Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 29 de juny del 2016

MTM, la fàbrica de locomotores



Sempre que vaig a fer visita al centre comercial de Sant Andreu, a més de rememorar el problema de l´arribada de l´AVE a la gran estació intermodal del futur de “la Sagrera”, me´n faig cinc cèntims de com era possible que milers de tonalades de ferro fos que feien les locomotores de vapor d´altres temps, poguessin ser aixecades enlaire amb els ponts grues que poblaven l´interior de la nau que resta dempeus del que va ser l´antic complex de naus de la Maquinista Terrestre Marítima, imatge que sempre he tingut gravada a foc després de veure les fotografies que circulen per internet de la seva activitat passada.


ponts grua a l´interior dela Maquinista
Les màquines de la Maquinista es van establir al barri cap al 1950, s´hi van instal.lar plegadores de planxes de ferro, retalladores, troqueladores, màquines de fressar i de tornejar, rectificadores, soldadores, forns de fosa incandescent, motllos i estampadores en premsa, a més s´hi van contractar homes preparats pels més feixucs treballs.

Durant molts anys la Maquinista de l´antiga fàbrica del barri més petit de Barcelona, havia rebut encàrrecs diversos; màquines de vapor, compostes de calderes a prova d´altisimes temperaturas, rodes d´inercia, biel.les i rodes de transmissió, engranatges i reguladors de pressió amidats exactament amb la pressió de la molla que tapava i obria els forats d´expansió de fums, màquines que movien en aquells temps, mitjans anys 50´s del segle XIX, locomotores i tramvies de vapor, vaixells de guerra i mercants per comerciar amb les colònies 
d´ultramar, també s´hi feien ponts i estructures, però el desafiament que havien pres els directors de la Maquinista havia estat prendre el relleu de les grans empresses angleses en la construcció de màquines per la industria pesant i metal.lúrgica de la Revolució Industrial tèxtil catalana, el gran motor econòmic d´un pais que havia de crèixer exponencialment en tot el segle seguent.
grues i glorietes rotatories de tren
vagó metro



estació elèctrica de la Maquinista



El desafiament ja havia donat grans èxits a canvi dels esforços dels enginyers industrials i promotors de moltes de les famoses foneries establertes a fora muralles, a l´est i l´oest de Barcelona, Escorça, Lacambra, Nueva Vulcano, Alexander Hnos., Comas, etc. I la nova Maquinista va avançar exponencialment en els seguents 50 anys gràcies a la competència que es van dispensar entre elles.  Els encàrreces s´anaven adapten als temps de l´electricitat i els automatismes, noves centrals tèrmiques i grans turbines de generació de força motriu, calderes i generadors ensamblats, vagons per les noves xarxes de transport intermetropolità, trens diesel, motors de combustible fòssil, nous ponts mòvils, mecanismes més complexos que van necessitar d´afiliacions amb d´altres competidores.






interior nau

NICOLAU TOUS MIRALPEIX
1854 - 1880
JOSEP MARIA CORNET
1880-1894



FERRAN JUNOY VERNET
1894-19



pont de l´Ebre al Pilar


tren de foc de Sant Andreu, el primer espanyol

Fins i tot MACOSA, l´antiga Can Girona, va associar-se per fer front a la competència alemanya de la GEC ALSTOM, MACOSA treballant a Sant Martí i Sant Andreu  ocupades per alts forns, torres de refrigeració, conductes en superficie, grans naus de treball i dics flotants.  Les vies del tren arribaven a les seves portes, i la seva potent presència també va influir el devenir polític de Catalunya i Espanya sencera.

Amb el tresllat de la producció a Santa Perpètua el 1993, el recinte va quedar en desús i els terrenys afectats per zona de requalificació urbanística per equipaments, ara, amb el projecte de centre comercial ja efectuat, esperem que es faci realitat la nova estació intermodal d´alta velocitat cap a França.


dimarts, 21 de juny del 2016

passat i pressent del front de port de BCN


històries curioses de com eren i com han acabat essent les instal.lacions al voltant del Port de BCN.-

-TINGLADOS a tot arreu i tren rodejant tot.-

Tot el que ara és el Moll de la Fusta i la Barceloneta, estava ple de "tinglados" portuaris per deixar mercaderia i prendre cap a ultramar.  D´aquests tan sols queden el tres que conformen el Museu 
d´Història de Catalunya (MHC).   

