Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 23 de maig del 2015

ruta per Gelida



Gelida a mig camí de Martorell, Sant Llorenç d´Hortons, Olesa de Bonesvalls i Corbera, amb muntanya per darrera (est) i riu Anoia pel davant (oest), al final del Baix Llobregat (nord), i al començament del Penedés (sud), costeruda, vella, agrícola i menestral, oblidada, repensada i malmesa, que ha viscut del paper, de la vinya, de l´estiueig dels burgesos de finals segle XIX, però amb molta història per explicar encara.

Comencem la història del que ens ha d´atreure per fer una visita il.lustrada a Gelida, per allò que a mi sempre m´ha cridat més l´atenció, el seu......

A finals del 1924, s´inaugurà en la localitat un FUNICULAR que habia de connectar l´estació de ferrocarril amb la població, massa allunyada de la seva parada.  Una fita que no es repeteix massa als pobles espanyols, allò que un poble o ciutat hagi de construir-se un transport singular per apropar els ciutadans al punt d´evacuació al reste de pobles.

El ferrocarril havia arribat a Gelida un 15/abril/1865, però habria de passar més de mig segle per a que pogués ser connectat amb la població.  També el polígon "la Gelidense" quedava a l´alçada del riu, aproximadament 120 metres més avall de l´alçada que ocupa l´esglèsia de Sant Pere, i era necessari fer una connexió ràpida.

En la construcció, feta amb suscricció popular, es necessari ressaltar l´impuls del Sr. Josep Rosell i Massona, primer com a Alcalde de Gelida, després, tras ser substituit com a tal en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, com a President del Consell d´Administració de la Societat.

Les unitats que conformen el funicular són les mateixes que antigament feien el cami de pujada des de l´avinguda del Tibidabo fins a dalt del parc d´atraccions, i que van ser comprades per l´Ajuntament de Gelida per tenier més vida servint al poble.  Reconstruides a començaments dels vuitanta, FGC ha integrat el servei. El funicular de Gelida funciona regularment des de l´abril de 1982.

Normalment es fa servir un sol cotxe pel transport de viatgers mentre que l´altre es fa servir simplement per fer el contrapés. El viatge triga 8 minuts amb una parada intermitja.  Ara, encara en actiu, està sent sopesada la seva possible viabilitat en temps de crisi.

L´ESGLÈSIA DE SANT PERE es un edifici Neoclàssic de mitjans segle XIX.


L´AJUNTAMENT es obra d´Armand Mas i Tulla, essent la de la foto la seva façana original inicial.




L´altre atractiu de la ciutat són les seves CASES D´ESTIUEIG, les més importants són les que escric a continuació.  Cases de burgesos benestant que fugien del fum de les xemeneies de les fàbriques que regentaven a Barcelona i a la plana dels rius, per poder sanar malalties i compartir amb amistats i familia.

-CASA RIUS (Biblioteca Municipal)
C. Major, 51



-CASAL UNIÓ GELIDENC (Josep Ros i Ros) (Exemple magnific d´Art Decó a Catalunya, només als EE.UU. va arribar aquest estil al seu màxim esplendor, a Barcelona tan sols tenim d´aquest estil la Casa Damians d´Agustí Mas i Eduard Ferrès i Puig del 1913)
C. Major, 14


-CASA RÀFOLS
C. Major, 18



-CASA SANT JORDI
C. Sant Jordi, 1



-CAL BOADA Ó CASA D´EN TAULER (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 63

-CASA DELGADO (Joan Rubió i Bellver) (el mateix que casa El Frare Blanc a BCN)
C. Jaume Via, 65

Cal Boada Casa Delgado


-CA L´ADELA Ó CASA FIGUERAS (Mariano Mas i Civil)
c. Jaume Via, 71

-CA LA SARA (Pere Ros i Tort)
C. Sant Lluis, 9




-CASA JOVÉ (Joan Pasqual i Batlle)
C. Sant Lluís, 13






-CAL FOLCH
C. Major

-CASA PERE RIBA (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 3

-CASA JOSEFA OLIVER (Lluis Mas i Civil)
pl. Esglèsia

-CASA COMELLES Ó PEPETA ALBET Ó CAMPANYÀ
C. Major, 41




-CASA MOSSÈN JAUME VIA (Domènec Boada i Piera)
C. Mossen Jaume Via, 11

I que dir del Castell del segle X, primer romànic (9459, després gòtic (1385), reforma barroca (torre campanar), cremada durant el 36,  i restaurada per l´Associació d´Amics del Castell de Gellida.

El castell de Gelida té origens musulmans, consten restes trobades sota el Palau Berenguer, però la seva història relatada comença al segle X, quan
s´aixeca el recinte fortificat per defensar el territori en la frontera amb l´Andalús.

L´esglèsia es la representant més anclada amb el territori cristià per ser la principal de la plana en aquells temps, ja feta i refeta des de temps medievals.

Ampliació gòtica

Arriba l´any 1367 i el recinte es ven a Berenguer Bertran de Barcelona, que
s´hi construeix el seu Palau a la zona intermitja entre l´esglèsia i la torre de defensa sud - est.

La plaça del Pedró i el recinte del nord queden abandonats i es degraden, donant rellevàcia, per ser l´única útil, a la part sud ocupada per l´esglèsia, que té una reforma en l´època barroca, construïnt el campanar.

Cremada el 1936, sacralitzada, refeta, l´esglèsia de St. Pere ja no hi fa misses, però encara hi resten representacions i misses pagades en dates puntuals, com s´hi fa per Sant Pau al gener.

