viles medievals al Baix Empordà

La zona del Baix Empordà retallada per la quadrícula formada per La Bisbal de l´Empordà, Torroella, Begur i Calonge tanca una sèrie de pobles medievals, amb ascendència romana, amb molta història i molt que explicar.

Parlavà, Calonge, Vullpelac i Ullastret són quatre d´aquests exemples, però Pals, Palau Sator, Cruïlles, Monells i Peratallada són més destacables per la presència encara de traces medievals, muralles, torres d´homenatge transformades en "de les hores", castells, capelles i esglésies gòtiques i romàniques.  També, i a tall propi, he de nombrar Begur i Palafrugell, per la presència màgica d´Ateneus populars de llibre tècnic-constructiu i edificacions d´Indians pròpies del segle XIX, màgiques, encimbellades a dalt dels seus jardins i de les seves parcel.les.

Palau Sator, llocs d´interés.-
-Església parroquial de San Pedro. Segle XII-XIII
-Castell de Palau-sator. Segles X y XI, declarat Bien Cultural d´Interés Nacional.
-Monestir de Sant Pau de Fontclara. Segle XI, benedictí
-Església de Sant Feliu. Segle XVI, estil gòtic tardà
-Església de San Julián de Boada. Pre-rómánica. Declarada Monument Històric Artístic en 1931 +  Bien
Cultural d´Interés Nacional.
-Recinte fortificat

Monells, llocs d´interés.-
-Plaça porticada, lloc de rodatge de la peli "Vuit cognoms catalans"

Cruïlles, llocs d´interés.-
-Torre d´homenatge, al mig de la plaça i amb el seu arbre al capdamunt.

Calonge, lloc d´interés.-
-Castell dels Comtes de Girona

Ullastret, llocs d´interés.-
-Església de Sant Pere de Ullastret,
-Conjunt amurallat, perfectament conservat,
-lonja gòtica

Pals, llocs d´interés.-
-Museu, Casa de Cultura "Ca la Pruna". Casa fortificada de los siglos XV y XVI (Museu d´Arqueología
Submarina),
-La Muralla (segle XII – XIV), amb quatre torres.
-Mirador Josep Pla, que tantes ocasions va descriure en les seves obres.
-Castell (segle IX). En 1478 el rei Joan  dona permís per aprofitar les pedres de la fortalesa per fer l´església de St. Pere, tans sols van quedar la torre de l´homenaje, dos ponts en arc rebaixat, que comunicaven diferents parts de la fortalesa i la base sobre la que es construí la capella de l´edifici.
-Torre de l´homenatge, (segles XI i XII), alçada de 15 metros. Se la coneix com a Torre de los Hores perque s´hi col.loca un petit campanari gòtic.
-Església de Sant Pere (994 aprox.). Base romànica, àbsis i nau d´estil gòtic, portada barroca i campanari
segle XVIII.
-Plasa Major.

Parlaré de la meva experiència en la visita d´alguna d´aquests llocs emblemàtics gironins.

Calonge: La visita al castell es molt recomanable de nit, amb una ampolla de cava per prendre a la plaçaMiranda Riufred mirant la caiguda del Sol asseguts al costat dels arbres que la decoren

Pals: La visita a la vila es molt senzilla, tan sols ens hem de deixar emportar cap a la part alta a on podemtrobar la torre de les hores i l´antiga muralla amb trones i torres defensives.  Les vistes a la sortida de la porta que hi trobarem són de tota la part gironina del Mongrí, amb Les Medes com a protagonistes.  Com a detall propi al marge, tenim presència a Pals del pas del GR-92 pel centre històric.

Peratallada; El recinte medieval enmuralllat més típic i ben conservat de totes les explicades en aquest post. Es un exemple de conservació patrimonial.

Podem recòrrer el recinte de banda a banda, visitant cases medievals ornamentades amb plantes i flors i detalls decoratius originals, palaus, muralles, places porticades, fosars i carrers empedrats. La plaça porticada és molt recomanable per prendre un refrigeri a mitja tarda.  També pas del GR-92 pel centre de la vila.

