De l´antiga colònia industrial dedicada al tèxtil, primer al cotó i després al fil de cotó, que va endegar la seva història com a tal cap al 1852, queden, encara que malament conservades, les 3 naus de tres alçades, l´esglèsia, dos carrers de cases per a treballadors (unes 100 en total), el carrer Elies i el carrer Josep Buxeres, fetes a meitat segle XIX, la casa de l´amo, senyorial i amb una capella peculiar a on hi són enterrats algú dels seus senyors, el que queda de la casa pairal amb una reticula de pilars acabats en arc sense teulada, segurament de la bodega de vi. El record dels molins bataners i paperers i el canal soterrat i a l´aire lliure amb la pressa uns 500 metres riu amunt. La cooperativa de consum, el teatre i el café.
No es gran cosa, però hi prestan testimoni, riu avall, del que va ser una de les grans colònies plagades de telers del Baix.
 |
| esglèsia |
 |
| economats i escola |
 |
| torre de l ´amo de dos pissos amb gal.leria al pis superior i sostre a quatre aigues |
 |
| campanar capella |
 |
| porta capella familia Elias |
 |
| ninxol i furnicula superior |
 |
| arc escarces de volta catalana perfecte |
 |
| c. Elies, un dels amos de la colònia |
 |
| font |
 |
| arcs i pilars dela casa pairal |
 |
| carretera d´acces al poligon Solvay, i pas per sota de la A-2 (en remodelació), |
HISTÒRIA.-
La plana del costat nord-est de l´antic poble de Martorell a
la vora del riu Llobregat, vila romana i de pas d´homes i mercaderies, camí d´Igualada
i Manresa, al costat de la Via Augusta, l´altrament dit en època moderna, barri
de Can Bros, té una història curiosa que
hem de saber al voltant de la producció industrial i agrícola.
Primer va ser un lloc privilegiat fèrtil per conrear aprofitant
l´aigua del riu, a més d´un petit salt que un meandre amagava, un ric mercader
barceloní va aprofitar per construir tot una sèrie de molins fariners,
paperers, farga de metall i de batans per esfeltrar el teixit de llana, gran
idea aquella de fer confecció de draps (industria tèxtil primerenca abans de l´arribada
del cotó asiàtic), que amb el temps va resultar ser la millor partida per
explotar i rendibilitzar aquella aigua beneida.
Tota aquesta primera embranzida industrial va acabar produint
la implantació al territori de tres nissagues que van fer negoci des de tres
poblacions industrial ben famoses, Gelida, Igualada i Mataró.
La nissaga, i tal vegada la més arrelada a la zona, va ser
la del prohom MIQUEL ELIAS, home del Bruc, de Gelida i fadristeny de Sant Pau
de la Guàrdia, que va deixar el seu ofici cuidant terres de conreu, per
invertir en la industria de moli paperer i roda de molí moguda per l´aigua del
Llobregat. Aquest home va construir cases d´obrers i una residència noble a on
va ser enterrat, vivint a Barcelona (C. de la Mercé), preferint per orgull les
terres que li havien fet ric però sense descendència.
La seva herència va ser al final venuda a la segona nissaga
de prohoms Igualadins, RAMON CASTELLS i PIE.
Allà pels voltants del 1852 el Sr. Ramon va ser l´home escollit per
tirar endavant el que era per aquells llavors un petit clos de filatura de cotó.
La idea llavors va ser dividir el canal industrial principal
en dos petits salts per col.locar dos
turbines, amb l´arribada dels últims
propietaris mataronins va acabar sent tipus Francis (260 CV totals), passant
força motriu a dues plantes fabrils (3 plantes), dotades de pilars de fosa, i
embarrats amb politges de transmissió vertical, les naus de la part de dalt més
antigues amb jàsseres de fusta, que van hostatjar un total, pels volts del
1862, època de màxim esplendor de la colònia dels CATARINEU per descendència
posterior, de 6.000 pues de cotó, en
aquells moments encara eren selfactines, i 24 cardes, amb un total de ma d´obra
de 425 treballadors. El 1892 eren 10.320 pues, 600 més de llana i
108 telers.
L`època pintava bé pels empresaris tèxtils Cambrosencs, aprofitaven
per filar i teixir i baixar producte manufacturat fent servir el tren dels Catalans
que tenien a menys d´un km. de distància.
Tenien una bona provisió de mà d´obra adiestrada a la comarca, lluny de
refregues sindicals, i procedents d´Abrera, Olesa, Martorell, Ullastrell i
Terrassa.
La major part d´aquests treballadors vivien a la pròpia colònia
en un clos apart que va acollir en aquella part del riu, rodejada per les
terres de conreu del encara propietari Miquel Elias, i la seva nissaga, café,
teatre, (seu de la Coral Claveriana “L´Aurora Cambrosenca”), naus fabrils amb
campanes en lloc de sirenes i pont de comunicació entre les naus de dalt i la
de baix (orientada transversalment), caldera de vapor tardia per cada una i casa
de l´amo i escola própia.
Cap al 1897 es va construir l´esglèsia que es port veure des
de la A-2, just al bell mig de les cases dels obrers i la casa de l´amo i
escola, en la façana oest del clos industrial.
La tercera nissaga vinguda per la bonança i atreta per la
hipoteca impagada pels vells propietaris Catarineu, va ser la dels prohoms
ANTONI FONTDEVILA i MANEL TORRES, establerts a la vila de Mataró des del 1890. Van decidir de portar la producció de filatura
al Llobregat, que era riu amb més força de CV per moure primer selfactines i
després continues (1920), i deixar la
seva imponent nau d´allà, al costat del
tren de la línia de França, per tissar i tenyir.
Van estar-se a Martorell fins el 1967, any de començament de
la crisi tèxtil a tota Catalunya.
 |
| XEMENEIA HEXAGONAL (20 m. alçada) |
 |
| tallers auxiliars que encara treballen com a tallers de soldadura |
nau i pont
Iglesia y moli batans
vista general
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
pots deixar el teu comentari si vols!!