Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 10 de desembre del 2020

LA UTILITAT DE LA INFORMACIÓ HISTÒRICA A LES XARXES SOCIALS.-



una de les passejades filmades
per l´Arxiu aquesta pandemia
i retransmessa en directe per facebook.




 Sabíem que els BLOGS històrics estaven quedant més que anticuats, no per fer recerca amb el cercador per alguna recerca particular llençada a l´aire i a la sort d`internet, sino per seguir com si fossin veritables revistes divulgadores per la gent cibernàuta que gusta de tenir continguts al dia en xarxa i aprendre llegint dia a dia post a post, com es fa en linkedin amb les "publicacions", o a facebook amb els links vinculats a informació més extensa.

Som gent moderna, que agrada de llegir poc, o en vertical, o buscant resums, visualitzacions o posts sublims, com els que aporta la xarxa "Tic Toc" en uns quants segons, gent de "postureo", o de frases a l´estil trump, demolidores i carregades de "fake".

Aquesta diguem-ne....., "moda" reconvertida a les noves tendències de la info, ja feta pels diaris amb versió internet com "Ok corral", ja comprobada de fa temps i amb prou seguidors que prefereixen fer els seus tràmits on-line malgrat els pirates informàtics i els atacs a la seguretat cibernètica, s´ha propasat a les xarxes i als videos de CONTINGUT HISTÒRIC, que capitanejats per gent jove majoritariament a les xarxes, ha preferit de refer-se donant més importància al video que a la lletra...., explicaré alguns casos.




"La història dels mitjans digitals a Espanya comença, segons Javier Díaz Noci (2005), l’any en què apareix la versió electrònica de la revista El Temps a través de Servicom, el 1994. Altres autors consideren com a any inaugural el 1995 quan les publicacions comencen el seu camí a la web (Salaverría, 2007, pàg. 358). El Periódico de Catalunya i El Mundo van treure les seves edicions electròniques a Servicom el 1994 (Díaz Noci, 2005, pàg. 25). En aquesta època.

A nivell mundial és als Estats Units on sorgeixen els primers cibermitjans. El 1992 neix el pioner, The Chicago Tribune, i ho fa a través d’America On-line."
fons "https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/12282/tmpb1de1.pdf?sequence=5"

En el cas de l´Arxiu, l´adaptació es molt recent, amb video-conferències de  trobades de socis fent servir la plataforma "jitsi meet" des que hi som en pandémia, la primera el juliol d´aquest any, amb ocasió de la reunió de socis per presentar la revista, i amb més asiduitat amb ocasió de les sortides de camp per explicar la història de la lluita veïnal per barris a tot el territori des de Prospe-Trinitats al setembre, Verdum, Roquetes, en dos ocasions diferents a l´octubre, i Vilapicina- Torre Llobeta i Can Peguera- Turó de la Peira, el novembre, tot promogut pel desig de conmemorar el 50é aniversari de l´Associació de Veïns de Nou Barris.  

En aquestes sortides, filmades amb mòbil i passades directament com a publicació "en directe" al facebook, l´èxit ha sigut profún, els socis més antics, i els més moderns, han pogut seguir les explicacions de l´Arni, el Jordi i la Montse, a més dels lluitadors veïnals convidats, i han pogut aportar les seves experiències en directe com a comentari al marge.  "El grup de Facebook de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris compleix 10 anys i ho fa de la millor manera, assolint la xifra de 2.000 membres", com el mateix Ricard Fernandez ens va explicar al blog de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris fa uns messos.

O sigui que per part nostra, l´adaptació es molt recent.

Tenim altres exemples ja coneguts per la gran majoria de nosaltres, com els videos meravellosos que publica des l´any 2017 Beteve en el seu programa "Va passar aqui", i que diguem es la millor forma d´estar informat de forma directe per tv de la història meravellosa de la nostra ciutat, a més de forma temàtica i puntual, com ha d´èsser per l´amant curiós i puntillós.  O els programes "Perduts en el temps", presentat pel còmic Bruno Oro, o "Sota Terra", meitat sèrie/meitat informatiu, que tv3 va emetre per les nits, i que també tenia interés per l´amant especialitzat, tot recuperable per internet a través de la plataforma ccma.cat










A Youtube he trobat recentment dues propostes més que interessants;


