromato con alguien que si era una chica, el griterío estaba asegurado." 




14.-"El Giardineto de Gràcia", uno de los pocos restaurantes con patio interior practicable en el barrio de Gràcia, des del 1982 (c. Sant Lluis, 37)

https://www.facebook.com/pages/Il-Giardinetto-di-Gracia/646950055321919?sk=info



15.-"Casa Almirall", sala de reunión del Raval para los anarquistas y reaccionarios del régimen autárquico, (c. Joaquim Costa esquina Ferlandina)



16.-taberna "Can Margarit", una taberna con decoración original en el Poble Sec, (c. Concordia, 21)

17.-chocolateria "La Pallaresa", la chocolateria del 1947, antes lecheria, (c. Petritxol, 11)

http://www.lapallaresa.com/La_Pallaresa/Historia.html

18.-taperia "Ordesa", omnipresente en el Eixample, (c. Gran Via esquina Compte d´Urgell)

19.-bar "Versalles", de época modernista, guarda su decoración y su estatua, con su olvidado refugio de la Guerra Civil, (c. Gran de Sant Andreu, 255)




20.-"El Bosc de les Fades", en pleno centro, un lugar encantador, como representante de los lugares con verdadero toque mágico de la ciudad, en la plaza de entrada al Museo de Cera, abierto los fines de semana de verano hasta las 22.00 horas.

http://www.museocerabcn.com/es/bosc.html





21.- "La esquinica", antiguamente en el centro del Turó de la Peira, famoso por sus numericos y sus riquismas tapicas, lugar de atracción para turistas a estas alturas, C. Fabra i Puig, 296

22.- "A Garrotxa", el mejor restaurante gallego de Nou Barris, Avda. Rio de Janeiro, 135

23.- "La Bota del Racó", un restaurante típico catalán en pleno Guinardó, desdel 1982, C. Mare de Deu de Montserrat, 232 


http://www.labotadelraco.info/

24.- "Lalola", Del mismo propietario que la taberna de la calle Sant Lluís, en Gràcia, el lugar para ir a fer un most en festes del barri, C. Sant Lluís esquina C. Escorial.

25.- El "All i Oli" , Un bar también típico catalán entre Sant Andreu i Nou Barris, decorado como la gruta de Alí Babà, C. Alella, 3