Els "tinglados" tenien formes diferents segons estiguessin situats en el moll de la Barceloneta, amb sostre a dues aigues i amb bòveda simple, 

El tren del Morrot venia fins a tots ells per portar i treure mercaderies.   El moll de la Barceloneta, al costat dels Banys de Sant Sebastià, era el moll del carbó, per les foneries, i el de la fusta era a on ara és el moll del mateix nom.  L´aduana va ser a començaments del segle XX un café de luxe.




al costat del que ara es el Moll de la Fusta



estació de Can Tunis al Morrot, MZA

tinglados-via i carrer per cotxes fins els anys pre-olimpics


passeig Joan de Borbó anys 60´s

antigament la sisena flota amercana podia ancorar
a on són els bucs de la foto


- MUSEU MARÍTIM i DRASSANES.-

Lluitat per encabir el fons dedicat a la història de mar catalana, arreplegat per l´Escola del Mar i que trobar cabuda a les antigues Drassanes de la Corona d´Aragó just abans de la Guerra Civil.

De la pàgina del propi museu i sobre com va iniciar-se i a quin any el projecte d´un nou museu del mar

"Des del 1941 una gran part del conjunt va ser dedicada a albergar el Museu Marítim de Barcelona, nom amb el qual va ser batejat el museu un cop inaugurat. A mesura que l’edifici era restaurat (durant la Guerra Civil havia patit certs desperfectes), els espais eren dedicats a l’exposició permanent del museu, o a serveis complementaris.

A partir del 1985, la redacció del Pla Director de Reforma i Restauració de les Drassanes dels arquitectes Esteve i Robert Terrades i d’un nou pla d’usos van impulsar la transformació de les instal·lacions per tal d’aconseguir que Barcelona pogués gaudir d’un espai al servei de la cultura marítima a l’alçada de la nostra història, la nostra cultura i la nostra tradició vinculada a la mar, que esdevingués un referent a la Mediterrània."



-BANYS DE SANT SEBASTIÀ, els banys més aceptats a l´època.-

Inaugurats el 1900 i reformats el 1924 van fer furor a la Barcelona de la segona Expo Universal, en 
l´època pots-modernista, ja havent posat en comú el bany femení i masculí.  Els banys, comuns a tota una ciutat desproveïda de banys particulars, tan sols algún burgés tenia banyera a casa seva, i els hotels més cars tan sols disposaven d´una de coure o zinc per repartir per les cambres, eren cosa comú a alguns barris de la ciutat, però eren d´aigua de pou o conduïda no per tubs de coure encara, sino de ferro.  A les platges de la ciutat era menys comú, amb tot un front plagat de barraques (Somorrostro, tras- cementiri, Camp de la Bota, Pekin), després s´anà popularitzant.  Aquests banys van ser, fins i tot, una atracció turística, exemple per moltes instal.lacions similars que van començar a sovintejar a la platja, equiparada amb l´aeri que baixava de Montjuic.  Penseu que de les ciutats més famoses de l`època modernista, Paris, Berlin, Viena, etc. tan sols Barcelona tenia platja.

Ara queda com a seu dels nostres equips de waterpolo i natació el Club Atletic Barceloneta, i el Club
Natació Barcelona.

http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/02/los-banos-de-la-barceloneta.html




-REAL CLUB NÀUTIC, una aficció comuna per dos grans clubs de mar, el "Real Club de Regates" (dedicat fonamentalment  al Rem des de feia més de 20 anys), i el "Real Yacht Cub'' (dedicat fonamentalment a la Vela i d' una antiguitat similar), junts vàrem formar el "Real Club de Barcelona" i van decidir aixecar el seu nou local comunitari al moll d´Espanya.  La construcció que apareix a les fotos del peu va ser construit per Enric Sagnier el 1915, i va restar en servei fins la guerra, que es va cremar.