La primera es la proposta que fa http://barcelonamemory.com, blog que publica en Youtube historias de Barcelona, en que podem visionar els videos presentats per un personatge virtual, inserit a dins de fotografies i videos en èpoques pretèrites, explicant històries argumentals més que interessants i ben documentades, inclós info aportada per Arxius Històrics veïns com pot ser "El Pou",

  

La segona es més interessant encara, i es la proposta que ens fa una nouvinguda a Barcelona, que amb el nom de "Carly", s´ha proposat fer conèixer les tradicions i particularitats turístiques, amb basse històrica, més interessants de la nostra ciutat.

https://www.youtube.com/watch?v=qB3GBzCm5Pw&t=172s


"Carly" es una senyoreta Argentina, arquitecta i molt trempada, que fent servir el seu mòbil, l´edició de video, i la seva curiositat, amb menys d´un any d´arribada a la nostra ciutat per estudiar i promoure la seva carrera, s´ha dedicat a recòrrer els jardins secrets, la tradició del Gòtic, les festes populars, i els certàmens culturals de Barcelona, per exemple, mostrant la seva experiència pròpia de fa pocs messos als públic curiós, amb els seus ulls de dona curiosa, arquitecta i agraïda pels seus hostes.



M´ha picat la curiositat amb ella, i he volgut establir contacte directe, per aconsellar i ajudar, en lo possible la seva idea, i he rebut una contesta més que sana i cooperativa.

Crec que aquesta es la manera de fer servir una plataforma tan poderosa com es Youtube, editar videos amb més que info temàtica, documentada i veridica, per obrir curiositats d´altres, i atreure valor patrimonial a llocs i idees més que vàl.lides en el temps de la info digital.

Carly es un  exemple, que s´ha de conèixer i fer conèixer per usuaris com nosaltres, visionant els seus videos podem aprendre, d´altra manera, més pensada pel turisme general, però no sense el valor que valorem els habitants oriuns de la nostra Barcelona, que podem recolçar com a propagadors de quelcom que ocupa temps, i il.lusió de gent forànea que ens valora com a pobladors que hem creat una ciutat maca pels demés.

Carly em fa pensar que amb una mica de temps i seguidors, d´aqui a poquet, ens farà un servei molt important a les formiguetes que omplim llibres d´història i volem feedback dels nostres llegidors.

Tot això sorgit l´any que acabem, any que em viscut una revifada de la info a distància, no contagiosa, de necessitat de generar producte gràfic sense apropar "face to face" la info a l´informador.




divendres, 23 d’octubre del 2020

PROCESSONS DE CORPUS A BARCELONA I FOSSAR DE LES MORERES

 https://www.barcelona.cat/culturapopular/sites/default/files/1x2_12corr_3_0.pdf

 De totes les manifestacions festives que celebrem a la ciutat de Barcelona, n´hi ha una d´elles prou oblidada per la nostra societat moderna, i que en altres temps era principal i molt anyorada anualment pels propis barcelonsesos, la que es refereix a l´exaltació de la importància de la Sang de Crist en la celebració del Corpus, de l´Eucarístia de Pentecosta.

Les altrament dites Processons del Corpus, el dia de l´ou com balla, 40 dies després de Carnaval, i que el diumenge després del dia de Pentecosta surt al carrer en una processó festiva i religiosa al voltant de la Catedral.

Les processons de Corpus tenen 700 anys d´antiguitat a Barcelona, i han tingut temps per escriure història barcelonina; a sofert antemptats de sang, en temps que les mateixes feien via al costat de la Seu de Santa Maria, i han viscut visites il.lustres de gents i gegants antics.....

