Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 28 de gener del 2018

Monopoly espanyol, versió 2018, i nacionalisme ben entés

Estem massa abocats cap a una banda en la politica espanyola, ja sé que toca i es moda parlar de Catalunya a principis del 2018, però ja em sembla que estem fent un gra massa de tot plegat, que ja hem de mirar cap a una altra banda, cap a una altra nacionalitat, cap un altre poble, que no sigui català, que no tingui president i que pugui pressumir de quelcom que no sigui tan polític i tan estrany a nosaltres com ho pot ser la tossudesa d´uns quants que creuen que ens representen a tots.

Ara mateix, sembla baladí però no ho és, hi ha pobles que lluiten per ser un dels escollits en posar nom al tapet de caselles urbanites de l´estimat i encartonat solar llest per construir i hipotecar, dintre del joc més famós de la història, en la nova edició 2018. Estic parlant del MONOPOLY (versió espanyola), no d´hipotecat segons una bombolla, com va passar el 2000, si no encara amb més vivesa, però menys corrupció.



El joc, que va fer el 2009 la seva primera tria de carrers españols, per posar de títol a sobre les caselles del tauler de joc de sobremesa, va fer una recollida que incloïa ciutats catalanes com L´Hospitalet, Badalona i la pròpia Barcelona.

En aquesta ocasió, sigui per la distracció nacionalista, o perquè ara no tocava, no hi ha cap candidat de la comunitat autònoma catalana, encara que, com deia al principi, també l´atenció es podria, o millor dit, hauria de descentrar-se de les nostres costes, i posar-se al damunt de les comunitats veïnes.

Això em dona peu per escriure a sobre les qualitats i mérits de cadascun dels candidats finals que han de ser triats a finals de març vinent.

Llocs importants, per diferents raons pertanyents a nou comunitats autònomes.

estació Benalua d´Alacant,
seu de Casa Mediterrani,
lloc de trobada de les cultures del nostre mar

castell de la Concepció,
Cartagena,
sobre el turó s´aixecava en època romana
un temple dedicat al deu Esculapi

museu Picasso en Malaga

peregrinació de la Verge de la Consolació
en Utrera.


-ciutats de mes de 100.000 habitants.
SAN FERNANDO (CÁDIZ) 
Lloc amb història naval i Gran Armada i casa de Camarón

ALCOBENDAS (MADRID) 
Ciutat dels voltants de Madrid, amb un gran centre d´art, el seu teatre auditori

TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID) 
També centrat en el seu centre d´art

CARTAGENA (MURCIA) 
La gran ciutat Cartaginesa, i la seva base naval al mig del mar Mediterrani

MÁLAGA (MÁLAGA) 
Segona casa del nostre pintor Picasso

ALACANT (ALACANT) 
Ciutat de costa i amb la importància que dona ser la seu de la Mediterrania

LOGROÑO (LA RIOJA) 
La ciutat del vi i seu del C. Laurel.

ALCALÁ DE HENARES (MADRID) 
Seu de la Universitat més antiga d´Espanya, la que va fundar el cardenal Cisneros

ZARAGOZA (ZARAGOZA) 
El Pilar dona fama cada 12 d´octubre

ELCHE/ELX (ALACANT) 
El Palmeral com a lloc emblemàtic

PATERNA (VALÈNCIA) 
També famosa per les seves falles

SALAMANCA (SALAMANCA)
Universitat del 1218 i amb bona gastronomia I bon pernil

MARBELLA (MÁLAGA) 
El seu urbanisme delirant ens ha fet a tots d´exemple d´estiueig

De entre 100.000 i 50.000 habitants
MÉRIDA (BADAJOZ) 
Passat romà

PONFERRADA (LEÓN) 
Seu templera i amb castell important

ALCALÁ DE GUADAÍRA (SEVILLA) 
Castell moro del segle IX

GUADALAJARA (GUADALAJARA) 
Palau dels marquesos de Bedmar


-de menys de 50.000 habitants.
BOADILLA DEL MONTE (MADRID) 
Palau de l´Infant Lluis, germà de Carles III

ELDA (ALACANT) 
El seu passat com a industria del calçat

UTRERA (SEVILLA) 
La Verge de la Consolació com a patrona i amb ermita de peregrinatge des de Dos Hermanas o Mairena del Alcor,  p. Ex.  Peregrinacions antigues des del segle XVII, i  “miracle del llum d´oli”, als voltants setemb.

PEDROSO (LA RIOJA) 
Un dels dos pobles més petits

AREVALILLO DE CEGA (SEGOVIA) 
L´altre poblet de menys de 100 habitants.

Alguns llocs importants, capitals de província, altres anecdòtics, pobles sense més pretensió que poder atreure al visitant o l´aigua que manca per manca de plujes pròpies, però que uneixen veïns en la seva promoció, veïns que viuen la seva particularitat d´una manera especial, propers a les seves qualitats diferenciadores, llengua, caràcter, cultura, amor al seu entorn, no importa, tots tenim una qualitat que ens enriqueix com a persones i conciutadans d´un mateix indret, que ens preserva de ser anorreats davant la pressió del nostre entorn, i que ens fa voler ser princeps en el món dels jocs de taula, per poder rescavalar-nos del nostre oblit.