Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de març de 2017

robatoris de Perot lo Lladre 2017



deia Perot Rocaguinarda, que atracava i robava els viatgers de bossa plena en nom dels que també en tenien pela per guardar.

Quan baixava a ciutat, venia a amagar-se dels seus captors a la casa del baró de Maldà, que hi vivia a on son ara les galeries comercials de la plaça del Pí, i a on encara podem visitar l´entrada del que era el seu cau de lladre, el passatge que porta el seu nom passat a l´argot popular com a Perot lo lladre.

Perot Rocaguinarda, "lo lladre" a partir d´ara, era admirat, per canalla i gent del poble, i per aquesta raó va arribar a conéixer el Cervantes, que va venir a Barcelona expressament per coneixer-lo, i així es va entrevistar amb ell....

nota del diari "La Torre, Nació Digital", diari de Terrassa (15-12-2015)

"En la segona part del Quijote de la Mancha, en el capítol LX en què es parla «De lo que sucedió a Don Quijote yendo a Barcelona», Cervantes descriu fets reals, mentre que la resta de la seva obra és pura ficció. El Quixot anant de l’Aragó en direcció a Barcelona topà amb la partida de "Roque Guinart". El van fer presoner durant tres dies.

«Luego Roque Guinart conoció que la enfermedad de don Quijote tocaba más en locura que en valentía, y, aunque algunas veces le había oído nombrar, nunca tuvo por verdad sus hechos, ni se pudo persuadir a que semejante humor reinase en corazón de hombre; y holgóse en estremo de haberle encontrado, para tocar de cerca lo que de lejos dél había oído».

Cervantes era coneixedor de la realitat social i històrica d'aquella època i de la popularitat d’en Perot lo Lladre. Aquest va publicar la segona part del Quixot el 1615. Per les descripcions del paisatge i de Barcelona és possible que Miguel de Cervantes fes el camí personalment.

Els estudiosos del pas del Quixot per terres catalanes especulen que la trobada de l'hidalgo amb el bandoler podria haver-se produït al camí ral de Manresa a Barcelona, en plena serralada de Sant Llorenç".

També se l´acusa a ell, al "Capablanca" i al "Serrallonga", d´haver cavat el passadís que des de la torre Figuerola, del poble de Sant Genís al nord de Barcelona, arribava fins el centre de l´antiga ciutat enmurallada.

També va ser inspiració per construïr un gegantó que cada 23 de març, per festes de Sant Josep Oriol, encara surt a atracar els locals del barri gòtic i repartir "duros de xocolata" com a botí, a tota la canalla que vol fer li companyia.

AIXÍ QUE CANTEU I BALLEU PERQUÉ;....

"PASSEJANT PER CIUTAT VELLA
VAIG CONÈIXER UN BANDOLER
QUE PEROT LLADRE ES DEIA
EN PEROT LO BANDOLER...."


video




MONEDES DE 20 RALS QUE LLENÇA EL PEROT PEL GÓTIC!!

 

CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL
homenatjat també aquesta setmana
El Sant que volava i guaria dels mals
anomenat "dr. Pa i Aigua"
i que té passat realment humà i de poble

toma de Sant Josep al terra de la seva capella
a on originalment va ser enterrat el 1702
beatificat el 1806 i canonitzar el 1909

crèdits de luxe:

-FELICITATS ALS ORGANITZADORS, ELS GEGANTERS DEL PI, que fan la sortida explicant anècdotes històriques a cada portada de comerç que visiten, curioses i entenedores pels nens que els hi acompanyen, ben "sonats", per la seva meravellosa banda de gralles, i amb un valent, que segur que és el que més disfruta, i que fa ballar el gegantó.

-SORPRESA D´UN DELS COMERÇOS VISITATS, EL LLUIS DE LA XURRERIA DEL BARRI, que participa finançant el repartiment de duros, i que cada matí veig passar a dos quarts de set, cap al seu comerç i que no sabia que era tan eixerit.  Ell a la seva xurre del carrer Banys Nous, i jo al meu hotel al C. Boqueria.

GRÀCIES A TOTS per una festa de record històric tan ben feta, i que cada any poder tornar a disfrutar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

pots deixar el teu comentari si vols!!