D’aquest Corpus, en conservem un pregó recollit per Alfons Damians i que va transcriure i publicà el dia 19 de Juny del 1892 al “Diario Mercantil” de Barcelona. La transcripció del document és la següent:
“… Ordenaren los Conseylers els prohems de la ciutat que con lo sant para apostoli a honor, e lahor et a gloria de Deu et exalsament de la fe catholica haia ordenat per tot lo mon lo segon dijous apres la festa de Cinquigesme qui sera demà sia feyta per tots temps per cascun any festa del Cors sant preciós del nostre salvador deus Jhesucrist. E haia dat et otorgat molts grans perdons a cascun et a cascuna daquells que seran ales hores de missa et de les vespres et de les altres hores del dit dia et a les vespres de vuy que tot hom et tot dona sia demà matí ala Seu ala missa et a la professó et a la ofici que se fara ab gran solemnitat …”
Aquest mateix document també va ser esmentat per Agustí Duran i Sanpere, extret en aquest cas, dels buidats d’arxiu realitzats per Agustí Coy Cotonat i del qual ens diu el següent: “…El primer dels pregons que respecte a la festa del Corpus fou llegit per ordre del consellers i prohoms pels carrers de Barcelona, el de l’any 1320, té un caràcter perfecte de document inicial. Recorda les ordres donades pel Sant Pare…”

https://festafesta.net/1320-la-primera-processo-del-corpus-a-barcelona/

PARTICIPACIÓ DELS GEGANTS DEL PI A LA PROCESSÓ DEL CORPUS

"La imatgeria festiva i els balls populars actuals neixen cap al segle XIV amb les primeres processons de Corpus. Al segle XIX els gegants i entremesos s’acabarien convertint en símbols ciutadans i es deslligarien de la religiositat, per bé que encara participaven al Corpus i molts depenien d’esglésies. Des de 1960, quan són recuperats, que els quatre Gegants del Pi participaren a la Processó de Corpus, gràcies al permís concedit per l’Ajuntament de Barcelona. A la dècada dels setanta del segle XX es prohibeix la participació d’elements festius a les Processons de Corpus.

Però l’any olímpic, neix de nou la Processó Festiva de Corpus, que precedeix la part religiosa i que, com tota festa, ha anat evolucionant fins arribar a la manera en què l’entenem avui. El primer any ja hi van tornar a participar els quatre Gegants, però des de l’any següent que no ho han tornat a fer. Enguany, i en el marc de les Quinquennals, hem volgut recuperar la tradició i hem aconseguit el permís corresponent per tornar a sortir com era tradició. Per tant, després de vint-i-tres anys, el proper diumenge 7 de juny la Família de Gegants del Pi tornarà a participar-hi al complet."

http://www.gegantsdelpi.cat/2015/03/22/festivitat-de-corpus-christi-processo-de-corpus-2015/

Us recordem que a banda dels guarniments florals de totes les bèsties i elements, Diumenge de Corpus és l’únic durant tot l’any en què podeu veure l’Elisenda (i per primer cop des del 1992, l’Eulàlia) lluint una corona de flors al cap.

....sempre alliçonadores Fe i amb protocol estricte de passejada amb la part religiosa al darrera.

I és que les Processons de Corpus, a més de tenir un recorregut fixe al voltant de la pl. Sant Jaume, la Catedral i el Portal de l´Angel, suposen un protocol fixe i estricte de passos i colles històrique que van una darrera de l´altre representant el passos eucarístics i les visites reials cristianes que entraven a la ciutat en època medieval pel Portal de Sant Antoni.

El Seguici farà el següent recorregut: plaça de Sant Jaume,  carrer del Bisbe i plaça Nova, un cop allà, i acabada la Missa de Corpus al pla de la Seu, s’afegirà al darrera la part religiosa i s’iniciarà la Processó de Corpus Christi per: avinguda de la Catedral, plaça Nova, carrer dels Arcs, Portal de l’Àngel, carrer Comtal, Via Laietana, carrer de Joaquim Pou i avinguda de la Catedral.  De nou a l’avinguda de la Catedral els gegants, bèsties i balls s’esperaran fins al pas de la Custòdia, quan faran el degut acatament. 





Ordre del seguici de la processó de Corpus Christi;
Coronela de Barcelona// Cavallets Cotoners de Barcelona// Penó de Santa Eulàlia// Escorta dels Trabucaires Perot Rocaguinarda// Àliga de la Ciutat de Barcelona// Lleó de Barcelona// Capgrossos Macers de la Ciutat// Gegants de la Ciutat// Ball de Cercolets amb els seus músics// Mulassa de Barcelona// Bou de Barcelona// Gegants petits antics del Pi// Gegants grans del Pi// Ball de Bastons amb els seus músics// Drac de la Ciutat Vella de Barcelona// Víbria de Barcelona// Nan Cu-cut de la Plaça Nova// Gegants Vells de Sant Roc de la Plaça Nova// Tarasca de Barcelona// Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus// Dofí del Casc Antic de Barcelona// Gegants de Santa Maria del Mar// Falcons de Barcelona// Moixiganga de Barcelona i Trampes de la Ciutat// Guàrdia Urbana de gala a peu// Macer de la Catedral i Creu processional de la Catedral// Gonfanons parroquials (Seu Catedral, Santa Maria del Pi, Sant Jaume Apòstol, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Mar, Mare de Déu de la Mercè)// Banda de música de l’Escola Pare Manyanet// Custòdia amb el Santíssim Sagrament, sobre el tron del rei Martí, sota tàlem// Banda Municipal de Barcelona.

