Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 16 d’octubre de 2016

globalització contra comerç local en Barcelona

Avui dia 15 d´octubre, s´ha celebrat en BCN una manifestació per reclamar a les potències econòmiques mondials que deixin sense validesa final el propòsit de fer del capitalisme l´únic sistema d´enriquiment econòmic indepenent de la preservació ecològica del planeta.

El capitalisme sempre s´havia senyalat per la seva manca d´escrúpols, però ara, intentant aconseguir que els últims recursos energètics disponibles, els més bruts i més perillosos per acabar d´escalfar la Terra fins al punt de no retorn, avalin el progrés d´unes poques empreses de EEUU i Europa posades en contra de les ruses, resultarà que acabaràn de donar la raó a qui va pronosticar un futur de poderosos sense aturador per part de les assamblees de control mondial.

Però lo millor de tot plegat és que el fracking, o millor dit, l´obtenció de petroli a base de facturació hidràulica a grans profunditats.... "Luego de perforar hasta alcanzar la roca de esquisto, se inyectan a alta presión grandes cantidades de agua con aditivos químicos y arena para fracturar la roca y liberar el gas, metano. Cuando el gas comienza a fluir de regreso lo hace con parte del fluido inyectado a alta presión" (definició del diari "el Mundo"), te un simil molt clar en el món actual de la petita empresa catalana.

Si, perquè facking es la injecció de diners, de ningú sap on sortits, en projectes antics, de tota la vida, que estaven a punt de tancar per manca de liquidesa econòmica en els seus fonaments.  Fracking es el reaprofitament de recursos més que gastats, i en temps més que útils, per tornar a donar vida a segons quins clients selectes.  Fracking del bó en aquests casos, fracking aprofitable i lliurador de sinèrgies netes i benpensades.

A Barcelona hi havien dos projectes antics que ja havien tancat feia messos i que són d´aquells projectes que en un futur s´havien de fer recordar per la seva manca en l´oferta de carrer.  Dos projectes, un que feia gegants a Barcelona, d´aquells que formen part de comparses de cultura popular i que tenen nom i record de personatges de barri, i fan feliços nens i adults.  I un altre que donava de menjar a molts treballadors i persones de la cultura catalana, i que estava obert des de feia 75 anys, en contra de menus sofisticats i amb la història de fets i gents de procedència i caràcter divers.

"CASA LEOPOLDO" (C. Sant Rafael, al costat de la Rambla del Raval) i "EL INGENIO" (C. Rauric, al costat del c. Ferran), són dos locals rescatats de l´oblit, objecte del fracking d´altres empresaris més joves que han volgut guarir i s´han apiadat de gent que volia mantenir vius els seus negocis, sabent el seu arraigament en la història de Barcelona, petés qui petés.





Rosa Gil, la propietària de "Casa Leopoldo", després d´haver sofert la destrucció dels carrers que van servir per obrir la Rambla del Raval i altres avatars, va tancar el passat novembre del 2015, i Rosa Cardona, la propietària de "El Ingenio", ho va fer també a principis de mes, quan l´Agustí va plegar i va deixar de fer els seus famosos nans i carotes de gegant.

Les dues Roses, les dues dones, i les dues rescabalades per nois joves i emprenedors, d´aquells que ens sobren a tota Espanya en temps de Crisi, i que tan maltractats estàn pel nostre govern.

Dos nois de dinasties de families empresaries, un l´amo del "REI DE LA MÀGIA", el Pau Martínez, i l´altre, restaurador a la ciutat.

La història dels dos locals passa per una subsistència ecològica inductable, establerta en el temps i amb ganes de fer bon camí per la seva senda al servei de la comunitat catalana més tradicional.

"El Ingenio" va ser obert el 1838 i ha passat per dues dinasties, primer els Escalé, i després els Cardona Homs per vendre principalment "figuretes de sant", capgrossos i trucs de màgia i carnaval, ara la generació pertany a la Rosa Cardona, que va heredar la tenda del seu pare.

Molts dels capgrossos i gegants catalans tenen procedència del taller de ninots de l´Agustí, artesà reputat per la seva bona feina i segell propi, aprenent del pare de la Rosa.

