https://www.barcelona.cat/culturapopular/sites/default/files/1x2_12corr_3_0.pdf
De totes les manifestacions festives que celebrem a la ciutat de Barcelona, n´hi ha una d´elles prou oblidada per la nostra societat moderna, i que en altres temps era principal i molt anyorada anualment pels propis barcelonsesos, la que es refereix a l´exaltació de la importància de la Sang de Crist en la celebració del Corpus, de l´Eucarístia de Pentecosta.
Les altrament dites Processons del Corpus, el dia de l´ou com balla, 40 dies després de Carnaval, i que el diumenge després del dia de Pentecosta surt al carrer en una processó festiva i religiosa al voltant de la Catedral.
Les processons de Corpus tenen 700 anys d´antiguitat a Barcelona, i han tingut temps per escriure història barcelonina; a sofert antemptats de sang, en temps que les mateixes feien via al costat de la Seu de Santa Maria, i han viscut visites il.lustres de gents i gegants antics.....
D’aquest Corpus, en conservem un pregó recollit per Alfons Damians i que va transcriure i publicà el dia 19 de Juny del 1892 al “Diario Mercantil” de Barcelona. La transcripció del document és la següent:
“… Ordenaren los Conseylers els prohems de la ciutat que con lo sant para apostoli a honor, e lahor et a gloria de Deu et exalsament de la fe catholica haia ordenat per tot lo mon lo segon dijous apres la festa de Cinquigesme qui sera demà sia feyta per tots temps per cascun any festa del Cors sant preciós del nostre salvador deus Jhesucrist. E haia dat et otorgat molts grans perdons a cascun et a cascuna daquells que seran ales hores de missa et de les vespres et de les altres hores del dit dia et a les vespres de vuy que tot hom et tot dona sia demà matí ala Seu ala missa et a la professó et a la ofici que se fara ab gran solemnitat …”
Aquest mateix document també va ser esmentat per Agustí Duran i Sanpere, extret en aquest cas, dels buidats d’arxiu realitzats per Agustí Coy Cotonat i del qual ens diu el següent: “…El primer dels pregons que respecte a la festa del Corpus fou llegit per ordre del consellers i prohoms pels carrers de Barcelona, el de l’any 1320, té un caràcter perfecte de document inicial. Recorda les ordres donades pel Sant Pare…”
https://festafesta.net/1320-la-primera-processo-del-corpus-a-barcelona/
PARTICIPACIÓ DELS GEGANTS DEL PI A LA PROCESSÓ DEL CORPUS
"La imatgeria festiva i els balls populars actuals neixen cap al segle XIV amb les primeres processons de Corpus. Al segle XIX els gegants i entremesos s’acabarien convertint en símbols ciutadans i es deslligarien de la religiositat, per bé que encara participaven al Corpus i molts depenien d’esglésies. Des de 1960, quan són recuperats, que els quatre Gegants del Pi participaren a la Processó de Corpus, gràcies al permís concedit per l’Ajuntament de Barcelona. A la dècada dels setanta del segle XX es prohibeix la participació d’elements festius a les Processons de Corpus.
Però l’any olímpic, neix de nou la Processó Festiva de Corpus, que precedeix la part religiosa i que, com tota festa, ha anat evolucionant fins arribar a la manera en què l’entenem avui. El primer any ja hi van tornar a participar els quatre Gegants, però des de l’any següent que no ho han tornat a fer. Enguany, i en el marc de les Quinquennals, hem volgut recuperar la tradició i hem aconseguit el permís corresponent per tornar a sortir com era tradició. Per tant, després de vint-i-tres anys, el proper diumenge 7 de juny la Família de Gegants del Pi tornarà a participar-hi al complet."
http://www.gegantsdelpi.cat/2015/03/22/festivitat-de-corpus-christi-processo-de-corpus-2015/
Us recordem que a banda dels guarniments florals de totes les bèsties i elements, Diumenge de Corpus és l’únic durant tot l’any en què podeu veure l’Elisenda (i per primer cop des del 1992, l’Eulàlia) lluint una corona de flors al cap.
....sempre alliçonadores Fe i amb protocol estricte de passejada amb la part religiosa al darrera.
I és que les Processons de Corpus, a més de tenir un recorregut fixe al voltant de la pl. Sant Jaume, la Catedral i el Portal de l´Angel, suposen un protocol fixe i estricte de passos i colles històrique que van una darrera de l´altre representant el passos eucarístics i les visites reials cristianes que entraven a la ciutat en època medieval pel Portal de Sant Antoni.
El Seguici farà el següent recorregut: plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe i plaça Nova, un cop allà, i acabada la Missa de Corpus al pla de la Seu, s’afegirà al darrera la part religiosa i s’iniciarà la Processó de Corpus Christi per: avinguda de la Catedral, plaça Nova, carrer dels Arcs, Portal de l’Àngel, carrer Comtal, Via Laietana, carrer de Joaquim Pou i avinguda de la Catedral. De nou a l’avinguda de la Catedral els gegants, bèsties i balls s’esperaran fins al pas de la Custòdia, quan faran el degut acatament.