Les Processons de Corpus eren, i són, l´exaltació de la comunió general de la ciutat amb Crist, i l´Ostia Consagrada, després de missa sortia al carrer, acompanyada de les autoritats municipals i eclesiàstiques, amb intenció alliçonadora i donant exemple de redenció des del seu tron de Martí l´Humà.

En altre sentit podem parlar de llocs i no cercaviles emblemàtics de la ciutat, i quin lloc podria èsser més important per la significació històrica de Barcelona que el Fossar de les Moreres.

El Fossar de les Moreres, just al costat d´on passava la Processó del Corpus a meïtat segle XX, va ser antigament un fossar d´enterrament al costat de la Catedral de Santa Maria, que va ser lloc d´enterrament col.lectiu pels herois de la Coronela en el setge de l´estiu de 1714,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres#cite_note-2

Exaltat pel vers del Pitarra del 1850; "Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor" (http://goal.blog.cat/2013/07/18/al-fossar-de-les-moreres-no-shi-enterra-cap-traidor-fins-perdent%EF%BB%BF-nostres-banderes-sera-lurna-de-lhonor/), en temps que el lloc va començar a ser reclamat com a lloc d´homenatge pels nostres defensors.  Des de llavors va ser projecte d´arranjament urbanístic convertint-lo en memorial.

Des que Carles III va obligar empedrar els antics cementiris parroquials el 1816 el lloc va ser objecte de molts projectes diferents de protecció i neteja arquitectònica superflua per poder empoderar un lloc de tanta significació.

Segons Pi i Arimon, l'església i el fossar al segle XII estarien situats a la cantonada del carrer de l'Espaseria amb la plaça de Santa Maria;

al sud trobaríem un areny, on s'instal·là la peixateria general, amb les barques dels pescadors varades, com cercant el petit resguard del Puig de les Falzies (actualment pla Palau);

vers Badalona albiraríem el Puig dels Molins (actualment estació de França, i els estanyols del que seria barri de la Ribera, ja mig amagats per les edificacions de la rodalia de Corbera, barriada de pescadors construïda pel capítol catedralici ver el 1209 en els sorrals concedits pel rei Pere I;

a llevant ens trobaríem amb un altre grup d'edificacions als terrenys que Guillem Ramon de Montcada rebé del comte Ramon Berenguer a canvi de la seva col·laboració en la conquesta de Tortosa, terrenys que, per millor edificar-los, féu travessar per un carrer (Montcada).

Amb aquestes construccions augmentà el nombre d'habitants i, conseqüentment, el de feligresos, així l'església del fossar es veié afavorida per algunes donacions. (fons wikipedia)

Els diferents encarregats de la seva remodelació partien del mateix llegat, respecte al terra empedrat net que era els eu estat de feia mes de 100 anys, parlem dels anys 80´s del segle passat, moment en que la remodelació va ser empresa amb seriositat, i manteniment del pont gòtic original, per aquells llavors prou atrotinat, que unia la Catedral amb el Palau Ducal del Pla de Palau.

https://www.naciodigital.cat/noticia/113442/projecte/dignificacio/fossar/moreres

 





 

Un parell d´elements simbòlics es volien incoroporar, el lloc físic de l´homenatge i la plantació de moreres ornamentals.

Al final la idea de preservació del pont es va perdre, i tan sols va quedar el passatge el Miracle com a record seu.

