Modernisme al Baix Llobregat

Ser arquitecte a finals de segle XX no era cosa de poca importància, tenies feina, pagada pels empresaris tèxtils de l`època, prohoms amb encàrrecs de tot tipus, cases particulars, magatzems, fàbriques i estables, cases per llogar, etc. fins i tot jardins i monuments, com els que ocupen molts racons dels cementiris més bells de les ciutats i pobles catalans.

Ser arquitecte modernista tenia garantida i aparellada fama inmortal, juntament amb el grup d´artesans i contractistes que cadascun d´ells posseia indepenenment de la resta de competidors, cosa que donava el gust particular de cadascú, feia que un pogués sentir-se orgullós de pertanyer al ram ce la construcció.

Els encàrrecs plovien a dojo, a Barcelona, ciutat desitjada, sempre al voltant de l´Eixample que s´anava bastint de teulades, o ja en ciutats d´estiueig a on els promotors volien bastir noves construccions lluny de la pudor de la gran orbs.

Així van anar passant els últims anys del segle, i a començament de segle seguent, la gent va començar a reaccionar contra el que creien eren cases fetes per dragons, massa decorades, i que anaven passant de moda.  Els propietaris més agosarats i visionaris van seguir confiant en aquells grans artistes, que feien meravelles personalitzades a l´estil decoratiu de cadascun d´ells, però el Noucentisme anava agafant, poc a poc, embranzida, i al final aquells grans creatius van haver inclús d´emigrar a l´estranger.  La Guerra va fer la resta de la feina, i un altre moviment va agafar les regnes, el nou racionalisme del GATPAC, que encara avui dia ens fa preguntar; que van aprofitar d´aquell meravellós treball que els seus predecessors van posar en pràctica quan a Catalunya encara eren rics i teniem gust per viure rodejats de comoditats?, qui podia, es clar!!.

Aquest vol ser un repàs d´aquests professionals que han deixat petjada per tot el Baix Llobregat, artesans que van tenir encàrrecs amb conexions curioses amb altres obres fetes al centre de la gran ciutat, amb exemples més meravellosos i ben acabats que aquells, i que van deixar un bon grapat d´edificis, que sobten al passejar per carrers apartats, que donen valor patrimonial a molts racons massa allunyats de la fama de la gran Barcelona.  Jardins com els de Gaudí a la Pobla de Lillet, cases i sanatoris al mig de Collserola, Edificis per Ateneus i Associacions a ciutats i pobles apartats, carregats de merlets, de mosàics, de tribunes, de decoració imaginativa, com Can Negre a Sant Joan Despí, fàbriques amb molt d´espai interior útil i llum a la ciutat industrial de Terrassa, masies amb arcs de somni, com la masia Freixa de Terrassa, colònies textils a Sant Boi i Esparraguera, Esglèsies i criptes, cases particulars de conte, com la "Casa dels Ous", de Jujol a Sant Joan Despí.   Un altre i curiós modernisme que mai hem d´oblidar i posar en valor.

Casa de la Creu, SANT JOAN DESPÍ

  

plànol

  

Can Negre, SANT JOAN DESPÍ

porta capella

 

detall sostre escala

pintura dormitori princ.

 Investigant sobre tot plegat he arribat inclús a saber de casualitats curioses sobre tots aquests edificis.

Per exemple, que l´insigne arquitecte Joan Rubió i Bellver, fill de Reus, va participar en el projecte del sanatori antituberculós de la Floresta a Collserola, un dels més avançats projectes de tractament mèdic al mig de la natura, projectant inclús safaretjos individuals per malalts i empleats, cambres airejades i que a la vegada va poder dissenyar un edifici tan meravellós com Ca l´Espinal, la casa del cap de fàbrica de la Colònia Guell.

Ca l´Espinal a la COLÒNIA GUELL

sanatori a LA FLORESTA

També podem incloure a Modest Feu i Estrada en aquest món de casualitats, i es que va participar en molts projectes al barri de Sants, i després va ser contractat a la veina l´Hospitalet per bastir, al barri de Santa Eulàlia, dos de les principals industries tèxtils de la ciutat, Can Gras i Can Trinxet.