"De "El Ingenio" són els del Prat de Llobregat, les Borges Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Tomeu i Guida de Maó o els gegants de Navàs pubills. Entre les mostres de bestiari més destacades s'hi compta el drac de tres caps de Sant Pere de Ribes, dissenyat per Lola Anglada.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Ingenio)"





De l´altre casa, el "Rei de la Màgia", obert el 1881, en aquest cas parlem de la casa que ha fet que tornés a obrir aquest negoci del carrer Rauric, podem dir que té ara mateix un museu teatre obert al carrer Jonqueres, i la seva tenda de tota la vida, inaugurada pel famós mag Joaquim Partagàs, que té gegant propi, i que podreu veure a la propera celebració de Sant Josep Oriol pel març pels carrers del Gòtic, al carrer Princesa.



En el cas dels restauradors parlar de que "Casa Leopoldo" ha donat de menjar a un munt d´artistes i "toreros", a més de la gent del Raval, i que tenia per costum fer bon menjar a un preu just (lubina, albondigues i plats de cuina mediterrànea que eren del gust de gent com Perich, Vazquez Montalban o Jaume Permanyer), els seus continuadors, altra chef jove i ben asortit de propostes continuarà aviat amb la llegenda.



dimecres, 5 d’octubre de 2016

Roda de Barà i Gurb


nucli antic de Roda per sobre de la Blava
 

ESCOLA ON ESTUDIÀ A RODA DE TER
EL POETA MIQUEL MARTÍ I POL







riu Ter i presa, el soroll era refrescant mentre feia la foto

pont romà??
PONT VELL

Els orígens d'aquest pont els podem trobar probablement en època romana, tot i que el pont actual no es pot dir que sigui romà. Ja hem dit que per aquest viaducte hi passava l'strata francisca o camí a França. Sabem que en època medieval, concretament durant el segle XI hi ha documentades deixes testamentàries que havien de contribuir a la seva construcció. A finals del segle XVI el pont va patir greus desperfectes a causa d'un fort aiguat. El 1617 una altra riuada va provocar la seva destrucció parcial. El 1648 fou reconstruït, gràcies a l'energia del rector de Roda, Jaume Marsal. Bona part dels còdols de riu que es poden veure actualment en l'obra del pont són d'aquesta època. També en el segle XIX es fa una altra important remodelació: la Diputació de Barcelona s'encarrega de tornar a reparar el pont, en aquesta ocasió s'hi basteix la segona filada d'arcs que ha fet que Roda es conegués popularment per la dita 'pont sobre pont i una església a cada cap'.


casa antiga i nivell de les aigues marcat a la paret



Roda de Ter compra la Blava, la fàbrica de Martí i Pol
Osona.com | 12/10/2006 a les 09:35h 

Després de gairebé tres anys de negociacions a Madrid, la fàbrica de la Blava de Roda de Ter, on va treballar el poeta Miquel Martí i Pol i que li va servir d'inspiració per escriure alguns dels seus versos més coneguts, ja és de propietat municipal. 

 Ahir dimecres, l'Ajuntament va signar l'escriptura de compra i, després, en un acte protocolari celebrat als mateixos jardins de la fàbrica, es van fer públics els detalls de l'operació. El consistori ha pagat 1,2 milions d'euros al actual propietari, el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) del Ministerio de Trabajo.

La Blava fou propietat de l'empresa Tecla Sala i es va construir a principis de segle. Té un alt component emocional per a les famílies del municipi de Roda de Ter, ja que moltes tenen algun membre que hi havia treballat. La Blava no era una fàbrica qualsevol, segons Maria Ocaña, tècnica de Cultura de l'Ajuntament, era "la! fàbrica, la insígnia de la indústria tèxtil a la zona".

La fàbrica està en runes des de que va tancar a la dècada dels 80. Té un total de 17.000 metres quadrats, i comprèn l'edifici on es feien els fils (de gran qualitat), uns jardins i les vivendes dels antics treballadors.

L'Ajuntament, segons l'alcalde Jordi Serra, encara no ha definit amb exactitud quina utilitat es donarà a la Blava, però es preveu potenciar el lloc com a eix central d'acollida i interpretació del turisme cultural relacionat amb el poeta. També es convertirà en el punt d'aturada més important de l'actual ruta literària Martí i Pol.

El consistori també ha previst condicionar el complex i instal•lar-hi equipaments municipals."Podria acollir les seus de la Fundació Miquel Martí i Pol i l'escola de música, entre d'altres", diu l'alcalde. A més, segons Serra, les obres "significaran la revitalització de la zona, que ara està una mica aturada". Tampoc es descarta la participació de la iniciativa privada, amb la construcció de pisos i establiments comercials, per recuperar la inversió efectuada.