Tot per rescavalar un lloc emblemàtic que va poder ser possible, i una celebració que voldria ser posada, de la mateixa forma, en rellevància dins la nostra cultura popular emblemàtica barcelonina.

dilluns, 12 d’octubre del 2020

Moianés i la seva producció tèxtil

 Moià, en el cim de Sant Miquel del Fai, a cavall entre els dels Cingles de Bertí i les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, és una capital de comarca que no sembla que formés part de cap zona preferida pel tèxtil català a final del segle XIX, però que si fem cas de les restes que hi queden a pobles com Castellterçol, Santa Maria d´Oló i el propi Moià, si que ho va ser, no sabem si pel seu passat ramader, llaner, o per estar més a prop del mar que zones com el Berguedà o Osona, descartant també, això si, la presència de cursos fluvials, però amb la col.locació de molins al voltant de rieres de Castellnou o Marfà, o sigui a on la màquina de vapor va ser essencial pel funcionament de les fàbriques.

                              

único lavadero de lana que se conserva en Catalunya. Se trata de una construcción singular de gran valor arquitectónico, ya que dispone de una bóveda de piedra de medio punto que da paso a otra vuelta de unos 10 metros de diámetro que llega al fondo de una cueva de piedra natural. Debajo de la bóveda se encuentra un lavadero de 10 metros de largo que servía para lavar la lana usando dos canales por donde corría el agua, Unas escaleras llevan encima la bóveda, donde se tendía la lana que, con la ayuda de la pendiente, se secaba más rápido.


https://www.barcelonaesmoltmes.cat/es/web/idees-de-viatge/-/el-moianes-ruta-per-l-ecomuseu

Moià, Castellterçol, Santa Mariad´ Oló, són viles posades de vell antuvi al voltant del camí romà de Collsuspina a Manresa, també ciutat tèxtil i de més rellevància del centre de Catalunya, però totes elles de menys nom.

VAPORS

 Moià

-a la Cia ROVIRA I SOLER, al c. de St Pere, s´hi va establir una fàbrica el 1915, allà després trobem registrat "el VAPOR", més endavant cia  "TORRAS DE BAGES", de Manresa, i al final familia VILADOMIU el 1950.




-"La CENTRAL" del c. St Josep i c. de la Coma, al 1)914, cotonera, MANÉN I PRAT --- TOMAS PRAT I FILL R.S.C (1951) ---- BESSIUS (1985)

NOTA IMPORTANT, els sr. Pere MANÉN i PRAT, vivia al c. Mestre Dalmau del barri d´Horta!!!!


-"LES FAIXES" (1924)



https://manresa/noticia/15986/moia-inaugura-faixes-sala-polivalent

-CAL COMADRAN (1935)

 


Santa Maria d´Oló

-fàbrica "del PASTOR", comprada per JOAQUIM BORRÀS, "MANUFACTURAS BORRAS", i més tard "SAULEDA" (1965)


-"ALGODONERA ESPAÑOLA", MANUEL LÓPEZ ANTOLÍ i després JOSEP M. ROGER GALLES, "HEMALOSA"

Herederos de Manuel López S.A. (HEMALOSA) és el nom que va adoptar, en morir el seu fundador, la fàbrica tèxtil creada el 1924 a Oló per Manuel López Antolí, nascut a Carme (Anoia), A banda de la fàbrica d'Oló, Manuel López i els seus hereus van acabar tenint també diverses fàbriques a Valladolid. El fundador té un carrer dedicat a Valladolid i una avinguda a Oló, on també hi ha un carrer dedicat a la seva successora, Carme Vidal López.

L'empresa tenia seu a Barcelona i a Madrid, i el 1978 i dins el context de crisi del tèxtil l'empresa va fer suspensió de pagaments, si bé la fàbrica d'Oló va seguir funcionant fins a mitjans dels anys 1990. Actualment l'antiga fàbrica creada el 1924 és un Espai Polivalent amb un Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al tèxtil i el seu pes històric a Oló amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca.

fons: https://www.regio7.cat/moianes/2020/03/11/



Castellterçol

-"EL VAPOR" 1822, propietari JOAQUIM ROGER, després fill JOAQUIM M ROGER I GALLÉS ("HEMALOSA") i després partiment entre fills JOAQUIM ROGER I AMAT I JOSEP M ROGER, després els teixtis de Josep passen a ser A.N.L.A (1969) empresa italiana de cotó.


https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/89331/dona/sera/epicentre/castelltercol/durant/tot/2020


-CASIMIR CASARRAMONA de BCN.














diumenge, 11 d’octubre del 2020

"DECORUM, VESTIR LA CASA PER L´OCASIÓ"

  

Avui visita guiada a l´expo "DECORUM, VESTIR LA CASA PER L´OCASIÓ", del museu tèxtil de Terrassa, postergada pel COVID i amb una cicerone excepcional que ens ha fet gaudir del recorregut per la història del moble i el vestit de la llar en el continent europeu.

