La Mercé, la festa grossa de Barcelona, la festa de tots els barcelonins moderns que des del 1860
ja no reconeixen la veritable històrica de la ciutat, la única, la instransferible Santa de tots els
temps antics, la Santa de la Creu en X, del fred, dels romans, de les fites de record per tota la
ciutat, la noia de tretze anys que resta enterrada a la seva cripta de la Catedral, i la que diuen
es ara la Santa dels nens.
La Mercé ha demostrat ser més integradora pels barcelonins, perqué és la més preuada i difosa,
se li fa pregó i hostatge, música de celebració i rebuda grandiloquent, amb passaport de "guerra"
guanyat al segle XVII.
La Mercé va pasar per sobre de la Santa Eulàlia, sense història per refusar, però amb la sort de
ser la escollida.
Ara fa uns anys ha agafat embranzida per part de l´Ajuntament i el dia del TOC D´INICI, combina
engegament de maquinària, homenatge a un personatge famós real, no sant, de la ciutat al Saló
de Cent, i posada en marxa de tot el protocòl festiu de cultura popular de Barcelona.
Epa!!, això és l´únic que de veritat m´agrada de tot plegat, com, per un dia o dos, la cultura
popular barcelonina s´empodera de la pl. Sant Jaume., tan sols tenim per comparar, el dia de
les Laies al febrer, les celebracions de gegants de la colla del Pi, algún dia Sant com el de
Sant Roc o Sant Ramon de Penyafort, les trobades de festa de barri més modestes, o el dia de
Perot lo Lladre.
A tota Catalunya la cultura popular té una importancia cabdal, la cultura popular pròpia, el
propi Protocol festiu de sortida del Sant Patró amagat al fons de la casa de l´administrador
cap al seu altar abandonat de fa un any a l´església, els quadres de ball i exhibició de
la cercavila d´acompanyament, el ball de cércols, el de bastons, el de gitanes, el de nans,
amb música compartida, els Castells i la seva propia competició, amb tota la familia seguint
amb el seu mocador de penya, i la canalla mamant festa per aprenentatge a dins la colla
escollida.
A Barcelona trigarem a fer-ho de la mateixa manera. Tenim figures festives antigues de més
de 425 anys, tenim Corpus antic, tenim colles poderoses, com la del Pi, però el sentiment
mai será el d´altres llocs, el poble no acompanya, no fa festa, no té l´esperït del nen que
agafa una tradición antiga com si fos seva, i la defensa sortint al carrer amb ganes de
gaudir-la i protegir el seu futur. Tan sols els nens que agraden i tenen el seu gegant
favorit, surten amb seva figureta d´escaiola a les mans, mostrant-la enlaire com i fos un
trofeu cobejat.
Hem de fer, i sé que hi ha gent amb poder que hi pensa i hi té en compte lo dit, que el
poble posi fe i processó, que fassin de Barcelona una Berga i canti a la vegada els sons
del TOC D´INICI, que faci "Perot lo Lladre", al març amb la canalla, celebració rescavalada
per la colla de Pi fa uns anys, que celebri Sant Ramon de Penyafort, Sant Roc, i Santa
Eulàlia passant pel carreró del Gòtic cada passejada de les Laies, que faci colla de
castells, de les nou que tenim a la ciutat, l´ultima la colla d´Horta, pujant i baixant
si encara tenen forces.
Barcelona es poderosa, i també hi té havaneres, més seguides per la gent gran, rumba i
flamenc, fem que la Mercé i Santa Eulàlia tornin a ser Corpus pel setembre i el febrer,
que la gent surti i tingui la seva cultura de carrer, que la gent s´apunti al Pi o als
castellers, que ensenyi el jovent el que es tenir sentiment de pertinença, que això
agermana i dona embranzida, fem-ho, que el poder dels polítics es fer-nos combregar i
en això també podem els que guardem tradicions.