Avui visita guiada a l´expo "DECORUM, VESTIR LA CASA PER L´OCASIÓ", del museu tèxtil de Terrassa, postergada pel COVID i amb una cicerone excepcional que ens ha fet gaudir del recorregut per la història del moble i el vestit de la llar en el continent europeu.
L´expo comença puntual a les 12.00 hores, i la porta la Mònica Piera, una xicota molt implicada en tota l´organització i posada en funcionament de la mostra, ella va fer el muntatge i la recopilació de mobiliari per coleccions privades, i demostra un gran coneixement del tema, tot lo relacionat amb la vestimenta de la llarg a tot lo llarg dels segles XV fins al modernisme, per tot allò es la comissària de la mostra.
Els mobles estan posats a tot lo llarg del passadís interior del museu seguint un ordre cronològic i d´avançament en el desenvolupament de la tècnica i els usos de d´època.
Comença amb una reflexió sobre el significat que tenia en època medieval l´us del mobiliari i la seva decoració, buscant la funcionalitat quan l´us ho demanava, tendals de campanya i trons de reis per mostrar preponderància de manament.
Al segle XVI, els damasquins i teles comencen a cobrir la fusta, que tan sols queda per constitució formal del moble.
Després, amb l´arribada de nous materials exòtics des d´Orient i América, s´incorporen a la decoració dels mobles les incrustacions i els "xarols" que copiaven els lacats japonesos.
Els ebenistes comencen a folrar de fusta d´ebano la fusta de pi mediterrani per decorar.
Les indianes es perfeccionen i comencen a decorar llits cerimonials i principals elements decoratius mostra del poder de cada casa noble.
Encara podem veure mostres de llits desmuntables i baguls d´aixovar, única pertanyença de les dones quan arribaven a casa del marit.
L´armari com a moble exent i suport de miralls a finals del segle XVIII, arriben massa tard per poder dir que formaven part de les decoracions interiors de les cases nobles, més aviat de les burgeses. El bagul amb calaixos es propi del mobiliari de mas català.
al segle XVIII comença a desenvolupar-se l´ergonomia al moble, les cadires anglesses agafen la forma de l´esquena, i les potes de cadiró francés, s´arquejen per poder suportar el pes de la persona sense travessers a les parts baixes.
Al modernisme, com a novetat, troben una nova preocupació per la neteja, i per posar banys, primer amb aigua de cubell, i després d´aixeta, a dins de les llars privades. Es en aquesta secció a on trobem el moble més valuós de la colecció, segons la meva opinió, el bressol que va fer Gaspar Homar per la casa Lleó Morera.
 |
| vestit modernista |
Les cadires modernistes del 1850 comencen a incorporar la molla sota el seient, per amortiguar més i donar més comoditat.
Acaba l´expo, dues hores i quart de goig al voltant d´una veritable repassada de la història del moble, amb peces més que valuoses portades des de llocs molt diversos al museu Terrassenc, i explicades per una gran guia, entesa, que sap perfectament que representa el millor museu tèxtil de Catalunya, just al lloc a on millor es tracta el patrimoni industrial tèxtil català, la ciutat de TERRASSA.
un altre detall maco del museu
 | ||
| medalló de retaule que mostra l´Art decoratiu |
podem observar en el medalló:
-els cortinatges del llit amagat al fons
-la decoració d´una casa noble
-les maneres de tracte cortes entre dames i caballers
mes amanerada
-les cadires del XVIII
-els miralls
-els detalls de tera i parets
 |
| plànol de detall d´una cadira de rodes |
parts components d´un llit amb baldaquí
del segle XVIII
llegenda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!