L´expo comença puntual a les 12.00 hores, i la porta la Mònica Piera, una xicota molt implicada en tota l´organització i posada en funcionament de la mostra, ella va fer el muntatge i la recopilació de mobiliari per coleccions privades, i demostra un gran coneixement del tema, tot lo relacionat amb la vestimenta de la llarg a tot lo llarg dels segles XV fins al modernisme, per tot allò es la comissària de la mostra.

Els mobles estan posats a tot lo llarg del passadís interior del museu seguint un ordre cronològic i d´avançament en el desenvolupament de la tècnica i els usos de d´època.

Comença amb una reflexió sobre el significat que tenia en època medieval l´us del mobiliari i la seva decoració, buscant la funcionalitat quan l´us ho demanava, tendals de campanya i trons de reis per mostrar preponderància de manament.
 
 

Al segle XVI, els damasquins i teles comencen a cobrir la fusta, que tan sols queda per constitució formal del moble.
 
 

Després, amb l´arribada de nous materials exòtics des d´Orient i América, s´incorporen a la decoració dels mobles les incrustacions i els "xarols" que copiaven els lacats japonesos.
 
 

Els ebenistes comencen a folrar de fusta d´ebano la fusta de pi mediterrani per decorar.

Les indianes es perfeccionen i comencen a decorar llits cerimonials i principals elements decoratius mostra del poder de cada casa noble.

Encara podem veure mostres de llits desmuntables i baguls d´aixovar, única pertanyença de les dones quan arribaven a casa del marit.
 
  
 
 
 
 
L´armari com a moble exent i suport de miralls a finals del segle XVIII, arriben massa tard per poder dir que formaven part de les decoracions interiors de les cases nobles, més aviat de les burgeses.  El bagul amb calaixos es propi del mobiliari de mas català.

al segle XVIII comença a desenvolupar-se l´ergonomia al moble, les cadires anglesses agafen la forma de l´esquena, i les potes de cadiró francés, s´arquejen per poder suportar el pes de la persona sense travessers a les parts baixes.
 
 
  

Al modernisme, com a novetat, troben una nova preocupació per la neteja, i per posar banys, primer amb aigua de cubell, i després d´aixeta, a dins de les llars privades.  Es en aquesta secció a on trobem el moble més valuós de la colecció, segons la meva opinió, el bressol que va fer Gaspar Homar per la casa Lleó Morera.

vestit modernista

Les cadires modernistes del 1850 comencen a incorporar la molla sota el seient, per amortiguar més i donar més comoditat.

Acaba l´expo, dues hores i quart de goig al voltant d´una veritable repassada de la història del moble, amb peces més que valuoses portades des de llocs molt diversos al museu Terrassenc, i explicades per una gran guia, entesa, que sap perfectament que representa el millor museu tèxtil de Catalunya, just al lloc a on millor es tracta el patrimoni industrial tèxtil català, la ciutat de TERRASSA.

un altre detall maco del museu



medalló de retaule que mostra l´Art decoratiu
 

podem observar en el medalló:

-els cortinatges del llit amagat al fons

-la decoració d´una casa noble

-les maneres de tracte cortes entre dames i caballers

  mes amanerada

-les cadires del XVIII

-els miralls

-els detalls de tera i parets

plànol de detall d´una cadira de rodes





parts components d´un llit amb baldaquí

del segle XVIII



                                                                           llegenda

dissabte, 10 d’octubre del 2020

Molí d´en Rata a Ripollet

 Jornades de patrimoni 2020


Malgrat el COVID, un total de 30 persones aproximadament hem anat a fer la visita del molí d´en Rata de Ripollet durant les jornades de patrimoni 2020, una tarda plujosa del 10 d´octubre.


L´Ester i la Isabel ens han ofert a dins del museu del moli la possibilitat de fer dues visites guiades programades; 


-la primera a l´exposició de pintura de l´"Andreu Solà, la mirada d´un Ripolletenc".  

