La plana de Barcelona, el territori que encercla una gran ciutat, una ciutat plena d´històries de lluita, de conreus, d´honor català i esperances.
La gran vall de Collserola, limitada a un i altre costat pels rius Llobregat i Besós, la rica en aigua bona, que va haver de ser portada al centre de la urbe mitjançant aqueductes, canals de rec i canalitzacions artificials lluitades i fetes per l´home, des de l´època romana (al segle xv va arribar la primera font d´aigua potable a la plaça de Sant Just, i el Rec Comtal va ser refet pel compte Mir al segle X a partir d´una obra romana).
La rica en vinya, cereal i convents religiosos, que van anar poblant la ciutat intramurs durant l´època dels comtes de Barcelona, i que van tenir tot el poder polític fins que els burgesos i comerciants van agafar embranzida al segle XV.
La dels comtes catalans, no depenents de França, des de Borrell I al segle X fins al Compte de Barcelona Joan de Borbó, que van fer de Catalunya un lloc d´honorabilitat i independència.
sepulcre de Martí l´Humà
Bombardejada pels francesos, pel general Prim, pel italians en la guerra civil, ha resistit impertèrrita davant de tothom, avançant sempre cap al seu futur.
De constant creixement i d´esperança amb els primes industrials d´indianes que no volien escoltar com Catalunya era depenent de l´Imperi Espanyol, venent els seus propis productes a les Amèriques.
Barcelona, sense port fins el segle XVIII però amb drassanes reials, amb artistes de renom però sense favor del rei, amb muralles però sense defensa, una contradicció constant, un orgull de recreixement, cuna dels millors artistes des del romànic fins al modernisme i l´art contemporani, terra objecte de les mallors especulacions modernes, de mostra internacional al 1888 i al 1929, d´Olimpiades, d´aconteixements esportius claus en la història espanyola.
Que siria Barcelona sense la reina Almodís de la Marca I (esposa de Ramon Berenguer I), sense Jaume I, sense Rafael de Casanova, sense els seus emprenedors, com els fabricants d´Indianes del segle XIX (entre ells Erasmo de Gònima), sense el baró de Maldà, sense els seus Indians (Joan Gallart, Martí Codolar), sense Pascual Maragall, els seus artistes (Gaudí, Gaspar Homar, Puig i Cadafalch, Santiago Rusinyol, Jaume Huguet, Lluis Dalmau), etc.
I ara, que ens queda?, en aquests temps de caiguda vertical econòmica, l´exemple del que va fer que fossin una comunitat autònoma rica, la dels industrials emprenedors, que siria l´exemple a seguir de tot lo dit abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!