Tenia una petita terrassa panoràmica giratòria, un sostre abovedat i un far decoratiu.  Disposava de tot un seguit de serveis que els clubs burgesos de l`època proevíen als seus socis; zona de pràctica d´esport (esgrima, billar), biblioteca, sales de ball i reunió, salons per convits, cuina, hall de gran luxe, etc.

El 1959 es va enderrocar definitivament







-RELLOTGE PORT.-

¿Sabieu que si uniu el far amb el perllongament del Paral.lel i de la meridiana formeu un triangle rectangle??

Us deixo aquesta entrada del meu bon amic Ireneo de l´H, gran escriptor d´històries curioses, molt curioses, que ha arreplegat en el llibre "Cròniques d´una Catalunya desconeguda", "Relatos para una mente Abierta" i "La cara B de la Història".










-L´HOTEL INTERNACIONAL, el més luxós del 88, i desmuntat en un any.

Si va pagar el que per aquells llavors no hi havien turistes a BCN!!

wikipedia
"Tenía planta y cuatro pisos de altura de 150 m por 35 m, ocupando un solar de 5.000 m2. Su capacidad era para 2.000 huéspedes en 600 habitaciones y 30 apartamentos para familias numerosas.
La construcción comenzó a mitad del mes de diciembre de 1887 y el 14 de febrero de 1888 se acabaron las obras de la edificación.,4 aunque los acabados interiores y la decoración se prolongó hasta finales de marzo de 1888".
Su derribo se produjo sólo un año y un mes más tarde.
L´estàtua de l´insigne Antonio López, en aquella ocasió es va col.locar al costat mar del passeig de 
Isabel II, just al davant d´on ara mateix es troba, reposada al seu pedestal per les autoritats franquistes, ja que els republicans l´havien fós al 36 per fer bales.





-PASSEIG MARÍTIM. un encàrrec urbanistic de l´Expo del 29.-

Va servir per unir, com a entrada lateral, l´estàtua de Colom amb la pl. Palau i l´entrada al Palau de la Industria.  Encara avui es pot apreciar les balaustrades i el disseny en planta original al Passeig de Colom.







- GOLONDRINES.-Els vaixells que van venir de Cuba.-

"Hace ya 125 años que Las Golondrinas forman parte del paisaje marítimo de la ciudad de Barcelona, y en todo este tiempo han ido creciendo al ritmo de la ciudad y a demanda de sus usuarios, habitantes de la ciudad, visitantes y turistas. En el año 1888, coincidiendo conla primera ExposiciónUniversalde Barcelona, la inauguración del monumento a Colón y la finalización de Las Ramblas, zarparon por primera vez. En sus inicios había tres embarcaciones, impulsadas por máquinas de vapor facturadas porLa Maquinista Terrestrey Marítima, que permitían la navegación desde Colón hasta los Baños de San Sebastián.
La idea surgió de Leopoldo Herrera, de origen cubano, que trasladó a Barcelona el servicio tan típico de la bahía de Matanzas; un servicio de transporte marítimo. El nombre surgió, a diferencia de la creencia general, de una ave típica de Cuba, la golondrina de mar, que como las gaviotas es un pájaro de costa que, aunque se adentre en el mar, siempre vuelve a tierra firme."
extraido del blog
http://www.naucher.com/es/hemeroteca/las-golondrinas-125-anos-de-cultura-maritima-al-servicio-de-barcelona/_h:79/                             

                             
-AERI expo 1929, recuperat al franquisme, 
(i tornat a empolainar per la regenació del front marítim per les Olimpiades)

Construit per una idea de Carles Buigas, Ramón Calzada i Josep M. Roda, després associat amb Esteve Sala Canadell, volia enllaçar la secció maritima de l´Expo del 29 amb el recinte firal de la pl. Espanya, però els problemes i demores fan fer desistir Buigas ja que arribava massa tard pel seu motiu original.