Les negociacions sobre la compra a Madrid han estat "molt dures", segons Serra, i han comptat amb el suport dels diputats Joan Tardà (ERC) i Isabel López (PSC). A la foto de l'acte celebrat ahir als jardins de la fàbrica, d'esquerra a dreta: Isabel López, Antoni Llach (tinent d'alcalde de Roda de Ter), Jordi Serra i Joan Tardà.


pati fàbrica en l´actualitat





pilars i interior abandonat des dels 80´s




colònia Borgonyà i colònia Ymbert a St. Vicenç de Torellò i Torellò

COLÒNIA YMBERT (Torelló)


aspecte de les naus i el canal industrial

rastrell al fons i "casa" de la turbina


roda d´esclusa de regadora desguàs







paret de pedra de riu i totxo

finestres enmarcades amb arc escarcer

pont de la colònia Ymbert sobre el Ter

porta de pedra sorrenca d´entrada original
ara mateix les empresses establertes són
"Pansecba" i "Tesem" (http://tesem.com/)


despatxos administració i porteria a ambdós costats de l´entrada

casa de l´amo al final del carrer transversal




Cases de la colònia condemades amb bona construcció i en força bon estat en l´actualitat

casa de l´amo, ocupada i bonics marcs de porta i cornises de sostre

carrer principal de la colònia i jardins

COLÒNIA BORGONYÀ

http://www.coats.com/index.asp?pageid=20


Dintre la casuística de tipologia de colònies que van desenvolupar-se a Catalunya al mig segle XIX, podrien dir que la més pura i forànea que hi vam tenir al territori va ser la que van desenvolupar a la vora del Ter els amos de la J&P Coats de Glasgow a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló).

Ja sabem que allà els "wood wheal" de filatura vam començar a girar i fer fila cap a mitjans segle XVIII, molt abans que a Catalunya les berguedanes fessin feina al Maresme i al Raval.  Però cap allà el 1885 els propietaris de Paisley (Glasgow) van comprar el salt d´aigua als Srs. Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas i van fer desenvolupar una fàbrica de fil al replà que deixava el costat esquerre del riu Ter a l´entrada del que seria l´aturador de Borgonyà (la linia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses va arribar a Torelló l´agost 1879).

Els nous amos van fer crèixer el primer carrer a base de petites castes unifamiliars fetes de totxo, sólides i airejades, amb eixida posterir.  El C. Escòcia i la casa de l´administrador a la part superior del promontori són encara conservades com a primer exemple de construcció.







teatre i seu social
Després la colònia va crèixer cap al costat del meandre del riu i l´espai que deixaven les vies, i les naus de servei van arribar, economat, escoles, esglèsia, escola bressol cap al primer quart de segle XIX, etc.

Allà es filava i la producció anava en tren fins a Barcelona per embarcar o vendre a tot el món.

La colònia Borgonyà, exemple de paternalisme, va funcionar con totes dels demés tèxtils del Ter, i del Llobregat, a 2 torns de més de 10 hores, portant carbó de Manxester i cremant -lo en els focs de les calderes per fer vapor, els propietaris de les vivendes disposaven de cuines econòmiques i carbó també per cremar i fer menjar a les poques lliures que disposaven després del xiulet de final de feina, cases amb comuna i hort.


xemeneia des de la colònia





la casa de l´administrador domina les cases de la colònia
                                      


economato



Els matrimonis es feien a dintre de l´apartat de colònia, i la fàbrica a l´altre costat veia com els fills, a partir dels dotze anys començaven la feina després d´haver estudiat al col.legi de Borgonyà, separat per sexes.

El futbol era l´esport estrella, a Barcelona els treballadors de l´Escocesa de Sant Martí van guanyar el Barça de principis de segle en un dels seus primers partits.  Els primers equips de futbol eren formats per mecànics escocessos que havien inventat el "balonpie" allà a Anglaterra.

Les festes majors es feien amb la gent de la colònia veïna de Vilaseca, els reis màgics, les festes de Torelló, el cinema i el casino donaven lleure en temps dominical.
  
aturador de RENFE a la colònia


l´escola bressol va arribar al costat de l´esglèsia
el 1952, una mica tard.
Abans havia estat al C. Escòcia, el carrer original de la colònia
des del 1927
s´hi donava d´alletar fins al 9 messos