Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 3 de desembre del 2018

l´Ingenio torna a obrir just un any després....







L´Ingenio, la famosa botiga del c. Rauric del barri de la Boqueria de BCN, que tant de temps ha fet d´artesana per confeccionar i reparar gran part de la imagineria festiva de Catalunya; gegants, capgrossos i ninos de cartro pedra, i que va tancar les portes tot just fa un any, torna a la vida a finals del 2018, esperem que definitivament.


L´Ingenio va ser comprat a la sra. Rosa pel Pau del Rei de la Màgia com a última possibilitat per mantenir obert aquest comerç històric, i després d´un intent de refinanciació per mitjà de diferents mètodes; verkami, en que a canvi d´entrades pels números de teatre de màgia del c. Jonqueres, es volia recabar diners per rellançar un comerç que volia fer venda de productes imaginatius amb objecte comú d´inspiració al món del circ i el teatre i la màgia, s´ha aconseguit el propòsit inicial.

Aquest nadal serà el primer del rellançament amb l´emblemàtic Picasso a la porta per rebre al comprador i visitant.  A dins, una simpàtica venedora d´aspecte oriental, ven eixerida i disposada a donar tot tipus d´informació encuriosida, atenent els compradors que tenen a la seva disposició els emblemàtics objectes dispensats per tant meravellós comerç; ninos de cartro pedra, joguines antigues mecàniques, pinotxos de fusta, nories de llauna, tot tipus d´imatges topiques de la nostra cultura construïdes amb tot tipus de materials; xarlots, flamenques, nines i ninos famosos, cantants d´òpera, animals fantàstics, etc.  Articles de broma, estris de circ, instruments musicals, cromos i cartes, objectes de decoració i de nadal.








Endinsar-se en la trastenda de l´Ingenio és tornar a viatjar a la nostra part infantil. Somnis, joguines ens rodejen i miren, pel.licules de dibuixos animats, que la nostra memòria recorda instantàniament.  El nostre recorregut passa per diferents mons paral.lels, les mentides de Pinotxo i les caravanes dels hippies dels 60´s, escenes de cinema mut, amb l´Stan Laurel i l´Oliver Hardy, làmpares i dives de l´òpera, personatges de còmic i joguines d´altres temps, dels nostres pares i d´altres reis dels temps de la postguerra.

Per fi, després d´una gran lluita, el Pau pot disposar d´aquest altre comerç per tirar endavant aquesta lluita titànica de rescabalar el patrimoni comercial de Barcelona.

dilluns, 3 de setembre del 2018

l´escenari de la Diada Nacional

Font "todocolección"
hotel Palace Hotel

A Barcelona la placeta que hi podem trobar a la cruïlladels carrers Ali Bei i la Ronda de Sant Pere no es més gran que un parell de petites canxes de basquet, en forma triangular i amb un parell de grans carrers plens de trànsit a cada costat.

Cruïlla important de Barcelona pels hotels (allà s´hi va instal.lar el Palace Hotel), i els majoristes que hi venen a fer negoci.  Així també, des del passat més antic (principis segle XX), sempre ha tingut al centre, a cobert, l´estatua de FRANCESC DE CASANOVAS, l´heroi que va dirigir l´última defensa de la muralla barcelonina, enarbolant el penó de Santa Eulàlia, l´onze de setembre del 1714 al comandament de la Coronel.la, contra la invasió de les tropes borbòniques.

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/barcelona-ronda-san-pedro-palace-hotel-estatua-rafael-casanova-~x77449745



Sembla mentida però fa molt de temps que una representació nudrida dels partits polítics catalans,i les institucions socials, politiques i sindicals més importants, fan una ofrena floral puntual pel de matí d´aquell mateix dia, al lloc a on va caure ferit, plogui o nevi.

http://www.bcn.cat/arxiu/enderrocciutadella/ca/3.onze-de-setembre.html

Es una plaça mot petita, que s´omple un dia tan sols l´any, en grau massa. De ser zona de pas a les enfores del barri de Sant Pere, passa a ser lloc institucional i de reclamació catalanistes.  No n´hi ha cap altra lloc a la ciutat igual excepte el Palau de la Generalitat i els fossars de "La Pedrera" (afusellament del President Francesc Macià), i el fossar de "Les Moreres" (enterrament dels últims defensors).

font "El Periodico"


Font "El Periodico"


Font "La Provincia"

Font "20 minutos"

Font "Cronicaglobal.el español"


Font "El Correo"

Font "Diario de Leon"

Font "El Periodico"


El dia 11 sempre el veiem a la tv autonòmica com zona de trobada de polítics i simpatitzants, sempre lligat l´acte a la reclamació catalana i de sentiment patriòtic, igual que un dia de la Hispanitat qualsevol, o del Pilar aragonés.

La arribada dels representants sempre s´efectua des del davant de l´efigie, i planta al davant del petit parterre els seus rams i corones d´homenatge.

