Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Museu de la torneria a Torelló


Dintre de la zona del Ter, molt diferent de la del Llobregat en pensament i vitalitat, un dels museus més encomiables és el de la torneria,  que ha posat una gran il.lusió en mostrar el que va ser el centre productiu mes important del pais en questió de torn de fusta i banya de brau, esperem que aviat inclós dintre del que sirà la xarxa més temàtica de Catalunya, la xarxa dels Museus de la Ciència i la Tènica de Cataluya,

Obert en l´antiga torneria Vidal, ben conservada, amb xemeneia, casa de l´amo, vivendes i baix de magatzem de residus de fusta per cremar, fa, en uns 45 minuts, un repàs molt ben museitzat i explicatiu, del que eren la industria de transformació de la fusta de boig en mànecs i peces treballades pel tèxtil de mitjans segle XIX (bitlles i rodets per ordir i teixir).

La maquinària exposada ens parla de com es feia, amb demostració inclosa, les fotografies vistes de com es vivia, les peces acabades desl aparadors del que servia, i els videos muntats del que significava per la comarca el seu desenvolupament econòmic.


1.- fàbriques a Torelló


centre social de l´època de les fàbriques

vivendes de treballadors a la vila

La fabrica de torneria a Torellò s´ha centrat al voltant de la producció de dos empreses històriques. La fàbrica Pujol, instalada a on ara hi és el riu i el mercat municipal, i  de la que ja no queda res, i la fàbrica Vidal, al lloc ocupat pel museu. 

Les fotografies de la fàbrica del post són de la Vidal (Museu de la Torneria de Torelló)


plànol i alçat 

"Els casos de Pujol i Vidal"......."va créixer espectacularment i esdevingueren fàbriques amb més de cinquanta treballadors. La primera màquina de vapor del sector de la torneria la instal·là Ramon Vidal l’any 1875. La seva torneria era al casc urbà de Torelló i, tot i la seva reduïda potència, 5 CV, provocà un plet dels seus veïns"...
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs










"Ja a la dècada de 1890, les dues grans torneries bastien les seves fàbriques, al carrer de la Mina i de la Pau, llocs més allunyats del nucli antic."
 (tret del Patronat d´Estudis Osonencs 


plantilla de la fàbrica Pujol

"Entre 1985 i 1992 desaparegué l’edifici històric de la Torneria Pujol. La màquina de vapor fou cedida a l’Ajuntament de Torelló i va ser instal·lada a la nova seu del centre de Formació Professional (antiga fàbrica Portús)."
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/16522/16362)








2.- fusta de la Vall del Ges

A l´inici uns plafons ens parlen de la riquesa forestal de laVall del Ges, dintre la zona ocupada pels municipis de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç deTorelló.  Arbres com el faig, el roure, l´alzina i el bosc de ribera (vern, arç, om, bedoll, plàtans, avellaners, freixes i boixos i arços).  Aquesta riquesa de fusta s´ha emprat de vell antuvi per collir fusta per construcció i fer carbó vegetal. Els llenyataires tallen la fusta al bosc i la transporten als tallers de Torelló per convertir en cairons.

"Preparar la fusta per a ser treballada al torn exigia un seguit d´operacions consecutives; primer de tot els troncs se serraven en taulons d´un gruix determinat, seguidament el tauló se serrava i s´obtenien el cairons (en forma de cairó).  Amb els cairons es realitzaven gàbies, estructures que permetien que la fusta s´assequés.  Un cop ben seca, passava per un procés anomenat "filat" o "desbastat" que li donava forma cilindrica.  Finalment aquesta "varilla" de forma cilindrica es posava en el torn i amb diferents accions coordinades i amb l´ajuda de l´eina de forma de la màquina (eines de forma), 
l´operari aconseguia donar la forma desitjada a la peça.  El torner artesà donava forma amb la gúbia i l´enformador" (tret d´un dels plafons de l´expo)

Després una munió de treballadors destres, amb anys d´ofici i dintre de families i tallers especialitzats en fer servir torns de ballesta, més endavant mecanitzats gràcies al vapor, transformen els cilindres de fusta moldeable en gran quantitat de peces que historicament s´han anat succeïnt en la producció;  primer bitlles i rodets per les tèxtils de finals del segle XIX,  i després joguines.