Pintor nascut a la ciutat, que va anar a fer l´aprenentatge de tot bon pintor modernista a Paris, a Montparnasse, coincidint en l´ocasió amb Rusinyol, Clarasó i Utrillo, i que va tornar amb una bona ma per retratar dones desvalgudes, aclaparades pel dolor, retrats costumbristes dels entorns de la ciutat on va nèixer, i quadres composats des de fotografies fetes a agents de l´ordre i camperols rurals.  Un bon pintor, més de natura que de figura humana, encara que amb prou encert, el qual fons de quadres encara queda en mans de la seva descendència, sense saber el seu volum total final exposable.  La pinacoteca del museu té un bon número entre originals i reproduccions.


-la segona visita, la que més m´interesava de fer, va ser a l´interior del moli fariner del rec Monnar (moliner)

Molí posat en marxa a mitjans segle XIX i restaurat i museitzat el 2005.  Molí pre-industrial que no va aixecar atenció al seu voltant d´altres fàbriques més modernes per instal.lar-s´hi, aprofitant el rec Monnar i la seva força hidràulica, i que s´estaven implementant a poblacions com Sabadell o Terrassa, empreses tèxtils. O sigui, Ripollet va continuar essen eminentment rural fins ben entrat el segle XIX.  Aquest era un dels quatre entre fariners i drapers que hi havia al rec.   Altre, aquest draper va ser el que hi ha continuació del rec, (file:///C:/Users/Recepcion/Downloads/Xemeneia%20del%20Moli%20den%20Calvet.pdf)





                                            La Isabel ensenyant com funcionava el molí de café



mola tapada i destapada




edifici del moli de 1850


vista del Ripollet camperol


roda turbina

La part meravellosa del molí és que encara conserva intacta la seva turbina hidràulica, una Fontaine com la del MIT de Manlleu, sense ús, ni servei actual.


L´altra cosa es, que treballava de forma totalment arcàica, tan sols per moldre farina portada pels propis agricultors, com es feia en època medieval, i que no donava el producte final per mitja d´intermediaris als mateixos amos de la farina.


El molí d´en Rata es una de les poques infraestructures semblants que es conserven al voltant de Barcelona, tan sols el molí de Sant Vicenç dels Horts se li assembla (http://www.svh.cat/municipi/guia-del-municipi/equipaments/0000-00-00-moli-dels-frares.html), i per tant es una peça de patrimoni industrial que s´ha de conservar, protegir i valorar a la vegada que es difón arreu, una consideració per part de la xarxa MNACTEC seria necessaria i adient.


La Isabel ens ha guiat per les seves estances, a la primera trobem la tremuja i les moles de l´antic molí, la mola Subirana i la Jussana, per comprendre el funcionament llegiu (https://cipmolidenrata.ripollet.cat/wordpress/?page_id=19).  Després hem passat a la que gusten de dir, la "casa del moliner", amb la seva ambientació interior original; llum d´oli, llar de foc, pica de pedra, càntir, estris a taula, lletera, molí de café, etc., i al pis superior ens ha guiat en una història de més de 10.000 anys per la història del pa, molt ben narrada i entenedora, l´hem feta partìcep de la nostra més que guanyada felicitació, després de més de 10´ explicant conte tras conte; com el que parla de on ve la denominació del molí, d´en "Rata", perquè el moliner tenia bigoti de rata i els seus fills eren cridats, amorosament, com "ratetes" cada vegada que arribava el moment de menjar a taula.


Els cereals, vinguts de Mesopotàmia, van arribar a l´edat del ferro a Europa, i des de llavors s´ha sabut cuinar i fer, amb diverses llavors i forns de pedra.


El projecte es tornar a fer rodar la roda de la turbina del pis de sota la planta baixa amb aigua recirculada, però fins llavors ens haurem de conformar en veure la roda seca i el canal de sortida sota terra en forma de mina de totxo.  La bassa de la part superior i la canonada de caiguda de l´aigua a sobre les pales estan amagades i cegades.


La jornada ha acabat fent la visita als personatges més reconeguts de la ciutat, que tenen també el seu racó habilitat a dins del museu , i que clamen pel seu nom reconegut per tothom a Ripollet i el Vallés.