Que dir de Josep Maria Jujol, a més de lo creativa que va ser la seva obra, que tenim multitud d´obres escampades per tot el Baix i Barcelona.  Home que va arraigar molt bé a la ciutat a on vivia la seva familia, Sant Joan Despí, també va fer cases des del barri del Coll, fins al Carmel, i que podem distingir per la seva gran qualitat constructiva, amb arcs i formes arrodonides de cara a l´exterior, que fa patxoca trobar al nostre pas, en carrers quasibé sense circulació.

El teatre Metropol a Tarragona, la finca San Salvador al Coll, la font de la Plaça Espanya de Barcelona.

finca Sansalvador, EL COLL

Salvador Valeri i Pupurull, té una meravellosa casa feta al mig del Coll, una casa que s´asembla a la seva casa model del centre de la ciutat, la casa Comalat, però no acaba aqui la cosa, va ser contractat al seu temps per aixecar l´Ateneu Popular de Sant Andreu de la Barca, fixeu-vos en la diferència d´estil constructiu i la de kms. entre una i otra.

Casa Sant Jordi, c. Sant Eudald. 

Ateneu, SANT ANDREU DE LA BARCA

fotos tretes del blog "http://recursoscomunidadsantandreudelabarca.blogspot.com.es/2012/12/adopta-un-animal-aquest-espai-web.html", amb exemple també de la Casa Pedemonte, de Modest Feu i Estrada.

Per acabar parlaré de la meva ciutat favorita en questió d´exemples de construcció per industria tèxtil, i del seu gran mestre, Lluís Muncunill, que poc va fer a la ciutat mare, però que a Terrassa va demostrar ser un mestre, vegeu els seguents exemples.

mercat

Arxiu Tobella

Teatre Principal, obra de Domènech i Montaner, també amb
exemples també a Reus i Canet de Mar

Masia Ferixa, amb els seus arcs carpanells com a
motiu decoratiu, en aquest cas casi millor dir que
són parabòlics, no?.

EL MODERNISME AL BAIX

MODEST FEU I ESTRADA (1870-1933)

BCN

bòbila Can Feu

Can Trinxet

fàbria Bagaria

cases Sants

NICOLAU M. RUBIÓ I TUDURI (1891-1981)

MAHÓN

parcs barcelona

Casa Vergés (Sant Feliu)

iglesia Maria Reina (Pedralbes)

MANEL JOAQUIM RASPALL I MAYOL (1877-1937)

LA GARRIGA

Casa Golferichs (Cardedeu)

JOAN RUBIÓ I BELLVER (1871-1952)

REUS

Casa Golferichs (BCN)

Pavelló de safareig i desinfecció El Castell (1903) 

Ca l´Espinal (Colónia Güell)

pont neogòtic Generalitat (BCN)

obra a Soller i Palma

Xalet Serra (Reus)

MELCIOR VINYALS I MUÑOZ (1878-1938)

BCN

Cementiri, Casa Alegre de Sagrera, mercat (Terrassa)

obra a Sant Vicenç dels Horts

JOSEP MARIA JUJOL (1879-1949)

TARRAGONA

Casa de les Creus (Sant Jona Despí)

finca Sant Salvador (el Coll)

Casa Planells (BCN)

Teatre Metropol (Tarragona)

JOSEP PUIG I CADAFALCH (1867-1956)

MATARÓ

Casa Quadres

Casa familiar (Argentona)

Casa de les Tres Punxes (BCN)

casa Amatller (BCN)

jardins Canet, obra també de Domènech i Montaner.

CESAR MARTINELL (1888-1973)

VALLS

Federació obrera (Molins de Rei)

mercat Sant Joan Despí

LLUIS MUNCUNILL (1868-1931)

FALS (Manresa)

Masia Freixa (Terrassa)

Vapor Aymerich (Terrassa)

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER (1850-1923)

BCN

Hospital de Sant Pau 

Palau de la Música

Castell dels Dragons

obra a Reus i Canet de Mar

SALVADOR VALERI I PUPURULL (1873-1954)

BCN

Casa Comalat

Casa Sant Jordi

Ateneu (Sant Andreu de la Barca)