Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de novembre de 2012

bòbiles a Sants-Zona Franca

-visita feta a l´arxiu de Sants el 29-11-2012

1.- Rajolers de Sants (ctra. Bordeta)

FAMILA BALASCH
Isidre Balasch (1797 arribada al barri)

Josep Balach (fill) (1755-1835)
compra terrenys al voltant de Can Cervera, entre la ctra Bordeta i el camí de Port

Andreu Balasch (net)
hereva deutes i comença a construir per llogar acavant sense patrimoni?

FAMILIA LASALA  - JOSEP VALL - FLORENSA (terrenys a ctra. Bordeta, 147)
Manuel Lasala

compra terreny a Joan Casanovas (fill de Pau Casanovas (Pau Pobre))

Josep Vall compra la bòbila a Manuel (1847)
funda amb d´altres socis "la Porcellana"

Martorell i Cia compren (1868)

Florensa Germans compra (1877)

passa a mans de Ramon Florensa

tanca el 1912

compra el Lluis Berenguer per fer-hi una fàbrica de porcellana elèctrica.

2.- Fco. Ràfols Barbara
c. San Saturnino (al costat fàbrica Biosca)

3.- Valentin Trulla i Soler
c. San Saturnino

4.- Jose Llebat
c. Descatllar i c. Saleta

5.- Lluis Pibernat
c. Fivaller, 30

6.- "Can Sangrà" (fotos de 1960 i 1917)
ctra. Port, Can Deu

7.- c. Farell 26/28

8.- "Butsems i Cia" (1875-1973)
fàbrica mosàics, competència d´Escofet
fàbrica primer al Poble Sec
amb cantera a Vallcarca de ciment
formarà amb ciments Freixa l´empresa "Uniland"
c. Rabí Ruben

9.- Bòbila cami Can Clos (foto 1978)

10.- Bòbila Capa (foto 1970)
Zona Franca

11.- mançana de Galileu-Miguel Angel-Jacquart i Rajolers

12. fàbrica Can Tomba (Hostafrancs)


dijous, 22 de novembre de 2012

BCN, sempre BCN


La plana de Barcelona, el territori que encercla una gran ciutat, una ciutat plena d´històries de lluita, de conreus, d´honor català i esperances.
 
La gran vall de Collserola, limitada a un i altre costat pels rius Llobregat i Besós, la rica en aigua bona, que va haver de ser portada al centre de la urbe mitjançant aqueductes, canals de rec i canalitzacions artificials lluitades i fetes per l´home, des de l´època romana (al segle xv va arribar la primera font d´aigua potable a la plaça de Sant Just, i el Rec Comtal va ser refet pel compte Mir al segle X a partir d´una obra romana).
 
La rica en vinya, cereal i convents religiosos, que van anar poblant la ciutat intramurs durant l´època dels comtes de Barcelona, i que van tenir tot el poder polític fins que els burgesos i comerciants van agafar embranzida al segle XV.
 
La dels comtes catalans, no depenents de França, des de Borrell I al segle X fins al Compte de Barcelona Joan de Borbó, que van fer de Catalunya un lloc d´honorabilitat i independència.
 
Bombardejada pels francesos, pel general Prim, pel italians en la guerra civil, ha resistit impertèrrita davant de tothom, avançant sempre cap al seu futur.
 
De constant creixement i d´esperança amb els primes industrials d´indianes que no volien escoltar com Catalunya era depenent de l´Imperi Espanyol, venent els seus propis productes a les Amèriques.
 
Barcelona, sense port fins el segle XVIII però amb drassanes reials, amb artistes de renom però sense favor del rei, amb muralles però sense defensa, una contradicció constant, un orgull de recreixement, cuna dels millors artistes des del romànic fins al modernisme i l´art contemporani, terra objecte de les mallors especulacions modernes, de mostra internacional al 1888 i al 1929, d´Olimpiades, d´aconteixements esportius claus en la història espanyola.
 
Que siria Barcelona  sense la reina Almodís de la Marca I (esposa de Ramon Berenguer I), sense Jaume I, sense Rafael de Casanova, sense els seus emprenedors, com els fabricants d´Indianes del segle XIX (entre ells Erasmo de Gònima), sense el baró de Maldà, sense els seus Indians (Joan Gallart, Martí Codolar), sense Pascual Maragall, els seus artistes (Gaudí, Gaspar Homar, Puig i Cadafalch, Santiago Rusinyol, Jaume Huguet, Lluis Dalmau), etc.
 