Aquest any sirà el primer acte de memòria independentista del que ha passat després de l´u d´octubre del 2017 a Catalunya, i tindrà un significat nou de reclama identitària davant l´Estat General.

Esperem que els grups que facin el seu lleial tribut, no tinguin enfrontaments per la doble reclamació independentista-anti sorgida per l´enfrontament protagonitzat pels partits dels dos signes soberanistes i anti.  No volem una reedició de la guerra de la Independencia més de 300 anys després, tan sols les paraules de la taula de negociació haurien de tenir protagonisme, i que la veritable demanda sigui la llibertat dels pressos que encara hi resten privats de la seva llibertat per la reclamació endegada.

dijous, 12 de juliol del 2018

Els canons dels Carmel podrien tornar

N´hi ha una cosa que falta als Canons del Carmel per què siguin realment els Canons dels Carmel.  I el que manca en la part alta del Turó de la Rovira de Barcelona, hi és a dalt del turó del Parc de les Bateries de Montgat.



Uns canons reals, d´aquells de 15 mm. que tractaven d´abatre els avions de l´aviació italiana i alemanya, conforme arribaven a la costa barcelonesa.








En el Carmel tan sols hi resten les bases dels canons de formigó, i els bunkers refugi de la tropa i la comandància.  Això si, museitzades i posades en coneixement dels turistes i els barcelonesos.

El MUHBA (Museu d´Història de Barcelona), ja fa alguns anys que va colocar panells explicatius, netejaren la zona, ajudats de voluntaris arqueòlegs de campus d´estiu, i va reparar el que el pas del temps va deixar com a empremta al lloc.  Deixant a la vegada les restes conservades de les antigues cases chabolistes dels 40´s.

Seria bona ideia que Montgat i Barcelona tinguessin una reunió per posarse d´acord i intercanviessin els canons per un cuiner barceloni, d´aquells de moda, per donar de menjar al vivac del "Panoramic", famós a dalt del turó pels seus concerts a l´aire lliure d´estiu.








Així Montgat seria una nova Sant Pol, ara que la Ruscalleda tanca el "Santa Pau", i els Canons farien goig i donarien una mica de por i sabor històric als turistes que tant agraden de pujar a veure les vistes nocturnes de Barcelona.

dissabte, 7 de juliol del 2018

presentació del llibre "1001 curiositats del Baix Llobregat i L´Hospitalet"



El propassat dia 5 de juliol a la biblioteca Tecla Sala de l´Hospitalet, el nostre vei i amic, un dels propulsors de l´actual lluita patrimonial per la ciutat, l´Ireneu Castillo, president de "Perseu" (associació en defensa del patrimoni de l´Hospitalet), i protagonista en la "Republica Santboiana", programa de radio de Radio Sant Boi, narrador de la quantitat d´històries meravelloses i curiositats històriques del nostre passat baix llobrenc i barcelonés, en horari de 8 a 11 de dilluns a divendres, avalat pel blog propi "Memento Mori", va presentar el seu nou llibre "1001 curiositats del Baix Llobregat i l´Hospitalet".





L´Ireneu es un home inquiet, amb una gran familia, que sap rebuscar entre les pistes que proporciona el gran medi que és internet per trobar i desenvolupar històries que són molt i molt curioses, molt i molt difícils de trobar i aprehendre, i molt singulars en la seva temàtica.

Un home lluitador i amb perspectiva de futur, apte per escometre un repte com aquell de trobar els contes més curiosos que han fet tal com és, el territori del costat del riu.  

El Llibre al final es amé i senzill d´aprendre, amb moltes històries i curiositats sobre el nostre territori, en petites racions i estructurat segons el territori pertanyenc, la sequència històrica, i els temes.

La presentació va comptar amb la preséncia de Roger Loret, membre del Centre d´Estudis del Baix Llobregat, que és un estudiós del riu, en el seu ofici de policia fluvial i cuidador en l´època de la transició, expert en la llera i la cura del Llobregat, la representant de la editorial que va fer l´encàrrec, i el propi Ireneu, que va fer una glosa de com llegir i aprendre del llibre de forma efectiva, el propi Roger ens va posar sobre la pista de la veritable riquesa del que aglutina un medi com es podria dir al riu, veritable columna vertebral de la comarca.




uns amics passant una bona estona!


El llibre es molt valuós i per exemple explica llocs curiosos i personatges, com la torre Salbana de Sta Coloma de Cervello i les seves cacofonies, les fàbriques tèxtils de Sant Feliu i Molins de Rei, el balneari de la Puda i la seva cova a Esparraguera, etc.  Personatges retratats serien el "Mansuet" de Collbató, ferrer que va salvar el nois del poble que tenia recollits propiciant un terrabastall Montserrati semblant al timbaler del Bruc, que era de SantPedor.

