El barri de la Torrassa comença a construir-se el 1902, final d´època modernista, entre dos grans
Expos Universals a Barcelona, època per tant de creixement català, de nous projectes i de riquesa,
d´atracció de nous arribats i de industria tèxti en creixement constant a tot lo llarg del riu Llobregat.
Les 16 hectàrees del barri, en la zona de samontà del territori hospitalenc, terra fértil i allunyada
del mar i de les marismes, va ser propicia per la instal.lació d´aquests nous arribats, que venien
sobretot de Murcia i del llevant espanyol. La plaça Espanyola hi te fama de ser la seu dels espargaters
murcians arribats aquelles dates
Es van instal.lar i trobar feina en les industries del propi territori, bòbiles i industries del vidre,
per, més endavant, trobar empleador a la construcció del metro transversal del centre de la Gran
Metròpoli.
INDUSTRIA A LA TORRASSA
del post tenim https://patrimonilh.org/resum-la-torrassa-4a-passejada-patrimoni/
En un mateix carrer hem recordat la presència d’una fàbrica metal·lúrgica (aproximadament on ara es troba el centre cultural), també d’una dita MABAHISA (actual Mara Déu Desemparats 93-96) que ocupava tota mansana (Manufactura Barcelonesa de Hilaturas SA),
+
5 vidreries al barri.-
-ROVIRA, que feia ampolles de cava, a la cantonada de Rafael de Campalans i Ronda Torrassa
-"LA TORRASSA", que feia farols i gots, al C. Llobregat, prop de la casa dels Cargols.
-CASANOVAS, al c. Martí Julià, 45
-IND.. DEL CRISTAL, c. Perez Galdós, 10-12
-FESQUERIES PEDRET, S.A., al solar darrera del parc de la Marquesa, que feia flascons per Myrurgia
foto cedida por el Sr. Fco Javier Rubió Santaella I COMENTARI PROPI
"mi padre que trabajó desde niño hasta que cerró por los años 80creo...... por suspension de pagos ....."
COMENTARI DEL Robert Cros Seijas
vidrieria de la Torrassa, foto Cellh
Les seves families, nombroses, arribaven plenes d´il.lusions a ocupar els nous pisos, amb ganes de
crèixer en un barri sense fer, sense escoles, botigues, transport propi, incloent instal.lacions sanitàries i
eléctriques.
A poc a poc, van anar arribant aquests tipus de proveïments indispensables, fets de la ma d´interessos
particulars o esforços ben intencionats més modestos.
Les families, amb el cap de familia al capdavant, havien de comprar en botigues de veïns que tenien
més mitjans i proveïdors que els avalaven, i aixi muntaven negoci i mostrador de venda; tendes
d´ultramarins i drogueria, compraven el pa en panaderies amb forn al barri, i anaven al mercat de
Collblanc, el més proper, quan ja s´havia aixecat el 1932, per la resta de productes.
Els nens anaven a col.legis dintre de cases privades, amb mestres del sistema Montesori o Ferrer i
Guardia, dirigides per prohoms de la ciutat, i subvencionades per inicitiva privada o pública.
Després a la sortida de classe, per la tarda, s´aplegaven nois per una banda, i noies per l´altra,
per jugar a caniques, cércol, nines i estampetes, i així feien tarda fins l´hora de l´entrepà i
el berenar al carrer, al carrer de terra, encara sense asfaltar, sense claveguera, en dies de pluja
embarrat i intransitable, amb el vorals aixecats i les faroles sense posar, amb un sereno que vigilava
des de les vuit, i que obria portes dels casals comunitaris.
Al matí seguent, soroll de escombraire municipal, de regador, de cavall de carro de gel, de
subministre a la tenda del Sr. Pere o de la Sra. Josepeta.
Una sortida amb mandil per baixar a comprar el bacallà pel dinar, i el pa de cada dia, i una altra
per visitar al familiar del carrer de baix, que acaba d´arribar de Torrecotillas i s´esta instal.lant
al seu nou pis de 30 metres quadrats a on viu una familia de 5 persones; el matrimoni, l´avia i els
dos fills.
Aquells eren temps de carestia, de pocs diners portats pel papa que feia 10 hores diàries a la fàbrica,
i que tan sols tenia temps lliure el diumenge per portar la familia nuada a l´església de la plaça
Espanyola i fer missa, construïda per Manuel Puig Janer entre 1942 i 1949. Després reunió amb la resta
dels familiars i dinar comú.
Aquest era el dia a dia de la gent de la Torrassa, a dins del seu barri, però, que passava si volien
fer passejada llarga, anar a fer papers, o algún tràmit a Barcelona??
Des del 1911 arribaren els tramvies a Collblanc i Santa Eulàlia, a ambdós costats de la Riera Blanca,
eren tramvies de via estreta que feien camí cap a Plaça Catalunya, del costat de Collblanc, i la
Barceloneta i el port, del costat de Santa Eulália (tramvies Nos 55,i 52 a 53), després arribà el
número 57, cap a Pl. Espanya, i el Pla de Palau (1933)
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/06/06/tres-imatges-de-josep-branguli/
fotos del post meu amic Lluis Bagan, amb temàtica diferent però semblant
algo d´història del tramvia 55
http://www.autobusesbcn.es/lineas/t55.html
Aquests tramvies van ser substituits per autobusos interurbans el 1969, que ja competien amb el metro
transversal, arribats a Santa Eulàlia el 1932, i el "Carrilet" de la banda de Santa Eulàlia al voltant del 1920.
La gent de la Torrassa, que tenia al costat sud tot el cantó del Samontà que els separava en cota de la
resta de la ciutat, cantó de Marina, havien de baixar caminant, cap vehicle podia remontar la pujada
que feia l´esglaó terciari d´argil.les, per un vell camí "Morralé" que sortia de l´antic cassalot que va
donar nom al barri, i arribava a la Riera Blanca, territori de Santa Eulàlia. Aquest camí va quedar
barrat per les obres del tren des del 1853. La sortida va quedar desplaçada llavors cap al Torrent
Gornal, sortida al centre de la ciutat, i el Torrent de la Riera Blanca, direcció la Bordeta, fins que
aquesta va quedar condicionada per la construcció al 1935 del Pont de´n Jorda. Allà, a la sortida del
pont, la gent de la Torrassa, després d´una bona caminada, podia agafar el metro cap a plaça Espanya,
o be anar a la Riera Blanca a agafar el tramvia 52.
la Bordeta en temps de bòbiles i tèxtil, foto del facebook de
Tomás Pinel López
L´altre costat, el nord, era més planer, i el carrer Progrés, portava directament a les cotxeres de final
de linia del tramvia 55, que era l´unic transport d´aquell costat del barri, ja depenent més del territori
de Collblanc.
El preu era car per la gent, però era l´única manera de comunicar la ciutat de l´Hospitalet amb la gran
orbs, incloent barris com Pubilla Casas, mes tardans en crèixer, que tenien hospital i metges a la
Torrassa i s´havien de fer la meitat del camí de tota manera per arribar-hi per altres questions.
Sobre els autobusos i la seva cronologia a l´H, empreses gestionaries i linies des del començament....
http://www.autobusesbcn.es/misc/lh.html