Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Loquillo i Troglotites, tota una vida, també a BCN capital



Avui parlaré d´un dels meus cantants preferits, que normalment, com acostuma a succeir, va marcar la meva joventut.

Jo vaig començar a anar de discoteca l´any 84, primer a les del barri, i després al centre de la ciutat Ozono, Sicosis, Apocalipse, Ja amb la meva xicota.

El primer gran amic que vaig tenir, després padrí a la meva boda, tenia tota l´estètica del nostre protagonista, macarra segur de si mateix, agresiu i noble, era tot un prototipus d´aquell "feo-fuerte y formal" que va cantar Loquillo l´any 2001, i la seva personalitat va marcar en molt la meva visió vital.  Sempre recordaré la seva lluita per trobar feina en una època com la d´ara, castigada per l´atur, els 80´s, i també, com no!, enamorar dones, i també la seva llar de familia molt unida arran de la mort del pare.

El Loquillo va començar també la vida de la mateixa manera, en el Clot.  Fill de pare treballador ex-combatent republicà, amb arrels a la mateixa branca revolucionària, i vivint la ciutat en un extrem de Barcelona, inmers en un sentiment de perdedor propi de la gent pobre que no té res a perdre o guanyar.

carrer de joventut del Loquillo al Clot


Els seus primer moments de protagonisme van arribar de la mà del basquet, va ser bon jugador, en equips com l´Alpe de la Gran Via Barcelonina, escola-bressol del Barça, una de les moltes que hi té per tota la ciutat, i el Cotonifici de Badalona, on va coincidir amb l´Epi, gran jugador de l`època dels 80´s al Barça, però no va cuallar, ja que el seu cap i el seu cor estaven per altres fites diferents, el volia muntar un grup de rockanroll, que ja feia furor a la ciutat, i que tenia ja alguns pioners adictes.

Hi havia una tenda de discs al carrer del Carme, 94, el qual propietari ja havia portar a cantar a la ciutat algún grup mític, per exemple los Rolling Stones o The Clash, i que es deia Gay and Company, era el Gay Mercader, i la seva tenda estava plena de novetats referents al món del rock clàssic, allà va anar el Loquillo, a cercar músics per la seva nova banda, i va trobar ni més ni menys que al Carles Segarra, que per aquella època ja feia imitacions de cantant als locals de moda barcelonina.

Abans d´anar-se´n a fer el servei militar, ja apoderava al Carles, havia fet un disc mig amateur amb una discogràfica barcelonina "Cúspide", i havia fundat un grup anomenat "Teddy Loquillo i sus amigos", eren finals del 70´s.

Abans d´anar-se´n ja havia conegut al Sabino Méndez, a la tornada es van trobar els dos grans amics i van començar de nou a fer plans per llançar el nou grup, que s´havia de dir "Loquillo i Trogloditas", en principi ajudats pel Manolo Garcia i el Quimi Portet, en quan a infraestructura i nom propi, la idea de Trogloditas va ser d´ells.



La banda va començar a fer "bolos" per tota Espanya, primer a Tomelloso el 1983, i després ja sense aturador, impulsats per la gran "Moguda" madrilenya, de la que van aconseguir beure, veient sorgir a la vegada grups com Alaska, Gabinete Caligari, etc, de tal manera que fins mitjans dels 80´s, el grup format per Sabino, Ricard Puigomènech (guitarra), Jordi Vila (bateria) i Josep Simón (baix), com començar a enhebrar la mítica de la banda, cançons com "Rockanroll Star", La Mafia del Ball", o "Chanel, Cocaina i Don Perignon".

Al final de l´any 87, Sabino està massa enganxat a les drogues i deixa la banda, després de tenir desavenences amb Loquillo, i aquest ha de replantejar-se la marxa de la banda, també mermada per la perdua d´oida de Ricard Puigdomènech.

Sabino y Loquillo


Troba un altre compositor, el Carles Sopenya, i comença a veure que pot fer cançons amb més contingut creatiu, però sense perde ritme i força compositiva, així comença la nova etapa de "Loquillo i Trogloditas", que els antics membres no entenen massa bé, incorporen un altre guitarra el 93, durant l´època vasca del Loco, i aquest també contribueix al canvi de direcció del grup, ja no es tracta tant de tocar rockandroll, sino de fer-ho amb cert contingut poètic. 

Per fi mor Pepe Risi, i Josep Simón, l´únic component que queda de tota la vida, després de 25 anys de grup, deixa la banda, i això suposa la fi dels Trogloditas, que encara que no ho sembli també noten el pas del temps, enrera queden discos com "la Mafia del Ball" (1985), "Morir en Primavera" (1988), "Mentre respirem" (1993) totes de la discogràfica Hispavox, "Cuero Espanyol" (2000) amb Emi-Odeon.

Avda. de la Luz, a la que va dedicar una cançó
es troba a sota de la plaça Catalunya



divendres, 11 d’octubre del 2013

patrimoni entre l´H i Cornellà (dia 9 -11- 13)

TROBADA
hora: 9.00 hores
lloc:  RENFE estació l´Hospitalet Centre
rambla Just Oliveras



VISITA GUIADA  A L´H
Amb el motiu de fer conèixer l´obra de l´insigne arquitecte modernista de la ciutat Puig i Gairalt
-cases barates Rambla
-casa Sant Feliu








 La història curiosa del baró de Maldà
-font del Repartidor i Can Xerricó

La història del maquis més famós
-antic Ateneu i història Quico Sabater

i llocs de patrimoni i reclamació patrimonial
-parc Can Buxeres i barri de "la Fonteta"
-pont Canal de la Infanta i quarter Remunta




.....ja a Cornellà....
-casa dels comtes de Bell-lloc i parc de Can Mercader
-fàbrica tèxtil Can Rosés (petita ressenya de la història fabril a la ciutat)

I per fí,.... a les

HORA: 11.00 hores
VISITA GUIADA PELS TESTIMONIS PATRIMONIALS DE CORNELLÀ....

FINALITZACIÓ a les...
HORA: 13.00 hores