COLÒNIA YMBERT (Torelló)
 |
| aspecte de les naus i el canal industrial |
 |
| rastrell al fons i "casa" de la turbina |
 |
| roda d´esclusa de regadora desguàs |
 |
| paret de pedra de riu i totxo |
 |
| finestres enmarcades amb arc escarcer |
 |
| pont de la colònia Ymbert sobre el Ter |
 |
| porta de pedra sorrenca d´entrada original ara mateix les empresses establertes són "Pansecba" i "Tesem" (http://tesem.com/) |
 |
| despatxos administració i porteria a ambdós costats de l´entrada |
 |
| casa de l´amo al final del carrer transversal |
Cases de la colònia condemades amb bona construcció i en força bon estat en l´actualitat
 |
| casa de l´amo, ocupada i bonics marcs de porta i cornises de sostre |
 |
| carrer principal de la colònia i jardins |
COLÒNIA BORGONYÀ
http://www.coats.com/index.asp?pageid=20
Dintre la casuística de tipologia de colònies que van desenvolupar-se a Catalunya al mig segle XIX, podrien dir que la més pura i forànea que hi vam tenir al territori va ser la que van desenvolupar a la vora del Ter els amos de la J&P Coats de Glasgow a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló).
Ja sabem que allà els "wood wheal" de filatura vam començar a girar i fer fila cap a mitjans segle XVIII, molt abans que a Catalunya les berguedanes fessin feina al Maresme i al Raval. Però cap allà el 1885 els propietaris de Paisley (Glasgow) van comprar el salt d´aigua als Srs. Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas i van fer desenvolupar una fàbrica de fil al replà que deixava el costat esquerre del riu Ter a l´entrada del que seria l´aturador de Borgonyà (la linia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses va arribar a Torelló l´agost 1879).
Els nous amos van fer crèixer el primer carrer a base de petites castes unifamiliars fetes de totxo, sólides i airejades, amb eixida posterir. El C. Escòcia i la casa de l´administrador a la part superior del promontori són encara conservades com a primer exemple de construcció.
 |
| teatre i seu social |
Després la colònia va crèixer cap al costat del meandre del riu i l´espai que deixaven les vies, i les naus de servei van arribar, economat, escoles, esglèsia, escola bressol cap al primer quart de segle XIX, etc.
Allà es filava i la producció anava en tren fins a Barcelona per embarcar o vendre a tot el món.
La colònia Borgonyà, exemple de paternalisme, va funcionar con totes dels demés tèxtils del Ter, i del Llobregat, a 2 torns de més de 10 hores, portant carbó de Manxester i cremant -lo en els focs de les calderes per fer vapor, els propietaris de les vivendes disposaven de cuines econòmiques i carbó també per cremar i fer menjar a les poques lliures que disposaven després del xiulet de final de feina, cases amb comuna i hort.
 |
| xemeneia des de la colònia |
 |
| la casa de l´administrador domina les cases de la colònia |
 |
| economato |
Els matrimonis es feien a dintre de l´apartat de colònia, i la fàbrica a l´altre costat veia com els fills, a partir dels dotze anys començaven la feina després d´haver estudiat al col.legi de Borgonyà, separat per sexes.
El futbol era l´esport estrella, a Barcelona els treballadors de l´Escocesa de Sant Martí van guanyar el Barça de principis de segle en un dels seus primers partits. Els primers equips de futbol eren formats per mecànics escocessos que havien inventat el "balonpie" allà a Anglaterra.
Les festes majors es feien amb la gent de la colònia veïna de Vilaseca, els reis màgics, les festes de Torelló, el cinema i el casino donaven lleure en temps dominical.
 |
| aturador de RENFE a la colònia |
 |
| l´escola bressol va arribar al costat de l´esglèsia el 1952, una mica tard. Abans havia estat al C. Escòcia, el carrer original de la colònia des del 1927 s´hi donava d´alletar fins al 9 messos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!