Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 29 de juny de 2016

MTM, la fàbrica de locomotores



Sempre que vaig a fer visita al centre comercial de Sant Andreu, a més de rememorar el problema de l´arribada de l´AVE a la gran estació intermodal del futur de “la Sagrera”, me´n faig cinc cèntims de com era possible que milers de tonalades de ferro fos que feien les locomotores de vapor d´altres temps, poguessin ser aixecades enlaire amb els ponts grues que poblaven l´interior de la nau que resta dempeus del que va ser l´antic complex de naus de la Maquinista Terrestre Marítima, imatge que sempre he tingut gravada a foc després de veure les fotografies que circulen per internet de la seva activitat passada.


ponts grua a l´interior dela Maquinista
Les màquines de la Maquinista es van establir al barri cap al 1950, s´hi van instal.lar plegadores de planxes de ferro, retalladores, troqueladores, màquines de fressar i de tornejar, rectificadores, soldadores, forns de fosa incandescent, motllos i estampadores en premsa, a més s´hi van contractar homes preparats pels més feixucs treballs.

Durant molts anys la Maquinista de l´antiga fàbrica del barri més petit de Barcelona, havia rebut encàrrecs diversos; màquines de vapor, compostes de calderes a prova d´altisimes temperaturas, rodes d´inercia, biel.les i rodes de transmissió, engranatges i reguladors de pressió amidats exactament amb la pressió de la molla que tapava i obria els forats d´expansió de fums, màquines que movien en aquells temps, mitjans anys 50´s del segle XIX, locomotores i tramvies de vapor, vaixells de guerra i mercants per comerciar amb les colònies 
d´ultramar, també s´hi feien ponts i estructures, però el desafiament que havien pres els directors de la Maquinista havia estat prendre el relleu de les grans empresses angleses en la construcció de màquines per la industria pesant i metal.lúrgica de la Revolució Industrial tèxtil catalana, el gran motor econòmic d´un pais que havia de crèixer exponencialment en tot el segle seguent.
grues i glorietes rotatories de tren
vagó metro



estació elèctrica de la Maquinista



El desafiament ja havia donat grans èxits a canvi dels esforços dels enginyers industrials i promotors de moltes de les famoses foneries establertes a fora muralles, a l´est i l´oest de Barcelona, Escorça, Lacambra, Nueva Vulcano, Alexander Hnos., Comas, etc. I la nova Maquinista va avançar exponencialment en els seguents 50 anys gràcies a la competència que es van dispensar entre elles.  Els encàrreces s´anaven adapten als temps de l´electricitat i els automatismes, noves centrals tèrmiques i grans turbines de generació de força motriu, calderes i generadors ensamblats, vagons per les noves xarxes de transport intermetropolità, trens diesel, motors de combustible fòssil, nous ponts mòvils, mecanismes més complexos que van necessitar d´afiliacions amb d´altres competidores.






interior nau

NICOLAU TOUS MIRALPEIX
1854 - 1880
JOSEP MARIA CORNET
1880-1894



FERRAN JUNOY VERNET
1894-19



pont de l´Ebre al Pilar


tren de foc de Sant Andreu, el primer espanyol

Fins i tot MACOSA, l´antiga Can Girona, va associar-se per fer front a la competència alemanya de la GEC ALSTOM, MACOSA treballant a Sant Martí i Sant Andreu  ocupades per alts forns, torres de refrigeració, conductes en superficie, grans naus de treball i dics flotants.  Les vies del tren arribaven a les seves portes, i la seva potent presència també va influir el devenir polític de Catalunya i Espanya sencera.

Amb el tresllat de la producció a Santa Perpètua el 1993, el recinte va quedar en desús i els terrenys afectats per zona de requalificació urbanística per equipaments, ara, amb el projecte de centre comercial ja efectuat, esperem que es faci realitat la nova estació intermodal d´alta velocitat cap a França.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!