Cruïlles: La visita a la torre d´homenatge es molt adient per saber que Catalunya va ser terra de comtes i llegendes, també sabudes a Vullpelac.
http://www.empordaguia.com/ca/revista-ca/joan-casanova-la-llegenda-del-castell-de-vulpellac/
Curiós el detall de l´arbre plantat en la cúspide de la torre.

NOTA.
dades tretes de Wikipedia i del blog E.Guia, la guia de l´Empordà

museu de la pesca de Palamós

El nostre lloc d´estiueig hi es cada any a Palamós, lloc que ens va conquerir el cor per les seves platges i el seu entorn natural privilegiat, al costat del GR-92, del camí de ronda, de la platja de la Fosca, i dels seus carrerons turístics, i el seu port, es clar.  Port de fondaria suficient per encabir grans trasatlàntics i creuers de luxe, i a tota la flota pesquera de la part mitja de la Costa Brava, el mateix Pere II portà les seves naus de guerra per conquerir Sicilia al segle XIII, o sigui un lloc amb molta història, antiga i present.  

Mentre nosaltres disfrutem de la oferta turística estiuenca, festa major al juny, festival d´havaneres catalanes a l´arbreda a primers d´agost, restaurants amb cambrers andalusos, platjes d´ensonni, comerços peculiars, vi de Calonge i Cadaqués i festivals de música "Cap Roig", a Calella,  un passat de port i lluita a la mar ens alvira.

Un passat de lluïta protagonitzada per la gent de la mar aqui a Palamòs i a totes les petites caletes que hi trobem al voltant, amb les seves casetes petites, vora mar, amb arrambadors de sorra de barca i barraques de guarda de captura.  Ara ja hi queden pocs, esforçats mariners posats al voltant de la llotja de peix que s´hi esmerça al mateix port, amb les seves xarxes al terra i la seva dàrsena d´arribada de vaixells guaitant i vigilant l´arribada dels palangrers i arrastrers companys, amics de feina, curtits pel sol, cansats de feina i esperant el preu i la venda del que tant s´hi han esmerçat en pujar per la borda.

Les dades de la Llotja i de la flota palamosina actual són les seguents (dades tretes de la pàgina principal a internet):  

flota:

Composició de la flota pesquera de Palamós:

–  23 vaixells d’arrossegament

–  23 vaixells d’altres arts

–  4 vaixells d’encerclament

subasta:

Matí: Peix d’encerclament. Hora inici hivern: 8h. Hora inici estiu: 7.30h

Tarda: Peix d’altres arts i arrossegament. Hora inici: 16:15h.

Subhasta Remota: Hora inici: 16:15h

mercat del peix de llotja:

Horari de venda de peix fresc de Palamós directa al consumidor:

Horari: de 16:30h a 19:30h

Hem d´imaginar la gent de mar sortint ben d´hora cada dia, a trenc d´alba, per anar amb xarxa i gàbies de pesca a alta mar, palangres (Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Països Catalans i que bàsicament consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams. La mida d'aquests hams depèn dels peixos que hom pretén pescar) (wikipedia), i rastrells d´arrosegament, buscant la zona pelagica (d´uns 11 metres de fondaria), a on poden trobar la millor pesca als bancs escollits o deixats, per treure arts i posar el vaixell a contravent, esperar i tornar a pujar el peix ja capturat, després posar en gel per conservar fins l´arrrivada als mercats, tornar a port quan la lluna ja cau, o a l´hora de la venda a punt, i cobrar el preu de les minses captures.  Tot bé, tot cronometrat, tot perfecte, fins quan comencen a dir; sempre fa bona mar allà?, el peix cau a les xarxes o a les gàbies com angelets al sac?, els preus siràn els que l´esforç marca?, no hi hauràn accidents de companys?,

El museu de la pesca de Palamós, instal.lat en un dels magatzems del mateix port, ens ensenya el que explico, ens mostra des d´ams de pesca de tot tipus, fins a les arts de pesca, les zones de millors captures, fotos i tradicions de mar, màquines i estris de barca, veles, xarxes i molta tradició pesquera.