El projecte va continuar endavant i va tenir dues etapes de molta bonança, quan l´any 31 va servir per unir muntanya i banys de Sant Sebastià.  I després als anys 50´s quan altra vegada va trobar inversors que van saber tornar atreure turistes i marins americans a les seves instal.lacions,

Des del començament les torres han tingut restaurants a les torres intermitges, la de Jaume I al Moll d´Espanya, des del començament, a on va tenir lloc el banquet d´inauguració el 31, i la de Sant Sebastià al costat dels banys de mar, ara un restaurant de luxe de la ciutat,  Després de la Guerra va arribar el Restaurant "l´Ast", al mirador de la part de Montjuic, a on es troba també la maquinària que va construïr l´empressa Adolf Bleichert i AEG (la part elèctrica).

Al principi les cabines van ser grogues, i als anys 70´s van guanyar el seu color vermell actual.

Recuperat per les Olimpiades, encara funciona amb molta acceptació.



restaurant "l´Ast"


-LA CARABELA DE COLON, atracció turística per a gent de generacions antigues.-

extret del blog del Ricard Martínez, EL TRANVIA,... amb el teu permís amic.

"Esta réplica, según los expertos en historia poco fiel a la auténtica Santa María, fue construida en unos modestos astilleros de la playa del Cabañal, en Valencia, bajo planos y dirección del capitán de navío Julio Guillen Tato, director del Museo Naval, para formar parte de la película 'Alba de América' (1951), dirigida por Juan de Orduña y protagonizada por Antonio Vilar en el papel de Cristóbal Colón.

Terminado el rodaje de la película, el Instituto de Cultura Hispánica la cedió al Museo Marítimo de Barcelona como atracción turística con motivo de la celebración en la capital catalana del XXV Congreso Eucarístico Internacional, a modo de homenaje a la Sagrada Eucaristía, por lo que se preveía su estancia temporal mientras durara el certamen. Para ello, desde el puerto del Cartagena fue remolcada por el buque auxiliar de la Armada española “Argos” y llegó al puerto de Barcelona el 7 de mayo de 1952".

Estava situada davant just a on ara podem trobar la passarel.la del Maremagnum.

Va ser retirada del seu emplaçament als anys 90´s.



-CONVENT DE SANT FRANCESC, un dels més grans e importants de BCN.

Restava edificat a on ara hi tenim la pl. Duc de Medinaceli, al mig del C. Ample, i arribava fins la Rambla, el nombrem aqui, igual que el Palau del Virrei, perquè són edificis nobles, aquest precisament era el lloc a on tots els reis d´Aragó durant més de 200 anys, quan arribaven a BCN, havien de jurar els furs catalans.  Eren terrenys del Duc de Medinacelli, que va tornar a la ciutat en part per congraciar-se amb BCN, i ser fidel als que havien sigut els seus ocupants durant segles.

Construït el segle XIII va durar fins ben entrat el segle XIX, el 1844 l´arquitecte Francesc Duran Molina, aprofitant la desamortització de convents, igual que havia fet a la Pl. Reial, va dissenyar una nova plaça amb l´estua de l´almirall Garlzeran Marquet al mig.

Enciclopèdia.cat
"El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona en la guerra contra Gènova, i ho tornà a ésser el 1333 i el 1334, ja com a capità únic de la flota barcelonina. Nomenat vicealmirall el 1340, acudí aquest any, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana. Col·laborà en el blocatge de Mallorca durant la guerra del rei Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el 1343. Fou conseller quart de Barcelona en 1334-35. És autor d’una continuació de la crònica de Ramon Muntaner."


-PORTAL DE MAR, la porta al mar de la muralla.