O sigui que la torneria de Torelló va ser, com la de les corretges i pell d´Igualada, una industria auxiliar de la producció de tela a Catalunya.

En aquests moments la mostra ens ensenya torns de tot tipus i corretges de tracció mecànica als embarrats del sostre, que, generosament, el nostre guia ens posa en moviment i fa una demostració pràctica de com es feia la feina al seu temps.  Guia que ens mostra també la foto de familia exposada en un plafó, a on el seu pare mateix treballa al taller rodejat d´esposa i germans. 




3.- maquinària

"El torn, una màquina que permet fabricar objectes tot donant-los infinitat de formes mentre giren al voltant del propi eix de rotació, es coneix des d´almenys l´any 350 a.C. a l´antic Egipte.  Els primers torns eren d´arc de violí fins que al s. XIII es van inventar els de pedal amb perxa o ballesta, modernitzats al s. XV amb la introducció de la transmissió per corretja i el mecanisme de biela-manovella."  (tret d´un dels plafons de l´expo)

torn de Ballesta


"Els primers torns capaços de donar forma a una peça metàl,lica es van fabricar al s. XVII a Anglaterra, i foren el punt de partida per a qué, després d´una sèrie d´innovacions,
l´any 1780 Jacques de Vaucanson construís el primer torn industrial.  A partir d´aleshores el torn no ha parat
d´evolucionar esdevenint una de les màquines indispensables per a la fabricació d´eines, capaç de treballar a una velocitat constant, de copiar peces amb gran exactitu, molt especialment des que el 1940, es va inventar el torn de control numèric.

Des de l´inici de la Revolució Industrial, el torn s´ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de la mecanització." (tret d´un dels plafons de l´expo)




"La majoria de motors eren d’un o dos cavalls de potència. Els torns de peu o de ballesta eren substituïts per bancades de fusta amb capçals de ferro colat i politges. Les corretges de cuir feien voltar la politja viva del capçal i així es podia tornejar amb les gúbies i els enformadors. La politja boja o morta permetia aturar el moviment giratori del capçal i canviar la peça treballada Les màquines aviat es transformaren, sobretot a partir de la dècada de 1890, quan els Vidal i els Pujol importaren maquinària anglesa. La casa Fell, capdavantera en aquest sector, va proveir de torns moderns les dues grans torneries de Torelló. Els manyans de la Vall del Ges no trigaren gaire temps a copiar la nova tecnologia arribada d’Anglaterra"
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs 

torn accionat per màquina de vapor i poletja


L´especialització va anar en pro de motors que ajuden a l´automatització dels aparells i a l´ús de l´electricitat en lloc del vapor.

Però el veritable revolucionador de l´invent es el sistema de seriarització facilitada pel sistema de mecanització especialitzada i exacta, produïda gràcies a l´aplicació de la programació que facilita el control numèric per ordenador.


passadís del nou museu amb els torns moguts per corretja.

el temps de l´electricitat iel vapor pels torns


 


4.- joquines

Per acabar, i després de veure el video a on ens parlen de les fàbriques històriques de la vila es fa un repàs cronològic,

La tornada de la mostra ens parla de com el treball va anar especialitzant-se en el treball de joguines de fusta.

En aquest sentit s´ha d´explicar que unes jirafes famoses a dintre del zoo de Barcelona, a principis del segle XX, van portar l´encàrrec d´un visionari per fer unes joquines amb la mateixa forma, cosa que va ser solucionada per un  jove inventor de la zona,  que se li va ocòrrer recrearla mitjançant el disseny de sis peces unides que van aconseguir el seu propòsit, satisfer les il.lusions de molts nens catalans i de tot arreu.



"Tornant a la torneria artesanal, els torners de banya, especialitzats en la fabricació dels brocals de bóta de cuir per contenir vi, van perdurar fins a l’any 1978. Aquell any tancava la torneria de Canadell, coneguda amb el nom popular de Ca la Tícia, deformació del nom de la propietària, la senyora Letícia. Les torneries de banya, es mecanitzaren a principis del segle XX. La instal·lació de motors elèctrics i embarrats permetia la transmissió de la força als capçals dels torns."  
(tret del Patronat d´Estudis Osonencs 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!