L´editorial "Redbooks", ha fet l´esforç de posar a l´abast dels lectors aquesta obra cumbre, amb d´altres molt semblants al territori barcelonés publicades abans, com "1001 històries de Barcelona del segle XIX", de Jaume Giraldés, i "1001 records de Barcelona" i "Barcelonines, 1001 històries", de la Nuria Miret, "La guia secreta de Barcelona", de Jose Luis Caballero.



Un llibre recomanable, èxit de vendes al propassat certàmen de la fira del llibre de Sant Jordi.



dijous, 21 de juny del 2018

viles medievals al Baix Empordà




La zona del Baix Empordà retallada per la quadrícula formada per La Bisbal de l´Empordà, Torroella, Begur i Calonge tanca una sèrie de pobles medievals, amb ascendència romana, amb molta història i molt que explicar.

Parlavà, Calonge, Vullpelac i Ullastret són quatre d´aquests exemples, però Pals, Palau Sator, Cruïlles, Monells i Peratallada són més destacables per la presència encara de traces medievals, muralles, torres d´homenatge transformades en "de les hores", castells, capelles i esglésies gòtiques i romàniques.  També, i a tall propi, he de nombrar Begur i Palafrugell, per la presència màgica d´Ateneus populars de llibre tècnic-constructiu i edificacions d´Indians pròpies del segle XIX, màgiques, encimbellades a dalt dels seus jardins i de les seves parcel.les.

Palau Sator, llocs d´interés.-
-Església parroquial de San Pedro. Segle XII-XIII
-Castell de Palau-sator. Segles X y XI, declarat Bien Cultural d´Interés Nacional.
-Monestir de Sant Pau de Fontclara. Segle XI, benedictí
-Església de Sant Feliu. Segle XVI, estil gòtic tardà
-Església de San Julián de Boada. Pre-rómánica. Declarada Monument Històric Artístic en 1931 +  Bien
Cultural d´Interés Nacional.
-Recinte fortificat

Monells, llocs d´interés.-
-Plaça porticada, lloc de rodatge de la peli "Vuit cognoms catalans"

Cruïlles, llocs d´interés.-
-Torre d´homenatge, al mig de la plaça i amb el seu arbre al capdamunt.











Calonge, lloc d´interés.-
-Castell dels Comtes de Girona

Ullastret, llocs d´interés.-
-Església de Sant Pere de Ullastret,
-Conjunt amurallat, perfectament conservat,
-lonja gòtica

Pals, llocs d´interés.-
-Museu, Casa de Cultura "Ca la Pruna". Casa fortificada de los siglos XV y XVI (Museu d´Arqueología
Submarina),
-La Muralla (segle XII – XIV), amb quatre torres.
-Mirador Josep Pla, que tantes ocasions va descriure en les seves obres.
-Castell (segle IX). En 1478 el rei Joan  dona permís per aprofitar les pedres de la fortalesa per fer l´església de St. Pere, tans sols van quedar la torre de l´homenaje, dos ponts en arc rebaixat, que comunicaven diferents parts de la fortalesa i la base sobre la que es construí la capella de l´edifici.
-Torre de l´homenatge, (segles XI i XII), alçada de 15 metros. Se la coneix com a Torre de los Hores perque s´hi col.loca un petit campanari gòtic.
-Església de Sant Pere (994 aprox.). Base romànica, àbsis i nau d´estil gòtic, portada barroca i campanari
segle XVIII.
-Plasa Major.

Parlaré de la meva experiència en la visita d´alguna d´aquests llocs emblemàtics gironins.

Calonge: La visita al castell es molt recomanable de nit, amb una ampolla de cava per prendre a la plaçaMiranda Riufred mirant la caiguda del Sol asseguts al costat dels arbres que la decoren

Pals: La visita a la vila es molt senzilla, tan sols ens hem de deixar emportar cap a la part alta a on podemtrobar la torre de les hores i l´antiga muralla amb trones i torres defensives.  Les vistes a la sortida de la porta que hi trobarem són de tota la part gironina del Mongrí, amb Les Medes com a protagonistes.  Com a detall propi al marge, tenim presència a Pals del pas del GR-92 pel centre històric.










Peratallada; El recinte medieval enmuralllat més típic i ben conservat de totes les explicades en aquest post. Es un exemple de conservació patrimonial.

Podem recòrrer el recinte de banda a banda, visitant cases medievals ornamentades amb plantes i flors i detalls decoratius originals, palaus, muralles, places porticades, fosars i carrers empedrats. La plaça porticada és molt recomanable per prendre un refrigeri a mitja tarda.  També pas del GR-92 pel centre de la vila.

















Cruïlles: La visita a la torre d´homenatge es molt adient per saber que Catalunya va ser terra de comtes i llegendes, també sabudes a Vullpelac.
http://www.empordaguia.com/ca/revista-ca/joan-casanova-la-llegenda-del-castell-de-vulpellac/
Curiós el detall de l´arbre plantat en la cúspide de la torre.

NOTA.
dades tretes de Wikipedia i del blog E.Guia, la guia de l´Empordà