Antic portal de la muralla de mar, muralla construida a Barcelona els anys dels atacs dels pirates berberiscos  entre 1427 i 1475, que va ser reformada el 1837 quan aquella part de la ciutat va ser enbellida amb el nou Pla Palau i la font del Geni Català (1856), tornada a modificar amb els portals rodons el 1843.  El pla de Palau, lloc estratègic de la ciutat, a on es feia el mercat de pescat i la lonja en l´època medieval, ha sigut sempre respectat com a lloc de trobada i distribució portuaria, i el nou Portal que es va construïr en l´època pre-Renaixença volia fer honor al seu significat, pagat aquesta vegada pels Indianos que tornaven de les amèriques, i construien peces com el Porxos d´en Xifré.

Derruida el 1859 per construir una mica més tard l´Escola de Nàutica el 1931.


                                         




-PALAU DEL VIRREI, "FRAMENORS".- palau del nou virrei desnonat de la pl. del Rei, i del Capità General després del Corpus de Sang, lloc també de visita de reines.

Viquipedia.-
"El nombre de la plaza viene del Palacio del Virrey, originado en el Portal del Forment, un espacio porticado que servía de depósito de trigo, construido entre 1387 y 1389; en 1444 fue reedificado y destinado a lonja de paños, siendo conocido entonces como Hala dels Draps; también cumplía otras funciones, como la de aduana. Entre 1514 y 1608 se le añadió un piso superior, que servía de arsenal. Entre 1668 y 1688 se construyó el nuevo palacio destinado a los virreyes de Cataluña, con un proyecto de Fray Josep de la Concepció.1 Tras el decreto de Nueva Planta, en que fue abolido el cargo de virrey, el palacio pasó a ser residencia de los capitanes generales de Cataluña. En 1771 se construyó una nueva fachada, diseñada por el conde de Roncali, en estilo neoclásico. El edificio fue reformado nuevamente en 1846 en ocasión de una visita deIsabel II, fecha en que pasó a ser Palacio Real, hasta que fue destruido por un incendio en 1875."

El podriem trobar ara al costat est de la plaça, al davant de la Llotja de Mar.



-PONT DE CONEXIÓ AMB LA MOSTRA NÀUTICA DURANT L´EXPO DEL 1888.-

Aquest pont es curiós nombrar-ho aqui perquè va servir com l´aeri per passar de l´Expo Internacional a la secció de mar per sobre del que són les vies de l´estació de França.





-FONERIES DE LA BARCELONETA, màquines de vapor, locomotores, màquines de cosir i vaixells de primera qualitat.-

A mitjans dels segle XIX i començaments del XX, Barcelona va ser una de les principals fabricadores de màquines de vapor i foneria aplicada als vaixells i locomotores d´Espanya.

mr.domingo (blog sobre cultura, musica, cinema i altres curiositats)

"En la actual calle Andrea Dòria estava situada la Nueva Vulcano, especializada en la construcción de máquinas y reparación naval, la més antiga des de 1836".

En la calle Sant Carles se encontraba la antigua fundición Lacambra,

En la calle Ginebra 26-32 la Pfeiffer, la primera fábrica del Estado dedicada a fabricar maquinaria agrícola.

Pero sin duda, la principal fábrica de la Barceloneta era la Maquinista Terrestre y Marítima, situada desde 1852 en la antigua calle Sant Ferran, hoy merecidamente rebautizada como calle de la Maquinista.

En el siglo XX esta fabrica inicio su deterioro hasta su definitivo cierre en 1963, trasladando toda su producción a la central de Sant Andreu que había empezado a construirse en 1918.

También el caso de Miquel Escuder, el primer fabricante de máquinas de coser de España.

Escuder, que había trabajado en la Maquinista como mecánico, como no tenía medios para fabricar locomotoras, que es lo que hubiese querido, decidió fabricar sus propias máquinas de coser, un nuevo invento que acaba de introducir la norteamericana Singer en nuestro mercado.

Tras unos inicios esperanzadores, la feroz competencia yanki le hizo daño y decidió embarcarse en la construcción de motores de gas, siendo el pionero también en este negocio. Todo un personaje."