I ara, que ens queda?, en aquests temps de caiguda vertical econòmica, l´exemple del que va fer que fossin una comunitat autònoma rica, la dels industrials emprenedors, que siria l´exemple a seguir de tot lo dit abans.

dimecres, 14 de novembre de 2012

mani 14-N de l´assamblea de Canvi.Pubilla

video



video






comienzo del dia!!, 9.00 horas

bajada por Avenida Severo Ochoa


rambla Virgen de la Mercé

Dia 14-N, convocada huelga general en toda España, sindicatos y asociaciones Indignadas de toda Barcelona y poblaciones limítrofes, prepararon durante el dia de ayer una manifestación y unos piquetes, que han paralizado las ciudades catalanas en gran medida.

Comercios (salvo farmacias), fábricas del sector de la metalúrgia de más de 250 trabajadores (menos repercusión en la mediana empresa), funcionarios, parados y jubilados se han sumado a los corrillos de reclamación popular.  En Can Vidalet-Pubilla, la activa asamblea de Indignados ha logrado juntar unas 150 personas para la marcha que han realizado por las calles del barrio en la mañana del dia de paro.

Avenida Severo Ochoa, Amadeo Vives, Molino, Rambla de la Verge de la Mercé, Avenida del Torrente, carretera de Collblanc, Avenida Tomás Giménez, Josep Molins, Avenida Isabel la Católica, Vinaroz y plaza de la Bóvila, han sido escenario de cantos y proclamas en contra del euro por receta, de la pérdida de presupuesto en Sanidad pública, de ayudas y maestros en Educación, de reclamación de devolución de finanzas para los afectados por las preferentes, de demanda de ayuda a los bancos, la famosa dación en pago, o tratos de conciliación, para los afectados por la hipoteca de toda España, que están atravesando una situación límite enestos momentos, con suicidios en el momento de la ejecución del desalojo, etc.

Al comienzo del dia, en el que se ha ofrecido un almuerzo de "traje", cada asistente estaba encargado de aportar algo de comida al convite general, para poder decir...; "yo traje una tortilla, yo unos bocadillos para compartir,...", se ha sumado al grupo la PAH (plataforma de afectados por la hipoteca), de l´Hospitalet, que después de unos momentos de indecisión han decidido seguir su propio camino reivindicativo por el barrio, centrando atención en los bancos, el objeto de sus desvelos. 

La gente de la asamblea ha quedado contenta del seguimiento de la manifestación por el barrio, y esta tarde piensan ir paseando desde la plaza de la bóvila hasta los jardines de Gràcia por la Diagonal.



mercadillo de Can Vidalet,
por una Sanidad pública y de calidad!!

subiendo la Avenida del Torrente,
los banqueros tirando de la comitiva, como siempre!!

colocando pancartas delante de la empresa de colocación

calle Luarca, todos los bares cerrados,
con los dueños en la puerta!!

fin de la manifestación en la plaza de la Bóvila

dijous, 8 de novembre de 2012

QUEBEC com a nou punt per anar a treballar fora

 
Els pro-passats dia 29, 30 i 31 d´octubre van tenir lloc a BCN les jornades informatives del departament d´affers exteriors del QUEBEC, amb el SOC català, per preparar la jornada de reclutament del dia 29 de novembre a Barcelona, entre els treballadors catalans i espanyols i els empresaris del país Canadenc.
 
FOTOS DEL DIA 29 A LA CASA DEL MAR
 
 

 
 
 
 
Aquell dia els empleadors d´aquell país, que no han trobat previament candidats amb perfil idoni entre els desempleats canadencs, podran tenir contacte amb les persones del país de trobada que vulguin anar a treballar al Quebec amb contracte de treball pre-fitxat.
 
Al dia seguent la trobada sirà a París amb la gent francesa, esperant tornar a Nord-América amb la graella d´ofertes ja coverta.
 
Aquestes són les condicions que ha de complir el treballador espanyol per poder anar a treballar a Canada (no compten les condicions d´inmigració temporal, que són per punts i causa d´una altra entrada de blog, aqui es parla de trobar un permís tan sols per treballar al país).
 
 
 
 
+info en aquest link..... 
 
 

TOTS ELS QUE VULGUIN PARTICIPAR A LA SESSIÓ DE RECLUTAMENT PROPIAMENT
S´HAN D´INSCRIURE PREVIAMENT EN AQUEST PORTAL, PROPI PER L´OCASIO, D´OFERTES, REDACTAT PEL SOC I QUE SERVIRA ALS EMPLEADORS FRANCESOS PER TROBAR CANDIDATS PER LA JORNADA.
 
S´HA DE FER SERVIR EL FRANCÉS COM A LLENGUA DE CONTACTE I MOLTA BONA MÀ PER PODER ARRIBAR A CAPTAR L´ATENCIÓ DEL RECLUTADOR.....
 
 
 
PER SI VOLEU FER UN TEST PER SAVER SI PODRIEU INMIGRAR AMB LA FAMLIA AL QUEBEC, TENIU AQUEST LINK (és un sistema per punts depenent de certs requisits que s´han d´anar complint)
 


divendres, 2 de novembre de 2012

passejada Paral.lel i Raval

Aquest post vol ser una mostra del que és fer història de barri, de posar en relleu que tot el que ens envolta una vegada sortim al carrer té la seva història i la seva empronta privada, aconseguida només perquè porta viva més de 30-40 ó 50 anys, inclús més temps, i que molts de nosaltres no coneixem i que ens sorprendria averiguar.