El recinte sencer conserva cisternes d´aigua, recs, muralles refetes en temps del senyor Berenguer, esglèsia, sagrera, tombes amtropomorfes, torres defenses, base de la torre d´homenatge tirada a terra pels francesos, 













esglèsia St. Pere






porta campanar

sagristia



relicari


altar romànic amb el relicari rera la Moreneta


sepulcre restes Berenguer Bertran




sepulcres medievals antropomòrfics

accés museu



pl. Pedró

torre amb diferència carreus però de la
mateixa època de const.
costat nord-est

maca vista de l´ est





 GRÀCIES A L´AJUT QUE M´HA OFERT LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I LES SEVES ENCARREGADES PER EL.LABORAR AQUEST POST!!

enllaços d´interés:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Gelida

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59371/91890

http://gelida.penedescultura.cat/agenda/ruta-modernista-de-gelida-4



dimarts, 12 de maig del 2015

Teatre Joventut a L´H, teatre gran, programació gran



Hoy hemos rendido visita al Teatre Joventut de L´Hospitalet, y hemos tenido el gusto de ser acompañados por el Sr. ARTURO Gómez Gómez, Responsable técnico del teatro.

La visita estaba organizada por la biblioteca Josep Janés de l´Hospitalet, barri de Collblanc-la Torrassa, y ha consistido en un recorrido por las salas tanto públicas como técnicas del ente público.

4 personas, más la acompañante que venia en nombre de la biblioteca, y el propio Arturo, hemos comenzado por echar un vistazo al antiguo proyector que queda en su pequeña habitación guardado, todavia en uso, y que daba servicio en el cine Joventut, origen del edificio construido en el primer cuarto del siglo pasado por Antonio Puig i Gairalt, arquitecto municipal.  

A continuación hemos visto la antigua sala de cine, que ha sido reconvertida en los últimos años en la sala "B" del actual teatro.  Pequeña, para unas 350 personas, y que simplemente sufrió un recrecimiento de la zona de escenario, la colocación de barras de focos de iluminación, y la adaptación técnica para la colocación de la mesa de luz y sonido en la parte alta de la platea.

La antigua sala, a nivel de calle, tiene justo encima, como sombrero, la sala grande, la importante, la "A", la que hemos visitado a continuación y que se comunica con aquella a base de escalas, para ser utilizada como sala de camerinos en representaciones grandes, nosotros hemos entrado por la parte del vestíbulo.




La sala principal, para unas 700 personas, tiene un escenario grande, nítido, de unos 9 metros de profundidad y 12 metros de boca, con un pequeño hueco en la parte trasera que sirve para ubicar atrezzo y focos adicionales.

A derecha e izquierda espacios para tramoyistas y técnicos de sonido y luz, y operadores de telón y fondo.

Arturo nos ha explicado que la operación más costosa a la hora de montar escenarios es la de colocar perfectamente los focos sobre los puntos de atención de la representación que se esté preparando.  El próximo domingo dia 17 de mayo toca la obra que interpretan Jordi Boixaderas y Jordi Bosch, "El crèdit" de Jordi Galcerán, y él explica que tardarán todo un dia en anclar los focos en su situación ideal.  La obra requerirá de 11 técnicos entre bambalinas para controlar todo el montaje técnico.





Más tarde hemos podido ir a visitar los camerinos, justo detrás de la caja escénica, y los pasillos que unen las dos salas en la parte posterior, donde un inmenso montacargas sirve también para llevar los decorados que importan las compañias hasta la sala superior.

Hemos acabado comentando que el Teatro Joventut es el único en l´Hospitalet que puede tener una programación tan rica como tiene, este 2015 han actuado en sus tablas gente y obras como; Lola Herrera amb l'obra de teatre Cinco horas con Mario, Rafael Álvarez, "El brujo" amb Arcipreste, Àlex Casanovas en Amb pedres a les butxaques, l'Amparo Moreno amb Shirley Valentine o a Paz Padilla que ens dirà Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí, además del Festival Antonio Mairena, habitual cada año.

El dinero para el Teatro en la ciudad pasa por el Joventut, y el público según cuenta Arturo responde con un incremento sustancial durante todo este año de crisis.  Otros escenarios no pueden, por presupuesto y capacidad, hablo de teatros de la ciudad como  El Centro Catòlico, el "Casinet", y el teatro de la biblioteca "la Bòbila", hacerse cargo de este éxito.
http://plaudite.org/es/capsules-lh-bellvitge/
http://plazaspublicasbcn.blogspot.com.es/2012/09/entitats-de-barri-horta.html

DATOS TÉCNICOS SALA "A"

planta barras colgadas.
http://www.l-h.cat/gdocs/d9990249.pdf

Maquinaria:
6 Barres motoritzades electrificades
9 Barres contrapesades
12 Barres motoritzades
6 Barres manuals
2 Motors puntuals de cadena de 500kg.
4 Motors puntuals de cadena de 250kg.

Il·luminació:
90 Canals de 2.5 kW.
12 Canals de 5 KW.
1 Consola de regulació de 250 canals LT Hidra Scan Compat
60 PC. Cantata 1200w.
5 PC. Cademza 2000w. Amb viseres
40 Par 64 1000w.
10 Fresnel Cantata F. 1200w.
8 Fresnel ADB F201de 2000w. Amb viseres
30 Retalls ETC 25/50 750w.
10 Retalls ETC 25/50 570w.
2 Retalls ETC 15/30 750w.
21 Panorames asimètrics Coda 1000w..
6 Trípodes.
20 Iris
35 Viseres para PC o Fresnel de 1200w
8 Torres de dansa