ruta per Gelida

Gelida a mig camí de Martorell, Sant Llorenç d´Hortons, Olesa de Bonesvalls i Corbera, amb muntanya per darrera (est) i riu Anoia pel davant (oest), al final del Baix Llobregat (nord), i al començament del Penedés (sud), costeruda, vella, agrícola i menestral, oblidada, repensada i malmesa, que ha viscut del paper, de la vinya, de l´estiueig dels burgesos de finals segle XIX, però amb molta història per explicar encara.

Comencem la història del que ens ha d´atreure per fer una visita il.lustrada a Gelida, per allò que a mi sempre m´ha cridat més l´atenció, el seu......

A finals del 1924, s´inaugurà en la localitat un FUNICULAR que habia de connectar l´estació de ferrocarril amb la població, massa allunyada de la seva parada.  Una fita que no es repeteix massa als pobles espanyols, allò que un poble o ciutat hagi de construir-se un transport singular per apropar els ciutadans al punt d´evacuació al reste de pobles.

El ferrocarril havia arribat a Gelida un 15/abril/1865, però habria de passar més de mig segle per a que pogués ser connectat amb la població.  També el polígon "la Gelidense" quedava a l´alçada del riu, aproximadament 120 metres més avall de l´alçada que ocupa l´esglèsia de Sant Pere, i era necessari fer una connexió ràpida.

En la construcció, feta amb suscricció popular, es necessari ressaltar l´impuls del Sr. Josep Rosell i Massona, primer com a Alcalde de Gelida, després, tras ser substituit com a tal en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, com a President del Consell d´Administració de la Societat.

Les unitats que conformen el funicular són les mateixes que antigament feien el cami de pujada des de l´avinguda del Tibidabo fins a dalt del parc d´atraccions, i que van ser comprades per l´Ajuntament de Gelida per tenier més vida servint al poble.  Reconstruides a començaments dels vuitanta, FGC ha integrat el servei. El funicular de Gelida funciona regularment des de l´abril de 1982.

Normalment es fa servir un sol cotxe pel transport de viatgers mentre que l´altre es fa servir simplement per fer el contrapés. El viatge triga 8 minuts amb una parada intermitja.  Ara, encara en actiu, està sent sopesada la seva possible viabilitat en temps de crisi.

L´ESGLÈSIA DE SANT PERE es un edifici Neoclàssic de mitjans segle XIX.

L´AJUNTAMENT es obra d´Armand Mas i Tulla, essent la de la foto la seva façana original inicial.

L´altre atractiu de la ciutat són les seves CASES D´ESTIUEIG, les més importants són les que escric a continuació.  Cases de burgesos benestant que fugien del fum de les xemeneies de les fàbriques que regentaven a Barcelona i a la plana dels rius, per poder sanar malalties i compartir amb amistats i familia.

-CASA RIUS (Biblioteca Municipal)
C. Major, 51

-CASAL UNIÓ GELIDENC (Josep Ros i Ros) (Exemple magnific d´Art Decó a Catalunya, només als EE.UU. va arribar aquest estil al seu màxim esplendor, a Barcelona tan sols tenim d´aquest estil la Casa Damians d´Agustí Mas i Eduard Ferrès i Puig del 1913)
C. Major, 14

-CASA RÀFOLS

C. Major, 18

-CASA SANT JORDI
C. Sant Jordi, 1

-CAL BOADA Ó CASA D´EN TAULER (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 63

-CASA DELGADO (Joan Rubió i Bellver) (el mateix que casa El Frare Blanc a BCN)
C. Jaume Via, 65

Cal Boada Casa Delgado

-CA L´ADELA Ó CASA FIGUERAS (Mariano Mas i Civil)
c. Jaume Via, 71

-CA LA SARA (Pere Ros i Tort)
C. Sant Lluis, 9

-CASA JOVÉ (Joan Pasqual i Batlle)
C. Sant Lluís, 13

-CAL FOLCH
C. Major

-CASA PERE RIBA (Mariano Mas i Civil)
C. Jaume Via, 3

-CASA JOSEFA OLIVER (Lluis Mas i Civil)
pl. Esglèsia

-CASA COMELLES Ó PEPETA ALBET Ó CAMPANYÀ
C. Major, 41

-CASA MOSSÈN JAUME VIA (Domènec Boada i Piera)
C. Mossen Jaume Via, 11

I que dir del Castell del segle X, primer romànic (9459, després gòtic (1385), reforma barroca (torre campanar), cremada durant el 36,  i restaurada per l´Associació d´Amics del Castell de Gellida.

El castell de Gelida té origens musulmans, consten restes trobades sota el Palau Berenguer, però la seva història relatada comença al segle X, quan

s´aixeca el recinte fortificat per defensar el territori en la frontera amb l´Andalús.

L´esglèsia es la representant més anclada amb el territori cristià per ser la principal de la plana en aquells temps, ja feta i refeta des de temps medievals.

Ampliació gòtica

Arriba l´any 1367 i el recinte es ven a Berenguer Bertran de Barcelona, que

s´hi construeix el seu Palau a la zona intermitja entre l´esglèsia i la torre de defensa sud - est.

La plaça del Pedró i el recinte del nord queden abandonats i es degraden, donant rellevàcia, per ser l´única útil, a la part sud ocupada per l´esglèsia, que té una reforma en l´època barroca, construïnt el campanar.

Cremada el 1936, sacralitzada, refeta, l´esglèsia de St. Pere ja no hi fa misses, però encara hi resten representacions i misses pagades en dates puntuals, com s´hi fa per Sant Pau al gener.

El recinte sencer conserva cisternes d´aigua, recs, muralles refetes en temps del senyor Berenguer, esglèsia, sagrera, tombes amtropomorfes, torres defenses, base de la torre d´homenatge tirada a terra pels francesos, 

esglèsia St. Pere

porta campanar

sagristia

relicari

altar romànic amb el relicari rera la Moreneta

sepulcre restes Berenguer Bertran

sepulcres medievals antropomòrfics

accés museu

pl. Pedró

torre amb diferència carreus però de la
mateixa època de const.
costat nord-est

maca vista de l´ est

 GRÀCIES A L´AJUT QUE M´HA OFERT LA BIBLIOTECA MUNICIPAL I LES SEVES ENCARREGADES PER EL.LABORAR AQUEST POST!!

enllaços d´interés:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Gelida

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59371/91890

http://gelida.penedescultura.cat/agenda/ruta-modernista-de-gelida-4