L´altre dia vaig sortir per anar a cercar gent a l´altra banda de BCN, al Paral.lel, i quan anava en el metro a l´alçada de Liceu, vaig decidir baixar abans de l´estació que em pertocava, per anar passejant fins a l´indret de trobada.  Vaig agafar el carrer Santa Anna, i després el de la Unió, per acavar a la plaça de les tres torres, i en aquest trajecte tan curt vaig fer fotos a diferents edificis i fites que savia tenien alguna història oculta per explicar-me.  Ara us faré cinc céntims del que vaig averiguar després per internet a sobre d´aquests llocs.

1
Al carrer Santa Anna, vaig fer aquesta foto d´un comerç honorat amb una placa històrica per l´Ajuntament i que va fer 150 anys el 2010!!, 4 generacions de la famila Torrente.  L´empresa encara treballa al carrer del Marques de Sentmenat, també al Raval, i posa, de fa temps, parallamps per tota la ciutat, inclús al sostre dels antics magatzems Jorba, aquesta tenia forma de tour Eiffel, i era ben llampant!, al seu lloc web podreu veure fotos antigues dels tallers de fa més d´un segle.
http://www.torrentetecnoindustrial.com/torrente_centenari.html

 
 

2
Després m´hi vaig atansar al parc de Sant Pau del Camp i vaig fer fotos de l´antic convent benedictí romànic del segle IX, en el seu temps va estar fora de muralles i va sofrir atacs i expolis dels sarrains (985), després va ser seu de la Generalitat durant la guerra de Successió, i de la Universitat quan Felip V, li va dedicar aquest honor en exclusiva a Cervera, fins que va acavar rodejada de cases del creixent barri proper i fàbriques d´estampació d´indianes.

Un dels seus habitants il.lustres es Gifré II, fill de Guifré I "el Pilós"!!, que hi té la seva tomba allà.  Té un claustre molt maco i una escola amb porta de lleons templers. (http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/capitells%20pau%20camp/capitelln6.htm)

 
 


3
Per fi vaig arribar a la plaça de les tres torres, puff!!, i vaig començar a carregar la memòria de la càmera amb les fotos següents, sabieu que la fàbrica que donava llum a començaments del segle XX a BCN, als tramvies, als fanals, a les industries, es deia "La Canadenca", famosa per una vaga al 1919 que va militaritzar BCN, aquesta va durar prop de dos messos, i va acavar amb un éxit profun per part dels treballadors?.(http://www.veuobrera.org/00finest/919vaga-c.htm).

"La Canadenca" (Barcelona Traction Light and Power C.L.) va començar a portar i servir electricitat a BCN amb la construcció primerenca de diversos pantans i canals a la zona de Lleida, el Pallars i la Noguera (embassament de St. Antoni a Tamariu, pantà de Camarasa i canal serós), aquests salts d´aigua proporcionaven força hidroeléctrica a tota la ciutat, i va aconseguir convertir-se en monopoli de subministrament gràcies a la compra, el 1923, de l´Eléctrica de Catalunya (AEG), així les tres torres son de l´antiga fàbrica absorvida, i que després han passat a ser propietat de FECSA l´any 1952.





4
Després vaig fer aquestes fotos de l´antic portal de Sta Madrona, pertanyent a la muralla construida el segle XV, i que si va abraçar per fi, l´antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp!!.  Aquesta muralla ens va defensar el 1714 contra els atacs de Felip V, i dels francessos durant la Guerra d´Independència.


 

5
I per acavar, una altra curiositat, al davant del portal de Sta. Madrona hi han plantats aquests arbres, els coneixeu?.  A l´Hospitalet n´hi ha un molt famós plantat a la plaça Blas Infante de la Torrassa, que ha crescut molt.  Aquest són petits, però la meva sorpresa ha sigut conèixer que tan sols hi han germans seus en la ciutat a la plaça Pau Vila de la Barceloneta!!.

Es diuen arbres de la llana, per la seva llavor característica amb pelets fibrosos, i perquè a l´Argentina les ovelles es graten l´esquena amb les seves punxes del tronc, es curiós, no?. A la tardor floreixen amb flors blanques i rosades, o sigui que aviat veurem com surten.

I això es tot, interessant, no?, doncs ara esbrineu que s´amaga al darrera d´aquella font de plaça de prop de casa vostra que porta tant de temps plantada al mig del parc d´infants, o del ròtul rovelllat de la cantonada de dos carrers més avall, i de ben segur que us en portareu una sorpresa ben curiosa!!