Ens explica històries com la de la dona que repasava xarxes al portal de la casa familiar, i que va quedar cega, coneixia el nom de cadascuns dels rocs i rocams de costa a prop de Palamós, preocupada sempre pels seus d´alta mar, neguitejada igual, perquè després de la malaltia feinejava com sempre, fins que va morir ja major. Històries com la del pirata Barba-rossa, que va asaltar els ports de la Costa Brava allà cap el 1543, quan va baixar des de Cadaqués i Roses per matar i saquejar Palamós.

Ens mostra com és, des de la famosa gamba de palamós, pescada amb xarxa, fins el congre i la japuta, el peix de corall, el de zona pelàgica com la sardina i la tonyina, i els tipus de costa que hi podem trobar a la Costa Brava, amb les seves diferents profunditats.

Una bona visita ara que no tot es relax a l´estiu.

Dies quotidians en temps de guerra, ruta per l´Eixample

El propassat dia 29 de juny va encetar-se, amb iniciativa dels dinamitzadors de l´Eixample esquerre i la Taula de Memòria Històrica, una ruta que vol parlar del passat, i no de qualsevol passat, sino del Memorial Democràtic que va tenir com a protagonista la gent i els escenaris dels voltants del carrer Diputació, plaça doctor Letamendi, c. Aragó i c. Enric Granados a BCN.

El passat protagonista aquesta vegada es un molt proper, que encara podem sentir de boca dels nostres besavis, i avis vells, un passat de por i impotència, de sofriment, de penalitats i de solidaritat.

Bombardeijos, fam, guerra, refugiats i seccions de govern encarregades de foragitar tota la casuística portada per l´aixecament feixista el dia 18 de juliol de 1936, són explicats amb veu ferma i il.lusió per la nostra guia, la Mar Trallero, autora de la mateixa, en 6 ponts de parada principal.

1.- caserna 19 de juliol, txeca comunista del c. Enric Granados

2.- bombardeig del c. Aragó el 1937

3.-refugi antiaeri conservat, i no obert encara al públic, de sota la pl. dr. Letamendi.

4.-Sindicat d´Industries Alimentàries de la CNT, al c. Enric Granados

5.-Oficina d´atenció als refugiats de la guerra, c. Diputació

6.-Seminari de la Universitat Popular encetat abans de la guerra, darrera Universitat     Central.

L´acte va ser presentat per la Mercé Tatjer (professora i especialista en història de la ciutat),  la Carme Mendez (representant de la Taula de Memòria Històrica), el sr. Ricard Vinyes (Comissionat de Programes de Memòria) i el sr. Gerardo Pisarello  (Regidor del Districte de l’Eixample), tot des d´un podi al mig de la zona peatonalitzada del darrera del seminari de la Universitat, i des d´allà vam pujar, unes 50 persones, cap a la part alta del c. Enric Granados guiats per la pròpia Mar.

Al final dubtes i preguntes per part dels assistents, i es que tots anaven donant voltes a lo mateix.

-Que hagues sigut de la meva vida si l´hagues passat en temps de guerra durant més de tres anys?

-Quina seria la por que sentiria si hagués de còrrer  cap a un refugi en una nit de bombardeig i temença per la meva vida?

-I si m´hagués hagut d´allistar a combatre contra el feixisme?

-I sobretot, si hagués estat una dona, com hauria sigut la valentia que segur m´hagués sortit de dins per lluitar inclús al front?

-Si hagués de deixar la meva casa amb l´avanç del front de guerra, quins pensaments m´haurien d´acompanyar en el cami de fugida...,tindré algú que em vulgui i m´acompanyi d´ara endavant?, podré estar junt amb la mare i el pare?, s´acabat per mi el futur?

Sensacions de por, de vergonya, de fam, de solidaritat, d´inseguretat, totes reviscudes en una recorregut d´una hora, que segur faràn pensar i reflexionar als que poguem disfrutar de les explicacions de la Mar a partir de la tornada de vacances.

http://beteve.cat/dies-quotidians-temps-guerra-ruta-taula-memoria-historica-eixample/