Ordre del seguici de la processó de Corpus Christi;
Coronela de Barcelona// Cavallets Cotoners de Barcelona// Penó de Santa Eulàlia// Escorta dels Trabucaires Perot Rocaguinarda// Àliga de la Ciutat de Barcelona// Lleó de Barcelona// Capgrossos Macers de la Ciutat// Gegants de la Ciutat// Ball de Cercolets amb els seus músics// Mulassa de Barcelona// Bou de Barcelona// Gegants petits antics del Pi// Gegants grans del Pi// Ball de Bastons amb els seus músics// Drac de la Ciutat Vella de Barcelona// Víbria de Barcelona// Nan Cu-cut de la Plaça Nova// Gegants Vells de Sant Roc de la Plaça Nova// Tarasca de Barcelona// Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus// Dofí del Casc Antic de Barcelona// Gegants de Santa Maria del Mar// Falcons de Barcelona// Moixiganga de Barcelona i Trampes de la Ciutat// Guàrdia Urbana de gala a peu// Macer de la Catedral i Creu processional de la Catedral// Gonfanons parroquials (Seu Catedral, Santa Maria del Pi, Sant Jaume Apòstol, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Mar, Mare de Déu de la Mercè)// Banda de música de l’Escola Pare Manyanet// Custòdia amb el Santíssim Sagrament, sobre el tron del rei Martí, sota tàlem// Banda Municipal de Barcelona.
Les Processons de Corpus eren, i són, l´exaltació de la comunió general de la ciutat amb Crist, i l´Ostia Consagrada, després de missa sortia al carrer, acompanyada de les autoritats municipals i eclesiàstiques, amb intenció alliçonadora i donant exemple de redenció des del seu tron de Martí l´Humà.
En altre sentit podem parlar de llocs i no cercaviles emblemàtics de la ciutat, i quin lloc podria èsser més important per la significació històrica de Barcelona que el Fossar de les Moreres.
El Fossar de les Moreres, just al costat d´on passava la Processó del Corpus a meïtat segle XX, va ser antigament un fossar d´enterrament al costat de la Catedral de Santa Maria, que va ser lloc d´enterrament col.lectiu pels herois de la Coronela en el setge de l´estiu de 1714,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres#cite_note-2
Exaltat pel vers del Pitarra del 1850; "Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor" (http://goal.blog.cat/2013/07/18/al-fossar-de-les-moreres-no-shi-enterra-cap-traidor-fins-perdent%EF%BB%BF-nostres-banderes-sera-lurna-de-lhonor/), en temps que el lloc va començar a ser reclamat com a lloc d´homenatge pels nostres defensors. Des de llavors va ser projecte d´arranjament urbanístic convertint-lo en memorial.
Des que Carles III va obligar empedrar els antics cementiris parroquials el 1816 el lloc va ser objecte de molts projectes diferents de protecció i neteja arquitectònica superflua per poder empoderar un lloc de tanta significació.
Segons Pi i Arimon, l'església i el fossar al segle XII estarien situats a la cantonada del carrer de l'Espaseria amb la plaça de Santa Maria;
al sud trobaríem un areny, on s'instal·là la peixateria general, amb les barques dels pescadors varades, com cercant el petit resguard del Puig de les Falzies (actualment pla Palau);
vers Badalona albiraríem el Puig dels Molins (actualment estació de França, i els estanyols del que seria barri de la Ribera, ja mig amagats per les edificacions de la rodalia de Corbera, barriada de pescadors construïda pel capítol catedralici ver el 1209 en els sorrals concedits pel rei Pere I;
a llevant ens trobaríem amb un altre grup d'edificacions als terrenys que Guillem Ramon de Montcada rebé del comte Ramon Berenguer a canvi de la seva col·laboració en la conquesta de Tortosa, terrenys que, per millor edificar-los, féu travessar per un carrer (Montcada).
Amb aquestes construccions augmentà el nombre d'habitants i, conseqüentment, el de feligresos, així l'església del fossar es veié afavorida per algunes donacions. (fons wikipedia)
Els diferents encarregats de la seva remodelació partien del mateix llegat, respecte al terra empedrat net que era els eu estat de feia mes de 100 anys, parlem dels anys 80´s del segle passat, moment en que la remodelació va ser empresa amb seriositat, i manteniment del pont gòtic original, per aquells llavors prou atrotinat, que unia la Catedral amb el Palau Ducal del Pla de Palau.
https://www.naciodigital.cat/noticia/113442/projecte/dignificacio/fossar/moreres
Un parell d´elements simbòlics es volien incoroporar, el lloc físic de l´homenatge i la plantació de moreres ornamentals.
Al final la idea de preservació del pont es va perdre, i tan sols va quedar el passatge el Miracle com a record seu.
Tot per rescavalar un lloc emblemàtic que va poder ser possible, i una celebració que voldria ser posada, de la mateixa forma, en rellevància dins la nostra cultura popular emblemàtica barcelonina.
