Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 28 de març de 2017

repàs al patrimoni del Baix Llobregat en excursió i visita guiada

El passat dia 26 de març vaig proposar una excursió pel meu Baix, que tant anyoro, i que volia fer un repàs del patrimoni més important de tres municipis de la comarca,  més el meu L´H, que no és del Baix Llobregat però si del Barcelonés.  Els municipis visitats van ser; Cornellà, Sant Joan Despí i Esplugues.

La visita començava amb una visita guiada feta al MUSEU DE LES AIGUES DE CORNELLÀ, el mateix dia de celebració de la Setmana de l´Aigua, propiciada pels amables organitzadors i dinamitzadors del museu, que aquell dia tenien per davant una feinada matinera, però que no van badar per oferir-nos aquesta activitat feta a mida, i després resseguia les restes de patrimoni al voltant de la linia marcada per les vies del TRAMBAIX per aquells indrets.

Com deia jo a la ruta programada.....

"En aquesta ocasió tornem al meu Baix, al municipi lligat al fluir de l´aigua del LLobregat, ....

Visitarem la Casa de l´Aigua de Cornellà, i el seu patrimoni guardat (referent a les bombes que impolsaven les aigues del Llobregat fins a dalt la muntanya), i tot el patrimoni que guarden en relació a la protecció de la biodiversitat del riu,

Després farem record patrimonial al pas per 4 municipis de la banda esquerra del Llobregat. A la tornada agafarem el TRAMVIA DEL BAIX I farem visita a:

-el parc de la Infanta a Cornellà i la casa Camprubi de l´insigne arq. Josep Jujol, 

-Can Negre a Sant Joan Despí, obra també de Jujol i joia de Sant Joan Despí.

-el centre històric medieval d´Esplugues, us sorprendrà pels qui no coneixeu la ciutat, teniu esglèsies, artistes famosos i masies maquísimes.

-i a la fi rendirem visita a l´Hospitalet, i a la maca història de Can Rigalt, envoltada de barraques i rieres antigament, masia noble i pagesa, víctima de l´especulació, reclamació de l´associació de veïns del barri de Pubilla Cases i frontera entre dos barris antagònics però complementaris, història desafortunada pels que vivim a L´H,

Tornada sobre les 17.00 hores des de l´estació de Pubilla Cases a la linia 5."


Vaig acabar el meu torn de treball, vaig pujar a casa, vaig despertar la dona, fer els bocatas pel most del migdia, i fresquets i amb el ticket T-10 a la butxaca vam sortir d´Horta per veure que ens deparava la jornada.

El resum es que va ser una caminada molt maca, marcada pel Sol i les ganes de descobrir el que anaven passant al pas de passejada i viatge de tramvia, pels meus companys aquell dia, que tot sia dit de pas, no coneixien en la seva gran majoria el que els hi esperava.

La visita al museu va deixar que fés fotos a les meves estimades màquines de vapor (burres) com aquestes, algunes preparades per produïr electricitat pels pous de bombament, estem al 1909, i altres per impulsar l´aigua a gran distància cap a una alçada de més de 300 metres sobre el nivell del mar.























La passejada de després va començar per CAN CAMPRUBI, una de les cases que Josep Maria Jujol va fer al Baix, en aquesta ocasió al terme de Cornellà, i que ara resta integrada al centre del Parc de la Infanta.






Després vam passar per CAN NEGRE, la joia més maca de tot el Baix, una masia de camp reconvertida en casalot modernista pel mateix Jujol (https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre), i que aquell mateix dia era visitada per la seva gent del Centre Cívic Can Negre, (últim diumenge de mes per 6 euros). (http://www.sjdespi.net/wca/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart).


Després vam fer el most de migdia cap allà les 15.00 hores al davant de la "CASA DELS OUS" (TORRE DE LA CREU), la casa que primer va fer Jujol a Sant Joan Despí, i que era una casa per llogar, i una altra just a l´altra banda, per la seva tieta.





A la tarda la ruta va pujar en TRAM cap a Esplugues, per passejar pel C. MONTSERRAT, i arribar a l´esglèsia de la Magdalena, camí que també va sorprendre als meus companys de viatge, 


Ja per acabar van agafar el tramvia a la parada de Pont d´Esplugues i vam baixar fins a Pubilla Cases (Can Rigalt), per parlar de la disortada història de la masia neoclàssica, cassalot, que està lluitant l´Ajuntament de L´H per fer la porta Nord de la ciutat, i els veïns del barri per posar algún tipus de servei comunitari i equipament, del qual Pubilla Cases està mancat.  Mentre la casa se´ns cau pedra a pedra, mala sort!!.