-Joan Chichi Creus (base de basket català)

-Lluisa Sallent (pintora i artista)(instruida per Pere Pruna https://elpais.com/diario/1977/01/20/cultura/222562808_850215.html)

-Gaietà Renom (tenor del tema Rosor)

-Emma Maleras (flamenca virtuosa de les castanyoles)

-Josep Mª Brull (escultor i mestre durant la República)


Una bona diada, al voltant del patrimoni no centralitzat a les grans ciutats, que a poblacions adjacents de Barcelona, encara brilla per la seva excepcionalitat i originalitat, ben tractat i amb recursos suficients per anar incrementant valor.


dimecres, 5 d’agost del 2020

Els Guixà i els Tomas a Sant Quirze de Besora




Els Guixà

Josep Guixà crea una fàbrica a Sant Quirze al 1860, al carrer Torelló. Tenia quatre cardes i 2.280 fusos moguts per aigua en la peça de terra de les Vinyes que havia comprat a Pau Vinyes. 

Juntament amb Josep Guixà va arribar també el seu germà Francesc, que actuarà com a majordom de la nova fàbrica. 

Diferents membres de la família Guixà van tenir una gran importància local, van ser alcaldes en diverses ocasions i van influir notablement en la vida local durant molts anys.

En la publicitat de la fàbrica de Sant Quirze s'anuncien com una de les fàbriques del seu sector més antigues de l'Estat espanyol. 

El 1866 tanca la fàbrica de Josep Guixà, s'instal·la S. S. Tous i Cia., amb 18 cardes i 4.380 fusos, als mateixos locals de can Guixà. Els Tous tenien relació familiar amb els Guixà. 

El 1887 Tous i Guixà dóna de baixa una part dels telers i el taller de la fàbrica de la matrícula industrial municipal. 

Originaris d'Igualada, els capitalistes de la família eren la branca Tous, Nicolau Tous i Miralpeix va ser l'home fort de La Maquinista Terrestre i Marítima, un altre Tous, religiós, va fundar la comunitat de monges de la Divina Pastora, 

El 1933 neix Hilaturas Guixà, que desapareix el 1987.

 El 1992 s'hi va produir un incendi 

el 1997 es va enderrocar la xemeneia.

La seva fàbrica és la més important de Sant Quirze durant més de cent anys, fins al seu tancament els anys 70 d'aquest segle. 



LA CASA DEL DIRECTOR ENCARA HABITADA


LA PART INTERIOR GUARDA UN PETIT NINXOL DE SANT







L´ELEVADOR AL MIG DE LA CANTONADA NORD




FINESTRALS DEL COS SUPERIOR DE L´EDIFICI
DE MAQUINARIA DE LA FÀBRICA QUAN 
ERA MOGUDA PER LA TURBINA




FOSSAR

(El salt d'aigua de l'antiga fàbrica serveix ara per produir electricitat per a la xarxa general, és de 6,29 m i 5.000 l/s de cabal i és propietat de SQUIB, SA)



MAQUINÀRIA ANTIGA AL COS DE L´EDIFICI DEL FOSSAR 


CANAL ENTRADA AL FOSSAR


CANAL SORTIDA DE LA TURBINA

 
JARDINS DE LA FÀBRICA GUIXÀ I CAPELLA DE MONTSERRAT
 
CAPELLA DE FUSTA AMB ARABESCOS I ESCALA ACCÉS AMB BARANA DE FERRO
 FIGURA DE FUSTA I DECORATS AMB PINTURA I FINESTRONS GÒTICS PINTATS, ALTAR





ACCÉS EN EL CAMÍ D´ACCÉS A LA FÀBRICA PEL COSTAT EST




El 1858 Josep Domingo, propietari agrícola, funda la fàbrica de la Verneda, anterior a can Trinxet.

 El 1887 la Societat Carroggio, Trinxet y Cía. compra la fàbrica, fins al 1891. Al principi és fonamental el ferrocarril, situat davant la mateixa fàbrica, per al seu funcionament. 

Estanislau Tomás i Fill és la nova societat propietària, 

el 1921. A partir del 1941 és Textil Tomás la que en té la propietat, 

fins al 1990, quan és absorbida per Gossypium. 

Tanca definitivament el 1993.