Esto es el que ens fa saber el nostre bon amic blogaire, però hem d´afegir a la llista la famosa empresa de fabricació de maquines de vapor, Alexander i Hnos (David i Thomas), que estava al 
C. Ginebra, 52, i que va fer màquines tan famoses com la vertical que encara guarda la Casa de les Aigues de Montcada i Reixach.  Construïnt al País Valencià, des del 1846 fins al 1883, fins a 157 màquines de vapor .

 Abans van intentar captar socis per tal d’augmentar el capital de l’empresa, però calgué esperar fins al 1857 perquè David, el germà gran, fundés Font, Alexander y Cía amb Eusebi Font. Aquesta nova raó social es va instal·lar els tallers al barri del Clot i va construir un alts forns que van ser tancats cinc anys més tard.  La idea era proveïr de ferro propi la fàbrica de la Barceloneta, escapolint-se així de les dificultats que provocava el proveïment de ferro forà, la qual cosa, cas d’haver estat un èxit, hagués constituït un avantatge notable sobre els seus competidors directes, la Maquinista i Nuevo Vulcano. 

Val a dir que abans, concretament l’any 1852, els germans Alexander havien mantingut converses amb Valentí Esparó, amb la idea de fabricar màquines de vapor, i, el que és més innovador, també locomotores. Esparó, però, preferí establir-se pel seu compte i, finalment, amb d’altres, constituí la Maquinista Terrestre y Marítima.


cara al moll d´Espanya

cara al mar


antigament entrada del c. Sant Ferran


-EL BARRI DE LA BARCELONETA, el barri de pescadors 

Construït l´any 1753 després que caigués el barri de la Ribera per construïr la Ciutadella.

Típic per ser el barri de pescadors guanyat al mar, i amb suficient personalitat pròpia, que va ser projectat per tenir casetes d´un pis, i que en els anys successius va incrementar l´alçada fins un 4rt.

Ara un article de "El Periódico", sobre un llibre publicat


anys 30.s, fixeu-vos en el moll de descàrrega de carbó  i els banys contigus,
que no són els de Sant Sebastià,


60´s









-ESCOLA DE MAR.-

Aquesta história ens l´explica la Carme Martí en el seu blog, però pel cas heu de saber que la primera Escola de Mar va estar ubicada al davant del c. Almirall Aixada, el 1922.

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/search?q=ESCOLA+DE+MAR








-PORTA COELI, records de joventut al final de la BCN de mar.-

Restaurant del final de les Golondrines, per prendre un most abans de tornar a les Rambles, anys 50´s, va caure quan el moll va ser retallat per imperatius de la remodelació del port per poder encabir els nous trasatlàntics de luxe.

Encara queden records de gent agafant pops, de viatges per aïllar-se i pensar, d´escaramuses amoroses i de vent i olor a sal.  Record del llarg passeig des dels banys de Sant Sebastià, del far de l´altre extrem, de grans blocs de pedra, i de mar.




el Rompeolas de Loquillo

-XIRINGUITOS.-

establerts el segle XX i que van durar fins a principis dels 90´s



el famós Bernardo

-SOMORROSTRO, les barraques de la platja a BCN i lloc de naixement de la Carme Amaya.-

Barri de barraques famós des que va sortir el seu passat, i els seus habitants, a TV3, al documental "Barraques, la ciutat oblidada", que va donar a conèixer un lloc ple de vivendes de cartró-cuir, degradat i donat als capritxos de les marees i les tormentes, a més dels "picos" municipals que tiraven les vivendes a la nit, i a on vàrem arribar a viure milers de persones inmigrades per motius de fam i feina a la ciutat des de finals del segle XIX fins el 1966, per mor d´una visita del Generalissim a la zona, i que va fer el favor de reallotjar els seus habitants a habitatges de baix preu de la zona de Sant Adrià i el nord de Barcelona.

L´estampa curiosa es la que mostra la fotografia 2, a on es veu el passeig de la Barceloneta a mig acabar i les barraques a la platja "d´abans de les torres", encara dempeus.




el passeig a l´esquena de la nena encara per acabar