Us deixo un record gràfic de la sortida, que haig d´agraïr a la Pilar Gregorio, fotografa de mena, que s´ho fa la mar de bé amb la seva meravellosa càmera-mòbil i que es curra montatges com aquest...
GRÀCIES PILAR.

https://www.magisto.com/album/video/Oic4RloOE1k-Pj0EDmEwCX19?l=vswi&o=w&c=e&et=1&t=MCdZMRQUDgocNGA6IABSBDcnBCoQEE0HClIMNlxzCEZmUgV0R2oJS2JYDHNGdQJfZwtFbxJ3Aks2AgwgEiNZETVSDHAXJgJH

diumenge, 26 de març de 2017

robatoris de Perot lo Lladre 2017



deia Perot Rocaguinarda, que atracava i robava els viatgers de bossa plena en nom dels que també en tenien pela per guardar.

Quan baixava a ciutat, venia a amagar-se dels seus captors a la casa del baró de Maldà, que hi vivia a on son ara les galeries comercials de la plaça del Pí, i a on encara podem visitar l´entrada del que era el seu cau de lladre, el passatge que porta el seu nom passat a l´argot popular com a Perot lo lladre.

Perot Rocaguinarda, "lo lladre" a partir d´ara, era admirat, per canalla i gent del poble, i per aquesta raó va arribar a conéixer el Cervantes, que va venir a Barcelona expressament per coneixer-lo, i així es va entrevistar amb ell....

nota del diari "La Torre, Nació Digital", diari de Terrassa (15-12-2015)

"En la segona part del Quijote de la Mancha, en el capítol LX en què es parla «De lo que sucedió a Don Quijote yendo a Barcelona», Cervantes descriu fets reals, mentre que la resta de la seva obra és pura ficció. El Quixot anant de l’Aragó en direcció a Barcelona topà amb la partida de "Roque Guinart". El van fer presoner durant tres dies.

«Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía, y, aunque algunas veces le había oído nombrar, nunca tuvo por verdad sus hechos, ni se pudo persuadir a que semejante humor reinase en corazón de hombre; y holgóse en estremo de haberle encontrado, para tocar de cerca lo que de lejos dél había oído».

Cervantes era coneixedor de la realitat social i històrica d'aquella època i de la popularitat d’en Perot lo Lladre. Aquest va publicar la segona part del Quixot el 1615. Per les descripcions del paisatge i de Barcelona és possible que Miguel de Cervantes fes el camí personalment.

Els estudiosos del pas del Quixot per terres catalanes especulen que la trobada de l'hidalgo amb el bandoler podria haver-se produït al camí ral de Manresa a Barcelona, en plena serralada de Sant Llorenç".

També se l´acusa a ell, al "Capablanca" i al "Serrallonga", d´haver cavat el passadís que des de la torre Figuerola, del poble de Sant Genís al nord de Barcelona, arribava fins el centre de l´antiga ciutat enmurallada.

També va ser inspiració per construïr un gegantó que cada 23 de març, per festes de Sant Josep Oriol, encara surt a atracar els locals del barri gòtic i repartir "duros de xocolata" com a botí, a tota la canalla que vol fer li companyia.

AIXÍ QUE CANTEU I BALLEU PERQUÉ;....

"PASSEJANT PER CIUTAT VELLA
VAIG CONÈIXER UN BANDOLER
QUE PEROT LLADRE ES DEIA
EN PEROT LO BANDOLER...."







MONEDES DE 20 RALS QUE LLENÇA EL PEROT PEL GÓTIC!!

 

CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL
homenatjat també aquesta setmana
El Sant que volava i guaria dels mals
anomenat "dr. Pa i Aigua"
i que té passat realment humà i de poble

toma de Sant Josep al terra de la seva capella
a on originalment va ser enterrat el 1702
beatificat el 1806 i canonitzar el 1909

crèdits de luxe:

-FELICITATS ALS ORGANITZADORS, ELS GEGANTERS DEL PI, que fan la sortida explicant anècdotes històriques a cada portada de comerç que visiten, curioses i entenedores pels nens que els hi acompanyen, ben "sonats", per la seva meravellosa banda de gralles, i amb un valent, que segur que és el que més disfruta, i que fa ballar el gegantó.

-SORPRESA D´UN DELS COMERÇOS VISITATS, EL LLUIS DE LA XURRERIA DEL BARRI, que participa finançant el repartiment de duros, i que cada matí veig passar a dos quarts de set, cap al seu comerç i que no sabia que era tan eixerit.  Ell a la seva xurre del carrer Banys Nous, i jo al meu hotel al C. Boqueria.

GRÀCIES A TOTS per una festa de record històric tan ben feta, i que cada any poder tornar a disfrutar.